DIUMENGE, 13 D’ OCTUBRE
Aquesta setmana per
compromisos familiars no puc sortir el dissabte i per sort l’Isabel i el Juan
Carlos també poden sortir o sigui que algo farem.
Com que no puc
dedicar temps a cercar una via que ens faci el pes deixo la responsabilitat al
Juan Carlos que es desperta amb una proposta de les que li agraden a ell ( a mi
també!!!). L’Isabel s’apunta a un bombardeig, je je....
Fa una dies per les
Xarxes ha vist una via sanejada i restaurada pel Jordi Marmolejo i la deixa com a recomanable. Tots sabem que
axó no es sinònim de via fàcil, mes aviat al contrari però també es una certesa
que serà una via a treballar.
La via es diu Santa
Fe i esta a la muntanya del mateix nom,
just sobre Organya i a la dreta de Montanisell. Es una via que ja surt al
llibre del M. Blanco i que la cataloga de excursió vertical, però també sabem
com les gasta el Blanco, je, je.....
El primer que veiem
que alguns graus han canviat, i no per baixar-los precisament.
Sortim com sempre a
les set i mitja i anem directes a Oliana per esmorzar. Desprès directes al Coll
Mari on hi ha el pàrquing per deixar el cotxe.
L’aproximació es
bastant perdedora però anem trobant alguna fita entre els matolls del bosc
La
intuïció fa molt per trobar el millor camí per arribar a peu de paret.
Per arribar al peu de
via cal agafar una petita vira que va de dreta a esquerra en el sòcol i arribar
fins un petit amfiteatre on canvia el color de la roca . Hi ha un pont de roca
i se’n veuen dos de la primera tirada.
La roca de la primera
tirada es dolenta però en el tram més difícil hi ha fissura que pots protegir
bé. Aquesta tirada acaba en una feixa on hi ha una reunió amb anella just a la
dreta però nosaltres hem seguit la feixa a l’esquerra fins el començament de la
segona tirada, just al final d’aquesta on els esbarzers ja no et deixen
continuar. En aquesta reunió no hi ha res , però es un replà molt ample ,(nosaltres hem posat un micro).
La segona tirada
comença amb una roca dolenta però aviat s’enfila per una fissura on la roca
millora molt, aquesta fissura esta completament neta però els camalots mitjans
queden de cine, i tan sols a la part final trobarem un pitó i un pont de roca.
La tirada presenta
dos trams clarament més difícils que la resta , un a mitja tirada i l’altre per
entrar a la reunió.
La tercera tirada és
la tirada estrella de la via una fissura molt vertical on cal posicionar-se bé
per poder progressar amb comoditat, és molt mantinguda i algun tram exposat
però on pots assegurar-te be amb flotants, (millor no portar motxilla).
La quarta tirada pel
seu aspecte no li donaries cinc cèntims però hi ha algun tram interessant.
La cinquena tirada és
molt curta, tan sols cal superar un ressalt amb roca trencada però assegurat
per un pont de roca i un pitó i desprès sortir al bosc superior. Reunió en un
arbre.
Aquí podem deixar l’escalada
o fer una tirada més per l’aresta que tot i ser facil, no deixa de ser
escalada. Uns cinquanta metres de tercer grau que poc a poc van baixant de
dificultat fins arribar a una clariana del bosc on podrem desencordar-nos.
A partir d’aquí cal
seguir per la carena tot caminant fins arribar a una creu gegantina i on trobarem un corriol que sense pujar a l’ermita
ens portarà al coll i d’aquest al cotxe per un camí molt còmode.
Son les tres de la
tarda i tenim la feina feta, ara toca baixar a Organya per fer una merescuda
cervesa .
J. ESTRUCH
