Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 14 d’octubre de 2019

VIA SANTA FE


DIUMENGE, 13 D’ OCTUBRE

Aquesta setmana per compromisos familiars no puc sortir el dissabte i per sort l’Isabel i el Juan Carlos també poden sortir o sigui que algo farem.
Com que no puc dedicar temps a cercar una via que ens faci el pes deixo la responsabilitat al Juan Carlos que es desperta amb una proposta de les que li agraden a ell ( a mi també!!!). L’Isabel s’apunta a un bombardeig, je je....


Fa una dies per les Xarxes ha vist una via sanejada i restaurada pel Jordi Marmolejo  i la deixa com a recomanable. Tots sabem que axó no es sinònim de via fàcil, mes aviat al contrari però també es una certesa que serà una via a treballar.
La via es diu Santa Fe i esta  a la muntanya del mateix nom, just sobre Organya i a la dreta de Montanisell. Es una via que ja surt al llibre del M. Blanco i que la cataloga de excursió vertical, però també sabem com les gasta el Blanco, je, je.....


El primer que veiem que alguns graus han canviat, i no per baixar-los precisament.
Sortim com sempre a les set i mitja i anem directes a Oliana per esmorzar. Desprès directes al Coll Mari on hi ha el pàrquing per deixar el cotxe.
L’aproximació es bastant perdedora però anem trobant alguna fita entre els matolls del bosc 


La intuïció fa molt per trobar el millor camí per arribar a peu de paret.
Per arribar al peu de via cal agafar una petita vira que va de dreta a esquerra en el sòcol i arribar fins un petit amfiteatre on canvia el color de la roca . Hi ha un pont de roca i se’n veuen dos de la primera tirada.
La roca de la primera tirada es dolenta però en el tram més difícil hi ha fissura que pots protegir bé. Aquesta tirada acaba en una feixa on hi ha una reunió amb anella just a la dreta però nosaltres hem seguit la feixa a l’esquerra fins el començament de la segona tirada, just al final d’aquesta on els esbarzers ja no et deixen continuar. En aquesta reunió no hi ha res , però es un replà  molt ample ,(nosaltres hem posat un micro).


La segona tirada comença amb una roca dolenta però aviat s’enfila per una fissura on la roca millora molt, aquesta fissura esta completament neta però els camalots mitjans queden de cine, i tan sols a la part final trobarem un pitó i un pont de roca.
La tirada presenta dos trams clarament més difícils que la resta , un a mitja tirada i l’altre per entrar a la reunió.


La tercera tirada és la tirada estrella de la via una fissura molt vertical on cal posicionar-se bé per poder progressar amb comoditat, és molt mantinguda i algun tram exposat però on pots assegurar-te be amb flotants, (millor no portar motxilla).


La quarta tirada pel seu aspecte no li donaries cinc cèntims però hi ha algun tram interessant.
La cinquena tirada és molt curta, tan sols cal superar un ressalt amb roca trencada però assegurat per un pont de roca i un pitó i desprès sortir al bosc superior. Reunió en un arbre.


Aquí podem deixar l’escalada o fer una tirada més per l’aresta que tot i ser facil, no deixa de ser escalada. Uns cinquanta metres de tercer grau que poc a poc van baixant de dificultat fins arribar a una clariana del bosc on podrem desencordar-nos.


A partir d’aquí cal seguir per la carena tot caminant fins arribar a una creu gegantina  i on trobarem un corriol que sense pujar a l’ermita ens portarà al coll i d’aquest al cotxe per un camí molt còmode.


Son les tres de la tarda i tenim la feina feta, ara toca baixar a Organya per fer una merescuda cervesa .

J. ESTRUCH



dimarts, 8 d’octubre de 2019

VIA ANOIRAM


DIUMENGE, 06 D’OCTUBRE

El dissabte per temes familiars no vaig poder sortir, o sigui que aquesta setmana toca fer una matinal, per poder tornar a dinar a casa.
Normalment al sortir els dissabtes coneixes la gent i pots quedar amb un o l’altre però el diumenge, axó ja es mes difícil, per sort parlant vaig saber que el Josep i el Jordi sortien a fer una matinal també i vaig demanar per apuntar-me.


Be, ja tenia companys, ara quedava el tema de l’objectiu, ells volien anar al Puntal, però amb les hores que disposava veia difícil poder fer res allà dalt i vaig proposar-los anar a la pastereta  i fer la via Anoiram del company Joan Asin i cia.
Quedem a les nou i marxem direcció Collbató per deixar el cotxe el mes a prop que puguem, però això no ens privarà d’una bona caminada.


Per fi arribem a peu de via i ens preparem per l’escalada.
La primera tirada  encara que no gaire difícil cal anar en compte,perquè hi ha un pont de roca per protegir el 50 metres que te.


La segona tirada , ja està més assegurada , però també demana atenció sobretot per la roca.


La tercera tirada és la tirada amb la millor roca, llàstima que els metres escalables siguin pocs i la resta caminar fins el peu del darrer díedre.


La quarta tirada, comença rabiosa amb un tram de mur molt difícil per desprès entrar en el díedre, aquest el seguirem uns metres per desprès agafar l’espero de l’esquerra per arribar fins el cim.


Una vegada al cim, des grimpem la carena en direcció est fins a trobar l’instal·la cio de rapel de la via “Viatge apache” que aprofitarem per baixar amb tres rapels.
Amb la feina feta , tornem a Esparreguera per fer la cervesa.

J. ESTRUCH