Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 22 d’abril de 2014

VIA DISCOVERY

DISSABTE, 12 D’ABRIL
Per norma general el Lluis s’adapta a les meves propostes però aquesta setmana vull que les coses canviïn i li demano que faci ell la proposta de sortida. Als pocs dies truca per fer-me la proposta de pujar a Collegats i fer una via que li ha cridat l’atenció tot mirant el llibre de ressenyes. Es tracta de la via Discovery a la Paret del Pessó.


Tot i que queda molt lluny , anar-hi amb un dia no és tant descabellat, representa mitja hora més de cotxe del que fem normalment, per tant ja ens citem per dissabte a les set del matí per fer el cafè i començar la quilometrada.
Normalment quan anem per aquestes contrades, la parada per esmorzar la fem a Bellcaire, però avui creiem que és molt aviat i decidim fer alguns quilòmetres més abans d’aturar-nos, de fet no ens aturem fins la Pobla de Segur, poca estona abans del nostre objectiu.
A les 9,45 ja estem al petit aparcament que hi ha sota les parets i per sort tan sols hi ha una furgoneta , encara tenim lloc per aturar-nos , si no caldria anar fins a qualsevol dels aparcaments que hi ha a banda i banda del congost i fer una llarga aproximació (si no vols trobar-te al baixar amb una recepta dels mossos enganxada al parabrises del cotxe).


L’aproximació és molt curta i a les 10,15 ja estem començant la primera tirada que demana fer-la el Lluis, no se exactament per on hem començat, si per la Collegats o per la nostra, però a la segona reunió segur que hem arribat on calia, sota d’una fissura /díedre inclinat a la dreta, molt característic de la via.


Aquesta tirada és de les més difícils de la via, comença amb un pas de vauma que mentre hi hagi una petita savina es podrà fer però quan calgui veurem com es pot passar, segueix per una placa amb tendència a la dreta per sortir recte amunt just al acabar el díedre /fissura, hi ha ressenyes que li donen una dificultat de 6a i d’altres de cinquè superior, tot va a gust del consumidor, jo la veritat no sóc tan fi com per esbrinar exactament quin grau té, i com que portem una ressenya que diu 6a, li donem aquesta graduació.


La quarta tirada ens porta fins el bosc penjat amb una tirada sense dificultat.
Sortir del bosc i arribar a la reunió que dóna sortida a la placa final li toca al Lluis que fa reunió en un parabolt situat a cavall entre el bosc i la placa.


La sisena comença amb un tram vertical però que poc a poc va perdent empenta fins arribar a la reunió quasi caminant, la dificultat de la tirada rau en trobar la reunió en un mar de roca plena de petites vaumes i sense assegurances per marcar-te la direcció.
Per tal d’arribar a la darrera tirada, la més interessant, en queden dues de navegació per la placa, sense dificultat.


La darrera tirada és interessant, llàstima que la roca no sigui de primera, comença amb diagonal a la dreta per anar a cercar un petit mur amb forats que et deixen a la reunió, els forats són bons però cal mirar bé la roca perquè és costrosa i fa una  mica de yu-yu agafar-se.



Una vegada al cim , la baixada per les cadenes és molt evident i ràpida.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada