Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 10 de juliol del 2025

VIA XIQUI A LA MAGDALENA INFERIOR

 DIUMENGE, 06 DE JULIOL

Aquest diumenge tinc ganes de sortir a estirar les cames, però els quilometres i hores de conduir que he fet els darrers dies, em recomanen descansar.


Per sort el Josep “Mam” també vol sortir sense fer gaires quilometres .

Quedem a Ca l'Anna a les nou del mati sense tenir cap objectiu concret i mentre esmorzem acabem de decidir, finalment decidim pujar als Gorros per fer una via a l'ombra, tot i que avui no fa gaire calor.


La via escollida es la”Xiqui” a la vessant Oest de la Magdalena inferior.. Fa pocs dies varem venir amb el Genis per fer-la però ens varem equivocar de via i ens varem posar a una via que hi ha pocs metres abans que aquesta, la via “Origen” però no sabíem on érem, total que en arribar a la primera reunió i veure que ni la dificultat ni els metres ni les assegurances coincidien amb la que volíem fer, i no portar cap ressenya per saber que venia mes amunt, varem decidir baixar.


La via com la seva veïna comença molt vertical i amb roca que rellisca molt, però hi han moltes assegurances que et permeten progressar, es menys obligada que la seva veïna on varem tenir que fer alguna sortida en lliure entre assegurances, en aquesta tot i estar lluny permet arribar-hi be.


La segona tirada flanqueja a la dreta el petit desplom sota el que hi ha la reunió , en algun punt es millor baixar un xic, però les assegurances ja et van indicant que es lo millor a fer, just al final del desplom cal sortir per la dreta i enfilar-se per una placa vertical on trobarem unes preses d'escàndol de grans, però que a mi cansat d'aquests dies em costa trobar-me còmode,les mans s'obren de cansament. Aquí les assegurances allunyen més però la bona roca permet progressar. La reunió es dins d'un altre forat.


La tercera tirada també com l'anterior surt per la dreta del forat i presenta les mateixes característiques que l'anterior, verticalitat, bones preses i les assegurances un xic allunyades, molt mantinguda fins el tram final on la verticalitat afluixa per acabar sortint per un petit mur.


La baixada la fem per la via Normal.

Donat que estem cansats, decidim que ja es hora de tornar a casa i dinar amb la família.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Xiqui

APERTURISTES..................... J. Coll, J. Oliva, G. Arias

CORDADA.............................. Josep Aiguade (Mam), Josep Estruch

MATERIAL............................. 25 cintes

DIFICULTAT............................ Ae/V+

dimarts, 8 de juliol del 2025

VIA MERCHE A LA PEÑA ESCUACH

 DIVENDRES, 04 DE JULIOL

Avui ens despertem amb una bona sorpresa, mentre esmorzem al hotel, ens diuen que la carretera de Panticosa als Baños de Panticosa està tancada des de ahir per la tarda, les tronades i i pluja intensa que varem veure mentre dinàvem van tallar la carretera amb esllavissades de pedres i han quedat molta gent incomunicada a dalt.

Uf !!!!, sort que teníem el hotel a Panticosa, sinó ara estaríem atrapats i jo tenia que baixar avui, si o si.


Amb aquesta nova situació no cal plantejar-nos que farem aquest mati, sembla que tots tenim clar de fer quelcom ràpid i marxar cap a casa, ja ens aturarem a mig camí per dinar.

La opció més lògica es anar a fer la via Merche a Peña Escuach que tenim molt propera.

Una altre opció seria Forronias però creiem que estarà mes mullada per la pluja de la nit.

Esmorzem i amb tots els patracols marxem fins el pàrquing on cal deixar el cotxe.

Allà trobem un parell d'escaladors que han trobat la carretera tallada i han fet el mateix pensament.


Preparem el material i fem la curta però dura aproximació a peu de via, però el Genis i jo que anem davant ens passem de frenada i no veiem la fita que senyala deixar la tubària i seguim pujant fins a creuar el camí de baixada, allà ens crida l'Angel que ens hem passat de llarg, cal tornar a baixar.

Una vegada a peu de via, l'altre cordada ja ha sortit i ens posem al darrera.

La primera tirada es rara, un tipus de roca que no dona confiança, tot i ser bona, però rellisca un xic i a mes en alguns punts està completament mullada, cal pujar amb molt de compte. Son trenta metres de cinquè , cinquè superior mantingut amb un tram un xic mes difícil a meitat de recorregut. Hi ha deu assegurances, però el fet de estar molla li dona un plus de tensió.


La segona tirada es un canvi de reunió llarg, supera un petit tram de roca per entrar en una feixa amb herba i matolls, desagradable i moll.

La tercera tirada presenta un canvi total en tot, dificultat, qualitat de la roca ,....

Es una tirada molt maca i per a gaudir-la al màxim , es de dificultat baixa i amb 45 metres trobarem sis parabolts, en acabar-se la placa sembla que tinguis que trobar la reunió per encara resta superar un petit desplom per a trobar-la en un petit ninxol.


La quarta tirada torna a ser un canvi de reunió,cal travessar un petit bosc i pujar sobre un contrafort on hi ha la reunió.

La cinquena tirada es com la tercera però un xic mes picantona, tota ella amb una roca de primera i un petit tram més dur quasi al final. Te uns cinquanta metres i trobarem onze parabolts, es la tirada amb més assegurances.


La sisena tirada es curta però es on hem trobat els passatges mes fins de la via, la roca de primera i tan sols hi ha un parabolt en el recorregut.

Una vegada dalt, cal fer una llarga travessia fitada fins a trobar el camí de baixada que ens porta altre vegada a la pista on hem deixat el cotxe.


Ara son les tretze hores i creiem que ja hem fet prou, ens adecentem un xic i marxem direcció Barcelona amb la intenció d'aturar-nos a dinar. Finalment ho fem a Ipies al Asador El Romero.

Després directes a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................ Merche

APERTURISTES......... Julio Armesio, Salvador Lopez

CORDADA.................. Ginés Rodríguez, Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL................... 11 cintes

DIFICULTAT................. 6a

dilluns, 7 de juliol del 2025

VIES NANO IZQUIERDA + POKER + NAMASTE

 DIJOUS, 03 DE JULIOL

Segon dia de estada  a Panticosa..

Avui ens despertem a les vuit i ja tenim l'esmorzar a taula, sense fer cap quilometre i havent pogut fer una bona dormida.

Una vegada esmorzats decidim tornar a pujar al Balneari, perquè les previsions meteorològiques no son gaire bones, plourà a les tres i tot i que tenim hores per davant, no es qüestió d'aventurar-se.


                                                                 PRIMER I SEGON MUR

De les vies recopilades per l'Angel encara ens queden alguna per fer al primer mur , la via “Nano izquierda”, i al segon mur, (tot i que no tenim la ressenya) sabem que hi ha una altre via al costat de la que varem fer ahir , la via “Poker”.

Al creu ament que hi ha entre els dos murs, hi ha unes sagetes indicant el nom de les vies i la direcció on estan. Junt a la de la via “escalera de color” hi ha el nom de aquesta via.

Tornem a fer la curta aproximació fins el peu de les vies “Nano”, i avui no cal anar mirant els noms, sabem que la primera tirada coincideix amb la via “Nano negra” que varem fer ahir.

La primera tirada es la mateixa, tan sols han muntat una reunió independent un metre a l'esquerra de la via d'ahir.


                                                   VIA NANO IZQUIERDA

La segona tirada es decanta a l'esquerra per unes plaques ajagudes que poc a poc ens porta fins els peus d'un diedre negre , es per on puja la tercera tirada.

Aquest diedre es bastant dret i tot i que la roca no presenta bon aspecte , es molt franc de pujar amb passatges bonics fins a sortir a una placa final rematada per un diedre. A la sortida d'aquest fem la reunió.

La quarta tirada supera un seguit de plaques ajagudes amb algun passatge mes dret fins arribar a la reunió.


Ara toca calçar-se les sabates i creuar el bosc que separa les dues parets.

A peu de paret del 2º Muro, no tenim gaires problemes en localitzar la via “Poker”. Està a tocar de la via “Escalera de color”, just a la seva dreta.

Aquesta via no la he trobat tan bonica com la seva veïna, però si més potent.

Una primera tirada que puja per un mur mus gos amb bona presa i ben assegurat per 10 parabolts, es una tirada de cinquè grau mantingut.

La segona tirada es de transició, primer un ressalt quasi caminant per arribar a un petit mur on trobarem tres parabolts, el tercer ja fora del mur i una nova travessia caminant fins arribar a una reunió sota una gran paret.


La tercera tirada comença per un diedre poc marcat i molt vertical, (quasi desplomat) els primers tres passos no els hem pogut fer en lliure i s'ha imposat un A0, per sort les assegurances son molt properes, la paret dona un respir i la via flanqueja a la dreta i s'enfila per un petit desplom per entrar a la reunió per l'esquerra. Aquesta reunió es una bonica balconada al buit. La tirada te uns vint metres i compta amb deu assegurances.

La quarta tirada es molt més fàcil, es una transició per enllaçar les dues tirades, amb majúscules, de la via,. Primer una placa per anar a cercar un diedre que superem pel seu vèrtex i enfilem una placa fins la reunió. Hi ha quatre assegurances.


                                                               VIA POKER

La cinquena tirada , creiem que seria de transició, però ens ha costat més que la tercera, pot ser perquè no es veu tant evident que cal fer A0 però una vegada posats es més dura.

Primer un pas fort per arribar a la primera assegurança en un diedre, aquí amb bona presa de peus pots arribar a xapar la segona, però tot i haver ho intentat no hem trobat la forma de sortir d'aquest punt i ens ha calgut posar un estrep a últims per poder sortir. Per sobre encara queden uns metres difícils però poc a poc va perdent verticalitat. A la tirada trobarem 6 parabolts.

Ja hem fet les dues vies i ara cal caminar per arribar al camí principal, avui sec, no rellisca i es de bon fer.


Arribats al camí principal, l'Angel i jo ens engresquem per fer una via del “Molondro”, però el Genis diu que ja en te prou, els trons que comencem a escoltar darrera les muntanyes fan la seva feina i ell prefereix no mullar-se.

Nosaltres agafem cintes i una corda i ens acomiadem per una estona.

L' Angel, em parla d'una via que hi ha a la esquerra de tot de nom “Namaste” que ja havia vist el lletrero en una altre visita, però que no ha trobat per internet , la ressenya.

Amb els trons darrera la muntanya i sense ressenya, decidim posar-nos a la via “Charleston” que ell ja ha fet i assegurar la pujada.


                                                                 VIA NAMASTE

Però “l'home proposa i Deu disposa “. Començo la via i a la primera reunió trobo una companys que estan fent la “Namaste”. Son els aperturistes i volien fer-hi canvis, però han desistit i marxen. Ens proposen de fer-la i poder dir-lis la graduació que trobem.

Jo....encertadíssim !!!!.

Comencem la via en la segona tirada per un seguit de ressalts que hem graduat de quart superior i amb quatre assegurances. La reunió queda molt a l'esquerra per allunyar-se de la via “Charleston” i aprofitar uns murs molt cridaners.

La tercera tirada amb 45 metres es molt bonica, quasi tota ella es un slab, primer fàcil però després cal anar amb tensió hi ha dotze assegurances. La reunió es difícil de veure perquè queda a l'esquerra en un bosc a peus d'un diedre molt marcat.


La quarta tirada supera el diedre per la placa de l'esquerra amb moviments bonics, podem fer reunió en algun arbre o arribar fins el peu del proper mur. Trobarem set parabolts i una dificultat de cinquè grau.

La cinquena tirada supera d'entrada un mur vertical amb passatges difícils acabat aquest un tram caminant fins un nou mur que hem superat amb A0 i una placa final més fàcil fins la reunió. Hi ha set parabolts.

La sisena tirada es curta, uns vint metres amb un primer tram vertical i després caminar fins un nou ressalt, hi ha tres assegurances.


La darrera tirada de la via encara ens dona una darrera sorpresa, primer fàcil fins un petit mur on cal apretar per superar-ho, una vegada superat, rampa fins el bosc on fem reunió en qualsevol arbre.

El darrer ressalt es fa caminant i sense cordes .

Una vegada dalt agafem el camí de la tubària per baixar, encara sentim trons però no plou. A baix ens esperen el Genis i els companys de la “Namaste” amb qui compartim unes cerveses.

Com que no volem mullar-nos i volem anar a sopar fora, marxem a Panticosa. Ahir varem sopar de “fritanga” però avui anem al restaurant del càmping per fer un bon dinar, mentre veiem com la tarda es complica i plou bots i barrals.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM...............................Nano izquierda

APERTURISTES …....... Sendero Limite

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT ….............. V



DADES DE LA VIA

NOM............................... Poker

APERTURISTES …....... Sendero Limite

CORDADA..................... Ginés Rodríguez, Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT ….............. 6a/Ae


DADES DE LA VIA

NOM...............................Namaste (entrada Charleston)

APERTURISTES …....... Sendero Limite

CORDADA..................... Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL..................... 10 cintes

DIFICULTAT ….............. 6a

dissabte, 5 de juliol del 2025

VIES NANO NEGRA I LA CHIMENEA ALS BAÑOS DE PANTICOSA

 DIMECRES, 02 DE JULIOL

Aquesta setmana volem fer una escapada al Pirineu amb l'Angel i tot parlant el Genis també te uns dies lliures i s'apunta amb nosaltres.


                                                           ACTIVITAT DEL DIA

D'entrada els objectius eren de pujar al refugi de Bachi maña i fer campanya per aquella zona que no conec, però la meteo a fet un canvi radical de darrera hora i pujar allà dalt no es gaire aconsellable, (totes les tardes plourà de valent!!).

Finalment decidim no fer canvis de zona però si que millor quedar-nos per la zona baixa.

Volem fer la reserva a la “Casa de piedra” però no hi ha lloc per tres persones. Aleshores decidim quedar nos a Panticosa i pujar cada dia. Trobem lloc al Hotel Vicente.


VIA NANO NEGRA

 Sortim d'Esparregura a les set i passem a recollir l'Angel pel Penedes i després directes fins a lloc on no tenim entrada fins la tarda perquè volem aprofitar per escalar alguna via.

A les dotze ja som al pàrquing dels Baños de Panticosa, ara falta escollir alguna via per fer.

L'Angel ha fet els deures i porta un munt de ressenyes, moltes d'elles de nova factura, que jo ni sabia que hi eren.


Ens decantem per una via nova al primer muro, que es diu “Nano negra” que com totes les vies del “Nano” comencen just darrera el refugi. Aquesta comença completament a l'esquerra del mur. (hi ha una pedra amb el nom enganxada on comença).

Una primera tirada amb un passatge “finet” als pocs metres de començar es el mes destacable de la tirada, la resta un slab que cal anar en compte si està mullat.

Fem reunió darrera un gran arbre al costa d'un mur vertical d'on surten dues vies, la nostre i una que va a l'esquerra anomenada “ Nano Izquierda”.


                                             VIA LA CHIMENEA  (2º MURO)

La segona tirada supera un petit espero que tenim damunt i per plaques ajagudes puja fins el segon mur on fem reunió.

La tercera tirada supera aquest mur i fa reunió just sobre, tan sols te uns quinze metres.

La quarta tirada es una nova rampa que ens deixa a un gran arbre que es on acaben quasi totes les vies “Nano”.


Tot i que hem sentit alguna tronada no sembla que tinguem la turmenta prop i decidim pujar fins el segon mur d'on també portem la ressenya d'una via nova, situada a la dreta de la via “Escalera de color”. S'anomena “La Chimenea”

A peu de via alguna gota ens dona l'avís, però som molt tossuts i seguim endavant, per previsió pertem protecció per si fos el cas.


La primera tirada supera uns petits ressalts i va amb tendència a la dreta fins un replà on trobem una reunió , son uns trenta metres.

La segona tirada comença bruta però aviat s'enfila a un mur que creua a la dreta a mitja altura fent reunió després de recórrer uns vint metres al peu d'un encastament que dona nom a la via.


La tercera tirada supera l'encastament i una vegada superat segueix pel llom de la paret per uns canalons, hi ha un parell d'excèntrics entatxonats a la paret.

Aquí ja comença a ploure amb ganes i fem la darrera tirada sota una bona pluja, sort dels xubasqueros !!!.

Recollim el material i sortim caminant a cercar el cami de Bachimaña, amb molt de compte, perquè les pedres rellisquen molt. Arribem al cotxe,.... mullats però contents.

Ara ja quasi es l'hora d'entrar al Hotel i baixem per poder-nos canviar la roba.

Dema serà un altre dia.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................ Nano Negra

APERTURISTES............. Sendero Limite

CORDADA...................... Angel Guillen, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL......................... 10 cintes

DIFICULTAT....................... V+ (1 pas)


DADES DE LA VIA

NOM.................................. La Chimenea

APERTURISTES.............. Sendero Limite

CORDADA........................ Angel Guillen, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 10 cintes

DIFICULTAT …................ V