VIA DE LA MARXA

DIMECRES, 26 DE MARÇ

Fa més d’una setmana que no he pogut tocar pedra i ja estic que em pujo per les parets, per això, tot i que tindrem que tornar d’hora, li dic al Guillem per sortir.

De la proposta primera que teníem hi ha projectes que han caigut pel seu pes i d’altres els hem guardat per a una millor oportunitat. Total que sortim d’Esparreguera amb la intenció d’anar a esmorzar al bar Sport de Bellcaire, lloc de parada obligatòria sempre que anem per aquelles contrades.

L’objectiu d’avui es centra en la zona del sòcol del Montroig, una zona no gaire freqüentada i amb una aproximació minsa.

Portem dos objectius , el primer anar a la via de la Marxa i si tenim temps fer l’esperó sabina 2.0. Però l’horari ens ha fet tocar de peus a terra i tan sols hem pogut fer la primera.

La via de la Marxa és un itinerari dels anys 80 però recentment ha estat ampliat amb una tirada més, però conservant el regust dels primers ascensionistes. No hi ha cap expansió en tot el recorregut.

La primera tirada pertany a l’ampliació feta l’any 2013, presenta un marcat díedre que està assegurat amb tres pitons i que cal reforçar amb flotants amb una dificultat de 6a i una llargària de 35 metres que se la treballa magistralment el Guillem. S’està convertint en un expert en col·locar flotants, la roca no té gaire bon aspecte però està sanejada. La reunió l’ hem fet en un arbre.

La segona és una passejada de 15 metres per la feixa fins el peu del díedre central de la via. La reunió són dos ponts de roca.

La tercera presenta un petit ressalt de quart grau per col·locar-se a la base del díedre. La reunió és un pont de roca i un arbre, no hi hem posat cap assegurança però és molt franca d’assegurar.

La quarta és la tirada estrella de la via, un díedre de 45 metres amb passatges d’una dificultat màxima de cinquè superior que cal reforçar les assegurances, donat que tan sols hi ha dos ponts de roca, és una tirada molt maca i entretinguda.

La cinquena és estranya, uns quinze metres, primer cal pujar un petit ressalt per agafar una vira i seguir-la fins a trobar un díedre molt marcat, poc abans d’arribar-hi hi ha un pitó que marca l’emplaçament de la reunió.

La sisena, supera el díedre amb una dificultat de cinquè  i amb un pont de roca llaçat com assegurança per desprès sortir per la dreta fins arribar a la feixa. La reunió està en la base de la paret, una vegada travessada la feixa.

La setena és tan sols un canvi de reunió, cal caminar direcció Nord fins el peu d’un díedre/canal brut, hi ha un pitó al terra per fer reunió. El començament és brut però pujant amb ix t’evites tocar les plantes del fons i als pocs metres pots pujar per l’aresta de la dreta fins el peu de la fissura final. En aquest tram hi ha dos ponts de roca i un pitó que protegeixen l’ascensió  i ja fins el cim.

La baixada l’hem feta per la canal que hi ha a la dreta amb dos ràpels que et deixen just al costat de l’inici de la via, desprès tan sols cal desfer el camí de pujada i fins el cotxe. 

J. ESTRUCH