ANASAZI

 DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana tenim sobre els nostres caps, una llevantada important que ens condicionarà tota la setmana, però tot i això no volem perdre l’oportunitat de sortir a escalar. La solució, anar a Ponent !!!.

Segons la meteo, el lloc on aquesta arribarà més tard es a la zona del Alt Urgell i preparem la logística per anar-hi.

Avui serem quatre, en Pere  que ve de Vilafranca, l’Isabel de Barna, el Benja que ens espera a Pons i jo.

Desprès de reunir-nos anem a esmorzar  a Oliana , que amb el tema del tancament de bars i restaurants , fa temps que no veiem a la gent de Ca la Marisol.

Una vegada amb el pap ple, escollim anar a Sant Honorat on tenim molta feina a fer encara. Portem un parell de vies en ment però pendents del temps.

Amb el cotxe del Benja, podem pujar fins quasi el Coll de Mu però aquesta vegada en lloc d’anar per la pista anem direcció a la casa del Corb perquè les vies que volem fer queden a la dreta del massís.

En Pere i el Benjami, van a la via “Canaleta dels voltors” i nosaltres escollim la via “Anasazi” totes dues dels companys Vidal i “Rodri”.

També portem una segona via preparada per si tenim temps de fer-la.

La via “Anasazi” té tres tirades. La primera  combina l’artificial amb algun passatge en lliure, però bàsicament és artificial per la qualitat de la roca, amb passatges acrobàtics i llargs.

La segona tirada, comença amb un tram vertical i difícil però ben assegurat amb tres parabolts, desprès un tram on la verticalitat afluixa i permet progressar amb relativa comoditat, a mitja tirada torna a posar-se molt vertical i ens cal fer algun moviment en A0, (la ressenya diu que és 6a, però cal estar molt avesat en aquest tipus de roca per fiar-te de la seva consistència). L’entrada a la reunió torna a suavitzar-se la verticalitat.

La tercera tirada és la més agraïda, comença amb bones preses i amb tendència a la dreta per anar a cercar un esperó, aquí ens cal altre vegada fer servir les assegurances per progressar ( un A0 que gracies a els bons peus que hi ha, es pot fer amb comoditat fins que s’acaben les assegurances). La part final és una apretada per sortir de la verticalitat i per terreny trencat arribar al cim.

Mentre fem la darrera tirada els companys, estan al cim de La seva via i ens poden fer algunes fotos panoràmiques.

Ara tan sols en resta fer un ràpel de 35 metres fins un coll i baixar la canal per tornar a peu de via.

A la via hem passat un xic de fred, (no hem escollit bé la orientació de la via i un lleuger ventet ens ha anat castigant tota l’estona). Ara no estem per passar més fred i decidim marxar cap el cotxe.

Sort que hem decidit fer-ho perquè mentre repartim el material, la llevantada ha arribat i comença a ploure.

J. ESTRUCH

 

 

 

INTEGRAL DELS MISSAIRES

 DIUMENGE, 22 DE NOVEMBRE

Un nou cap de setmana confinats, o sigui que ens torna a tocar fer alguna escalada per les rodalies, i encara sort que vivim a Esparreguera, perquè so no, uff !! .

Com que soc un “cul de mal seient”, li proposo al Jordi anar a conèixer una  zona que normalment no li fem ni cas tenint al costat altres propostes mes llargues i consolidades com ara la Pastereta.

Avui l’enganyo per anar a fer la “integral dels Missaires”, que surt al llibre del Luichy , no com a tal, si no dibuixada com a tres vies diferents sobreposades i que gracies als companys, Walero i Marc, en les seus respectius blogs la van piular i van treure la meva intenció d’anar-hi.

Hi ha diferents combinacions de vies, però la que van fer ells, és molt encisadora.

Es tracta d’enllaçar quatre agulles sobreposades, (com es bastant normal per aquesta zona). L’Agulla del Retrobament, per la via “Bombero psicòpata”. El Microbi, per la via normal. L’Agulla del Dubte, per la via “Fissura Davinuk” i finalment el Guaitanda del Torrent del Misser, per la via “Mirons”.

Cal dir que surt una via complerta i força exigent on tan sols trobarem cinc pitons, un espit i dos ponts de roca en tot el recorregut, a més, tens  que muntar totes les reunions. Vaga, una via per a treballar-la.

Nosaltres de material portàvem el que recomanen a les dues piulades, 16 cintes, dos jocs de camalots fins el tres , un quatre i un joc d’aliens.

Desprès d’una hora llarga d’aproximació arribem a peu de via, (una vegada superada la vessant Est de la Pastereta, ha estat un constant assaig i error fins a trobar el camí bo fins a peu de via, és evident, però no tant).

Per arribar a la R1 hi ha una rampa de tercer grau que nosaltres hem fet a pel, però tal com diu el Marc, millor encordar-se al terra. Aquesta reunió és una plataforma força còmoda i plana. Per fer la reunió i protegir la següent tirada hi ha un pont de roca, un pitó que és el primer de la següent tirada i pots posar un camalot del quatre.

La segona tirada comença amb l’esmenta’t pitó i un de més nou a poca distancia, aquesta son els dos únics passos d’artificial, desprès a buscar-se la vida amb tot el material que portem, és una tirada exigent però molt franca d’assegurar. Cal seguir la fissura fins a trobar un clau que ens indica que cal deixar-la per anar a l’esquerra fins el peu d’una fissura on muntarem la reunió.

Seguin les instruccions dels companys, he guardat uns camalots per muntar la reunió i ha quedat força segura amb un camalot del dos, un del u i un del O,75. La baga de la sabina no l’he utilitzat.

La tercera tirada supera l’Agulla del Retrobament, primer supera una fissura incomoda i desprès per terreny trencat puja al cim per des-grimpar al collet de darrera, sota l’agulla del microbi. Reunió en un arbre.

La quarta tirada per terreny trencat puja fins el collet que separa aquesta agulla amb la del Dubte. Una vegada al collet una placa en diagonal a la dreta va a la recerca d’una reunió en un arbre molt a la dreta, és una paret molt vertical però amb bona presa, aquí trobarem un pitó poc abans d’entrar a la reunió.

 La cinquena tirada, per mi la més difícil. És com la segona però molt més difícil d’assegurar, sota el tram més complicat trobarem un pitó. Segueix una evident fissura amb bona roca però per entrar-hi cal superar un mur ple de molsa on hi ha un pont de roca, desprès a l’entrada de la fissura els esbarzers compliquen la cosa i quan la fissura es posa tiesa, és molt cega com per a protegir-la amb solvència. La part final com a totes les agulles, molt trencada i amb roca a controlar.

Per baixar de l’agulla, una piulada diu que van des-grimpar, però no ho hem vist clar i hem fet un petit ràpel de 5 metres fins el collet que separa l’agulla amb la agulla “ Guaitanda del Torrent del Misser”.

Aquesta tirada, puja a l’esquerra d’un díedre i tan sols trobarem un espit a mitja tirada, en principi la roca es molt bona, però la sortida, com en totes les tirades cal anar en compte amb la roca. Les ressenyes donen una tirada de 50 metres, però nosaltres no hem trobat res decent per fer la reunió fins desprès d’haver superat els 60 metres.

La via s’ha acabat ara tan sols resta pujar fins a creuar-nos amb el camí que va del Clot de la Monica fins Sant Joan i seguir-lo direcció Oest fins a retrobar el camí d’aproximació.

Com que encara tenim els bars tancats, ja farem la cervesa a casa.

J. ESTRUCH