DIMECRES, 17 D’OCTUBRE
La crida d’aquesta
setmana ha tingut força ressò, hem quedat en trobar-nos al Hotel del Bruc set
persones. A l’hora convinguda hi érem tots excepte el Manel que ha tingut
problemes amb el cotxe.
Encara sense decidir
el nostre objectiu sortim direcció ponent a la cerca del bon temps. Diuen que
avui hi ha llevantada , o sigui cal allunyar-se de la costa.
Anem directes a
esmorzar a Cal Pere de Camarasa on comencem a negociar el nostre objectiu.
Uns proposen Sant
Llorens de Mongai i d’altres Montroig. Finalment guanya l’opció de Montroig,
mes concretament anar a la Cova del tabac.
Som sis i treballem
amb dues opcions, la primera repartir-nos i fer dues vies o fer una col·lectiva
però primer s’imposa anar a veure la cova perquè molts dels que anem no la
coneixem.
Després de la visita
turística ens acostem a peu de les dues vies que volem fer, la Celtas cortos i
el diedre de l’amistat, però arribats al peu ens desanimem . Som molta gent per
unes vies que cal treballar-les de valent i anem a per l’altre opció, la
col·lectiva.
El Manel i la Isabel
ja han fet la via i ens deixen a nosaltres poder gaudir-la, ells aniran de
remolc. Fem dues cordades, davant La Isabel, el Gines i jo i darrera el Antoni
i el Manel, (el Boi ha decidit que ja en te prou amb la caminada).
La via escollida és
la Milu i Tintin al Montroig, és una via suau però amb unes vistes
espectaculars a banda i banda de l’itinerari on les tirades d’escalada es
barregen amb llargues travesses caminant. El grau és suau i estan ben
equipades.
El tram més difícil
és la xemeneia final que demana un xic d’atenció per la dificultat i la roca
relliscosa que presenta per la manca d’insolació.
Una vegada al cim una
llarga caminada per la carena cimera ens porta a un coll on agafarem un camí
que ens retorna al de la aproximació.
Ha estat una matinal,
més de descoberta que no pas d’escalada, però és un indret molt bonic. La
propera vegada ja tornarem per fer coses més serioses.
J. ESTRUCH
