Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 20 de novembre de 2015

MANERAS DE VIVIR

DIMECRES, 18 DE NOVEMBRE

Un nou dimecres que puc escapar-me i ja en porto tres de seguits, això no és normal però cal aprofitar-ho.
Avui vaig amb companys que normalment no coincidim, bé amb un sí, però l’altre fa un munt d’anys que no coincidim , llàstima que el VISA no pot acompanyar-nos, si no ja seria el dia complert.
Els companys d’avui són, en Cèsar Comas i en Joan Marti. El nostre objectiu, anar a descobrir una zona nova per en Cèsar i jo , donat que el Joan ja hi ha escalat una vegada, la serra de Busa i més concretament la via més emblemàtica que hi ha , la “Maneras de vivir”. Aprofitant l’avinentesa el Joan vol portar-nos per una pista forestal que ens estalviarà molts quilometres i podrà esblenar un tot terreny que té.


A les 7,15 ens trobem el Cèsar i jo a Sallent, on deixarem un cotxe per estalviar consum i a les 8 ens trobem amb el Joan sobre Berga en el creuament de les carreteres del túnel de Cadi i Sant Llorens de Morunys.
Aquí fem el mateix i ens endinsem per la carretera de Sant Llorens Morunys fins arribar a Llinars on deixem la “comoditat” de l’asfalt per agafar la pista que ens porta a l’església romànica de Sant Pere de Graudescales, més que una pista és una veritable “trialera”. Però ens porta ràpidament al nostre objectiu.


Una vegada arribats al pàrquing ens trobem amb uns companys de la Plana de Vic que també han vingut a escalar, però el Joan no en te prou de cotxe i decideix seguir pujant per la pista de desguàs que ens deixarà encara més a prop de la via, aquesta pista, no és una trialera, és quelcom més.


Amb tot, objectiu aconseguit, el cotxe ens ha deixat a cinc minuts de caminar en planer del començament de la via.
Els companys, molt amablement em cedeixen la primera tirada, una xemeneia de cinquanta metres fins sobre del gendarme enganxat, la dificultat màxima és de cinquè i tot i que quasi tota és interior hi ha algun passatge exterior molt bonic. Per acabar de fer i no tenir que canviar les cordes em cedeixen la següent tirada que és molt curta amb un flanqueig a l’esquerra i una entrada a la reunió força difícil.


El relleu de cap de cordada l’agafa en Cèsar que ja no el deixarà fins el cim. La tirada quarta és molt maca, un díedre/fissura de dalt a baix amb una dificultat de cinquè grau, tota assegurada amb espits.
La cinquena tirada té la roca una mica més dubtosa però tot ser bona i ens porta a la darrera reunió de la paret on hi ha el llibre de registre, on per cert, a causa de  la nostra maldestre agilitat varem perdre el bolígraf que hi havia (AVIS a les properes cordades, caldria portar-hi un nou bolígraf, ho sentim).


La sisena és un petit díedre amb un pas complicadet de posicionar-se bé a la paret i desprès una placa que ens deixa al cim.


De les dues maneres de baixar, decidim fer-ho amb ràpel per la mateixa via i com que algun comentari a la xarxa diu que cal esmerar-se en el primer ràpel per tal d’evitar que s’enganxin les cordes, anem en compte i el resolem sense problemes, també el segon, i al tercer........ sorpresa!!!


Una vegada tots tres a terra i amb les sabates posades comencem a recuperar corda però,...... quan ja tenim una al terra, la segona fa un bucle i queda enganxada a l’anella del ràpel i per més que tibem, res de res.


Finalment i desprès de molts intents frustrats decidim recuperar la corda que tenim a terra i deixar l’altre penjada. Per sort en Joan i en Cèsar estan jubilats i demà podran tornar per recuperar-la.
De tornada i desprès d’una bona sacsejada a les dues trialeres ens aturem al refugi de Llinars per fer un mos i agafar forces per tornar a casa.

J. ESTRUCH




6 comentaris:

  1. Hola Josep. Avui hem fet aquesta via amb el Joaquim Gil i hem vist la vostra "piada". La via ens ha agradat molt!
    Josep Santasusana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep, no pareu!!!
      Per al Cesar i per mi, era la primera visita a Busa i segur que no serà la darrera. Un conglomerat una mica "diferent"del que estem acostumats, no?
      La via molt guapa
      Josep Estruch

      Elimina
    2. Exacte: diferent és la paraula! Nosaltres també ens hi estrenàvem i, gràcies a l'Eduard (Edunz- Roca i Neu), que ens la va recomanar, vàrem completar la jornada amb la Peus Negres. Repetirem!
      Josep Santasusana

      Elimina
  2. Enhorabona per la via, jo encara la tinc pendent, hi vam anar fa temps i ens vam perdre buscant-la i vam arribar-hi passat el migdia , vam decidir ni enfilar-nos-hi, amb la vostra informació encara me n'heu fet entrar mes ganes de tornar-hi.

    ResponElimina
  3. bona escalada!
    vam coincidir dissabte amb el josep, .. ull que el bolt del flanqueig està la femella fluixa .. caldria estrènyer-la amb una clau (mètrica del 10)
    .. el lloc continua igual de preciós, llàstima dels lamentables kleenex recents de cagar-s'hi a plena vista a tocar del peu de via i l'excés de magnesi per tot aquest dia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Edunz,
      Ara que ho dius , tens raó, sobretot vaig adonar-me'n dalt de la via, al pla de Busa. Sembla una plantació de kleenex.
      Salut i bones escalades
      Josep estruch

      Elimina