Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 19 de setembre de 2021

VIA MANUEL MUÑOZ

 DISSABTE, 18 DE SETEMBRE

“Els humans som els únics animals amb capacitat per ensopegar dues o més vegades amb la mateixa pedra”.

Aquesta dita popular s’ ha convertit en una veritat per a mi, ja he trobat una de les meves “pedres”, la via “ Manuel Muñoz” a la Roca Dreta de les Valls.

Ahir vaig abandonar la seva escalada pel mateix motiu que vaig fer-ho fa tres anys, en la mateixa època , en el mateix lloc i per si no fos prou per la mateixa raó.

Fa tres anys, amb el VISA, quan érem a la tercera reunió, va començar a notar en les seves pròtesis el canvi de pressió atmosfèrica, (indici d’ una turmenta propera) i per precaució varem deixar l’ escalada a mitges, (era el dia nou de setembre de 2018).

Resultat, encara no havíem arribat a Horta que va caure un bon patacot d’ aigua.

Aquesta setmana, vaig proposar a l’ Isabel anar-hi amb l’ intenció d’ acabar-la i poder-la tatxar de la llista de pendents, sense pensar que dissabte el temps seria precari per la tarda.

La baixada fins la terra Alta, molt tranquil·la tot i que per l’ autopista es veien dolls d’ aigua de la nit anterior, però arribats a Horta el cel era completament net.

Al pàrquing on deixem el cotxe, solitari, no es un lloc amb molta condensació de personal.

Fem l’ aproximació i comencem l’ escalada.

La primera i segona assegurança , molt difícils i perilloses de posar,ens obliguen a fer servir d’ antipànic per evitar una bona costellada al terra, desprès el flanqueig que m’ ha costat tant com la primera vegada, tot i que ara son parabolts i no espits.

La segona tirada, segueix la mateixa tònica, també han fet un canvi d’ assegurances de espits a parabolts i això dona més seguretat, però estan a la mateixa distancia i la dificultat segueix sent la mateixa. Les boires comencen a fer acte de presencia, però no li donem importància.

La tercera tirada, també esta re equipada i aquesta vegada he vist una assegurança més que a l’ anterior intent, (la darrera abans de la reunió, perquè nosaltres varem pujar més per l’ esquerra del itinerari).

Mentre faig la tirada, comencem a sentir tronar, cada vegada més a prop i amés intensitat i quan estem tots dos a la reunió decidim no mullar-nos i baixar .

Casualitat o no, he ensopegat dues vegades a la mateixa pedra , estic amb la mosca darrera l’ orella i caldrà esforçar-me més la propera vegada.

Ahh!!!, aquesta vegada un petit ruixat ens a vingut a rebre abans d’ arribar a Arnes.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................   Manuel Muñoz

APERTURISTES................  A.Vedo, M. Miró, J. Soler, J. Solé, A. Oliver

COMPANYS DE CORDA ...   Isabel Notivoli

MATERIAL.........................   15 cintes, estrep, semàfor de aliens, antipànic

DIFICULTAT........................  6a/Ae

dijous, 16 de setembre de 2021

VIA MANOLITO MARTINEZ

 DIMECRES, 15 DE SETEMBRE

Aquesta setmana som tres els que coincidim en sortir demacres, ara tan sols resta trobar un lloc que sigui del gust de tothom.


Finalment decidim anar a Collegats i la proposta es anar a la Portella Inferior, una zona que cap dels companys a visitar. Es una zona de calcari, rodejada de conglomerat, amb una roca molt bona i les vies assegurades, tot i que les vies estan assegurades, cal portar algun material flotant perquè els aperturistes deixen les vies amb les assegurances justes i el grau “apretat”.

Com que ja he fet dues vies a la paret, “les més assequibles”, ens decidim per fer la “Manolito Martinez”.

Arribats al pàrquing , preparem el material i les politges per passar el riu.

Sort de les politges, perquè recordo la primera vegada que vaig fer-ho va esser amb un mosquetó de ferro i vaig acabar rebentat. (Compte amb el cable que comença a estar esfilegassa’t i punxa), millor portar guants.

Una vegada a l’altre riba, amaguem les politges i els guants i fem la curta aproximació fins a peu de via.

No ens costa gaire trobar-ho perquè a peu de via hi ha les inicials gravades de les dues vies que comencen allà.

La primera tirada és comuna entre les dues vies, la “Manolito Martinez” i la  “Francesc Barril”.

Els primers metres estan humits i la roca rellisca i fins que superem la línea d’arbres la sensació d’humitat no ens deixa, també coincideix que son uns metres difícils i molt verticals que ens porten a una petita feixa, ja per sobre dels arbres, aquí una placa molt bonica i vertical ens porta a la reunió.

En aquesta tirada trobarem unes tretze assegurances i els primers metres els hem protegit amb un flotant.

La segona tirada comença comú amb l’altre via, però aviat nosaltres agafem un díedre evident a la dreta i deixarem una placa llisa a l’esquerra que és per on va l’altre via.

Seguim el díedre uns metres fins a trobar un altre díedre que va més a la  dreta que es el que tenim que seguir, (el canvi de díedre no es gaire evident, perquè no hi ha cap assegurança que ens marqui el camí, tan sols si mirem bé veurem una baga vella llaçada en un arbre, uns metres més amunt. Hi ha cinc assegurances però es pot amanir al gust. Reunió en una petita rapissa.

La tercera tirada comença potent, superant una placa llisa que ens porta a un nou díedre que cal seguir fins que un sostre en barra el pas. Superem el sostre per l’esquerra amb un moviments més espectaculars que difícils.

Sobre el sostre trobarem un parabolt, nosaltres hem seguit díedre i hem anat a parar a la segona assegurança de la tirada següent. A l’altura del parabolt cal deixar el díedre i fer un flanqueig a l’esquerra per trobar la reunió.

La quarta tirada és curta i ben assegurada amb sis parabolts i ens deixa a peus d’un mur que és la tirada de la via.

La cinquena tirada, es molt llarga, difícil  i mantinguda, la continuïtat ens obliga a fer algun A0 en el recorregut i ens caldran unes divuit cintes per les assegurances que hi ha, nosaltres també hem posat un flotant per solventar un tram amb les assegurances allunyades.

La darrera tirada és molt mes fàcil, trobarem dues assegurances i una reunió en el punt més alt de la via, però nosaltres hem seguit encordats fins a sortir per la feixa.

Una vegada a la feixa , cal creuar-la direcció Est fins a trobar l’ instal·lació de ràpel que amb dos ràpel ens deixa sobre una canal que cal baixar fins a trobar el camí d’aproximació.

Ara tan sols resta tornar a creuar el riu i marxar fins la font de la Figuereta per beure aigua fresca i fer material. La cervesa no podem fer-la fins arribar a Tremp, perquè a  Pobla de Segur tots els bar eren tancats.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................     Manolito Martinez

APERTURISTES........               Cesar, Marc, Sergio, Lluis i Crispin

COMPANYS DE CORDA .....    Joan Asin i Antonio Gomez

MATERIAL .......................      18 cintes, joc de flotants

DIFICULTAT.........................    6a