DIMECRES, 28 DE JULIOL
Desprès d’una
escalada psicològicament dura, cal fer una parada i rebaixar la tensió fent-ne
una de “love climb” i que millor que una de Sendero limite que son vies molt
ben aconseguides i ben assegurades.
Amb la recerca de company per sortir el dimecres, s’apunten el Genis i el Pere Lluis i no dubto gens en fer-los la proposta d’anar a la Paret de Bones. Una paret on no hi he escalat mai i de la que tinc molt bones referències.
Com que cap dels tres hem escalat a la paret ens refiem de les xarxes i ens decantem per fer la via “Sendero Limite” per ser la via més piulada.
Amb l’aturada obligada per esmorzar arribem al pàrquing a les 9,30 i no veiem la paret que esta tapada per la boira, (aquesta nit a plogut i al terra encara veiem dolls d’aigua), però decidim seguir amb la nostra i ens preparem per fer una aproximació que no coneixem i que diuen que es llarga.
La veritat que l’aproximació és llarga, però esta ben senyalitzada amb fites a més de ser un camí molt fresat. A les 10,15 estem a peu de via.
Ens repartim les
tirades i comencem l’escalada.
La primera tirada ens costa alguna relliscada, (cal acostumar-se a l’adherència !!), però al ser una tirada fàcil no triguem en agafar-li es gustet. Les assegurances abundants i posades per no patir gens (quatre parabolts sikats i dues cintes).
La segona tirada ja et demana un xic més, algun passatge on cal apretar i saber i confiar en col·locar els peus bé per no relliscar. Trobarem nou assegurances.
La tercera es curta i
un xic més fàcil, es convenient respectar la reunió i no empalmar-la amb la
següent perquè en la propera cal apretar de valent i les cordes fregarien molt.
Hi ha quatre assegurances.
La quarta tirada és una de les tirades boniques de la via. Superem uns grans blocs per un sistema de díedres / fissures utilitzant diferents tècniques de progressió, encastaments, bavaresa i adherència. Es una tirada molt estètica. Hi ha nou assegurances molt ben col·locades .
La cinquena tirada,
d’entrada espanta al personal que no coneix les característiques d’aquesta
roca, un mur completament llis per on sembla impossible de progressar.
Però una vegada en matèria, els moviments van sorgint i la progressió es molt bonica i disfrutona. Es una de les tirades més interessants de la via. Trobarem unes nou assegurances. Fem reunió en el punt on la paret guanya verticalitat de forma molt visible.
La sisena tirada esta molt ben trobada, comença amb un tram de A0 per arribar a l’altura d’una fissura horitzontal que tindrem que seguir de dreta a esquerra, els primers metres amb preses de ma i els peus en adherència i desprès al contrari, els peus per una rapissa minúscula i les mans en adherència fins arribar al final on tindrem que superar un díedre on cal apretar de valent amb trams força difícils però assegurats per no patir. Trobarem 12 assegurances i fem reunió sota un gran sostre.
La setena tirada, d’entrada sembla difícil però és força suau gracies a una petita rapissa que hi ha pels peus, axó si!!!..... és espectacular la progressió en aquesta tirada. La sortida , per un díedre es on cal tenir més cura perquè hi ha alguna pedra no gaire ferma al díedre de sortida. La reunió en un gran replà. Trobarem unes vuit assegurances.
La vuitena tirada és opcional (podem anar caminant al rapel sense fer-la) però ja que hi som!!!. El primer de corda la ha fet en A0, desprès de provar-la sense trampejar . Però anant de segon si que ha sortit .
La baixada son uns ràpels espectaculars i amb cordes de 60 metres i dos ràpels es pot baixar fins la segona reunió, lloc del que es pot sortir caminant.
Ara directes al cotxe
per anar a fer la cervesa i fer el camí de tornada.
Una zona que ens ha agradat força i que de ben segur tornarem ben aviat.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM............................... Sendero Limite
APERTURISTAS.............. Luis Royo, Carlos Roy i Julio Benedé
COMPANYS DE CORDA.. Ginés Rodríguez i Pere Lluis Ibarz
MATERIAL UTILITZAT...... 12 cintes
DIFICULTAT MAXIMA ..... V+/A0
