DIMECRES, 21 DE JUNY
Dimecres i seguim amb
la onada de calor. Cada dia és més difícil trobar llocs nous per anar a escalar
i no repetir paisatge.
He quedat amb el
Josep i en un principi volem pujar a Ripollés però la meteo de darrera hora ens
fa canviar de parer, ha plogut per la nit i demà a primera hora de la tarda ,
seguríssim que hi torna. Cal canviar de plans i per assegurar quedem en anar a
“Ca la Montse”, sense un objectiu definit, mal assumpte!!.
A les vuit estem al
forn del Bruc esmorzant i comencen les negociacions que no ens porten a cap
lloc concret fins que finalment surt la proposta d’anar a Camarasa on tenim
l’ombra segura tot el matí.
Decidit, cotxe i
enfilem camí de Camarasa, no portem ressenyes del lloc però jo tinc en ment
algunes vies que no he fet a la paret dels heretges i no estaria malament anar
a fer-les.
Els nostres objectius
(que en som, d’il·lusos !!) és fer dues vies, la Intringulis i la Isidre`s
crakc. Recordo que la Isidre’s està neta però presenta sobr el paper un grau
assequible (ja, ja) i l’altre està més equipada però hi ha passatges
d’artificial amb material vell.
Deixem el cotxe a la porta de la presa i pugem fins el peu de
via, la via original ni es veu de les herbes que hi ha, però un seguit de
parabolts s’enfilen recte amunt pel vell mig de la placa, ( via Angels i
dimonis ) ens porten a la mateixa reunió. Ara aquí dalt comença el veritable
ball de bastons.
La segona tirada és molt bona, crec que bastant més dura
del que diu la graduació, però es menja tot el que li posis, però cal posar-li.
La sortida fins la reunió sembla un camí de senglars, hi ha una esparreguera
immensa que cal negociar per entrar al replà de la reunió, definitivament no és
una via de consum massiu. Desprès a casa he revisat una piada dels GALLS, que
parlen de la duresa de la tirada i d’un tasco a la reunió , no l’he vist. He
fet reunió de dos camelots a la mateixa fissura
El Josep veient el
“percal” de la tirada ha decidit deixar la motxilla amb aigua a la reunió,
pensant que quan baixem en ràpel podrem agafar-la
La tercera l’ha fet
el Josep, però en lloc de quedar-se al arbre que hi ha sobre el gendarme, ha
baixat per l’altre aresta per fer reunió al fons de la canal per on puja una
fissura fins el cim.
La quarta tirada
donat que teòricament era una sola tirada la torna a encapçalar ell, fins el
cim i cal dir que el primer tram de fissura (teòricament el que no teníem que
haver fet), és dur i difícil. Finalment hem arribat al cim sans estalvis i esgarrinxats. Ara cal cercar uns
repèls per baixar però no hem trobat res, també hem cercat arbres per fer-lo,
però l’extraplom de la part final de la paret ens han fet desistir del intent i
hem baixat caminat pel pont penjat.
La segona part de
l’activitat ja és més surrealista, com que hem deixat la motxilla a la primera
reunió ens caldrà tornar a pujar i repetir la primera tirada, però ara amb un
sol de justicia.
Com que el Josep ja ha fet la tirada de primer no tinc mes remei que acceptar de fer-la
jo i suar la cansalada, no per la dificultat, però si pel moltíssim calor que
fa. No cal dir que el Josep ha declinat la possibilitat de pujar altra vegada,
je, je, no té un pel de tonto.
Amb tot el material
recuperat cal anar directes al bar de Camarasa per una ben merescuda cervesa.
JOSEP ESTRUCH
