Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 13 de novembre de 2015

MONT ROIG

DIMECRES, 28 D'OCTUBRE


Aquest dimecres tinc la necessitat de sortir perquè el cap de semana vinent “castanyada” tinc sortida familiar i em serà impossible fer-hi un forat per escapar-me a escalar.
A principis de setmana començo a trucar per saber la disponibilitat dels companys i el treball té els seus fruits, aviat contacto amb el Cesar que també vol sortir.


La proposta d’anar al Mont Roig li agrada i comencem a preparar alguna  proposta per fer. Finalment ens decidim per fer la via Lluis i si encara tenim temps anar a veure la via del curset. Aquestes dues vies estan recomanades pel Ramon Majó en el seu llibre “El plaer de l’escalada” i com que totes les vies que he fet del seu llibre m’han agradat , aleshores endavant!!.
La primera aturada la fem a Bellcaire d’Urgell per fer un mos al bar Sport, i seguidament carretera i manta direcció a Vilanova de la Sal.


Amb la meva Kangoo podem pujar fins el coll de Porta , tot i que el tram final està força malament, però ens estalviem una bona caminada.
La primera via , la via Lluis  comença amb una grimpada però nosaltres preferim aprofitar la primera tirada de Temps de Neu per fer-la més equilibrada de grau i poder gaudir-la de baix fins a dalt.


La primera tirada la fa el Cèsar, un cinquè grau fluix però directe que ens deixa sobre del contrafort.
La segona em toca a mi però per no fer pocs metres li proposo fer dues tirades seguides i presentar-me sota l’extraplom final. Aquesta tirada no és molt difícil tampoc, però te un parell de plaques molt maques.


La tercera presenta un pas un xic més difícil per sortir de la reunió però aviat la paret perd verticalitat i la tirada s’endinsa per un díedre que puja fins el cim.
Com que la baixada és molt còmoda i rapida, marxem directes al peu de la via del Curset  que te dues tirades.


La primera presenta una roca d’aspecte dubtós però bona en general, és mes vertical del que sembla però es deixa fer be.


La segona te uns primers metres verticals fins arribar a l’aresta per desprès superar un seguit de plaques fins el cim.


Amb la feina feta, deixem aquesta zona solitària i emprenem el camí de tornada, no sense abans aturar-nos a Bellcaire per fer la cervesa de rigor i comentar la jugada.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada