Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 3 d’agost de 2020

VIA INCONDICIONALS DELS DIMECRES

DIVENDRES, 24 DE JULIOL

Demà marxo amb la família de vacances i vull aprofitar per escalar el que pugui abans de marxar, tot i la calor que fa.

Tan sols l’ Isabel, te disponibilitat per sortir i li proposo anar a la Codolosa per fer una via a l’ombra.

La via es diu “Incondicionals del dimecres” i és força desconeguda, axó és bo perquè ens agrada descobrir llocs poc visitats.



Donat que tenim temps, decidim anar a esmorzar a la Colonia Sedó, on sempre que puc vaig a esmorzar i trobem uns companys que inicialment diuen que ens acompanyaran . Però una vegada arribats al pàrquing ells prefereixen anar al sector “Nou Barris” per no passar calor.

Bé , nosaltres a la nostra i  arribats a peu de via , completament a l’ombra, comencem la descoberta.


La via que fem , te quatre tirades i acaba enmig d’ enlloc, però hi ha la possibilitat de continuar per la via Santa Caterina i fer un parell de llargs més.

Les tirades estan ben assegurades i tot i que va  cercant les millors plaques de roca , hi ha trams un xic “matojeros”, però és el preu que cal pagar.


Els passatges més difícils estan a la primera i tercera tirada, costa d’entrada veure com agafar-los però donat que que les assegurances estan properes no fa por provar-ho.


El descens l’hem fet per la via “Santa Caterina” i així ja coneixem l’itinerari . Més amunt del torrent encara hi ha un pany de paret amb parabolts que sembla interessant.


El Sol en ha agafat fent la darrera tirada  i baixant en ràpel hem passat un xic de calor , però aviat ho hem compensat al bar Muntanya amb una bona cervesa gelada.


J. ESTRUCH

 


dimarts, 21 de juliol de 2020

CINGLES DE LA CREUETA


DIUMENGE, 19 DE JULIOL

Desprès de l’ activitat d’ ahir, tinc clar que avui no convé fer “bestieses”, (el cos ja no aguanta com abans).
He quedat amb la gent de Vilafranca i també s’ apunta l’ Isabel.




















MATINS A LA FRESCA                                                               DESIG DE PRIMAVERA

Els de Vilafranca deixen a les meves mans escollir lloc , amb l’ únic condicionant de l’ ombra.
Tinc per casa les ressenyes d’ una zona ombrívola i alta, on han obert vies els companys de Manresa, m’ han dit varies vegades  que vagi per veure les vies, però mai trobava l’ oportunitat. Avui és el moment.


Quedem en trobar-nos a Manresa i d’ allà amb un sol cotxe, fem la resta de camÍ. Anem , el Pere, l’ Angel, l’ Isabel i jo. Marxem directes fins la casa d’ Espades on deixem el cotxe.
El camí fins el Grau d’ Espades és curt i còmode i aviat estem sota les parets i ens repartim les vies. L’ Isabel i jo decidim començar per la via “Matins a la fresca” i en lloc de baixar en ràpel per la mateixa via, decidim fer la  cresta i baixar per l’ aresta que dona al collet.


La segona via que fem es via “ Desig de primavera” i tornem a fer ràpel del mateix lloc. Hi ha unes quantes línies de parabolts que no tenim controlades i poc a poc anem fent-ho. Però hi ha una via que volia provar , la via Els 76 de l’ Emili” que no acabem de localitzar.


Pensem que està a la zona inferior i decidim baixar per conèixer-la. Ens posem a la via “d’ estiu” que es la més llarga de la zona.


                                                          VIA D'ESTIU

Tres tirades per a combinar lliure i alguns passatges d' artificial. Ben trobada i ben assegurada


Una vegada acabada l’ activitat, és migdia i el Sol comença a apretar decidim acabar de reconèixer la zona i localitzar les vies que ens falten.


Cercant el millor lloc per fer una panoràmica de la zona, localitzem la via que ens faltava trobar, esta a la part superior. (bé, ara ja tinc excusa per tornar a la zona, ens han quedat tres vies per fer, suficients per omplir una bona matinal).
Referent a les vies i a la zona, ens ha agradat força, vies equipades que es poden reforçar al gust, un calcari força compacte i recorreguts ben trobats.
De tornada ens aturem a “La Nou” per fer una bona cervesa i quelcom més.

J. ESTRUCH