Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 18 de març de 2014

VIA FESTIVAL ERÒTIC

DIMECRES, 12 DE MARÇ.
Segueixen les bones perspectives per a escalar, diuen que el temps es mantindrà bo la resta de setmana i per dimecres aprofitem el dia per fer una escapada a Rubies, és un lloc privilegiat si fa bon temps i molt dur si venta fort.
Avui sortim el Guillem, el Paco i jo.
A l’esplanada on aparquem venta força però una vegada al bosc ja no es nota gens el vent i la temperatura puja ràpidament. Inicialment portem al cap fer una via a la roca del migjorn però com que anem d’hora encara no hi fa sol i decidim anar a fer la Festival Eròtic ( està orientada al est i des de bon matí ja hi toca el sol) i poder allargar el  dia d’escalada.

La primera tirada és un rostoll de tercer grau, que hem fet amb calçat normal però encordats per allò que diuen, “per si les mosques”.


La segona  tirada és molt maca i amb un tram força exigent d’equilibri i una dificultat de 6a on la col·locació de peus és molt important, desprès ja més fàcil fins la reunió.


La tercera és de transició i amb roca una mica cutre, la dificultat no supera el cinquè grau però cal mirar les pedres on t’agafes. L’inconvenient més gran el té la reunió que és incòmode a matar, sobretot si com nosaltres fem una cordada de tres.


La quarta i última comença amb un tram molt compacte i vertical on cal ballar sobre petits relleus de la roca per tal de trobar la línea de progressió, una vegada superat el tram cal anar a la dreta per cercar una altre placa , aquesta més ajaguda, ja fins la reunió. La dificultat del primer tram és de 6a.
Una vegada al cim parlem de fer una altre via i anar al nostre objectiu primer, però ens ha fet mandra anar-hi i hem optat per posar-nos  en la via Màquina del temps que ens permet una fugida ràpida en cas de que sigui massa tard o se’ns compliquin les coses (com així ha estat).
La primera tirada està graduada de cinquè superior però pel grau d’exposició jo li donaria un 6a com una casa. La primera assegurança està al terra (tan sols per marcar on comença) i la segona està sota el sostre però per agafar-lo et jugues un castanyot del quinze. He pogut posar un micro que a la primera tibada ha saltat.


El següent tram és de flanqueig sota el sostre, no és gaire difícil però si caus no ho expliques i no tens una assegurança fins superar el sostre amb una arrel de savina llaçada, (no gaire de fiar) i uns quatre metres per sobre hi ha el darrer parabolt de la tirada, superar aquest tram t’obliga a tibar de valent, la continuació ja és més fàcil però cal protegir-la.
La següent tirada és “la tirada” de la via, un mur de continuïtat graduat de 6a i 6b que no et dóna descans, nosaltres ens hem quedat encallats en el tram de 6b i no hem pogut superar-lo per tant  maillon al canto i sortir amb la cua entre les cames, això si amb el propòsit de tornar-hi un altre dia per tornar a provar-ho.
Recordo que fa tres anys vaig fer la via David Doaigues , que està just al costat amb el company Josep Sánchez, i no ens va costar tant de fer, però en aquesta tirada concretament hi varem trobar  el doble d’assegurances que en aquesta i la diferència de graduació entre una i l’altre no és tanta, de 6a+ a 6b.


Una vegada tots a la feixa ens escapem per la dreta de la paret fins el camí de baixada i tot i que no ens hem guanyat la cervesa del tot, ens saltem la norma i celebrem l’activitat al bar de Santa Maria de Meia tal i com manen els canons establerts.

J. ESTRUCH

3 comentaris:

  1. HOLA MAJO
    NOSALTRES LA VAM FER I EL SEGON LLARG DE 6B NO EN TE RES, VAM DIR UN 6C COM UNA CASA I D'APRETAR EL CUL . LES POSIVILITATS DE FICAR ALGO SON REDUIDES I SEMPRE FENT FORÇA

    LO GALLDARAN

    ResponElimina
  2. iep.... el truco per sortir del 6b és un bidit que està a la dreta, i apretar bé amb el peu...... és un pas explosiu i molt ben assegurat ... però de seguida se surt... bueno.. espero que la propera vegada tingueu més sort.. au bones escalades

    ResponElimina
  3. Hola companys,
    La propera vegada segur que pensaré amb el bidit. Però amés d'aquest tram tan explossiu vaig trobar la tirada molt mantiguda i amb les assegurances amb força aire entre elles. Tot un repte. Felicitats per l'ascensió. La propera vegada que escali a Rubies intentaré donar-li un altre toque.
    J. ESTRUCH

    ResponElimina