Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 5 de setembre de 2017

ESPERÓ NORD AL PIC DE RIBULS

DIUMENGE, 03 DE SETEMBRE

Poc a poc anem entrant en la normalitat, però els nen encara tenen vacances i això condiciona els horaris.
Aquestes vacances va trucar-me el Guillem per sortir a fer quelcom de diferent , fa molt temps que es dedica a l’esportiva i vol tornar a reprendre el contacte amb les vies llargues i d’aventura.
Però com que estava de vacances varem posposar la sortida per ara al setembre i aquest diumenge s’ha presentat la primera oportunitat.


Li proposo anar al pic Ribuls per fer l’esperó Nord, fa temps que la tinc en cartera , però a tots els companys que l’he proposat, ja l’han fet.
Sortim d’Esparreguera a les 7 del mati i anem directes al bar Tahussà de Coll de Nargó per esmorzar i d’allà directes a Grau Roig on deixem el cotxe.

Avui serà mal dia per fer fotos, segons la meteo farà fred i tot el dia estarà ennuvolat, però una cosa te de bo, no passarem calor
Aquesta vegada no vull fer invents, ( l’altre vegada que vaig intentar-ho varem agafar el GR que porta al llacs i desprès de caminar molt ens varem adonar que érem molt lluny de la paret i amb molt tartera per travessar i varem tornar amb la cua entre cames).
A vull sí, agafem el camí correcte que està més senyalitzat del que creia  i a les 11,30 ja estem començant l’escalada, hem escollit la Normal i si ens agrada ja tornarem per fer la directa o qualsevol de les altres dues vies que hi ha)

Cap de les ressenyes que portem és gaire precisa, però per intuïció aviat trobem l’itinerari.
La primera tirada , comença per una canal i a mitja tirada trobarem un pitó que no veus fins que no estàs sobre d’ell, la reunió en un replà just a l’esquerra de la canal.

La segona comença amb un flanqueig a l’esquerra , des de la reunió s’intueix un pitó a mig flanqueig, en aquest tram hi ha algun passatge finet, reunió en el fil de l’aresta.


La tercera tirada és molt maca, i comencem a trobar senyals d’activitat en forma de material abandonat, aquesta tirada és mes mantinguda que l’anterior amb algun pas picant però fàcil de protegir, reunió també a l’aresta en el punt on s’ajunta amb a entrada directa.


La quarta segueix la mateixa tònica de díedres verticals , en aquesta tirada encara trobem més material abandonat, (crec recordar que fins a tres friends ). Hi ha un tram a mitja tirada que m’ha fet dubtar, fins que vist un pitó camuflat dins d’un díedre que m’ha tret dels dubtes, no sense abans haver fet una excursió per un altre díedre situat a la dreta i haver vist que la progressió superat aquest, no era possible. Aquesta reunió , en un petit amfiteatre , tot i que la ressenya la marca muntada no l’hem trobat i hem fet reunió de camelots. La reunió és fàcil de protegir


La cinquena tirada cal sortir per l’esquerra, una baga vermella d’un friend abandonat assenyala el camí. Aquí la ressenya ja no coincideix amb el que anem trobant. Pujo fins l’aresta i en veure que les cordes tibaran molt , decideixo muntar reunió .


El Guillem agafa el comandament de la següent tirada i uns metres més amunt troba el pont de roca que ens marcava la tirada anterior, (anem per sota del que ens pensem). El Guillem fa reunió en un collet. Recte amunt hi ha un díedre amb un pitó però per la dreta es veu un flanqueig força lògic i decidim seguir la lògica i en uns cinquanta metres estic en un altre collet.


Mirant l’entorn sembla que ens hem saltat l’agulla i no caldrà fer el ràpel.


Sortim per la dreta per una espècie de canal i anem resseguint l’aresta fins un altre collet on fem reunió a uns quaranta metres de l’anterior.


La darrera tirada  s’enfila per una canal i ja sortim directament al cim en seixanta metres de corda.


La baixada ens ha costa un xic esbrinar el camí bo però una vegada trobat la baixada és directa fins el coll i d’allà per la tartera fins el camí de pujada.
Al Guillem sembla que li ha tornat a picar el cuquet de l’aventura, segur que hi tornarem .
De baixada ens aturem a Organyà per fer la cervesa i recuperar forces.

J. ESTRUCH


dilluns, 28 d’agost de 2017

ESPIRITU DEL BOSQUE

DIVENDRES, 25 D’AGOST

Hi ha una dita catalana que diu “ no deixis per demà el que puguis fer avui” i avui és la confirmació d’aquest fet.
De totes les vies  de la zona, que son moltes i molt bones, n’hi ha una que hem te el cor robat, ja sigui per les piulades de la gent que la ha fet, ja sigui perquè els mateixos aperturistes la recomanen o perquè companys l’han fet fa poc i també en parlen molt bé. De fet era el meu objectiu principal quan el Josep va proposar-me anar a aquesta zona i no fer-nos la pallissa d’anar a terres Lleoneses com era el meu propòsit inicial.


Les pluges dels primers dies van fer que cerquéssim objectius menys cobejats però amb l’ intenció de anar-hi a la primera oportunitat.
Avui era el nostre darrer dia d’estada a la vall o sigui que ja no teníem excuses per no anar-hi.


Sortim del càmping més aviat que mai, tenim dues hores d’aproximació. El dia és bo però fa força vent i els núvols passem ràpids sobre els nostres caps.
A les 10 estem a peu de via, deu ni dor com es veu aquesta paret des de sota !!.


Seguint l’ordre cronològic avui em toca començar a mi i m’enfronto amb una escalada diferent, cal superar una sèrie de prismes encaixats on les fissures son cegues i tan sols es pot progressar aprofitant el final de cada prisma i l’inicií del següent, per sort el pas més difícil està equipat , la reunió uns quaranta cinc metres més amunt.


La segona li toca al Josep, una tirada molt estètica amb constant derivació a l’esquerra, hi ha uns canvis de díedre espectaculars i una placa final molt i molt estètica.


La tercera em torna a tocar i quan vaig per mitja tirada , una boira pixanera ens comença a remullar i a fer créixer els nostres dubtes sobre la possibilitat de pujar més. Ens venen al cap , les recomanacions del llibre que diu que la retirada d’aquesta via és difícil i també les turmentes sobtades dels darrers dies que en poca estona van caure un munt de litres.
Difícil decisió !!, però finalment el seny s’imposa i aprofitant la saviesa que dona els anys de muntanya decidim desmuntar les dues últimes  tirades i rapelar la primera.


Desprès, com podeu imaginar-vos , amb la cua entre cames retorn al cotxe i a ofegar les penes amb cervesa al càmping.

Demà a primera hora tornem a casa però segur, no segur.... seguríssim que tornaré  per fer com a mínim aquesta via  i alguna d’altre que m’ha fet tilin.

J. ESTRUCH