Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 16 de gener de 2017

L'ERA DELS PARDALS + RUMBO SUR

DISSABTE, 14 DE GENER

Aquesta setmana tenia previst sortir el diumenge, però compromisos familiar m’han fet variar els plans i el divendres he tingut que cercar alternatives.
Per sort he trucat en Joan Asin per si tenia plans per dissabte i m’ha ofert anar amb ells que son tres, ell, en Joan Carlos i el Jaume. Volen anar a escalar al Mont Roig.
Com es preceptiu ens aturem a esmorzar al bar Sport de Bellcaire , lloc on comencem a definir objectius.


Hem decidit fer dues cordades, en Juan Carlos i jo anirem a la pala dels Pelats per fer la via “L’era dels pardals” i en Joan i el Jaume aniran a fer una via a la pala alta.
L’aproximació a la via és curta i una vegada a peu de via decidim a sorts el repartiment de les tirades, jo les tirades senars i el Juan Carlos les parells.


La primera tirada , graduada de (6b+), presenta un seguit de ponts de roca, no cal dir que ni ensumar-lo !!, he passat fent A1 i tan sols en el tram final que graduen de cinquè superior m’he pogut plantejar fer-ho amb lliure. El primer tram esta protegit amb ponts de roca i dos parabolts, però el tram de lliure cal protegir-lo.


La segona, està graduada de 6a, un tram desplomat per començar i desprès la dificultat i la verticalitat va deixant pas a un tram més suau fins la reunió.


La tercera és molt més fàcil i agraïda, un díedre de quart grau amb dues assegurances.
La quarta torna a ésser un os, i li toca al Juan Carlos, je, je.... dues fissures díedre seguides amb tan sols dos ponts de roca com a protecció, però es deixa protegir bé, el tram entremig és el més mantingut, sobretot si portes motxilla que et molesta per progressar.


La cinquena torna a ésser com la tercera, una tirada fàcil i aquesta molt protegida per ponts de roca i anells de corda, que serveixen per senyalar el camí de sortida.


Una vegada al cim , encara no veiem senyals dels companys, i tot baixant decidim anar a fer una altra via molt propera al cami de baixada , la via “Rumbo Sur”.


La primera tirada comença amb roca que no dona bones sensacions, encara que no se’ns ha trencat res, la dificultat és de cinquè superior i en quaranta metres que te el llarg , tan sols hi ha tres assegurances.


La segona ,és igual que la primera en dificultat i llargària, però aquí la roca és molt i molt millor, també hi ha tres assegurances .
Mentre fem la primera tirada arriben els companys, però ja estem posats en feina i decidim sortir per dalt, els ha tocat esperar-nos una estona, sort que fa solet !!.
De baixada, parada obligatòria al bar Sport per fer la cervesa i enfilar la carretera cap a casa.

J. ESTRUCH



diumenge, 15 de gener de 2017

RIALLES

DIMECRES, 08 DE GENER

Aquests dies la meteo diu que farà fred, però nosaltres ens resistim a no sortir a escalar, tot i que cerquem lloc on poder assegurar una bona caloreta i procurant no repetir la zona per no avorrir-la.
Aquest és el problema de sortir sovint, i  amb el Josep sempre anem canviant de zones per variar. La primera proposta d’aquesta setmana és pujar a Malanyeu però a mida que anem parlant surt la proposta d’anar als cingles de la To (sobre La Nou), jo he fet a la zona tres vies però el Josep no hi ha escalat mai, per tant , decidit, una zona nova a tastar.


Mentre esmorzem, anem centrant el nostre objectiu, el Josep em proposa l’esperó Utopia però ja l’he fet i ja que vinc poques vegades millor fer una via desconeguda.
Les ressenyes que porta, (Vertex), recomanen com a bona la via Rialles i decidim anar-hi a fer un cop d’ull. Sobre el paper un xollo, dues tirades de cinquè grau de cinquanta metres ens deixaran al cim , i la baixada caminant tot xino xano, llàstima que no sigui temps de bolets perquè la darrera vegada que vaig venir, al arribar al cotxe portava un forro i el casc plens de rovellons, uufff!!.


Deixem el cotxe a la font, per sobre de la casa i en quinze minuts ja estem a peu de paret, desprès d’uns petits dubtes , intuïm per on va la via, dic intuïm, perquè no veiem cap assegurança, n’hi ha tres en tota la tirada.


La primera tirada comença amb bona roca però hi ha un tram a mitja tirada amb la roca força trencada , a més com que tota la paret és plena de liquen cal anar molt en compte on poses els peus o t’agafes. La dificultat no és molt gran,  però les cordes pesen molt, l’ inseguretat de la roca i les poques assegurances fan que sigui un cinquè peleon i que progressis amb el culet apretat.


La segona tirada, he trobat que és mes mantinguda amb el mateix grau , però amb roca molt millor, tot i que les assegurances tampoc hi són.


Vaja, una via maca però que no és pot menysprear per la seva poca dificultat.
La baixada , un passeig per la carena fins veure un collet on arribem, d’allà un corriol ens portarà directament al cotxe.



De baixada volíem aturar-nos per fer una agulla que hi ha més avall però ja en tenim prou per avui i baixem directes a fer la cervesa de rigor que no podem fer fins el Rosal  perquè tot és tancat.

J. ESTRUCH