DIUMENGE, 17 DE JUNY
Poques vegades una
via “ aparent ment fàcil” em deixa aquest regust a la gola i no sé si ha estat
la tensió que hem passat o la calor, però hem acabat amb la boca seca i les
provisions d’aigua exhaurides.
Aquesta setmana
sortim en Pere i jo. Per aquesta sortida li proposo dues vies que tinc pendents a la zona de
Collegats i Pessonada.
En Pere no triga
gaire en decidir-se i l’escollida és la via Pitufos a Collegats, una via que si
cerques informació per la xarxa, ben poca en trobaràs i la que trobes, molt genèrica.
Sortim a les vuit i
sobre les deu ja estem al pàrquing, sota la paret . No som els primers, de fet hi ha dos cotxes
aparcats i veiem una corda que ha matinat força perquè esta a la quarta tirada de
la via Tànger. Be almenys aquests no ens trepitjaran la via, je, je...........
com si fos normal que a la nostre via hi hagi gent !!.
Una hora més de
caminar i ja estem a peu de via i al contrari de quan varem fer la Sang de Crac
aquesta vegada pugem per darrera l’espero rocós , molt més còmode i equipat amb
una corda.
La primera tirada, se
la demana en Pere i em deixa la tirada que, a priori, em fa més respecte de la
via.
Aquesta tirada és
molt bona i mantinguda, el grau és el que diuen les ressenyes, però les
neurones van a tot drap pel nivell d’exposició, (un pitó en quaranta metres) ,
la resta cal assegurar amb flotants que no sempre són fàcils de posar. He
aconseguit posar cinc flotants en tot el
recorregut. L’entrada a la reunió plena de herbes senyal que no és una via de
consum quotidià.
La tercera, comença
el festival d’encastaments trenta metres de reptar com un cuc amb un arbre al
principi per llaçar bagues i dos burils junts a mitja tirada és tot el que
trobem. Pujar amb una motxilla és una agonia i hem fet tota la via amb aquesta
penjada entre les cames.
La quarta tirada, són
quaranta metres del mateix pal , no he trobat els dos pitons que senyala la
ressenya i tan sols he pogut passat el darrer pont de roca , ja entrant a la
reunió. En el recorregut he posat en forats algun camelot petit, però pocs.
Fins aquí la ressenya
ens quadra perfectament, però a partir d’aquí no ens quadren ni la dificultat
ni els metres i hem anat improvisant segons anava sortint.
A l’altura de la
reunió en Pere entra dins l’escletxa per fer el flanqueig que ens porta a
l’altre costat, cal fer-lo un xic descendent i tot i així sortim per sobre del
arbre que senyala la ressenya. Aquí improvisem una reunió.
La següent tirada
assenyala fer el itinerari en sentit contrari per tornar a sortir a l’altre
vessant de la llastra. Aquesta tirada
comença un xic vertical per tornar a entrar
darrera la llastra i fer reunió d’un espit . (cal dir que totes les
reunions hi ha un espit i algun burí, no
gaire més).
La tirada que tenim
sobre te un aspecte infernal, primer una fissura vertical on hi ha un arbre
mort amb unes arrels fortes que et permeten arribar a un petit replà. D’aquest surten dues fissures (les dues
lletges amb ganes i netes. La de la dreta desploma i l’aspecte és de roca
trencada, (res de res , jo per aquí no pujo) i entro a la fissura de
l’esquerre que es un romenaig mooooolt
estret i amb roca trencada, tot i així puc posar dos micros que donen moral.
Hi ha un tram que és
tant estret que em cal treure’m el casc, la maquina de fotos, l’arnes de pit
del material i reptar com un cuc per entrar a una reunió que no surt a les
ressenyes amb quatre burils. ( personalment és la tirada més difícil de la via
i amb diferencia).
La següent tirada,
comença amb un tram vertical i finet, per anar a cercar tres burils, segons la
ressenya és el tram de sisè, però nosaltres l’hem fet en A2 i suant perquè
estan posats por forçar els passos. La sortida d’aquest tram també ha estat una
odissea, surts sota un sostre estirat i agafat a una presa invertida que hi ha
al sostre.
La reunió pocs metres
més amunt en una canal.
Ara tan sols resta el
tram final, segons la ressenya , uns quinze metres, però nosaltres hem fet com
cinquanta metres, fins arribar a uns arbres amb la suficient solvència com per
fer-hi reunió.
Ara tan sols resta
fer el camí d’aproximació però per sobre el cingle que ens portara fins la
ferrada de baixada i al cotxe.
Hem arribat tan
assedegats al cotxe que sense canviar-nos hem anat directes a font de la
Figuera per recuperar líquids i fer material.
Per cert, al fer
material he trobat a faltar un mosquetó amb dos micro friends, (intuïm que en
la maniobra de treure’m el porta material a la tirada difícil han caigut, és el
moment més probable) . Si algú va a la via i te la sort de trobar-los. Ja sap
que té dues opcions, aprofitar-los i fer-los servir o retornar-me`ls i li
agrairia amb una bona cervesa. Com la que ens varem prendre a Camarasa en el
camí de baixada.
J. ESTRUCH
