Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 13 de març de 2014

VIA MURCIELAGO

DISSABTE, 08 DE MARÇ.
Un sol esplèndid, sense gens  de vent, encara que amb les temperatures un xic baixes, vaja un dia com per no deixar-te’l perdre, cal sortir a estirar els músculs encara que tan sols sigui una estona.
Això és el que he pensat de bon matí , avui no tinc company definit i davant la possibilitat de perdre un dia tan esplèndid decideixo pujar al bar Anna per veure si hi ha algú que també estigui penjat com jo.
Mentre esmorzo arriben alguns membres de la colla, la resta està acabant d’obrir una via al Berguedà i no apareixeran per aquí. Ells porten la intenció d’anar a agulles per fer una via al Aglà i m’apunto sense pensar-ho, és l’oportunitat de fer una estiradeta de músculs i tornar aviat a casa, la família estarà contenta.


Farem dues cordades , en Moragues i jo i darrera en Paco i en Joan. La primera tirada l’agafem pel camí que puja al coll de la Miranda de les Boïgues , just on hi ha l’últim arbre sota la paret. Aquesta tirada puja fins les primeres balmes i és molt fàcil.


La segona presenta un petit ressalt ben assegurat que presenta un pas més difícil de la resta  amb una dificultat de cinquè més i la resta de quart grau fins la reunió.
La tercera l’ hem fet per sota del lloc que marquen les ressenyes , surt en diagonal a la dreta per superar una petita balma per tornar a la dreta una vegada superada, aquí comença el tram difícil de la via, dos espits per superar el primer tram i deixar-te en un petit nínxol.  Per sortir-ne hem posat tres camelots petits per tal d’ arribar a un parabolt i una sabina que marquen el final de les dificultats de la tirada. La reunió , nova, està just per sobre de la sabina.


La quarta comença fàcil fins una fissura vertical on caldrà posar un micro i un camelot petit per assegurar el pas difícil de la tirada i agafar un parabolt salvador, a partir d’aquí flanqueig a l’esquerra per fugir de la vertical dels companys i no apedregar-los . El tram final fins el cim està molt fet caldo i cal vigilar on agafar-se.
Una vegada al cim, tan sols cal fer un ràpel fins el coll .

Una petita escalada entretinguda, per a un dia que tan sols puguis sortir al matí i vulguis tornar d’hora a casa.

J. ESTRUCH  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada