Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 14 de febrer de 2019

VIA MARTA


DIMECRES, 13 DE FEBRER

Aquesta setmana després d’uns quants estira i arronsa sobre si anar a esquiar o a escalar les opcions s’han repartit i a la proposta d’anar a escalar s’hi han apuntat quatre companys.


A les set i mitja ens trobem al pàrquing del hotel, l’Antonio, el Manel i jo perquè el Josep ens espera a Artesa de Segre. El nostre objectiu la via Marta a Abella de la Conca, una via que alguns membres de la colla ja la han fet i no la deixen malament.


A les deu estem al pàrquing d’Abella i ens preparem per fer l’aproximació , encara amb el dubte de com baixar. Uns volen baixar per la via on hi ha un sistema de ràpels i desgrimpades i d’altres volen pujar fins la carena i fer un sol ràpel per la vessant Nord i donar la volta a la muralla.(Finalment ha guanyat aquesta opció).


La via, com totes les de la zona , és una combinació de plaques d’adherència i feixes que la fan molt discontinua.
Per destacar, tan sols destacaria dues tirades que son més difícils que la resta.


La cinquena que presenta d’entrada un pas explosiu de tibar i bloquejar i a mitja tirada un slab molt obligat, també a l’entrada d’una placa.
I la setena que tota ella és força obligada, on trobarem de tot, slabs, diedres, canalons i una verticalitat continuada.


Una vegada acabada la via, hem agafat una feixa que esta just per sobre de la darrera tirada que ens deixa en un primer coll a la dreta de la via. Superem el coll i en la vessant contraria del promontori després de fer una petita desgrimpada trobarem el ràpel que amb 55 metres ens deixa a peus d’una canal , ja en la vessant oposada, d’aquí seguir un corriol que no deixarem fins el cotxe.


Una vegada al cotxe, ens acomiadem del Josep que segueix el seu viatge i nosaltres tornem a Artesa per fer una bona cervesa.

J. ESTRUCH



dilluns, 11 de febrer de 2019

DIEDRE DE LA LLIBERTAT


DIUMENGE, 10 DE FEBRER

Aquesta setmana tinc previst sortir amb el Guillem, fa molt temps que no coincidim i sempre es d’agrair poder sortir amb el teu fill i fer una bona aventura.
També s’apunta a la sortida la gent de Vilafranca, o sigui que a les 7,30 ens trobem a Jorba, el Pere, l’Angel, el Sergi, el Guillem i jo. Tenim clar que pujarem fins Ager i segurament farem la proposta que li he fet al Guillem.


Volem anar al Diedre de la Llibertat, però entrant per la via Cinquentones, per tal d’allargar una mica més l’escalada.
La primera parada la fem a Bellcaire, com tenim per costum. Un bon esmorzar sempre ajuda. També trobem a d’altres companys que han fet la mateixa pensada, però ells tenen altres objectius.
Quan arribem a l’explanada on deixarem el cotxe, fa un vent de mil dimonis, i comencen a sorgir els dubtes, perquè entre el vent i els Sol que esta esmorteït per les boires, la sensació tèrmica es força baixa.


Tot i així, decidim seguir amb els objectius plantejats, creiem que a la paret  les ratxes de vent no seran tan virulentes i ens deixaran escalar.
Primer cal fer l’aproximació que com totes les de la zona, és dura i pesada, tant que quan arribem a peu de paret ja podem treure’ns els paravents, perquè anem ben calents.


La primera tirada, que ja he fet, ja et posa a to, un diedre molt marcat i vertical assegurat amb un parell de bagues als arbres, la resta a protegir amb flotants. El diedre presenta bona roca, però la sortida esta molt trencada i cal anar en compte per no apedregar als companys. Reunió en un arbre equipat amb una baga força a la dreta del recorregut del diedre.


La segona, sembla que vagi per un diedre però millor anar per la placa de l’esquerra on hi ha un pitó  ben situat sota del passatge més difícil de la tirada, fins haver superar el tram difícil és impossible incrementar la protecció de la tirada. Sortint de la placa i ja en terreny més fàcil  hi ha una segona baga. Reunió en uns arbres.


La tercera és una tirada de tràmit, cal seguir una feixa a l’esquerra i en diagonal ascendent fins a trobar una savina gran amb una baga vermella, uns cinquanta metres a l’esquerra. Aquesta baga assenyala la reunió de la via Cinquentones. La nostra esta uns deu metres més a l’esquerra, en un petit collet al que pots arribar per l’esquerra caminant des de la tartera i que és l’inici de la nostra via.


La quarta tirada és, CHAPEAU!!!, de les tres vies que he fet d’aquesta zona, és la millor tirada amb diferencia. Les ressenyes diuen que trenta cinc metres, jo diria que quaranta metres que no et donen respir, (vaig trobar-la mantinguda i se’m va fer llarga), cal anar ben concentrat  tot el recorregut. A la tirada hi ha dos ponts de roca, dos pitons i un parabolt, repartits estratègicament per donar-te seguretat. Però cal reforçar-la amb flotants mitjans i gran, el diedre s’ho menja tot.


La sortida de la cinquena tirada impressiona, per la verticalitat de la paret i per la roca que presenta en els seus primers metres. Trobarem quatre ponts de roca en el seu recorregut. Uns primers metres més difícil i la resta més amable, això sí molt vertical i amb roca a controlar. La reunió està al principi del bosc.


La sisena tirada, les ressenyes la marquen directes al principi de la darrera tirada, però el tram està molt brut, com que coneixia la sortida de la via Cinquentones , he preferit fer el seu recorregut per anar a cercar la feixa de baixada, rodejant per la dreta tot el tram de bosc.


La vuitena tirada, ja la coneixo, es la darrera que vàrem fer amb el Juan Carlos. Aquesta tirada, vertical, hi ha un  tram que l’altre vegada va obligar-me a posar pedal per sortir, avui m’ho he agafat millor i amb una bona aprestada amb bavaresa, he aconseguir superar el pas.
Una vegada dalt, donat que fa molt ve vent, baixem ràpidament i mentre els companys, fan la tirada nosaltres comencem a baixar.
Al cotxe, el vent segueix bufant de valent, però ara el sol ja llueix i és mes suportable la temperatura.
Ja de baixada ens aturem altre vegada al bar Sport per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH