DISSABTE, 18 DE SETEMBRE
“Els humans som els
únics animals amb capacitat per ensopegar dues o més vegades amb la mateixa
pedra”.
Aquesta dita popular s’ ha convertit en una veritat per a mi, ja he trobat una de les meves “pedres”, la via “ Manuel Muñoz” a la Roca Dreta de les Valls.
Ahir vaig abandonar
la seva escalada pel mateix motiu que vaig fer-ho fa tres anys, en la mateixa
època , en el mateix lloc i per si no fos prou per la mateixa raó.
Fa tres anys, amb el VISA, quan érem a la tercera reunió, va començar a notar en les seves pròtesis el canvi de pressió atmosfèrica, (indici d’ una turmenta propera) i per precaució varem deixar l’ escalada a mitges, (era el dia nou de setembre de 2018).
Resultat, encara no
havíem arribat a Horta que va caure un bon patacot d’ aigua.
Aquesta setmana, vaig proposar a l’ Isabel anar-hi amb l’ intenció d’ acabar-la i poder-la tatxar de la llista de pendents, sense pensar que dissabte el temps seria precari per la tarda.
La baixada fins la
terra Alta, molt tranquil·la tot i que per l’ autopista es veien dolls d’ aigua
de la nit anterior, però arribats a Horta el cel era completament net.
Al pàrquing on deixem el cotxe, solitari, no es un lloc amb molta condensació de personal.
Fem l’ aproximació i
comencem l’ escalada.
La primera i segona assegurança , molt difícils i perilloses de posar,ens obliguen a fer servir d’ antipànic per evitar una bona costellada al terra, desprès el flanqueig que m’ ha costat tant com la primera vegada, tot i que ara son parabolts i no espits.
La segona tirada,
segueix la mateixa tònica, també han fet un canvi d’ assegurances de espits a
parabolts i això dona més seguretat, però estan a la mateixa distancia i la
dificultat segueix sent la mateixa. Les boires comencen a fer acte de
presencia, però no li donem importància.
La tercera tirada, també esta re equipada i aquesta vegada he vist una assegurança més que a l’ anterior intent, (la darrera abans de la reunió, perquè nosaltres varem pujar més per l’ esquerra del itinerari).
Mentre faig la
tirada, comencem a sentir tronar, cada vegada més a prop i amés intensitat i
quan estem tots dos a la reunió decidim no mullar-nos i baixar .
Casualitat o no, he ensopegat dues vegades a la mateixa pedra , estic amb la mosca darrera l’ orella i caldrà esforçar-me més la propera vegada.
Ahh!!!, aquesta
vegada un petit ruixat ens a vingut a rebre abans d’ arribar a Arnes.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................ Manuel Muñoz
APERTURISTES................ A.Vedo, M. Miró, J. Soler, J. Solé, A. Oliver
COMPANYS DE CORDA ... Isabel Notivoli
MATERIAL......................... 15 cintes, estrep, semàfor de aliens,
antipànic
DIFICULTAT........................ 6a/Ae
