Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 13 d’abril del 2012

J. E. FARRENY PARET DE L'OS

DISSABTE 10 DE MARÇ 2012

Aquesta setmana alguns visas, teniem preparats altres plans, però les circumstàncies manen i tan sol podrem sortir avui dissabte i encara amb certes restriccions d'horari.
Hem decidit sortir dos visas, en Josep R, i jo. Tenim dues possibilitats a escollir , la primera anar a Terradets per fer la via del Sergio i la segona fer qualsevol de les vies que hi ha a Sant Llorens de Mongai, sobretot les de la paret de l'Os.
Per sort decidim quedar-nos a Sant Llorens de Mongai, perquè després parlarem amb uns companys escaladors que venen de Terradets i han marxat per culpa del mal temps.
La via que decidim fer és la J.E. Farreny, ràpida, ben assegurada  i amb una dificultat acceptable ( el dia que varem anar a les crestes del conill, era el nostre objectiu)


 Arribem a Sant Llorens a les 8,30 i tenim intenció d'anar a cal Jaume per esmorzar, però està tancat, decidits com estem, anem fins el càmping però també esta tancat i finalment decidim anar a Camarasa on segur que hi ha un bar obert.
A les 9, 30 tornem a Sant Llorens i ens preparem per escalar mentre esperem que surti el sol, la veritat que ara fa un fred de por, estem a 1,5 graus i enmig d'una boira espesa i humida.
A les 10, el sol comença a esquinçar la boira i ja sembla clar que lluirà un bon sol, per tant decidim anar fins a peu de paret per començar l'escalada.
La primera tirada la fa com sempre en Josep R. un tram de cinquè se li resisteix perquè hi ha molsa i amb la humitat sembla una pista de patinatge.


La segona tirada em toca i és un curt tram de cinquè i la resta de tirada, un extraplom equipat per fer artificial fàcil.

La tercera tirada té un tram  amb bona roca i una dificultat de cinquè i un tram amb roca vermella (més aviat dolenta) fins a la reunió.


La quarta tirada segons les ressenyes, pot fer-se en lliure, però jo no m'ho plantejo, un extraplom ben assegurat que algunes ressenyes marquen de 6c i d'altres d'A1. Jo sense pensar-ho m'apunto a aquest segon grup, sobretot perquè acabat l'extraplom marquen un flanqueig, uns de 6b+,  i d'altres de cinquè superior. La veritat que pujant amb artificial el flanqueig final, resulta un cinquè fàcil.

La cinquena tirada per nosaltres resulta ser la tirada més bonica, un tram de 6a i un pas d'artificial per entrar a la reunió.

La sisena tirada també és molt maca, tan sols hi ha un parabolt just sortir de la reunió, però pots posar-hi de tot i més, amb un grau de cinquè.

Una vegada al cim, tan sols resta caminar uns deu minuts fins el cotxe.


Acabada la via, anem a cal Jaume per fer la cervesa, i a les 2,30 hores ja tornàvem a ser a casa.

Josep Estruch



1 comentari: