Avui toca fer una sortida curteta, el temps es presenta tranquil però la temporada de fred es fa notar, tenim la musculació adormida i cal anar recuperant-la poc a poc.
Amb en Josep Sanchez decidim fer una via tranquileta i no complicar-nos la vida.
El divendres per la nit faig la darrera mirada al nostre "amic" meteoblue, i com sempre li faig cas, recomana anar a Sant Llorens de Mongai, lloc on segons totes les previsions farà el millor temps, uns 10 graus.
Dissabte a les 8, 30 hores, desprès del cafè de rigor a ca l'Anna del Bruc, enfilem direcció Lleida, per anar a esmorzar amb el Jaume del bar de Sant Llorens de Mongai, no tenim cap idea preparada però si l'estil de via que volem fer.
Desprès d'omplir l'estómac i xerrar amb els coneguts de la zona, ens decidim per la paret de l'Os i concretament la via Quimèrica Laxitud, quatre tiradetes amb un grau assequible.
Em toca fer la primera que no té cap complicació, uns 20 metres de quart grau.
La segona li toca al Josep S. comença amb un flanqueig de cinquè fins una placa llisa, que cal pujar-la pel bell mig. La graduació és de 6a+ però la veritat que tira moltíssim sobretot els dos o tres passos centrals de la placa
La tercera tirada no té historia, be...., més ben dit no tindria que tenir-ne però hi ha un pas sobre una roca que sobresurt com dos pams de la paret que fa treure tota l'adrenalina que portes dins, el pas és de cinquè però t'hi jugues una bona costellada.
La darrera tirada és molt maca, tant com la segona encara que un xic més suau, no per això deixa de tibar eh!!!.
Definitivament una bona escalada per fer una matinal, ben assegurada, nosaltres tal sols varem posar l'alien negre a la segona tirada abans de començar la placa final de la tirada.
Josep E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada