Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 29 de juliol de 2021

SENDERO LIMITE

 DIMECRES, 28 DE JULIOL

Desprès d’una escalada psicològicament dura, cal fer una parada i rebaixar la tensió fent-ne una de “love climb” i que millor que una de Sendero limite que son vies molt ben aconseguides i ben assegurades.

Amb la recerca de company per sortir el dimecres, s’apunten el Genis i el Pere Lluis i no dubto gens en fer-los la proposta d’anar a la Paret de Bones. Una paret on no hi he escalat mai i de la que tinc molt bones referències.

Com que cap dels tres hem escalat a la paret ens refiem de les xarxes i ens decantem per fer la via “Sendero Limite” per ser la via més piulada.

Amb l’aturada obligada per esmorzar arribem al pàrquing a les 9,30 i no veiem la paret que esta tapada per la boira, (aquesta nit a plogut i al terra encara veiem dolls d’aigua), però decidim seguir amb la nostra i ens preparem per  fer una aproximació que no coneixem i que diuen que es llarga.

La veritat que l’aproximació és llarga, però esta ben senyalitzada amb fites a més de ser un camí molt fresat. A les 10,15 estem a peu de via.

Ens repartim les tirades i comencem l’escalada.

La primera tirada ens costa alguna relliscada, (cal acostumar-se a l’adherència !!), però al ser una tirada fàcil no triguem en agafar-li es gustet. Les assegurances abundants i posades per no patir gens (quatre parabolts sikats i dues cintes).

La segona tirada ja et demana un xic més, algun passatge on cal apretar i saber i confiar en col·locar els peus bé per no relliscar. Trobarem nou assegurances.

La tercera es curta i un xic més fàcil, es convenient respectar la reunió i no empalmar-la amb la següent perquè en la propera cal apretar de valent i les cordes fregarien molt. Hi ha quatre assegurances.

La quarta tirada és una de les tirades boniques de la via. Superem uns grans blocs per un sistema de díedres / fissures  utilitzant diferents tècniques de progressió, encastaments, bavaresa i adherència. Es una tirada molt estètica. Hi ha nou assegurances molt ben col·locades .

La cinquena tirada, d’entrada espanta al personal que no coneix les característiques d’aquesta roca, un mur completament llis per on sembla impossible de progressar.

Però una vegada en matèria, els moviments van sorgint i la progressió es molt bonica i disfrutona. Es una de les tirades més interessants de la via. Trobarem unes nou assegurances. Fem reunió en el punt on la paret guanya verticalitat de forma molt visible.

La sisena tirada esta molt ben trobada, comença amb un tram de A0 per arribar a l’altura d’una fissura horitzontal que tindrem que seguir de dreta a esquerra, els primers metres amb preses de ma i els peus en adherència i desprès al contrari, els peus per una rapissa minúscula i les mans en adherència fins arribar al final on tindrem que superar un díedre on cal apretar de valent amb trams força difícils però assegurats per no patir. Trobarem 12 assegurances i fem reunió sota un gran sostre.

La setena tirada, d’entrada sembla difícil però és força suau gracies a una petita rapissa que hi ha pels peus, axó si!!!..... és espectacular la progressió en aquesta tirada. La sortida , per un díedre es on cal tenir més cura perquè hi ha alguna pedra no gaire ferma al díedre de sortida. La reunió en un gran replà. Trobarem unes vuit assegurances.

La vuitena tirada és opcional (podem anar caminant al rapel sense fer-la) però ja que hi som!!!. El primer de corda la ha fet  en A0, desprès de provar-la sense trampejar . Però anant de segon si que ha sortit .

La baixada son uns ràpels espectaculars i amb cordes de 60 metres i dos ràpels es pot baixar fins la segona reunió, lloc del que es pot sortir caminant.

Ara directes al cotxe per anar a fer la cervesa i fer el camí de tornada.

Una zona que ens ha agradat força i que de ben segur tornarem ben aviat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...............................  Sendero Limite

APERTURISTAS..............  Luis Royo, Carlos Roy i Julio Benedé

COMPANYS DE CORDA..  Ginés Rodríguez i Pere Lluis Ibarz

MATERIAL UTILITZAT......   12 cintes

DIFICULTAT MAXIMA .....    V+/A0

 

 

dilluns, 26 de juliol de 2021

ESCALADORS ASIMPTOMÀTICS

 DIUMENGE, 25 DE JULIOL

Una vegada acabada la setmana familiar a Solsona tinc ganes de sortir i començo a cercar company per diumenge,  com que es el dia que surt la colla de Vilafranca, no tinc problema amb ajuntar-me.


Serem quatre, en Pere, l’Angel, el Josep (Mam) i jo. Farem dues cordades

La proposta es anar a cercar la fresca al Pirineu i ens movem entre dues propostes, pujar a Coma de vaca o anar a la Piràmide de la Coma de l’Orri.

Les dues propostes m’agraden però a la segona i tinc una mica de recança perquè es la via on va tenir l’accident el Juan Carlos i em fa una mica “yu-yu”.

Com diu la llei de Murphy, el que tenia que passar, passa i la opció escollida es anar a la via Escaladors asimptomàtics.

Arribem a la zona d’aparcament a les nou i comencem la costeruda aproximació però l’Angel va carregat de antibiòtics i decideix no seguir. La veritat que tot i ser un camí agradable és molt costerut i llarg.

La resta arribem a peu de paret desprès de caminar quasi una hora i mitja, ara toca enfrontar-nos amb les nostres pors!!!.

La primera tirada comença a la dreta de la petita cova, el primer tram directe a la primera assegurança es veu potent, però entrant un xic a la dreta en diagonal es molt més factible. Desprès la tirada segueix en diagonal a l’esquerra per anar a cercar un esperó on hi ha el passatge més difícil de la tirada. Si els primers metres estan nets, aquí ja comencem a trobar la molsa seca típica que en fa escalar amb més cura. En aquesta tirada trobarem sis assegurances i no ens ha calgut reforçar-la

La segona comença suau i ajaguda però aviat gira a la dreta per creuar un torrent i en aquest tram trobarem els passatges més difícils. En aquesta tirada també hi ha sis assegurances tot i que nosaltres hem trobat cinc perquè hem entrat al flanqueig un xic per sobre i la tercera en a quedat apartada del recorregut, (cal entrar a la canal a l’altura del segon parabolt).

La tercera tirada creua dos desploms, el primer amb un pas complicat de flanqueig ascendent a la dreta on l’assegurança queda lluny i les presses de peu estan plenes de molsa, costa decidir-se  i un segon més factible perquè hi ha un munt de llastres invertides amb bon canto per tibar,(mentre no caiguin es pujarà bé ). A la tirada hi ha sis assegurances però l’hem reforçat amb dos flotants més.

La quarta tirada és un canvi de reunió, cal travessar una feixa i fer reunió sota un díedre molt marcat que és per on puja la següent tirada.

Crec que aquesta es la tirada més estètica de la via, comença per una placa llisa amb aparença de marmol, el primer parabolt esta força amunt però una fissura permet arribar-hi sense problemes, desprès cal anar a cercar un arbre situat en un pany de paret amb sostres a banda i banda on es veu el pas mes factible per arribar a la fissura. La fissura és més factible del que sembla des de sota i amb un parell de flotants podem reduir l’aire que hi ha entre assegurances. L’entrada a la reunió es fa sortint a l’esquerra del díedre i enfilant una fissura que ens deixa en un balco impressionant. Trobarem set assegurances a la tirada i nosaltres l’hem reforçar amb dues més.

La reunió aquí es un xic incomoda, sobretot per nosaltres que anem tres i ara ve la tirada que ens fa més respecte, (i també la més difícil amb diferencia).

Comença la tirada creuant en diagonal una placa llisa fissurada per arribar al primer desplom on hi ha el primer parabolt i just a sobre un segon, aquí totes les pedres fan soroll de buit , sortim a la dreta  per anar a cercar un tercer parabolt i passem per una zona  on la roca no te molsa, (segur que és el lloc de l’accident). Arribats al tercer parabolt no veiem clar la continuació, (recte a munt és molt difícil) però a la dreta i per sota veiem un parabolt que et porta a un díedre que seguim fins la reunió. En aquest tram no hem trobat cap assegurança fins a pocs metres de la reunió.

No se si ens hem agafat la tirada malament, però el tram entre el tercer parabolt és molt difícil i perillós sobretot per al segon de cordada al tenir que baixar per arribar al díedre es juga un castanyot contra el díedre. També la corda, si agafes aquesta opció, “més fàcil” fa un quatre que costa molt de recuperar.

El díedre l’hem protegit amb tres flotants.

La darrera tirada  tan sols te un passatge vertical ben assegurat, però haver passat la darrera tirada amb tanta tensió fa que repassem totes les preses.

Arribats al cim preparem els ràpels que farem per la via Biodesgradable que le Pere ja ha fet i per tant coneix el punts de ràpel.

Una vegada al terra, amb tranquil·litat, desfem el cami de pujada i marxem directes a Ripoll per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...........................               Escaladors Asimptomàtics

APERTURISTES................        J.Soler, M. Cuesta i J. Bermudo

COMPANYS DE CORDA........    P. Giró i J. Aiguadé

MATERIAL UTILITZAT.............  Joc Camalots (fins nª 1), 12 cintes

DIFICULTAT MAXIMA .............  6a/A0