Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 19 d’octubre de 2020

VIA LIBERAZIONE

 DIUMENGE, 18 D’OCTUBRE

Aquesta setmana toca passar por, hem decidit amb l’Isabel Honorat per tatxar una via que fa temps varem posar a la llista d’espera, la Liberazione.

També s`apunta de la gent de Vilafranca  en Pere,  i el Benjami de Pons.

Com que estem sense poder esmorzar a cap bar, ens emportem la teca per esmorzar al pàrquing mentre esperem que el Sol escalfi l’ambient.

Anem amb el cotxe del Benjamí i això ens permet saltar-nos el pàrquing de Mas Torrent  i aparcar just sota la Mola del Corb.

Fem l’aproximació que tenim  més que coneguda i arribem a peu de via, a diferencia d’altres vegades que estem sols per la zona, avui , hi ha molta gent, una cordada a l’aresta idíl·lica, i molts excursionistes, caldrà anar en compte amb les pedres.

Parlant resulta que les dues primeres tirades avien estat obertes per la cola del Benjamí i la van deixar a mitges . Desprès la cordada Hita, Picazo, Garcia , van equipar-la i acabar-la fins el cim.

Un darrer re equipament amb espits i parabolts , l’han deixat en les condicions actuals que et permeten pujar amb el mínim imprescindible de patiment.

La primera tirada comença amb un artificial rabiós que va superant una fissura desplomada i amb roca dolenta i aprofitant les parets de costat i costat per emplaçar les assegurances, en aquesta tirada  trobarem dos o tres burils de la primera ascensió a més de la reunió. La part final de la fissura es supera amb lliure i cal protegir-la.

La segona tirada, hi ha material nou i vell, nosaltres que no som gaire valents anem pel material nou, je, je. Hi ha algun pas acrobàtic i llarg entre assegurances, desprès, a l’altura d’un arbre la paret s’ajup i arribes a la reunió.

La tercera tirada comença en artificial fins un arbre i arribat a aquest cal sortir per enfilar-se per la paret de la dreta de la fissura. En aquest tram de tirada les assegurances tenen aire entre elles, però estan situades als llocs estratègics on la paret es posa seria. La resta anar progressant escollint molt be les pedres on t’agafes.

La quarta tirada, comença tiesa, per desprès perdre verticalitat. A mitja tirada hi ha un passatge molt vertical amb dos parabolts seguits, agafar-los , es fàcil però sortir-ne, no. Sort d’un merlet que hi ha, sembla posat expressament per a llaçar-lo i posar-hi un estrep.

Superat aquest passatge ve un tram amb roca dolenta on cal anar en compte fins la següent assegurança, hi ha molt aire fins arribar-hi. Nosaltres hem localitzat un forat per a posar-hi un camelot del numero 1. La reunió és en una vauma uns metres més amunt.

La darrera tirada, comença molt vertical i força obligada, desprès cal navegar per la placa i localitzar les assegurances fins arribar al darrer ressalt on hi ha un parabolt i una escarpia, superat el tram, ja és una rampa fins el cim.

Per baixar, ens decantem per fer-.ho pels ràpels de la via “Retiro espiritual”.

Un primer ràpel fins el coll, un segon per la canal fins la quarta reunió d’aquesta via, un tercer fins la segona i l’últim fins el terra.

Ara tan sols resta tornar al cotxe i fer la cervesa al mateix pàrquing, donat que no trobarem cap bar obert.

J. ESTRUCH

 

 

divendres, 16 d’octubre de 2020

VIES DIEGO MARTÍNEZ +ESPERÓ DELS RUCS

 DIJOUS, 15 D’OCTUBRE

Aquesta setmana que les temperatures han baixat, tenim clar que no volem patir fred i cerquem una zona solejada i sense vent.

Hem pensat en Sant Honorat i en Abella de La Conca tot i que ja varem ser-hi el darrer cap de setmana.

Com que Sant Honorat esta molt més alt, ens decantem per Abella on encara tenim molta feina per fer.

El company Toni esta fent una campanya d’obertures per la zona i en la darrera visita a aquelles parets varem fer una de les seves vies que ens va deixar un bon regust. Ara es el moment de tastar d’altres vies.


Els companys de Vilafranca van fer la via “ Diego Martinez” mentre nosaltres fèiem la “Pas de Block” i ens en van donar bones referències , equipada, bona roca i bonica..... cal anar a tastar-la !!.

La nostra primera intenció és fer un popurri de vies de la zona amb el segell d’un mateix aperturista, en Toni. Volem començar per la via “Racc” de l’agulla ajaguda, rapelar pel darrera i anar a la paret on hi ha la resta de vies per fer-ne un parell més.

Arribats a la paret, veient que la primera via esta a l’ombra, decidim no fer-la i anar directes a la paret de darrera on ens posem en matèria a la via “Diego Martinez”

La primera tirada, no pots demanar-li gaire perquè comença ajaguda, però en algun tram va a cercar alguna placa que ataca pel centre sense contemplacions, tot i buscant el passatges més estètics fins la reunió.

La segona , es molt bonica i segueix la mateixa tònica, aquí la paret ja es més dreta i neta i permet jugar a cercar la dificultat amb passatges un xic rebuscats però molt bonics.

La tercera és igual que la primera però al reves, comença amb plaques verticals i netes per acabar per terreny menys agraït  fins arribar al cim de l’agulla. La baixada per la mateixa via amb ràpels equipats. Via bonica i recomanable.

Una vegada a terra , volem fer “l`Espero dels rucs”, una via de la que tan sols sabem que esta a l’esquerra i que cal equipar-la tota.

Seguim unes fites i anem a parar al final d’una canal, la paret esquerra , esta marcada per una fletxa però la paret es molt dreta per ser el grau que és i mirant la paret de l’esquerra veiem llaçat un pont de roca, com a indicador de l’itinerari.

La concepció d’aquesta via és completament diferent, no hi ha cap expansió i tan sols trobarem algun pont de roca, si el trobem !!!.

Nosaltres hem fet una primera tirada de 60 metres fins un arbre que porta llaçada una baga lila amb un maillon, (la reunió queda bé amb flotants).

La segona tirada, hem trobat una nova llaçada a 30 metres, però veient un petit replà uns deu metres mes amunt hem pujat fins allà per fer-la, en un arbre hem trobat una nova baga però sense maillon.

La tercera tirada l’hem fet fins el cim amb un recorregut de 60 metres no hem trobat cap baga pujant perquè hem anat cercant el fil de l’esperó.

Una vegada al cim, cal baixar i en un pont de roca veiem una baga que aprofitem per fer el primer ràpel (fem ràpels de 30 metres per no enganxar les cordes). En aquest ràpel hem deixat un maillon.

A trenta metres justos hem trobat un nou ràpel que no havíem vist pujant (esta més a la dreta del itinerari de pujada). D’aquest ràpel hem baixat fins la segona reunió nostre, però veient que podem arribar a la baga amb maillon que hem vist pujant i anem, trenta metres justos, però justos, justos !!.

Un nou ràpel de trenta metres ens deixa a la primera reunió que hem fet, des don preparem un ràpel llarg amb les dues cordes per arribar al terra,(baixant hem trobat un nou ràpel a 30 metres, o sigui que es pot baixar amb una corda de seixanta, axó si, !! feu-hi el nus a la punta perquè son molt justos !!!.

Aquí donem per acabada la jornada, amb dues vies de concepció diferent però que m’han agradat, cada una amb la seva proposta i dificultat.

De baixada ens aturem al bar d’ Artesa per fer una bona birra.

J. ESTRUCH