Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 28 de desembre de 2012

VIA LA MEL DE LA SELVA


DISSABTE, 22 DE DESEMBRE

Aquest dissabte és una de les darreres oportunitats per escalar d’aquest any, no tenim clar qui anirem i fins el darrer moment no esbrinem que serem tres. Teníem pensat anar a Vilanova de Meia i decidim no modificar aquests plans.
Una vegada al bar Cirera i davant d’un bon  entrepà ens cal decidir-nos per alguna de les vies que ens ofereix aquesta zona. Inicialment volíem fer l’ Amatista a la paret del Pas Nou però jo ja l’ he fet i com que el Josep encara està convalescent i no pot caminar gaire, ens convencem mútuament per anar a veure una zona on no hi hem escalat mai, les roques del pelat.
Tenim una ressenya on hi ha dues vies amb un grau assequible i segons diu molt ben assegurades, l’ aproximació és curta i amb poca pujada, en definitiva, un caramel per als nostres desitjos.
Arribar a peu de paret ens costa uns deu minuts per camins de senglars no gaire definits però cap problema.



Hem decidit començar per la via de l’esquerra, la mel de la selva, amb una graduació màxima de 6a+.
Les tirades les farem el Guillem i jo, el Josep no vol forçar la màquina i prefereix fer la via de segon.


Començo la primera tirada i la roca és diferent de la típica de Vilanova, més aviat sembla Canalda, tots els cantells arrodonits i moltes panxetes, el primer tram és estrany i costa superar la fissura on hi ha el pas de 6a de la tirada, desprès la cosa millora, tant que em salto la primera reunió i vaig directament a la segona, total uns 50 metres, cal dir que aquest segon tram de tirada la roca millora molt i és molt més fàcil.



Aquí ja comencem a veure coses estranyes, just a la dreta nostre hi ha una reunió i una línia de parabolts i més a la dreta encara n’hi ha una altre, teòricament tan sols hi ha dues vies en aquest pany de paret, però pensem que estan obrint un altre itinerari i encara no està ressenyat.
La tirada següent li toca al Guillem, segons la ressenya és 6a+ però el pas d’entrada a la tirada ja ensenya les dents i posar-se dret sobre del sostre li costa molt, ara cal seguir una línea de parabolts per una placa molt compacta i rabiosament vertical, la veritat de 6a+ , res de res, hem tingut que superar la tirada anant d’assegurança en assegurança, personalment crec que com a mínim li falta una lletra a la graduació.



Una vegada al cim decidim que ja hem patit prou per avui i fem dos rapels fins peu de via, l’altre via quedarà pendent.
Jo marxo amb la mosca darrera l’orella, l’itinerari de la ressenya coincideix amb la via que hem fet però no així la seva graduació, una vegada al bar torno a mirar per si trobo indicis d’una altre via a la paret però, res de res.
També a casa faig una recerca per internet i tan sols trobo un comentari del company del blog , conqueridors de l’inútil, que també va liar-se per aquesta mateixa zona.


Conclusió, per a nosaltres aquesta tirada no és de 6a+ , ni molt menys. Caldrà veure si podem esbrinar les diferents vies de la paret per no embolicar-nos la propera vegada que vinguem.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada