Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 7 de juny de 2021

VIA SOSSIS I PATISSANS

 DISSABTE, 05 DE JUNY

Aquesta setmana sortim el Genis i jo sols , i donat que el Genis esta en període de recuperació del seu genoll, cal cercar una via amb poca aproximació i suau per no forçar-lo gaire i que la progressió sigui bona.

Fa molt dies que em ronda pel cap pujar a Collegats, una zona que ens queda lluny, però que amb ganes , es factible de fer metres i tornar a casa no gaire tard.

Hi ha una via que sembla feta pel que volem fer avui, poca aproximació i descens, assegurada i amb grau suau.

La via Sossis i Patissans a la paret del Pessó.

Sortim d’Esparreguera i ens decidim per agafar la carretera de Balaguer per aturar-nos a Bellcaire per esmorzar.

Allà trobem a varis companys, (bastant normal trobar escaladors al bar Sport), però tots es queden per la Noguera.

Arribem al pàrquing on trobem ja aparcat un cotxe. Nosaltres preparem les motxilles i comencem l’aproximació.

Les parets es veuen mullades, restes de la pluja que ha fet aquesta nit, però esperem que la via estigui seca.

La primera tirada es veu un xic mullada, però com que tenim la possibilitat de entrar directament a la primera reunió decidim fer-ho.

La segona tirada, es amb diferencia la més difícil de tota la via, comença amb un passatge vertical assegurat per dos parabolts, la roca es molt bona i dona confiança per tibar dels “bolos “ que hi ha.

A mitja tirada trobem un tram mullat, de fet encara regalima aigua del bosc de sobre, però sortint un xic a la dreta del itinerari trobarem la roca seca i podem seguir pujant.

La segona tirada, és un canvi de reunió, cal anar a cercar el camí de la ferrada de baixada i remuntar un tram de cordes. Quan aquestes canvien d’orientació i tornen a entrar a la canal, trobarem un parabolt uns cinc metres a la dreta, al peu d’una placa, és la reunió de la via.

La tercera tirada és un mar de pedra amb petits desploms que cal sortejar, hi ha quatre o cinc assegurances , però costa molt veure-les, cal intuïció.

La quarta tirada comença amb un tram vertical un xic a la dreta de la perpendicular de la reunió per salvar un desplom. Desprès la tirada va en tendència a l’esquerra per salvar un tram de feixa de terra. La tirada passa just per l’esquerra del final de la feixa i trobarem la reunió uns deu metres per sobre , en un llavi.

La cinquena tirada, s’enfila per una placa en direcció a un díedre molt marcat que assenyala el final de la via. La roca no es tan bona com a les tirades anteriors, és més crostosa i cal anar en compte. La reunió , just sobre el díedre final.

Per baixar cal anar uns cinc metres a l’esquerra per trobar les cadenes de la ferrada de baixada i no deixar-les fins a baix.

Arribem al cotxe, sense problemes i tot i que encara es aviat, decidim anar a fer la cervesa i un mos, ja camí de casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................          Sossis i Patisans

APERTURISTES..........................Lluis Alfonso “Luichy” i Rosana Gómez

COMPANYS DE CORDA............ Gines Rodriguez

MATERIAL UTILITZAT................10 cintes

DIFICULTAT.............................  V

dijous, 3 de juny de 2021

CAIPIRINYA

 DIMECRES, 02 DE JUNY

Aquest dimecres podem coincidir amb alguns dels companys , (darrerament tots tenim compromisos divergents i es difícil de coincidir) però avui, amb alguns canvis en els nostres objectius, decidim fer una sortida conjunta.

Ens trobem, el Joan, el Juan Carles, el Felip, l’ Isabel i jo.

El nostre nou objectiu, desprès de consensuar-ho serà la via Caipirinya a la paret de Zarathrusta.

Per no trobar merder a la carretera, quedem a les 7,30 i marxem tots junts per aturar-nos a esmorzar a Artesa i d’allà directes al aparcament de sota la paret.

Les parets del Pas nou es veuen completament xopes, però la paret de Zarathrusta , no i això ens anima, tot i que el terra mullat del camí d’aproximació donen a veure que aquesta nit a plogut amb ganes.

A peu de paret el terra, tapissat de fulles esta moll i decidim pujar el primer tram amb les sabates de caminar per no embrutar els gats. (hi ha un cable d’acer en aquest tram).

Aquí decidim que el Joan , el Juan Carlos i el Felip, aniran davant fent una cordada i darrera anirem l’Isabel i jo.

La primera tirada puja per l’esquerra d’una placa i aprofitant un xic un díedre trencat que hi ha a l’esquerra, però a mitja tirada entra completament en la placa per superar-la pel centre, la part central presenta uns passatges bonics . Acabada la placa cal creuar a la dreta per situar-se sobre uns blocs on hi ha la reunió.

En aquesta tirada trobarem cinc assegurances i la reunió força còmode.

La segona tirada comença amb un tram d’artificial equipat (3 passos) que ens deixen al principi d’un díedre. El primer tram del díedre és difícil i vertical però també ben assegurat.

Poc a poc aquest díedre per verticalitat i surt a una rampa on trobarem una corda que ens deixa a la reunió. (millor no tocar la corda perquè, diguem, no esta en la seva millor època). En aquesta tirada trobarem set assegurances.

La tercera tirada, comença amb un tram vertical amb roca arrodonida, d’entrada no es veu la primera assegurança i sembla que calgui apretar per arribar a la segona, però una vegada situat a la paret , la primera esta molt propera.

Superat aquest tram la paret perd verticalitat un tram per tornar-se a redreçar abans d’entrar a la reunió. Però les assegurances t’ensenyen clarament quin es el millor recorregut a seguir. Trobarem cinc assegurances.

La quarta tirada, és amb diferencia la més potent i mantinguda. Comença amb un tram vertical abans d’arribar a un seguit d’assegurances que pronostiquen un Ae potent. Sortir d’aquest tram hi ha uns passatges difícils amb les assegurances un pel separades, per sort els companys ha deixat alguna baga posada i l’excursió ha estat sense perill.

Superat aquest tram l’itinerari va descaradament a la dreta per unes franges verticals però amb molt bona presa que ja no deixarem fins poc abans d’entrar a la reunió on hi ha un altre passatge picant.

La darrera tirada presenta una roca no tan bona coma la resta de via amb uns primers metres fàcils i dos ressalts més difícils per acabar de sortir de la via. Hi ha dues assegurances en aquesta tirada.

Per la baixada, tenim dues versions diferents, (anar per l’esquerra  o per la dreta) i finalment decidim fer-ho per la dreta on cal acabar de pujar al cim i travessar tota la cinglera vers l’est fins a veure una torre elèctrica més baixa que les que es veuen sortint de la via. Seguint la carena veurem una canal que ens deixa a peu de paret. Desprès amb intuïció cal cercar el millor camí fins el pàrquing. No es un camí dolent, però si llarg.

Ara directes a Cal Cirera per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Caipirinha

APERTURISTES ......................... P. Vázquez, J. Garcia i X. Vallès

COMPANYS DE CORDA...................  I. Notivoli

MATERIAL.....................................   16 cintes, Estrep, (joc d’aliens opcional)

DIFICULTAT..................................  6a/Ae