Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 30 de novembre de 2018

SAME + GOOD JOIN


DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE

Aquest cap de setmana tinc poca disponibilitat horària, em cal trobar un company per fer una escapada matinal el dissabte i el Juan Carlos s’apunta. I em fa una proposta suggestiva, anar a Garraf per fer la via Good Join.


De les vies que hi ha al penya-segat de la Falconera aquesta no la tinc tatxada. He fet alguna variant de la Same, però aquesta no i sempre es bo conèixer opcions noves.
A les nou ens trobem al port de Garraf i anem a fer el cafè, (cal complir amb les tradicions) i marxem a preparar el material.


L’aproximació a la via és inexistent, uns cent metres ens separen del lloc on tenim que començar a encordar-nos i ens ho prenem amb tranquil·litat.
Les cinc primeres tirades que ja conec de quan  vaig fer la Same, això i la seva poca dificultat fan que anem molt rapits i ens presentem al darrer diedre quasi sense enterar-nos.
Tan sols hem tingut un petit ensurt, bé, l’he tingut jo!!


A la darrera tirada del flanqueig he perdut la maquina de fotografiar i a la tirada de sobre el diedre, al anar a fer una foto al company, he vist que no la portava penjada.
El Juan Carlos, ha anat desfent la tirada anterior i he tingut la sort que ha quedat penjada d’uns matolls i ha pogut recuperar-la.... uuufff !!!.
Aquí a la reunió on estic, ens cal deixar la via Same per agafar uns diedres a la dreta que son la via “Good Join”.


La primera tirada cal deixar el diedre on estem per anar a la dreta i travessar un segon diedre amb uns passatges verticals. Superat aquest cal seguir pel segon diedre fins la reunió que hi ha sobre un contrafort. En aquesta tirada cal treballar be amb les cordes perquè una caiguda representa un bon pèndol, tan pel primer com pel segon.


La segona tirada, la més mantinguda, surt per la dreta de la reunió amb uns passos difícils d’assegurar , després es situa sobre un contrafort que hi ha sota una fissura llaminera que és per on pujarem. Aquesta fissura, es menja tot el que li posem, però és incomoda d’assegurar. A la tirada hi ha dos espits però pot reforçar-se amb flotants.


Superada la fissura cal flanquejar a la dreta per terreny vertical fins a trobar l’itinerari de la Dharma. on hi ha un pont de roca i fer la resta de tirada fins la reunió en un forat just a sobre. Aquesta reunió cal reforçar-la amb flotants.


La darrera tirada supera un diedre que tenim just sobre, entrant per l’esquerra fins que aquest s’acaba i cal sortir amb un passatge estrany a l’esquerra per arribar a la reunió.
Una vegada al cim baixem pel itinerari que va a la zona de la Mala Dona i al pàrquing.
Com que hem anat rapits , encara tenim temps de fer la cervesa al bar de la plaça.

J. ESTRUCH


DE LA NURIA


DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE

A principis de setmana comencem la ronda de trucades i sembla que per dimecres hi ha quòrum, però aviat comença a retirar-se gent i finalment concretem tres i un que  esta dubtós.
Quedem a les 7,15 al pàrquing del hotel i sortim disparats direcció Lleida.


Mentre fem camí i veient que el temps serà bo però fred, proposo un canvi d’objectiu. Anar a la Serra de Sant Joan, que al ser més alta tindrem més Sol.


La meva proposta és anar a la via Nuria d’en Guillem Arias  que esta molt assegurada i amb un grau suau. El que ens permetrà anar rapits i aprofitar la baixada per buscar bolets (aquesta època d’any acostumo a pujar alguna vegada perquè baixant per sota la línia elèctrica sempre hem trobat un bon grapat de bolets).


La via , cap problema, en sis tirades hem fet el fet.
La via en si és fàcil, màxim cinquè grau i molt equipada, com per no passar angunies.
Hem empalmat la primera i segona tirada, la tercera i quarta , la cinquena i sisena, la vuitena i novena, sense cap dificultat.


En la setena tirada hem trobat una variació que ens ha fet dubtar. La ressenya que he baixat d’Internet gradua de tercer grau i amb un recorregut per la dreta d’un contrafort, però els parabolts porten a l’esquerra i per una placa que segur que és més que tercer grau. 


Finalment ens hem decidit a pujar per aquest recorregut amb assegurances que resulta ser de quart grau però amb passatges força bonics.


Una vegada al cim, sorpresa, hi ha un pilot de neu repartida pel terra, restes de les darreres turmentes, i de bolets , ni la mostra !!!.
Bé, que hi farem, directes al cotxe i cap a casa.

J. ESTRUCH