DIJOUS, 15 D’OCTUBRE
Aquesta setmana que
les temperatures han baixat, tenim clar que no volem patir fred i cerquem una
zona solejada i sense vent.
Hem pensat en Sant
Honorat i en Abella de La Conca tot i que ja varem ser-hi el darrer cap de
setmana.
Com que Sant Honorat
esta molt més alt, ens decantem per Abella on encara tenim molta feina per fer.
El company Toni esta
fent una campanya d’obertures per la zona i en la darrera visita a aquelles
parets varem fer una de les seves vies que ens va deixar un bon regust. Ara es
el moment de tastar d’altres vies.
Els companys de
Vilafranca van fer la via “ Diego Martinez” mentre nosaltres fèiem la “Pas de
Block” i ens en van donar bones referències , equipada, bona roca i bonica.....
cal anar a tastar-la !!.
La nostra primera
intenció és fer un popurri de vies de la zona amb el segell d’un mateix
aperturista, en Toni. Volem començar per la via “Racc” de l’agulla ajaguda,
rapelar pel darrera i anar a la paret on hi ha la resta de vies per fer-ne un
parell més.
Arribats a la paret,
veient que la primera via esta a l’ombra, decidim no fer-la i anar directes a
la paret de darrera on ens posem en matèria a la via “Diego Martinez”
La primera tirada, no
pots demanar-li gaire perquè comença ajaguda, però en algun tram va a cercar
alguna placa que ataca pel centre sense contemplacions, tot i buscant el
passatges més estètics fins la reunió.
La segona , es molt
bonica i segueix la mateixa tònica, aquí la paret ja es més dreta i neta i
permet jugar a cercar la dificultat amb passatges un xic rebuscats però molt
bonics.
La tercera és igual
que la primera però al reves, comença amb plaques verticals i netes per acabar
per terreny menys agraït fins arribar al
cim de l’agulla. La baixada per la mateixa via amb ràpels equipats. Via bonica
i recomanable.
Una vegada a terra ,
volem fer “l`Espero dels rucs”, una via de la que tan sols sabem que esta a
l’esquerra i que cal equipar-la tota.
Seguim unes fites i
anem a parar al final d’una canal, la paret esquerra , esta marcada per una fletxa
però la paret es molt dreta per ser el grau que és i mirant la paret de
l’esquerra veiem llaçat un pont de roca, com a indicador de l’itinerari.
La concepció
d’aquesta via és completament diferent, no hi ha cap expansió i tan sols
trobarem algun pont de roca, si el trobem !!!.
Nosaltres hem fet una
primera tirada de 60 metres fins un arbre que porta llaçada una baga lila amb
un maillon, (la reunió queda bé amb flotants).
La segona tirada, hem
trobat una nova llaçada a 30 metres, però veient un petit replà uns deu metres
mes amunt hem pujat fins allà per fer-la, en un arbre hem trobat una nova baga
però sense maillon.
La tercera tirada
l’hem fet fins el cim amb un recorregut de 60 metres no hem trobat cap baga
pujant perquè hem anat cercant el fil de l’esperó.
Una vegada al cim,
cal baixar i en un pont de roca veiem una baga que aprofitem per fer el primer
ràpel (fem ràpels de 30 metres per no enganxar les cordes). En aquest ràpel hem
deixat un maillon.
A trenta metres
justos hem trobat un nou ràpel que no havíem vist pujant (esta més a la dreta
del itinerari de pujada). D’aquest ràpel hem baixat fins la segona reunió
nostre, però veient que podem arribar a la baga amb maillon que hem vist pujant
i anem, trenta metres justos, però justos, justos !!.
Un nou ràpel de
trenta metres ens deixa a la primera reunió que hem fet, des don preparem un
ràpel llarg amb les dues cordes per arribar al terra,(baixant hem trobat un nou
ràpel a 30 metres, o sigui que es pot baixar amb una corda de seixanta, axó si,
!! feu-hi el nus a la punta perquè son molt justos !!!.
Aquí donem per
acabada la jornada, amb dues vies de concepció diferent però que m’han agradat,
cada una amb la seva proposta i dificultat.
De baixada ens aturem
al bar d’ Artesa per fer una bona birra.
J. ESTRUCH
