Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 27 de febrer de 2014

VIA DEL JAUMET

DIMECRES, 26 DE FEBRER
Aquesta setmana sembla que el temps ens dóna un respir abans que no torni a empitjorar una altre vegada el cap de setmana, inicialment volíem anar a escalar tres companys però un petit incident domèstic ha fet que el Visa entri a drassanes de nou per fer reparacions a les seves estructures físiques, el tindrem una temporadeta en repòs. Company t’envio des d’ aquí un missatge d’ànims i bones vibracions. RECUPERA’T AVIAT, COMPANY !!!.
Finalment tan sols sortim dos, en Paco Vargas i jo.
Amb tots aquests canvis, decidim fer quelcom més suau i ens decantem per la zona de Camarasa, (més a prop del Pirineu, pinten bastos). Per no caminar gaire escollim el sòcol de Mont-roig , encara que és una zona on tan sols hi he anat una vegada i no vaig sortir-ne gaire content.


Aquesta vegada ens decidim per la via del Jaumet , es veu més assegurada i amb millor roca que l’anterior intent  i té un grau de dificultat interessant.
La primera tirada és molt maca, sobretot a partir dels deu primers metres que estan una mica trencats, la resta una vegada neta de les pedres saltarines (que encara hi ha perquè és una via nova) serà un divertiment, la dificultat l’ hem trobat un xic més baixa del que diu la ressenya però aquest tema és molt subjectiu, (he posat a la ressenya els graus que creiem  hem fet).


La següent és un canvi de reunió, és pot fer directe , però les cordes deuen fregar un munt i a més no podrem veure al company mentre puja.
La segona és molt curta , 25 metres i amb una dificultat de cinquè, la roca està molt sanejada però tot i així cal mirar on t’agafes, segueix el fil d’un espero.


La tercera segueix pel mateix fil, d’entrada un pas graduat de 6a i ben protegit per estalviar-te una costellada a la rapissa, aquest pas agafat d’esquerra a dreta no és tan difícil i desprès ja més fàcil fins la reunió situada darrera un petit bosc penjat.


La quarta comença molt maca, segueix un díedre molt marcat i divertit per desprès sortir a l’aresta i travessant una feixa arribar a la reunió, la dificultat del primer tram és de cinquè superior per anar baixant gradualment de dificultat fins la reunió on hi arribes caminant.


La cinquena presenta un petit mur, de 10/15 metres de cinquè superior, verticals i ben assegurats,  a continuació cal travessar una feixa fins el peu del següent mur , no hi ha reunió però es veu clarament on cal fer-la perquè està al peu d’una xemeneia molt marcada.


La sisena tirada s’endinsa per aquesta xemeneia fins un pitó , aquest tram és millor fer-ho amb tècnica d’encastament i portar penjada la motxilla si en portem, la resta de tirada podem progressar amb tècnica de díedre tranquil·lament, la graduació és de cinquè superior en conjunt i el primer tram és un xic difícil d’assegurar encara que hem pogut posar un camelot petit al principi.


La setena personalment és la tirada més complerta de la via, d’entrada cal protegir-la quasi tota, (tan sols hi ha un pitó a mitja tirada). El primer tram és potent i la roca es veu regulín encara que resulta ser força bona, hem posat tres camelots al principi i dos al final de la tirada.
La dificultat que proposen els aperturistes aquí la trobo força encertada, la reunió està al final del esperó però tocant el mur següent, jo he preferit allargar-la fins el final del esperonet per poder veure al company en la seva progressió.


La vuitena és com quasi totes les tirades, un tram vertical per sortir a una feixa i seguir aquesta fins el proper mur que aquí resulta ser el final de la via.
La idea primera era baixar pel ràpel que hi ha instal·lat en la primera canal però no he sabut trobar la baixada d’aproximació i ens ha calgut baixar per la canal de baixada que hi ha sota la paret de l’extrem .

La via ens ha agradat força i m’ha tret el regust amarg de la darrera activitat a la paret, segur que hi tornaré, sobretot al veure les possibilitats que dóna la paret i les línies que està treballant la penya.

J, ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada