Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 27 de juliol de 2017

ANGLADA CERDA

DILLUNS, 24 DE JULIOL.

Primera sortida de vacances amb la família.
Com tenim  per costum hem quedat amb la família Grau –Romero i Rosillo –Romero per fer una escapada de muntanya amb la família i si podem el Jordi el Josep i jo,  ens escaparem per fer una escalada.
Aquesta vegada en lloc de pujar a Jou anirem a Andorra i aprofitarem per fer turisme, compres i activitats culturals.


Donat que tenim objectius diferents, portem ressenyes de totes les zones dels voltants, però finalment  guanya la proposta del Jordi i meva d’anar al Cadi, (fa molt temps que tenim l’Ordiguer com a objectiu i no acabem de trobar el dia per anar-hi).


El millor dia serà el dilluns i fem els preparatius per sortir ben aviat, però problemes logístics ens compliquen la sortida i en lloc de sortir a les set del mati, sortim a les vuit tocades, malament anem de bon començament !!
Entre esmorzar i pujar fins Estana ens porta dues hores, però finalment a les deu comencem a caminar. Ufff  !!! , no recordava la duresa de l’aproximació, sempre havíem pujat en ple hivern per anar a fer gel, però l’aproximació és molt i molt llarga, finalment a les dotze estem començant a escalar.


El nostre objectiu hem decidit que sigui la via Anglada Cerdà a la roca de l’ Ordiguer.
A les dotze, el Jordi comença els primers metres de la via, i decideix fer reunió al pi, la roca no és del tot bona i costa d’acostumar-se.


La segona la fa el Josep, primer fent el mico pel mateix pi i desprès endinsant-se pel díedre que hi ha darrera.


La tercera ja em toca a mi, el mateix  díedre que comença a posar-se vertical , en material que ens ajuda a seguir la via, a més en totes les reunions hi ha com a mínim un parabolt.
En aquesta tirada hi ha una corda que acaba a la segona reunió encara que desconeixem si és una obertura però el fet de estar lligada a la reunió ens dona a entendre que si, per sort baixa per la part dreta de la fissura i no entorpeix la progressió.


A la tercera reunió la corda ve de més amunt, suposem que de la següent reunió i el Jordi que la fa de primer ho confirma.


A la quarta reunió veiem que el nus esta clavat en una fissura, i l’hem desenganxat encara que hem dubtat si recuperar les cordes i baixar-les o deixar-les (finalment pensant que seguien lligades a la segona reunió hem decidit deixar-les)


El Josep ha fet el flanqueig per la feixa fins un arbre i a mi m’ha tocat la pitjor tirada de totes, la sisena, primer un díedre per sortir a un camp de pedres soltes on cal anar amb molt de compte si no vols caure o apedregar als companys. Per sort la reunió és ben visible i he pogut anar-hi directe.


La setena , segueix un díedre- canal fins arribar a situar-te darrera els gendarmes que dominen la paret.
La vuitena s’enfila per una fissura i a mitja tirada hi ha un tram on cal sortir-se’n per progressar per l’aresta de la dreta del díedre fins entrar a la reunió just sota el collet que senyala la penúltima tirada i que ens portarà a l’aresta final.


La novena tirada em tenia el “ coco” menjat, moltes ressenyes la senyalen com a molt difícil i perdedora, també parlen d’un pitó que no cal anar-hi etc, etc.
He sortit de la reunió i sobre el bloc encastat he vist un pitó, (clar és que no tinc que anar) i he flanquejat a l’esquerra fins la següent aresta on he vist que l’havia marrat, torna enrere i tornem-hi, he enfilat placa amunt fins un replanet i a l’esquerra he vist un pitó en un díedre força dret i sobre la reunió, ja en tinc prou i directe cap el díedre i finalment la reunió amb molt i molt aire entre les assegurances .


Darrera ha pujat el Josep i per últim el Jordi, aleshores sorpresa ha trobat dos pitons en el recorregut que ni els he vist, vaja que he apretat el cu.... per res, (bé si per tonto i sec.
La última tirada li toca al Jordi que fa reunió darrera un darrer mur i en una feixa, principi d’una aresta esmolada i amb roca trencada i terra pel que decidim no treure’ns les cordes i seguir encordats fins arribar a la fita que senyala la feixa de baixada.


De la feixa de baixada, que dir que s’ha dit encara, molt perillosa i cal anar molt en compte fins no arribes a la canal del Cristall on encara hem trobat dues congestes de neu.


La resta ja un passeig, però cansat i llarg fins el cotxe i directes a Martinet per fer la cervesa, avui , si que ens la hem guanyat.

J. ESTRUCH


VIES DUIS I ADDICTES AL DISSOLVENT

DISSABTE, 22 DE JULIOL

Aquesta setmana comença la disbauxa de vacances, uns que estan fora, d’altres que no surten , però jo estic a les portes de marxar amb la família i no sé quan podré tornar a sortir, per tant començo a trucar a companys i poder sortir aquest dissabte.
Al trucar al Toni i en Ricard, em comenten que pugen amb més gent a Ribes de Freser i jo en cantat m’ hi apunto encara que no saben quants seran.
Hem quedat al bar Gusi de Ribes però ells pugen directes des de el Maresme, per tant tindré que fer el viatge sol. Com que hem quedat a les 8, 30 jo surto d’ Esparreguera a les 7 per anar tranquil.
A les 8, 45 ja estic amb tota la colla esmorzant, finalment son quatre, En Toni, en Ricard , en Josep i en Joan

                                           

El seu objectiu és la via la Tardor de Nebjeperura (que jo quasi he fet, varem anar amb el Visa però el tram final varem equivocar-nos i varem sortir per la Primavera) o sigui que no em faria res repetir-la però en Ricard no ha escalat mai a la zona i li proposo fer la via del Duis i si ens queda temps la via “Addictes al dissolvent” , una molt clàssica i l’altre molt moderna.
Decidit, ells tres aniran a la via Tardor de Nebjeperura i nosaltres a la Duis.

                                                 

El Ricard comença l’ escalada i per arribar a la primera reunió escull pujar per l’ esquerra del dau, un tram que cal protegir però que es deixa fer bé.
La segona em toca a mi una placa on cal llegir be la roca i molt estètica.

                                

La tercera segueix la mateixa tònica, son tirades que estan protegides però on cal posar-hi quelcom .

                              

La quarta, crec que he sortit del guió i he agafat la placa molt directa, crec que hem fet un tram de la via addictes al dissolvent, desprès al fixar-me amb els parabolts que hi ha, (diferents a les dues vies) he pogut rectificar i desviar-me altra vegada a la via dels Duis.

                                       

Una vegada al cim , hem vist als companys que estan a la tercera tirada i decidim baixar fent tres ràpels fins el peu de via i anar per la segona.

                                              

Aquesta via és molt bonica encara que pel nostre gust un xic excessivament assegurada, però l’ itinerari molt aconseguit, de ben segur serà una clàssica.

                                  

La dificultat és un xic més gran que la Duis però les assegurances tan abundants fan que el compromís sigui mínim .

                                             

Quan estem a la darrera reunió , els companys surten pel coll del camí de baixada i ens esperen a peu de via.

                                  

Nosaltres fem la darrera tirada i arribem fins el final del díedre primavera on surt el camí de baixada al coll, allà trobem uns companys que han fet el díedre Primavera, però ells han deixat el cotxe a dalt de Font d’Alba i ens separem en el camí de baixada .



                                   

A peu de via trobem als companys i comencem el retorn al cotxe i d’ allà directes al Gusi per fer les cerveses de rigor.

J. ESTRUCH