DIUMENGE, 03 DE SETEMBRE
Poc a poc anem
entrant en la normalitat, però els nen encara tenen vacances i això condiciona
els horaris.
Aquestes vacances va
trucar-me el Guillem per sortir a fer quelcom de diferent , fa molt temps que
es dedica a l’esportiva i vol tornar a reprendre el contacte amb les vies
llargues i d’aventura.
Però com que estava
de vacances varem posposar la sortida per ara al setembre i aquest diumenge
s’ha presentat la primera oportunitat.
Li proposo anar al
pic Ribuls per fer l’esperó Nord, fa temps que la tinc en cartera , però a tots
els companys que l’he proposat, ja l’han fet.
Sortim d’Esparreguera
a les 7 del mati i anem directes al bar Tahussà de Coll de Nargó per esmorzar i
d’allà directes a Grau Roig on deixem el cotxe.
Aquesta vegada no
vull fer invents, ( l’altre vegada que vaig intentar-ho varem agafar el GR que
porta al llacs i desprès de caminar molt ens varem adonar que érem molt lluny
de la paret i amb molt tartera per travessar i varem tornar amb la cua entre
cames).
A vull sí, agafem el
camí correcte que està més senyalitzat del que creia i a les 11,30 ja estem començant l’escalada,
hem escollit la Normal i si ens agrada ja tornarem per fer la directa o
qualsevol de les altres dues vies que hi ha)
Cap de les ressenyes
que portem és gaire precisa, però per intuïció aviat trobem l’itinerari.
La primera tirada ,
comença per una canal i a mitja tirada trobarem un pitó que no veus fins que no
estàs sobre d’ell, la reunió en un replà just a l’esquerra de la canal.
La segona comença amb
un flanqueig a l’esquerra , des de la reunió s’intueix un pitó a mig flanqueig,
en aquest tram hi ha algun passatge finet, reunió en el fil de l’aresta.
La tercera tirada és
molt maca, i comencem a trobar senyals d’activitat en forma de material
abandonat, aquesta tirada és mes mantinguda que l’anterior amb algun pas picant
però fàcil de protegir, reunió també a l’aresta en el punt on s’ajunta amb a
entrada directa.
La quarta segueix la
mateixa tònica de díedres verticals , en aquesta tirada encara trobem més
material abandonat, (crec recordar que fins a tres friends ). Hi ha un tram a
mitja tirada que m’ha fet dubtar, fins que vist un pitó camuflat dins d’un
díedre que m’ha tret dels dubtes, no sense abans haver fet una excursió per un altre
díedre situat a la dreta i haver vist que la progressió superat aquest, no era
possible. Aquesta reunió , en un petit amfiteatre , tot i que la ressenya la
marca muntada no l’hem trobat i hem fet reunió de camelots. La reunió és fàcil
de protegir
La cinquena tirada
cal sortir per l’esquerra, una baga vermella d’un friend abandonat assenyala el
camí. Aquí la ressenya ja no coincideix amb el que anem trobant. Pujo fins
l’aresta i en veure que les cordes tibaran molt , decideixo muntar reunió .
El Guillem agafa el
comandament de la següent tirada i uns metres més amunt troba el pont de roca
que ens marcava la tirada anterior, (anem per sota del que ens pensem). El
Guillem fa reunió en un collet. Recte amunt hi ha un díedre amb un pitó però
per la dreta es veu un flanqueig força lògic i decidim seguir la lògica i en
uns cinquanta metres estic en un altre collet.
Mirant l’entorn
sembla que ens hem saltat l’agulla i no caldrà fer el ràpel.
Sortim per la dreta
per una espècie de canal i anem resseguint l’aresta fins un altre collet on fem
reunió a uns quaranta metres de l’anterior.
La darrera
tirada s’enfila per una canal i ja
sortim directament al cim en seixanta metres de corda.
La baixada ens ha
costa un xic esbrinar el camí bo però una vegada trobat la baixada és directa
fins el coll i d’allà per la tartera fins el camí de pujada.
Al Guillem sembla que
li ha tornat a picar el cuquet de l’aventura, segur que hi tornarem .
De baixada ens aturem
a Organyà per fer la cervesa i recuperar forces.
J. ESTRUCH
