Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 13 de novembre del 2015

EASY RIDER

DIUMENGE, 08 DE NOVEMBRE

Fa molts dies que tenim sobre nostre l’estiuet de Sant Marti i cal aprofitar-ho .
Aquesta vegada he quedat amb el Jordi per anar a fer una via més llarga, que ja en tinc ganes desprès de dos dies de vies curtes.
Comencem la setmana amb un seguit de whats App`s  amb propostes de tot tipus , per anar descartant fins que a la fi tenim definit el nostre objectiu, la via Easy Rider a la Paret del Aeri. No és la millor època per anar-hi, però el fred encara no apreta i és una via rapida
Es una d’aquelles vies que sempre les tens pendents, però et decantes per altres opcions més llamineres.


Com que no ens cal fer quilometres, avui ens donem una treva i quedem a les 7,30 per pujar al Bruc i fer la primera parada per esmorzar. Tot i així a les 9 ja estem aparcats a Sant Cecilia i preparats  per fer l' aproximació.
A les 10 ja estem a peu de paret, per davant nostre 8 tirades de bona roca i poques assegurances, segons diuen els comentaris que hi ha per la xarxa.


La primera tirada vol fer-la el Jordi i aviat és posa en matèria, els primer metres amb roca delicada i humida que no dona confiança  i que ha reforçat amb un camelot mitja, a més de les assegurances que hi ha, desprès poc a poc la roca va millorant de qualitat i consistència, encara que la humitat no acaba de marxar. El grau de dificultat que hem apreciat a  la tirada és de cinquè


La segona em toca a mi i tot i que la humitat segueix , la roca a millorat molt i és molt més franca. El primer tram de la tirada és el més difícil , he vist ressenyes amb tot tipus de graduació , des de l’artificial fins al 6b. Nosaltres l’ hem pogut resoldre amb un parell de passos d’ Ao , que es poden fer bé perquè les assegurances en aquest tram estan molt properes però una vegada deixes la fissura el plantejament canvia completament i cal endinsar-se en una placa (uns 8-10 metres) on no hi ha cap assegurança i comença a preparar el coco perquè aquesta serà la tònica en la resta de via.


La tercera comença amb una placa amb molt bona presa però amb la primera assegurança uns deu metres més amunt, cal agafar-la amb serenitat, uns dos metres per sobre la reunió he pogut posar un merlet força bo, la primera assegurança fixa està sota un petit sostre i la següent uns quatre metres per sobre d’ ell i aquest és el passatge més espectacular de la via, encara que no el més difícil. Passat aquest punt queden uns 15 metres verticals amb una assegurança fixa,(crec recordar), encara que vaig poder posar un microfriend en ple recorregut per protegir la progressió.


La quarta tirada , personalment és la millor tirada de totes, una placa molt gran que poc a poc va redreçant-se i amb les assegurances justes, per no dir escadusseres,on cal navegar amb seguretat.


Les tirades cinquena i sisena, no son tan agraïdes com les anteriors, presenten flanqueig xos a esquerra i dreta per tal d’evitar els sostres que ens barren el pas just sobre nostre. La reunió sisena la farem just al peu de l’esperó que domina el díedre final.


 Las dues darreres tirades segueixen el fil de l’esperó per la vessant interior del díedre, i tot i tenir una dificultat baixa, cal progressar amb cura perquè la roca rellisca i les assegurances segueixen ben separades.


A les 13 hores arribem al cim i amb un petit ràpel de 10 metres baixem fins el coll, ara tan sols resta remuntar la corda fixa instal·lada per entrar a la canal i sortir caminant al costat del repetidor on ens toquen els primers ratxós de sol i ens treu l’ humitat que ens ha acompanyat tot el mati. De baixada enfilem la canal de la llum i directes a Santa Cecilia on tenim el cotxe.



Son les dues , encara tenim temps per anar a fer la cervesa i arribar a temps per dinar amb la família.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Felicitats per la via! tota una clàssica, m'has fet recordar el tram de la segona tirada quan s'acaben les xapes i queda un bon tros fins la reunió, em va costar una estona de concentració fins que no em vaig decidir a continuar... i sí com be dius, serà la tònica de la via....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Sí, tens raó , tot una clàssica per a gaudir-la. Per cert que tal pel Solsonès, diuen que l'esperó del Silenci és molt estètic, amb la vostra piulada caldrà acostar-si algun dia.
      Josep Estruch

      Elimina