VIES DRECERA VERTICAL + ANTONIO ALARCON A SERRAT DE LA PASTERETA

 DIMECRES, 30 DE SETEMBRE

Avui la meteo no es presenta gaire bona i tota la colla fem cap a ca l' Anna per esmorzar i decidir que farem.

A primera hora ja som uns deu companys que tenim ganes d'escalar, cada un amb les seves prioritats. Mentre esmorzem els grups es van definint però com sempre tots apunten al pla conservador i opten per anar a la Codolosa o als Graus.

Per sort avui també s'ha apuntat el Guillem i decidim marxar nosaltres a l'aventura.

                                                           VIA DRECERA VERTICAL

Fa un temps en Joan Rovira va fer-me arribar la ressenya de la via “Antonio Alarcon” una via que havien obert amb en Jaume Prat al Fals espero de la Pastereta (un espero situat just a la dreta de la Pastereta on ell mateix juntament amb en Carles Llovet havien obert la via “Fals espero de la Pastereta” que vaig fer, però que no em va agradar gaire (l'esperó en si, no dona per mes).

Això va fer que no li dones importància a aquesta nova via i la deixes arraconada.

L'any passat van obrir també una petita via sota la carena de la Pastereta ,de dues tirades, però que no em va cridar l'atenció.

Avui amb el dia rúfol i amb el condicionant de tenir que estar pendent del telefon per temes familiars, crec que es bon moment per anar a tastar-la o tastar-les depenent de si tindrem temps o no.

                                                         VIA   ANTONIO ALARCON

Nosaltres anem directes al pàrquing on cal deixar el cotxe per pujar pel Clot de la Mònica i comencem a pujar-lo fins arribar al pi on surt la drecera que ens puja fins la Pastereta, uns metres mes amunt d'aquesta drecera s'intueix una altre drecera que ens apropa a peu de via del nostre primer objectiu , la via “ Drecera Vertical”

La primera tirada te trenta metres i fa reunió al costat d'un arbre, a la tirada trobarem dos parabolts (just al començar) i un arbre llaçat amb una baga. El pas mes difícil es posar els dos peus a la paret, la resta es deixa fer be.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on hi veurem dos parabolts, es un tram vertical que hem pogut fer amb A0, per sobre del segon parabolt hi ha un tram fi fins a trobar un pitó que no es veu fins arribar a tocar-lo, després fàcil però trencat. El mes difícil es trobar un lloc on fer reunió, després de superar varies savines que hem desestimat per dolentes hem arribar a una olivera borda on hem fet reunió, aquests darrers 20 metres son caminant.

Mentre fèiem aquesta tirada han caigut quatre gotes que no han arribat a mullar el terra i decidim seguir.

Ens calcem les sabates i caminem un centenar de metres direcció al fals esperó. Una vegada a lloc, la foto de la via no ens quadra amb el que veiem. Aleshores la estudiem amb cura fins a esbrinar que la via comença molt mes a la dreta, en plena cara Est.

Anem vers el Est per un terreny trencat i un xic perillós però trobem el peu de via sense problemes.

Aquí em porto la primera sorpresa del dia, la paret no te res a veure amb el “Fals espero de la Pastereta”, un mur vertical amb molt bona roca s'ens presenta al davant per començar.

El primer tram, els tres primers parabolts, es molt exigent i difícil , nosaltres hem fet A0 després ja es suavitza de grau però continua la bona roca. Tan sols el darrer tram de la tirada presenta un roca a controlar. Trobarem onze parabolts i un arbre llaçat.

La primera reunió la reconec, estem a la dreta del pany de paret anomenat “Totxo de la Pastereta” i la via “Fals espero de la Pastereta” va per tota l'aresta.

La nostra via va un xic a la dreta i supera una fissura amb forma d'arc a la dreta, molt bonica.

Aquesta tirada comença amb uns passatges difícils (un xic menys que els de la tirada anterior) però que també fem amb AO, però aviat ja ens permet pujar en lliure per la placa de la dreta però fent servir alguna vegada la fissura , una vegada finalitzat el diedre ve un tram de roca dolenta que cal negociar amb compte abans d'arribar a la reunió.

A la tirada trobarem 2 ponts de roca i onze parabolts.

A la reunió hi ha dos parabolts i un mallon, si volem podem rapelar per la vessant Oest del espero i arribaríem a peus de vies del “Totxo de la Pastereta”.

Nosaltres ens decantem per seguir pujant.

La tercera tirada comença amb un tram de quart grau protegit per dos parabolts, després la carena s'ajeu i no trobem res mes fins arribar als trenta metres on hi ha un parabolt.

Nosaltres seguim pujant i fem reunió al capdamunt de l'agulla, un 65 metres en total.

Aquí ens trèiem les cordes i els peus de gat.

Encar ens toca remuntar per plaques ajagudes fàcils fins el cim de la Pastereta i després anar seguint un corriol que ens deixa al camí de l'ARtiga Baixa que ve de les Gorres fins el Colt de la Mònica i d'allà sense pèrdua fins el cotxe. Un bon passeig !!!.

Per celebra-ho tornem al Bruc per fer la cervesa amb els companys que segurament hi seran dinant.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Drecera Vertical

APERTURISTES.................. Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Antonio Alarcon

APERTURISTES ................... Joan Rovira, Jaume Prat

CORDADA............................ Guillem Estruch, Josep Estruch

MATERIAL............................ 14 cintes, Joc Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... A0/V+

VIA FUNCIÓ CLOROFIL·LICA A LA PASTERETA

 DIUMENGE, 27 DE SETEMBRE

Ahir no vaig tenir una bona tarda i al vespre vaig començar a trucar per poder sortir el diumenge , tot i que tan sols podria fer una matinal.

El Genis va respondre i el primer que fem es pujar al Bruc per fer un bon esmorzar, l'activitat esdevé secundaria si tens la imperiosa necessitat de esbargir-te.

Després d'esmorzar ho veiem mes clar i comencem a escollir objectius, però molts dels que proposo no son gaire viables perquè cal caminar una hora llarga per arribar-hi. Finalment decidim quedar-nos a mig camí i anar a la Pastereta.

Mentre anem pujant ja veiem que hi ha gent a la via “ Vilmambar” un dels nostres possibles objectius.

Mentre ens preparem arriba una altre cordada amb el mateix objectiu i nosaltres que no tenim predilecció decidim canviar d'objectiu..

El Genis no recorda si ha fet cap via d'aquell sector i primer ens mirem la via “ Josep Nieto” que tan sols he fet un parell de vegades des de que la varem obrir, però no tinc el dia per apretar gaire , i molt menys d'entrada i prefereixo anar mes tranquil. Li proposo fer la “ Funció clorofíl·lica” que ell creu que no ha fet (a la segona tirada, diu que li sembla que si que la ha fet) Beneit sigui no tenir memòria perquè sempre fas vies noves !!!.

Ara ja estem posats, la primera tirada igual que la seva veïna , te la primera assegurança un xic enlairada, però es mes suau la entrada, després cal seguir els parabolts fins la reunió. Hem trobat onze parabolts.

La segona tirada segueix el fil d'una aresta a l'esquerra del gran diedre que ratlla la paret, es una tirada agraïda i amb bona presa, trobarem set parabolts.

La tercera surt sobre la reunió i aquí atrapem a la cordada que feia la “Vilbambar” que estan fent la ultima tirada de la seva via..

La nostra tercera tirada comença amb un tram vertical però aviat comença la rampa que ens porta fins la reunió . Hi ha sis parabolts.

Tot baixant deixem que la cordada vagi per davant nostre ja que no tenim cap presa i baixem darrera d'ells.

Després directes al bar per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................... Funció clorofíl·lica

APERTURISTES................ Joan Rovira, Ricard Darder

CORDADA......................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 10 cintes

DIFICULTAT …................. V

VIA TASMANIA A LA PARET DEL PONT

 DISSABTE, 29 D'AGOST

Aquesta setmana estem cansat de fer quilometres i decidim quedar-nos per les rodalies.

A les vuit ens trobem amb el Genis a Collbató on també trobem d'altres companys que han decidit sortir .

No tenim clar on anar però una escalada a l'ombra es fa imprescindible.

Mentre esmorzem anem fent propostes i finalment ens decantem per anar a la Paret del Pont , un lloc on segur que no ens toca el Sol fins el migdia.

Al pàrquing “Nubiola” hi ha pocs cotxes, a la gent no li agrada la calor i comencem a remuntar el camí del Pont fins arribar sota la paret.

El desviament per anar a peu de via es veu clar, però està molt malmès per les pluges, per sort es curt i una vegada a peu de vies , veiem una cordada que està començant la via “Tasmània”.

Ens saludem ui per no molestar-nos proposo anar a fer les vies de l'esquerra.

Remuntem la canal i “sorpresa , hi ha una altre cordada començant una altre via de l'esquerra. Jo diria que la “Didjeridú”. Per no molestar-los decidim anar mes a l'esquerra per fer la via “Crispin”. Però no hem sabut trobar-la, a tocar del diedre que limita la paret hem pujat uns trenta metres sense trobar cap assegurança i aleshores ens hem despenjat d'un arbre fins el terra novament.

La cordada veïna tot baixant en rapel han localitzat la reunió primera nostre però no hem vist cap assegurança intermitja, finalment ens hem decantat per tornar al primer sector per veure si fèiem la via “Roy Brian”.

Arribem al sector i la cordada que feia la Tasmània està començant a rapelar i decidim esperar que arribin a baix per evitar pedregades. Mentre anem parlant amb els companys amb els que hem coincidit darrerament alguna vegada, ( en Bernat i en David) que son del Maresme. Ells van justos de temps i comencen a escalar la via “Anonymous”, nosaltres esperem que la cordada que baixa arribi a terra i ens decantem per fer la via “Tasmània”.

Mirant des de peu de via, no es veu cap assegurança (estan totes rovellades i es mimetitzen amb la roca, però ens han dit que hi son totes.

La via ens ha semblat mes mantinguda que no recordàvem, però cal dir que d'això fa molts anys i la edat no perdona.

La primera tirada, la mes llarga hi trobarem nou assegurances, però son difícils de veure.

A la segona hi ha sis assegurances però es mes curta

La tercera trobarem quatre assegurances i a la quarta en trobarem sis.

En aquesta tirada ens ha calgut fer dos passos de A0 perquè no teníem força per superar-nos i tot i així sortir en lliure se les porta.

La baixada en dos ràpels llargs.

Just arribar a la darrera reunió i ja ha començat a entrar el Sol.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Tasmània

APERTURISTES............. Josep Escofet, Joan Charles Peña

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 12 cintes

DIFICULTAT..................... V/A0

VIES MI ARMA + CHIKILICUATRE AL MIRADOR DELS HERMITANS

 DIUMENGE, 16 D'AGOST

Aquest cap de setmana torno a tenir compromisos familiars que em condicionen les sortides i tan sols puc fer una matinal.

El divendres faig les pertinents propostes i per diumenge tan sols el Pep pot sortir, caldrà cercar alguna escalada del seu nivell i que jo pugui seguir tot i que sigui “xisclant”.

                                                                 VIA  MI ARMA

La proposta es anar al Monestir per fer dues vies noves que han obert a les Escales dels pobres amb un grau on el Pep disfrutarà i jo intentaré fer el que pugui.

Ens trobem a les vuit a Collbató i després d'un cafè marxem directes al pàrquing on encara podem aparcar força amunt, després una petita passejada fins arribar al peu de via de la via “ Camí de l'Alsina” on ens aturem per decidir si començar per aquí o pujar per les escales fins on comença la segona part de la paret i on comencen les vies que volem fer.

Mentre ens ho mirem arriba una cordada que si que ho tenen clar i van directes a peu de via. Nosaltres tenim la opció de fer la entrada original perquè ells volen entrar per el diedre de la via “ cami del Xas” però tenim dubtes que després faci molta calor i no continuem. Finalment ens decantem per seguir pujant escales i anar fins a peu de via del segon tram.

La primera que volem provar es la via “Mi arma” que segons he llegit al bloc del Manel & Ita presenta una primera tirada molt contundent. Com es evident , li cedeixo els honors al Pep.

Ell, amb tres caigudes i dos A0 se la menga, jo he suat cansalada en tota la tirada i al diedre he fet quatre A0, algun apretant de valent, tot i anar de segon, fins que no he sortit del diedre no he pogut escalar, però aquí no s'acaba la dificultat però ja es una placa montserratina on cal llegir la roca i anar progressant amb cura. Els braços han quedat a “caldo”. La reunió està equipada amb anelles per rapelar i a la tirada hi ha tretze assegurances

La segona es un xic mes fàcil, però també demana concentració. Trobarem set assegurances i fa la reunió al peu de la darrera placa de la Miranda del Pas dels Francesos, es la mateixa de la via “ El Camí de l'Alsina”

La tercera ja es la placa final que coincideix amb la via “El Camí de l'Alsina”, una placa amb bona roca on trobarem sis parabolts. La reunió es un sol parabolt just sobre el cim.

Al no veure les darreres reunions equipades per rapelar, decidim baixar per les escales i tornar a peu de via.

                                                          VIA   CHIKILICUATRE

Ara son les dotze i veiem que podem intentar la segona via, tot i que fa molta calor.

La via “Chikilicuatre”, aquesta via està equipada com l'anterior, però amb les assegurances mes allunyades, vaja que cal escalar mes concentrat.

La primera tirada comença uns metres a l'esquerra de l'anterior sota uns arbres i segueix per l'esquerra la línia de la via “El Camí de l'ALsina”, els primers metres son suaus, tot i que crec que es mes cinquè grau que quart grau com marca la ressenya, cal arribar fins un desplom amb tres assegurances, la primera es pot agafar be , però després desploma molt i ha calgut fer A0, per sobre un tram mes suau fins arribar a una fissura que creuarem, aquí he trobat un passatge delicat, no per la dificultat (V+) sinó per la por de caure abans de xapar i picar a la fissura, una vegada superat el tram, la paret afluixa però està mes trencada fins arribar a la reunió darrera uns arbres que per sort en donen molta ombra. A la tirada trobarem dotze parabolts.

La segona tirada, es mes contundent i amb la mateixa alegria entre assegurances, primer un tram fàcil fins arribar a la placa pròpiament dita on trobem la primera assegurança, un pas fort per agafar una bavaresa, però amb perill per als turmells si caus, després un festival de perda vertical on anar a caçar parabolts, no sempre de forma fàcil ni directa, fins arribar a la mateixa reunió de cim que abans. A la tirada hem trobat onze parabolts.

Ara si que ja en tenim prou i tornam a baixar per les escales per recollir les motxilles i anar directes a Collbató per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Mi Arma

APERTURISTES............. Joan Grau, Joan Boter

CORDADA...................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL...................... 14 cintes

DIFICULTAT..................... 6a/A0 (6b+)

DADES DE LA VIA

NOM................................. Chikilicuatre

APERTURISTES..............

CORDADA....................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL....................... 14 cintes

DIFICULTAT...................... 6a/A0

VIA ABRIERTO HASTA EL ATARDECER AL SERRAT DEL MUNTANER

 DISSABTE, 13 DE JUNY

Aquesta setmana tinc compromisos familiars i com sempre tan sols puc fer una matinal.

Per intentar trobar algun company que vulgui sortir a escalar envio un WhatsApp a la colla i alguns responen que pujaran a esmorzar al Bruc.

A les vuit, com un clau ja soc allà i finalment ens trobem quatre companys amb la sorpresa que el “Visa” també s'ha apuntat, (ell no acostuma a sortir els dissabtes). També hi ha en Ramon i el Joan.

Mentre esmorzem sembla clar on anirem, i es una bona opció ara que les temperatures son tant altes. Anirem a la vessant Oest del Serrat del Muntaner i la via escollida es “ Abierto hasta el atardecer”

Deixem el cotxe a la hípica i anem xino xano a fer l'aproximació que ara ja comença a apretar el Sol. Per sort gran part del camí el fem entre arbres i això refresca l'ambient. Una vegada arribats al Frare de Baix , ja agafem la ombra de la cara Oest.

Fa bastants anys que no venim per la zona i el camí està un xic perdut però anem apropant-nos, de fet jo em passo de frenada i arribo fins on comença la via “Papa Krestas” que es la via que hi ha mes allunyada en aquesta paret.

Ara cal desfer un tram de camí i ja som a peu de via on hi ha una cordada a la tercera tirada..

Primer decidim les corades que finalment serem en Ramon i jo i el “Visa” amb el Joan, ara manca decidir quina corada obra pas i decidim fer-ho amb el sistema “democràtic” dels palets.

La primera tirada costa un xic de posicionar-se a la paret, primer cal pujar sobre un gran bloc després de la paret i després in corporar-se a una placa primer força vertical i que poc a poc va perdent dificultat. Està protegida per set parabolts.

La segona tirada es la mes difícil de la via, comença suau per superar un tram trencat per després seguir una fissura cega fins sota un petit desplom on hi ha el tram mes difícil de la via, primer una vegada superat el sostret cal posicionar-se i estudiar els moviments perquè hi ha aire entre les assegurances, trobarem sis parabolts i dos pitons al recorregut.

La tercera tirada comença fàcil per redreçar-se els darrers metres abans d'entrar a la reunió , trobarem tres parabolts tots en el tram final de la tirada.

Aquí dalt ja comença a entrar el Sol i baixem directes fins el terra, per avui ja hem fet prou.

Amb aquesta calorada tornem directes al aixopluc del bar Anna per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM......................... Abierto hasta el atardecer

APERTURISTES......... J. Charles Peña, I. Notivoli, J. Escofet, F. Escofet

CORDADA................... Ramon Barcelo, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes

DIFICULTAT.................. 6a

VIA CARRERES NICOLAU sortida CADE A LA MIRANDA DE LA PORTELLA

 DISSABTE, 06 DE JUNY

Aquesta setmana m'ha sortit un dinar familiar i tot i que havia quedat amb els companys del Penedes he tingut que cancel·lar la sortida a darrera hora.

No he tingut temps de cercar companys per sortir dissabte, per tant la solució es pujar al Bruc i esperar que alguna cordada m'aculli per poder escalar.

A les vuit ja soc al Bruc, però hi ha companys que m'han guanyat, el César i el Carlos ja son a la porta i en Ramir arriba poc després.

Mentre esmorzem ells em comenten els seus plans, volen anar a fer la via “ La senda dels àngels” a la Portella Gran, però fa poc temps que vaig fer-la i jo prefereixo cercar altres opcions.

Com a comentari , comento que preferiria fer una via que no hagi fet o que faci molts anys d'haver-ho fet i poso per exemple la via “Cade” o la “Carreres Nicolau” a la Miranda de la Portella.

Finalment decidim anar tots quatre a fer la via “Carreres Nicolau” a la Roca de les vuit hores.

A l'aproximació en César i el Carlos s'avancen a cercar el peu de via, però el Ramir i jo quedem un xic enrederits i mes perquè amb el poc record que tinc de la via tinc present que hi ha trams d'encastament i decidim deixar la motxilla amagada prop del camí de baixada per no traginar-la i poder escalar mes còmodament.

Al contrafort de sota la paret hi ha una corda que no recordava i la remuntem fins el forat característic que hi ha sota la via i la Cade.

També recordo una entrada bruta, trencada i exposada que no tenim ganes de fer, abans hem vist la funda d'un espit a peu de terra però sense plaqueta ni cargol.

Decidim entrar per la Cade i fer el flanqueig sobre la rapissa fins la reunió, uns quinze metres de segon i un pas de tercer per salvar un bloc.

A la reunió hi ha un parabolt i es pot reforçar amb un flotant.

La via ha estat re equipada fa uns anys i ara en lloc de tacs de fusta hi ha parabolts i espits, també queda algun pitó.

La primera tirada de vint-i-cinc metres va inter calant espits i parabolts, també trobarem un tac i un pitó. Si abans recordava haver fet mes lliure que artificial, ara ha estat completament al reves, he fet mes artificial que lliure. Crec recordar que hi ha set assegurances entre espits i parabolts, un pitó i un tac.

La reunió la fem en un petit replà abans d'agafar la segona fissura.

A la segona tirada un pas d'estrep ens estalvia la primera apretada i un segon parabol ens evita tocar replà en cas de caiguda en aquests primers metres de la tirada, després un bon tram sense protecció fins arribar a un arbre pelat que hi ha dins la fissura, just sota hi ha un altre parabolt, ara superar l'arbre es un xic difícil, no tinc la elasticitat d'abans i em costa aixecar els peus en segons quines postures, un tram fàcil ens porta a la darrera part de la tirada on trobarem un encastament força estret, però assegurat per un pitó i un burí (si no recordo malament) i després ja directes a la reunió de la via “Cade”, uns metres per sota del cim de l'agulla de les vuit hores.

Per sortir a dalt de la Miranda de la Portella ens cal seguir a partir d'ara aquesta via.

Un flanqueig ascendent a la dreta ens porta fins el fil de l' agulla amb un tram de roca força llimat, hi trobarem un parabolt i si portem una plaqueta recuperable podrem fer servir un burl sense plaqueta, si no, cal posar-li “morro” i arribar al primer parabolt de l'aresta , ben “tensionat”. Dos passos de Ae ens deixen a plena aresta que superarem amb l'assegurança d'un altre parabolt i si en portem, una altre plaqueta, si no,..... mes “tensió”.

La reunió està en un replà.

Ara ens resta per fer la darrera tirada, un parabolt estratègicament situat ens protegeix d'una caiguda al replà, però la sortida del diedre millor protegir-la amb un flotant gran. Despres anem a cercar un segon diedre que ens deixa al cim.

Ara tan sols resta fer un rapel de 20 metres i caminar fins el Coll de la Portella.

A baix les nostres motxilles segueixen amagades i marxem a ca l'Anna per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Carreres Nicolau

APERTURISTES................ Jordi Carreres, Xavi Nicolau

CORDADA........................... César Comas, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT.......................... V+/A1

VIA DIVORCI IMMINENT AL SERRAT DEL MUNTANER

 DIUMENGE, 29 DE MARÇ

Ahir vaig sortir a escalar, però per la tarda els companys del Penedes van dir-me que pujarien a Montserrat a escalar el diumenge i que ens veuríem tot esmorzant al Bruc.

Jo vaig pujar a esmorzar i saludar-los però una vegada allà i veient que podria fer una escalada curta i arribar a casa a temps vaig decidir acompanyar-los.

Com que fa fred i vent a tot arreu decidim cercar un lloc arrecerat del vent i orientat el Est perquè ens toques el sol. El Serrat del Muntaner te tots els ingredients que cerquem.

Escollim fer la via Divorci Imminent, que vaig fer també fa molts anys i que tampoc tinc al Blog ( hi ha moltes vies fetes abans del 2012, any que començarem el Blog) i que no he tornat a fer.

La primera tirada la fem des de sota el Frare de Baix , i la graduació que trobem es diferent a la que recordo, (es nota que ens fem vells), la primera tirada graduada de cinquè superior ara es converteix en un 6a i tota la tirada en general la trobem mes difícil. Hem trobat cinc parabolts.

La segona tirada fem un flanqueig per la feixa fins sota la fissura que recordava haver pujat i que es la tirada mes difícil de la via. (Mirant la ressenya he vist que comença mes a l'esquerra i en diagonal) Aquest via es la Orgullo Mapuche que la creua.

La tercera tirada comença amb un tram vertical i difícil fins a superar un desplom per després anar progressant per placa resseguint una fissura fins la reunió. Aquesta tirada està assegurada amb 13 parabolts. Els primers metres el Pep l'ha fet en lliure però en Pere i jo, hem fet un Ae descarat, la resta de tirada ja hem anat mes tranquils tot i la dificultat.

La quarta tirada supera una placa , ja més ajaguda però amb roca no tan bona fins la reunió, trobarem dos parabolts.

Per baixar en ràpels encara ens toca fer uns trenta metres per un bosc brut i penjat fins a trobar la darrera reunió de la via Orgullo Mapuche que està equipada per rapelar fins la feixa.

A la feixa un nou rapel fins el terra.

Aquí m'acomiado dels companys que ells encara volen fer la via per on hem rapelat, però jo ja tinc el temps just per tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Divorcii Imminent

APERTURISTES............. N. Domenech, P. Sánchez

CORDADA...................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL...................... 15 cintes

DIFICULTAT.................... 6a/A0

VIA SIMON A LA MAGDALENA SUPERIOR

 DISSABTE, 28 DE MARÇ

A les portes de Setmana Santa cal aprofitar els dies perquè els propers dies la muntanya s'omplira de gent i turistes. Aleshores serà impossible moure'ns amb tranquil·litat.

Per aquest dissabte, tot i que no puc marxar lluny, si que vull fer una sortida i començo a fer la ronda de consultes, El Genis i el Mam estan disponibles i amb ganes de gresca.

Per trobar-nos escollim com sempre el bar Anna del Bruc i aprofitem per esmorzar.

Allà acabarem de definir el nostre objectiu.

Com sempre , els companys deixen que jo faci la elecció i aquesta vegada proposo pujar a gorros per fer una via a la Magdalena Superior , una via que fa molts anys ja vaig fer (2010) però que es anterior a començar a omplir el Blog de “ Els Visas” i per tant no la tinc ressenyada.

Per anar a peu de via escollim fer-ho per la canal que separa la Gorra Frígia i la Magdalena Superior i ens situem al replà on comencen les vies de la cara Nord Est.

La primera tirada es una llarga diagonal ascendent fins arribar al llavi vermell que creua quasi tota la base de la paret per després anar fins a la seva part esquerra , just a tovar la canal que separa aquesta paret amb el contrafort. Aquí trobarem un espit per fer la reunió.

En aquesta tirada hi ha un o dos espits però es difícil de trobar-los si no coincideixes en passar sobre d'ells.

La segona tirada supera el llavi i s'enfila per terreny indefinit fins a trobar la reunió, sempre tenint present que la via es la que queda mes a l'esquerra de la paret, cal evitar altres vies que hi ha just a la dreta. La reunió està en un llavi, trobarem cinc assegurances a la tirada.

La tercera tirada ja es un xic mes vertical i està mes amagada a l'esquerra, a tocar amb la canal el que fa que sigui mes ombrívola i fresca, el terreny es mes vertical. Farem reunió sobre un arbre i al començament d'un diedre. A la tirada trobarem nou assegurances.

La quarta tirada comença amb uns passatges delicats pel diedre on la paret de la dreta està un xic trencada i costa trobar bones preses. Trobarem les assegurances a la paret de l'esquerra tot i que un xic separades, al final del diedre hi ha un passatge a controlar per l'estat de la roca i sobre trobarem una reunió, però ara tan sols portem uns vint metres i decidim seguir pujant fins el cim, en aquest tram la roca es molt bona i vertical fins arribar a la reunió. La tirada ha sortit d'un quaranta metres i amb dotze assegurances.

Ara tan sols resta baixar i ho fem amb dos ràpels.

Per avui ja en tenim prou i marxem al Bruc per fer la cervesa de rigor abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Simon

APERTURISTES ….............. M.Muñoz

CORDADA............................ Josep Aiguade, Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................ 12 cintes

DIFICULTAT......................... 6a