DIUMENGE, 08 DE NOVEMBRE
Fa molts dies que
tenim sobre nostre l’estiuet de Sant Marti i cal aprofitar-ho .
Aquesta vegada he
quedat amb el Jordi per anar a fer una via més llarga, que ja en tinc ganes
desprès de dos dies de vies curtes.
Comencem la setmana
amb un seguit de whats App`s amb
propostes de tot tipus , per anar descartant fins que a la fi tenim definit el
nostre objectiu, la via Easy Rider a la Paret del Aeri. No és la millor època
per anar-hi, però el fred encara no apreta i és una via rapida
Es una d’aquelles
vies que sempre les tens pendents, però et decantes per altres opcions més
llamineres.
Com que no ens cal
fer quilometres, avui ens donem una treva i quedem a les 7,30 per pujar al Bruc
i fer la primera parada per esmorzar. Tot i així a les 9 ja estem aparcats a
Sant Cecilia i preparats per fer l' aproximació.
A les 10 ja estem a
peu de paret, per davant nostre 8 tirades de bona roca i poques assegurances,
segons diuen els comentaris que hi ha per la xarxa.
La primera tirada
vol fer-la el Jordi i aviat és posa en matèria, els primer metres amb roca
delicada i humida que no dona confiança i que ha reforçat amb un camelot mitja, a més
de les assegurances que hi ha, desprès poc a poc la roca va millorant de
qualitat i consistència, encara que la humitat no acaba de marxar. El grau de
dificultat que hem apreciat a la tirada
és de cinquè
La segona em toca a
mi i tot i que la humitat segueix , la roca a millorat molt i és molt més
franca. El primer tram de la tirada és el més difícil , he vist ressenyes amb
tot tipus de graduació , des de l’artificial fins al 6b. Nosaltres l’ hem pogut
resoldre amb un parell de passos d’ Ao , que es poden fer bé perquè les
assegurances en aquest tram estan molt properes però una vegada deixes la fissura
el plantejament canvia completament i cal endinsar-se en una placa (uns 8-10
metres) on no hi ha cap assegurança i comença a preparar el coco perquè aquesta
serà la tònica en la resta de via.
La tercera comença
amb una placa amb molt bona presa però amb la primera assegurança uns deu
metres més amunt, cal agafar-la amb serenitat, uns dos metres per sobre la
reunió he pogut posar un merlet força bo, la primera assegurança fixa està sota
un petit sostre i la següent uns quatre metres per sobre d’ ell i aquest és el
passatge més espectacular de la via, encara que no el més difícil. Passat
aquest punt queden uns 15 metres verticals amb una assegurança fixa,(crec
recordar), encara que vaig poder posar un microfriend en ple recorregut per
protegir la progressió.
La quarta tirada ,
personalment és la millor tirada de totes, una placa molt gran que poc a poc va
redreçant-se i amb les assegurances justes, per no dir escadusseres,on cal
navegar amb seguretat.
Les tirades
cinquena i sisena, no son tan agraïdes com les anteriors, presenten flanqueig
xos a esquerra i dreta per tal d’evitar els sostres que ens barren el pas just
sobre nostre. La reunió sisena la farem just al peu de l’esperó que domina el
díedre final.
Las dues darreres tirades segueixen el fil de l’esperó
per la vessant interior del díedre, i tot i tenir una dificultat baixa, cal
progressar amb cura perquè la roca rellisca i les assegurances segueixen ben
separades.
A les 13 hores
arribem al cim i amb un petit ràpel de 10 metres baixem fins el coll, ara tan
sols resta remuntar la corda fixa instal·lada per entrar a la canal i sortir
caminant al costat del repetidor on ens toquen els primers ratxós de sol i ens
treu l’ humitat que ens ha acompanyat tot el mati. De baixada enfilem la canal
de la llum i directes a Santa Cecilia on tenim el cotxe.
Son les dues ,
encara tenim temps per anar a fer la cervesa i arribar a temps per dinar amb la
família.
J. ESTRUCH
Felicitats per la via! tota una clàssica, m'has fet recordar el tram de la segona tirada quan s'acaben les xapes i queda un bon tros fins la reunió, em va costar una estona de concentració fins que no em vaig decidir a continuar... i sí com be dius, serà la tònica de la via....
ResponEliminaHola Jaume,
EliminaSí, tens raó , tot una clàssica per a gaudir-la. Per cert que tal pel Solsonès, diuen que l'esperó del Silenci és molt estètic, amb la vostra piulada caldrà acostar-si algun dia.
Josep Estruch