Aquest dimecres tinc la necessitat de sortir
perquè el cap de semana vinent “castanyada” tinc sortida familiar i em serà
impossible fer-hi un forat per escapar-me a escalar.
A principis de setmana començo a trucar per
saber la disponibilitat dels companys i el treball té els seus fruits, aviat
contacto amb el Cesar que també vol sortir.
La proposta d’anar al Mont Roig li agrada i
comencem a preparar alguna proposta per
fer. Finalment ens decidim per fer la via Lluis i si encara tenim temps anar a
veure la via del curset. Aquestes dues vies estan recomanades pel Ramon Majó en
el seu llibre “El plaer de l’escalada” i com que totes les vies que he fet del
seu llibre m’han agradat , aleshores endavant!!.
La primera aturada la fem a Bellcaire
d’Urgell per fer un mos al bar Sport, i seguidament carretera i manta direcció
a Vilanova de la Sal.
Amb la meva Kangoo podem pujar fins el coll
de Porta , tot i que el tram final està força malament, però ens estalviem una
bona caminada.
La primera via , la via Lluis comença amb una grimpada però nosaltres
preferim aprofitar la primera tirada de Temps de Neu per fer-la més equilibrada
de grau i poder gaudir-la de baix fins a dalt.
La primera tirada la fa el Cèsar, un cinquè
grau fluix però directe que ens deixa sobre del contrafort.
La segona em toca a mi però per no fer pocs
metres li proposo fer dues tirades seguides i presentar-me sota l’extraplom
final. Aquesta tirada no és molt difícil tampoc, però te un parell de plaques
molt maques.
La tercera presenta un pas un xic més difícil
per sortir de la reunió però aviat la paret perd verticalitat i la tirada
s’endinsa per un díedre que puja fins el cim.
Com que la baixada és molt còmoda i rapida,
marxem directes al peu de la via del Curset
que te dues tirades.
La primera presenta una roca d’aspecte dubtós
però bona en general, és mes vertical del que sembla però es deixa fer be.
La segona te uns primers metres verticals
fins arribar a l’aresta per desprès superar un seguit de plaques fins el cim.
Amb la feina feta, deixem aquesta zona
solitària i emprenem el camí de tornada, no sense abans aturar-nos a Bellcaire
per fer la cervesa de rigor i comentar la jugada.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada