Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 15 de gener de 2021

VIES ALIMERA + ORDINARIES AVENTURES

 DIJOUS, 14 DE GENER

Seguim amb el confinament, però per sort el fet de viure a Esparreguera, hem permet fer alguna escapada al municipi veí de Collbató on puc trobar roca per esplaiar-me.

Avui hem quedat tres companys per anar a fer alguna escalada que reuneixi les condicions d’ estar arrecerada, amb Sol i no gaire llarga, que el dia no dona per molt.

Ens trobem, l’ Isabel i jo, al bar Muntanya per acabar de decidir. Desprès de fer el café ens decidim per la proposta inicial. Anar a les vies de les Golfes de la Codolosa per fer alguna via i si podem , les dues, ja, ja.

Aquesta vegada decidim entrar per la via Alimera, que tots hem fet, però fa molt temps.

La primera tirada encara trobem la pedra un xic freda i costa d’ arrancar, però els quaranta metres que fa, aviat ens escalfen.

La segona és un xic més curta, però amb les assegurances un xic separades el que fa que anem  controlant la situació.

La tercera és l’ excusa per sortir de la paret i arribar a la feixa superior. Aquí pleguem cordes i ens posem les sabates per fer els 100 metres que separen les dues parets, normalment no ho fem, però avui el terra encara esta un xic moll i enfangat de la darrera tempesta.

A peu de vies ens decidim per fer primer la via “Ordinaries aventures” que no hem fet cap dels tres, amb l’ intenció de continuar per la via “ d’ ombres i de llums”.

La primera tirada ja ens sorprèn amb un tram molt més difícil que el ressenyat,(ja se que la graduació és subjectiva, però si algú i va que sàpiga el que es trobarà). Per sort el tram difícil no es molt llarg i la resta es deixa fer be.

La segona tirada, teòricament és un xic més difícil però assumible, je , je..... De la graduació no dic res,(a la ressenya he posat la que vaig notar jo), però la tirada és molt mantinguda i alguna assegurança un pel allunyada si no portes “cacharreria” petita.

La tercera tirada, ja ha estat el “súmmum”, ja sé que el (6a+) hem supera però creia que amb algun passatge d’ estrep podria anar fent, je, je......... de baix a dalt no he deixat l’ estrep fins arribar a dos metres de la reunió. Ah!!!, i els passos tan llargs que ens ha calgut una petita tramposa per arribar d’ assegurança a assegurança.

La via s’ acaba en aquesta reunió perquè la roca empitjora una mica, però crec que fer-la sortir per dalt amb una bona neteja, la via guanyaria molt i atrauria més als “lolos” que poden fer aquesta dificultat en lliure, la placa per on puja es molt bonica i mantinguda.

Aquesta tirada ens ha entretingut més del compte i rapelant hem vist que el Sol comença a girar darrera l’ esperó i comencem a notar fresca, tot i haver quedat “calents” per la via . Per consens decidim anar a fer la cervesa. Les vies no es mouen de lloc i així tindrem una raó per a tornar-hi .

 J. ESTRUCH

dilluns, 4 de gener de 2021

VIES IMMA + ENCARA HI SOM A TEMPS

 DIUMENGE, 03 DE GENER

Comencem l’any amb les mateixes condicions que varem acabar el 2020, fred i restriccions a dojo.

Però les bones intencions no podem deixar-les, cal sortir a escalar ara que encara podem.

Aprofitem les poques hores en que podem anar a esmorzar i ens trobem al bar Angelita , on també trobem altres companys que van escalar i  al Ginés que hi ha anat per fer el café.

No tenim gaire clar on anirem, tan sols sabem que necessitem Sol i estar arrecerats per fugir del vent gelat que esta fent aquesta darrers dies.

Una vegada a Collbató i veient el panorama decidim anar al sector “Els Graus” per fer una via que tinc pendent de les poques que hi ha de via llarga, la via “Encara hi som a temps”.

Arribats a peu de via encara veiem poques cordades per la zona però aviat es converteix en un formiguer de cordades fent esportiva (a les vies llargues però, cap cordada).

Nosaltres farem la combinació que hem vist va fer el company Asin fa una anys, començant per la via “Imma”.

La primera tirada, ja sabem que les passarem magres, és una tirada on mai i toca el Sol i tot i fer-la a ple estiu, la roca esta freda.

Els primer metres es deixen fer bé, però poc a poc hem anat perdent sensibilitat als dits i sort que a la part de dalt és mes força que finura i ens ha permès sortir-ne ben lliurats.

La segona tirada comença com la Imma, però al arribar a la canal que cal travessar per anar a la seva reunió cal seguir per un petit esperó rocós canal amunt fins el peu del contrafort. En aquesta tirada tan sols hi ha un parabolt per senyalitzar el camí. La reunió la farem en un arbre.

La tercera tirada , ja es veu que no és la mateixa via, ni els mateixos aperturistes, hi ha dos espits i el primer a uns cinc metres del terra. Costa un xic veure com entrar a la tirada però una vegada trobat el camí és una magnifica tirada amb molt bona roca. Nosaltres hem reforçat un flanqueig a l’esquerra amb un alien .

La reunió és amb un espit solitari però si es porten “micros” es pot reforçar molt bé.

La darrera tirada és molt bonica i poc assegurada, hi ha un pitó i un espit en tot el recorregut. Una primera part de finura i un mur final amb bona presa és la cirereta del pastis.

La baixada la farem per la via Imma desprès de desgrimpar uns metres a l’esquerra de la reunió i amb dos ràpels estem al terra.

Com que hi ha molta gent per la zona, decidim que millor es acabar el dia amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH