Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 28 d’abril del 2019

VIA CUCA DE LLUM


DISSABTE, 27 D’ABRIL

Aquesta setmana ha estat un no parar, el nostre primer objectiu amb el Juan Carlos era anar a la paret de la Font Freda per fer la via Cuca de llum que fa temps tenim pendent, però dos companys van dir per afegir-se a la sortida i aquesta no és una paret per anar-hi quatre .


Anem negociant altres alternatives però a darrera hora un dels companys  no pot venir per problemes sobrevinguts.
Seguim negociant perquè aquesta paret és llarga i una cordada de tres fot fer que l’escalada s’allargui. Però com que la majoria guanya i a dos dels tres companys tenen entre seia i seia fer la via, ens arrisquem.
Sortim com sempre del pàrquing del hotel del Bruc  i a les set estem, el Juan Carlos, el Jordi i jo. Ja hi som tots. !!


Primera parada , el bar Sport de Bellcaire, per esmorzar i la segona el pàrquing de la paret de la Font Freda pujant per Ager.
Cal dir que la pista fins el pàrquing, ara per ara, esta en perfectes condicions.
Deixem el cotxe, ens preparem i a les deu i mitja ja estem a peu de via.


La primera tirada ja ens posa les piles, entrada potent, i alguna peça que cal afegir però al desplom hi ha un pas que es resisteix i cal posar-hi un pedal. La roca en aquesta tirada no és gaire agraïda, un xic arrodonida..
La segona tirada és de tramit, un tram de roca amb poca dificultat i desprès caminar per la feixa fins a veure un pitó amb una baga penjada a uns deu metres del terra . Les ressenyes assenyalen quinze metres però n’hi ha uns trenta.


La tercera, ja ens ensenya de que va la via, roca bona però a estudiar, molt vertical assegurances lluny i els graus collats. Bé, tota una declaració d’intencions. Ha!!! I les tirades molt llargues que per entrar a les reunions sues de valent tibant de la corda. També ens ha calgut reforçar la tirada amb algun camalot, sobretot al díedre final.


La quarta tirada, que puc dir, brutal!!. Si tens el grau per fer-la, (que no és precisament el 6b que graduen) és una molt bona tirada. Aquí hem abusat dels camalots, uns quatre o cinc, un parell a la part de la bavaresa per escurçat allunyaments i la resta a la sortida de la tirada. També com a la primera, crec que en el darrer parabolt ens ha calgut posar un estrep per descansar i fer el tram final de la tirada.


Segons totes les piulades, aquí s’acaba la roca bona i cal començar a estudiar on t’agafes i la cinquena tirada n’és un bon exemple, sense ser extrema , un cinquè treballós, vertical i amb les preses que son blocs enterrats.
La sisena segueix amb la mateixa tònica, vertical , poques assegurances i trams on cal anar molt en compte, a més la tirada te seixanta metres  i arribar a la reunió és un calvari.


La setena comença amb una placa vertical (vilanovina) però la primera assegurança esta a quatre metres de la rapissa on et jugues un castanyot del quinze , però som gent de recursos, una ungla fa miracles !!!, desprès cal anar seguint per terreny indefinit i no tan bo. La tirada fa moltes ziga zagues i cal anar en compte amb el xapatge si vols arribar a la reunió.


La vuitena , es un nou canvi de reunió, com amb l’anterior de la segona, les ressenyes diuen que te vint metres però fins els arbres on  hi ha la baga de reunió n’hem comptabilitzat trenta.


La novena, segons les ressenyes és el darrer os de la via, comença amb un díedre, que si tens sort de posicionar-te bé resulta relativament còmode de fer , el que és espectacular i bonic és la sortida del díedre amb una bavaresa inversemblant que resulta més factible del que sembla en principi, desprès cal seguir una aresta  de grans blocs , fins la reunió.


La desena , quasi no te historia, un díedre fàcil per anar a cercar la darrera feixa i fer reunió  en uns arbres, ja a peu pla.


Aquí ens hem desencordat i amb el material a l’esquena hem superar la darrera canal que ens deixa a la carena cimera. Ara tan sols resta seguir-la fins arribar al coll on trobarem el camí de baixada , directes fins el cotxe. Cal dir que aquest darrer obstacle ens ha costat una hora llarga.
Una vegada al cotxe, fem material i directes a Bellcaire per fer una bona cervesa, avui segur que ens la hem guanyat.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada