DISSABTE, 13 D’OCTUBRE
La setmana passada
varem quedar amb el Juan Carles en que sortiríem el dissabte, però amb
l’incògnita de saber on anar depenent de la gent que s’apunti a la sortida. A
mitja setmana eren quatre i calia cercar un lloc on hi hagi varietat
d’escalades per si calia repartir-nos.
El dijous érem cinc,
però el divendres el grup va baixar fins a dos, i ens varem plantejar l’opció
d’anar a fer quelcom més llarg i compromès, però a darrera hora el grup va
tornar a pujar a tres i varem decidir mantenir la primera opció, Collegats.
Jo fa temps que no
anava a les Moles del Pessó i volia fer fots de la paret per ressenyar les vies
i vaig proposar anar-hi, concretament a la via Creuer Pontiac que va resultar
que cap dels tres l’havia fet.
Sortim com sempre del
Bruc i anem directes a Bellcaire per agafar forces i d’allà sense aturar-nos
directes a la Font de la Figuereta on deixarem el cotxe.
En lloc de pujar per
la paret del Pessó i creuar tota la serralada prefereixo pujar per Gramuntill
que és més curt i les panoràmiques de la paret son millors.
No trobem a ningú pel
camí, però arribant a peu de paret, sentim veus, hi ha una cordada davant
nostre, caldrà fer cua. Per sort aquesta cordada van a fer la Performance i no
ens molestaren.
Mentre fan la primera
tirada que compartirem fins la meitat, nosaltres ens preparem.
Els primers metres de
la via, que son comuns amb la Performance, son fàcils , però a uns vint metres
deixem la comoditat per acostar-nos a la fissura de la dreta i la comoditat
s’acaba, hi ha passatges on cal apretar, sobretot els trams on cal entrar a les
rapisses de terra, en un d’aquests trams ens ha calgut posar peu a la baga per
poder superar –ho, la resta molt bona roca i molt vertical.
La segona tirada és
completament recte amunt per una placa plena de petites panxes que cal anar
sortejant, la dificultat varia depenent de l’habilitat per sortejar aquestes
panxes, però és una dificultat “in creixendo” fins quasi arribar a la reunió.
La tercera tirada,
canvia completament la roca, passem d’un conglomerat potent amb grans preses a
una zona de pedra trencadissa i petita on cal pujar més en adherència que amb
força, aquesta tirada força llarga , presenta un tram un xic brut de terra i
algun passatge difícil de veure.
La quarta tirada és
la més suau però no hi ha cap assegurança intermitja, va en diagonal a la dreta
fins el peu del mur final.
La darrera tirada
comença molt vertical amb roca semblant a la de la tercera tirada i cal anar en
compte fins arribar a una baga llaçada en un arbre, desprès la dificultat baixa
molt , tot i que la roca també empitjora exponencialment, però ja estem quasi
al cim. Fem reunió en uns arbres a la
sortida de la fissura final.
Hem vist que la via
esta preparada per baixar-la en rapel, però decidim allargar l’excursió i
baixarem per l’altre costat, fa molta calor i no volem caminar sota el sol.
Aquesta baixada és
més llarga, però en gran part estarem caminant a l’ombra.
A la font , una
vegada refrescats, tornem a estar preparats per fer el camí de tornada.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada