Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 11 d’agost de 2016

BIBLIOTECARI EXPRÉS + ANGLADA GUILLAMÓN

DIMECRES , 03 D’AGOST

Com cada any, en temps de vacances tothom marxa amb la família a la recerca d’un bon descans, però tot i així encara ens resistim a perdre el contacte amb la muntanya, però el difícil és trobar un company que tingui disponibilitat.
Per això al saber que marxava una setmana a Gosol vaig començar a moure fils fins a trobar un company amb disponibilitat per algun dels dies de la meva estada al berguedà.
Per sort, en Josep Santasusana va respondre afirmativament   i varem començar a fer plans per una bona escalada.


L’objectiu, la Sud del Pedra, encara que no teníem clar quina via fer, ell ja en te moltes al sarró i jo també algunes, per tant ens calia fer-ne alguna amb la que coincideixin els nostres objectius, i parlant, va sortir la proposta, fer la via “Bibliotecari Exprés” del sòcol i la clàssica de la sud “Anglada Guillamón”. Les dues amb informació dubtosa del seu estat , la primera per desconeguda i la segona, perquè segons la xarxa desprès d’un re equipament, (diuen ), excessiu va passar una cordada de “...............” i no sabem com la van deixar.
Des pres d’un bon esmorzar a Saldes marxem direcció a la pedrera per deixar-hi el cotxe, on ja hi ha dos cotxes més.  (però no cal patir dubtem que hi hagi alguna cordada fent el nostre primer objectiu, la via “bibliotecari exprés”


Fa un mes aproximadament vaig pujar per fer alguna del sòcol i empalmar amb la paret pròpiament dita, però aquesta via presentava forces regalims d’aigua i varem canviar l’objectiu per la via “L’aresta de l’arc” que tot i presentar una roca mediocre, va agradar-nos força.
Avui l’aspecte és encoratjador i no dubtem en provar-la. Hem decidit repartir-nos els llargs per sorteig i començo jo.


La primera està graduada de quart superior, però personalment crec que és un xic més, per altra banda hem trobat més assegurances que no diu la ressenya (quatre, dos pitons i dos ponts de roca), nosaltres hem trobat, (crec recordar), un pitó, dos parabolts i uns quatre ponts de roca , d’ aquests millor no fiar-se perquè les cordes eren negres com el carbó.


La segona és més difícil (6a+), amb poques assegurances  però situades als llocs clau, aquí ja trobem millor roca i trams més nets de vegetació, les assegurances que hi ha a més de protegir-te indiquen la millor forma d’agafar-te l’itinerari.
La tercera amb una dificultat de (6a) te dos trams diferenciats, un primer d’adherència amb un parell de parabolts i un segon més suau i fàcil de protegir perquè segueix un díedre.


La quarta tirada és de transició  i la cinquena  un xic més difícil (V) però amb la roca a controlar.
Sortim d’aquí i caminant uns cent metres ja estem situats a placa d’inici de la segona via que volem fer, “ Anglada Guillamon “.


La primera tirada seguint amb el que portem , li toca al Josep,seixanta metres de cinquè i hem trobat algun parabolt però bàsicament l’hem auto protegit  amb camelots.


La segona és més curta però ja ensenya les dents, sobretot en el primer tram perquè portem motxilles i fer romenaig amb elles és emprenyador, la tirada es pot protegir més, tot i que hi ha parabolts, (crec recordar haver vist un parell d’espàrrecs sense femella).


La tercera segueix la mateixa tònica però un xic més difícil sobretot a l’entrada de la reunió, cal dir que hem trobat les tirades molt brutes d’herbes, senyal que no és una via massa popular avui dia.


La quarta tirada hi ha material de tot tipus, espàrrecs sense femella, parabolts nous, pitons i burlis vells i ponts de roca amb cordinos ennegrits, però el pitjor de tot ha estat l’entrada a la reunió on hi ha un esbarzer considerable que m’ha fet la guitza per deixar-me passar.


La cinquena  cal reforçar-la, però els parabolts que hi ha et donen confiança per a poder forçar la tirada i poder gaudir de la dificultat.


La sisena, tan sols el primer tram presenta dificultats, si escales amb motxilla, la resta pots progressar amb díedre i la progressió és menys feixuga.
Una vegada acabada la via cal remuntar uns metres fins un collet i sortir per les feixes fins les costes d’en Dou.
D’allà fins el cotxe ens ha costat una hora llarga , cansats però molts satisfets, ara directes a Saldes per fer la cervesa de rigor i acomiadar-nos fins una propera sortida.


Ha estat un plaer poder escalar amb el Josep, un company al que coneixia de feia molt de temps, però que no havíem coincidit en molts anys, i que darrerament ens hem vist alguna vegada formant part de cordades diferents però amb el mateix objectiu . Gaudir de l’escalada.

J. ESTRUCH




diumenge, 7 d’agost de 2016

COSMOS 1402

.

DIMECRES, 26 DE JULIOL

Aquest dimecres he quedat amb el Josep Lluis, amb una sortida que ja varem concretar l’ultima sortida ara fa dues setmanes.
Tan sols ens queda definir l’objectiu i abans de quedar li faig algunes propostes, de les que accepta la proposta de anar a conèixer una zona que ell no ha visitat.


La proposta és anar  a Collegats per fer la via Cosmos 1402, que tinc a la llista de pendents des de fa molt temps, però tots els companys als que he proposat de fer-la , ja la tenien tatxada de la llista.


Sortim com sempre a les set del matí i ens aturem a Bellcaire per esmorzar, de fet entre esmorzar i la carretera arribem al congost sobre les deu del matí,per sort l’aproximació és curta i a les 10, 30 ja estem escalant.


La primera tirada la demana el Josep , en un principi la roca li fa un xic de yu yu però aviat s’adapta i la treu amb solvència., la tirada està ben assegurada i tan sols hem posat un camelot al costat d’un pont de roca que tenia la baga un xic rossegada.


La segona em toca a mi i començo intentant reservar forces pel tram final on la tirada és més exigent. En el primer pas desprès del niu de voltors (abandonat) he tingut que fer un A0 i un segon repòs (aquest molt més llarg) en l’assegurança d’abans del flanqueig abans no m’he decidit a sortir, és un tram que presenta un parell de passatges de flanqueig a la dreta molt tècnics i durs on cal posicionar be els peus si no vols sortir disparat. Superat aquest tram ja és més fàcil fins la reunió


La tercera tirada és de tràmit, un flanqueig ascendent a l’esquerra tot seguint les assegurances que marquen el camí fins arribar a una feixa on fem reunió.
La quarta tirada segueix una fissura però sense tocar-la i pujant per les plaques de la seva dreta.


La cinquena segueix la mateixa tònica i fa reunió al principi d'una feixa 
La tirada sis te uns metres bonics però comença per terreny brut fins arribar a la paret, aquí cal pujar sobre un arbre  per poder posicionar-te a la paret amb solvència i fer alguns passatges difícils fins arribar a una canal on la dificultat baixa ja fins la reunió.


La setena , comença amb un encastament, i tan sols hi ha una assegurança al començament, nosaltres hem posat un micro abans de fer el flanqueig a l’esquerra..


La vuitena no presenta gaires problemes dues petites panxes ens deixen al principi del díedre de sortida, tan sols dir que la roca aquí és diferent i deixem els còdols grans per moure’ns amb preses petites i d’equilibri, tot un canvi pel subconscient !!.


La novena crec que juntament amb la segona  és la millor tirada de la via , cal pujar pel díedre fins que un petit sostre et barra la sortida però la presencia d’un arbre al final del díedre facilita la tasca de sortida. La reunió la fem just sobre la sortida  en una veritable balconada al precipici .


La desena tirada és de tràmit amb una sola assegurança a mig recorregut però aviat surt a terreny planer..


La baixada per la ferrada ara és una joia comparat com era fa una anys i en poca estona ja estem al cotxe.
De baixada , tranquil·litat i la parada obligatòria per fer un mos i la cervesa.

El Jose Lluis, tot i que surt poc, deu ni do, el que s’ enfila. Com diu el refrany, “qui ho te del néixer ja no ho deixa”

J. ESTRUCH