DILLUNS, 24 DE
JULIOL.
Primera sortida de
vacances amb la família.
Com tenim per costum hem quedat amb la família Grau
–Romero i Rosillo –Romero per fer una escapada de muntanya amb la família i si
podem el Jordi el Josep i jo, ens
escaparem per fer una escalada.
Aquesta vegada en
lloc de pujar a Jou anirem a Andorra i aprofitarem per fer turisme, compres i
activitats culturals.
Donat que tenim
objectius diferents, portem ressenyes de totes les zones dels voltants, però
finalment guanya la proposta del Jordi i
meva d’anar al Cadi, (fa molt temps que tenim l’Ordiguer com a objectiu i no
acabem de trobar el dia per anar-hi).
El millor dia serà el
dilluns i fem els preparatius per sortir ben aviat, però problemes logístics
ens compliquen la sortida i en lloc de sortir a les set del mati, sortim a les
vuit tocades, malament anem de bon començament !!
Entre esmorzar i
pujar fins Estana ens porta dues hores, però finalment a les deu comencem a
caminar. Ufff !!! , no recordava la
duresa de l’aproximació, sempre havíem pujat en ple hivern per anar a fer gel,
però l’aproximació és molt i molt llarga, finalment a les dotze estem començant
a escalar.
El nostre objectiu
hem decidit que sigui la via Anglada Cerdà a la roca de l’ Ordiguer.
A les dotze, el Jordi
comença els primers metres de la via, i decideix fer reunió al pi, la roca no
és del tot bona i costa d’acostumar-se.
La segona la fa el
Josep, primer fent el mico pel mateix pi i desprès endinsant-se pel díedre que
hi ha darrera.
La tercera ja em toca
a mi, el mateix díedre que comença a
posar-se vertical , en material que ens ajuda a seguir la via, a més en totes
les reunions hi ha com a mínim un parabolt.
En aquesta tirada hi
ha una corda que acaba a la segona reunió encara que desconeixem si és una
obertura però el fet de estar lligada a la reunió ens dona a entendre que si,
per sort baixa per la part dreta de la fissura i no entorpeix la progressió.
A la tercera reunió
la corda ve de més amunt, suposem que de la següent reunió i el Jordi que la fa
de primer ho confirma.
A la quarta reunió
veiem que el nus esta clavat en una fissura, i l’hem desenganxat encara que hem
dubtat si recuperar les cordes i baixar-les o deixar-les (finalment pensant que
seguien lligades a la segona reunió hem decidit deixar-les)
El Josep ha fet el
flanqueig per la feixa fins un arbre i a mi m’ha tocat la pitjor tirada de
totes, la sisena, primer un díedre per sortir a un camp de pedres soltes on cal
anar amb molt de compte si no vols caure o apedregar als companys. Per sort la
reunió és ben visible i he pogut anar-hi directe.
La setena , segueix
un díedre- canal fins arribar a situar-te darrera els gendarmes que dominen la
paret.
La vuitena s’enfila
per una fissura i a mitja tirada hi ha un tram on cal sortir-se’n per
progressar per l’aresta de la dreta del díedre fins entrar a la reunió just
sota el collet que senyala la penúltima tirada i que ens portarà a l’aresta
final.
La novena tirada em
tenia el “ coco” menjat, moltes ressenyes la senyalen com a molt difícil i
perdedora, també parlen d’un pitó que no cal anar-hi etc, etc.
He sortit de la
reunió i sobre el bloc encastat he vist un pitó, (clar és que no tinc que anar)
i he flanquejat a l’esquerra fins la següent aresta on he vist que l’havia
marrat, torna enrere i tornem-hi, he enfilat placa amunt fins un replanet i a
l’esquerra he vist un pitó en un díedre força dret i sobre la reunió, ja en
tinc prou i directe cap el díedre i finalment la reunió amb molt i molt aire
entre les assegurances .
Darrera ha pujat el
Josep i per últim el Jordi, aleshores sorpresa ha trobat dos pitons en el
recorregut que ni els he vist, vaja que he apretat el cu.... per res, (bé si
per tonto i sec.
La última tirada li
toca al Jordi que fa reunió darrera un darrer mur i en una feixa, principi
d’una aresta esmolada i amb roca trencada i terra pel que decidim no treure’ns
les cordes i seguir encordats fins arribar a la fita que senyala la feixa de
baixada.
De la feixa de
baixada, que dir que s’ha dit encara, molt perillosa i cal anar molt en compte
fins no arribes a la canal del Cristall on encara hem trobat dues congestes de
neu.
La resta ja un
passeig, però cansat i llarg fins el cotxe i directes a Martinet per fer la
cervesa, avui , si que ens la hem guanyat.
J. ESTRUCH
