DIUMENGE, 10 DE FEBRER
Aquesta setmana tinc
previst sortir amb el Guillem, fa molt temps que no coincidim i sempre es
d’agrair poder sortir amb el teu fill i fer una bona aventura.
També s’apunta a la
sortida la gent de Vilafranca, o sigui que a les 7,30 ens trobem a Jorba, el
Pere, l’Angel, el Sergi, el Guillem i jo. Tenim clar que pujarem fins Ager i
segurament farem la proposta que li he fet al Guillem.
Volem anar al Diedre
de la Llibertat, però entrant per la via Cinquentones, per tal d’allargar una
mica més l’escalada.
La primera parada la
fem a Bellcaire, com tenim per costum. Un bon esmorzar sempre ajuda. També
trobem a d’altres companys que han fet la mateixa pensada, però ells tenen
altres objectius.
Quan arribem a
l’explanada on deixarem el cotxe, fa un vent de mil dimonis, i comencen a
sorgir els dubtes, perquè entre el vent i els Sol que esta esmorteït per les
boires, la sensació tèrmica es força baixa.
Tot i així, decidim
seguir amb els objectius plantejats, creiem que a la paret les ratxes de vent no seran tan virulentes i
ens deixaran escalar.
Primer cal fer
l’aproximació que com totes les de la zona, és dura i pesada, tant que quan
arribem a peu de paret ja podem treure’ns els paravents, perquè anem ben
calents.
La primera tirada,
que ja he fet, ja et posa a to, un diedre molt marcat i vertical assegurat amb
un parell de bagues als arbres, la resta a protegir amb flotants. El diedre
presenta bona roca, però la sortida esta molt trencada i cal anar en compte per
no apedregar als companys. Reunió en un arbre equipat amb una baga força a la
dreta del recorregut del diedre.
La segona, sembla que
vagi per un diedre però millor anar per la placa de l’esquerra on hi ha un
pitó ben situat sota del passatge més
difícil de la tirada, fins haver superar el tram difícil és impossible
incrementar la protecció de la tirada. Sortint de la placa i ja en terreny més
fàcil hi ha una segona baga. Reunió en
uns arbres.
La tercera és una
tirada de tràmit, cal seguir una feixa a l’esquerra i en diagonal ascendent fins
a trobar una savina gran amb una baga vermella, uns cinquanta metres a
l’esquerra. Aquesta baga assenyala la reunió de la via Cinquentones. La nostra
esta uns deu metres més a l’esquerra, en un petit collet al que pots arribar
per l’esquerra caminant des de la tartera i que és l’inici de la nostra via.
La quarta tirada és,
CHAPEAU!!!, de les tres vies que he fet d’aquesta zona, és la millor tirada amb
diferencia. Les ressenyes diuen que trenta cinc metres, jo diria que quaranta
metres que no et donen respir, (vaig trobar-la mantinguda i se’m va fer llarga),
cal anar ben concentrat tot el
recorregut. A la tirada hi ha dos ponts de roca, dos pitons i un parabolt,
repartits estratègicament per donar-te seguretat. Però cal reforçar-la amb
flotants mitjans i gran, el diedre s’ho menja tot.
La sortida de la
cinquena tirada impressiona, per la verticalitat de la paret i per la roca que
presenta en els seus primers metres. Trobarem quatre ponts de roca en el seu
recorregut. Uns primers metres més difícil i la resta més amable, això sí molt
vertical i amb roca a controlar. La reunió està al principi del bosc.
La sisena tirada, les
ressenyes la marquen directes al principi de la darrera tirada, però el tram
està molt brut, com que coneixia la sortida de la via Cinquentones , he
preferit fer el seu recorregut per anar a cercar la feixa de baixada, rodejant
per la dreta tot el tram de bosc.
La vuitena tirada, ja
la coneixo, es la darrera que vàrem fer amb el Juan Carlos. Aquesta tirada,
vertical, hi ha un tram que l’altre
vegada va obligar-me a posar pedal per sortir, avui m’ho he agafat millor i amb
una bona aprestada amb bavaresa, he aconseguir superar el pas.
Una vegada dalt,
donat que fa molt ve vent, baixem ràpidament i mentre els companys, fan la
tirada nosaltres comencem a baixar.
Al cotxe, el vent
segueix bufant de valent, però ara el sol ja llueix i és mes suportable la
temperatura.
Ja de baixada ens
aturem altre vegada al bar Sport per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
