Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 18 d’agost de 2018

THE WALL


DIMECRES, 01 D’AGOST

Han passat tres dies de la darrera escapada a escalar i dijous tornem a marxar al Pirineu, però la gent de la colla encara esta en actiu i decidim fer una darrera ecapada matinal per acomiadar-nos per aquest estiu.



Però cal anar en compte perquè encara apreta la calor .


Decidim anar a la car Nord de l’elefant, fa molts anys que ja vaig fer les vies d’aquesta paret i no hi he tornat mai més, ja és hora de repetir alguna via.


El notre objectiu, la via The Wall, un exponent típic de com se les gastaven per aquella época els aperturistes.


Aquesta vegada hem quedat per sortir l’Isabel , el Joan i jo. Amb l’intenció de fer una matinal a l’ombra.
Una vegada a la paret ens repartim les tres tirades que te.


La primera, tècnica i vertical amb algun pas picant per donar-li emoció al tema, crec personalment que presenta una graduació força ajustada,
La segona, més assequible i molt bonica
I la tercera amb un començament vertical però aviat perd verticalitat ja per arribar al cim.
La baixada la fem per les escales i directes al Bruc per fer una bona cervesa de comiat.

J. ESTRUCH

INTEGRAL JOSEP BARBERA


DIUMENGE, 29 DE JULIOL

El dissabte vaig acabar al Bruc sense cap intenció d’escalar però amb l’idea de trobar un company per diumenge.


No és normal que per aquestes dates estigui per aquí, però entre unes vacances i unes altres, sempre es bo passar per casa i fer canvi de vestuari.
Tot i la pallissa que m’ha donat el Joan per terres de la Catalunya Nord, encara tinc ganes d’escalar.


He trucat al Gines i també esta lliure, ja som dos, però esmorzant s’apunta el Cesar. Ja tenim una bona cordada per sortir demà.


Sortim tard, calculant l’hora que hi ha el primer tren que puja a Sant Joan, - ja som massa grans per fer la caminada des de el Monestir-!!.


Una vegada al pla de les taràntules, agafem el camí de l’antic restaurant de Sant Joan i just passada l’ermita ens desviem camí de Collbató fins a trobar un petit corriol que deixa el camí principal a l’esquerra i s’endinsa a la plantació- Aquest camí ens deixa just al peu de via.


La via no es tan generosa en assegurances com la seva veïna, però no podem dir que estigui poc assegurada, te les assegurances allà on calen.


Amb dues tirades clarament més difícils que la resta, però totes elles molt boniques.
Una vegada al cim, una petita desgrimpada per tornar al camí de Collbato i directes al tren per anar a la captura de la cervesa que ens hem guanyat.


Una via per passar una bona matinal, sense patiments

J.ESTRUCH