Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 24 de febrer de 2021

L'AVI ANTONIO + ATIC DE LA CODOLOSA

 DISSABTE, 13 DE FEBRER

 Avui ja hem vist d’entrada que no tindríem la tranquil·litat dels altres dies.

Hem quedat com sempre al bar Muntanya i allà tinc la primera sorpresa al trobar l’ Isabel amb el Juan Carlos i el Manel. Encantat amb la sorpresa perquè feia molt de temps que no coincidíem.

Anem parlant dels plans per avui i en una primera part coincidirem de via, per separar-nos a la segona part.

L’objectiu,la nova via oberta a la paret de la Codolosa (sembla mentida, però encara hi han fet cabre una nova via i sense trepitjar cap altre, tot i que força limitada d’espai vital).

La via va sortir fa poc temps a les Xarxes, però ja coneixem amics que l’han anat a provar. Avui ens toca a nosaltres.

Arribats a peu de via, les suposicions de massificació es compleixen. L’Àrea de la Salut  esta infectada de cotxes aparcar a costat i costat de carretera fins baix el creuament de la carretera .

Algunes cordades fan l’aproximació de la Codolosa des de la Salut i varies cordades ja estan escalant. Una d’elles , els companys Ramir i la Laura que ja han començat l’escalada.

Darrera d’ells faran cordada el Juan Carlos i el Manel i desprès nosaltres.

 La primera tirada no es gaire interessant , primer per un tram de blocs per anar a cercar una placa que ens deixa a la reunió.

La segona tirada , un mur de color negre l’hem començat per la dreta aprofitant un principi d’encastament amb grans blocs per fer el primer tram, desprès la via surt  de la fissura trencada de la dreta per creuar una placa amb tendència ascendent a l’esquerra, hi ha passatges força bonics en aquest tram i fem reunió uns tres metres a la dreta de la reunió de l’Avi trepador.

La tercera tirada esta molt aconseguida i mantinguda, amb dos tram dificils separats per una rampa més fàcil. Les bones assegurances que hi ha permeten forçar els passatges i fem reunió al perdre la verticalitat la paret.

Aquí ens hem separat dels companys, de fet ells ja han marxat direcció a les Golfes de la Codolosa per fer la via “d’ombres i de llums” que nosaltres ja hem fet i els hem recomanat. Nosaltres ens decantem per anar a fer l’Àtic de la Codolosa que tenim més a prop.

A la primera reunió d’aquesta via veiem a la Laura que l’ha acabat i el Ramir que la segueix. Desprès ells entraran per la via “L’Aniversari de l’Ernesto i ja no els veurem.

Nosaltres seguirem per l’Àtic fins a sortir pel camí de Fra Gari on ens trobem amb el Juan Carlos i el Manel que han acabat la tasca .

Tots anem a celebrar la retrobada al bar Muntanya .

 J. ESTRUCH

EL ÚLTIMO SUEÑO

 DIJOUS, 11 DE FEBRER

 Les restriccions de mobilitat i el mal temps estan condicionant molt el ritme de sortides, l’única possibilitat de sortir és anar a Collbató per anar repetint vies, les fàcils, que les difícils no podem fer-les.

Aquest dijous hem quedat i anirem al Serrat dels Monjos per fer l’Ultimo sueño que jo fa quatre dies ja vaig fer, però la situació no dona per ser prim mirat i si cal repetir vies , es repeteixen, faltaria més.

 Primer fem el cafè al bar muntanya i donar temps al Sol perquè escalfi la roca

Acabat el cafè anem fins la Salut i comencem l’aproximació

No hi ha gaire personal per la zona i es que el temps tampoc acompanya.

A peu de via ens repartim les tirades i a mi em toquen les del mig de la paret.

La primera tirada amb molt bona roca ens porta per unes plaques compactes on cal navegar per trobar el millor camí.

La segona és una tirada, no gaire agraïda, segueix una sèrie de petits díedres  per anar saltant blocs de roca on cal navegar i autoprotegir-se amb cura fins quasi arribar a la reunió on hi ha un passatge difícil de veure però que una vegada trobat es deixa fer bé.

La tercera tirada l’hem fet per un lloc on no hi havia passat mai , sempre recordo fer un flanqueig a la dreta per terreny descompost amb un primer pas complicat i desprès enfilar-nos pel díedre característic que ens deixa a la reunió, però aquesta vegada hem agafat just sota l’arbre per enfilar-nos per la fissura de l’esquerra que amb l’ajuda del arbre resulta bastant més fàcil. Desprès, per darrera l’arbre anar a cercar la fissura característica.

Ara en aquesta tirada em  tocarà dirigir la cordada. La següent tirada segueix uns metres la fissura fins situar-te sota un arbre, aquí cal sortir per l’esquerra amb un passatge estrany per situar-nos en unes rapisses que ens porten a la reunió.

La tirada següent es la més estètica de la via, una bavaresa vertical a protegir en els seus primers metres ens porten a una fissura que desemboca en una placa on hi ha la reunió, tan sols cal anar en compte en el tram entre fissura i placa per la gran quantitat de pedra solta que hi ha i que poden caure sobre els companys.

La següent tirada i darrera de la via, comença amb un tram potent d’encastament, protegit per un pitó situat força a munt, desprès cal seguir la fissura amb tendència a l’esquerra que ens porta al final de la via. Just on hi ha la reunió de la via Planetas transparentes.

Una vegada tots reunits decidim baixar pel Torrent Fondo, que fa molts anys que no hem fet i donem per acabada la sortida

J. ESTRUCH.