Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 11 de març del 2013

VIDAL FARRENY


DISSABTE, 09 DE MARÇ

Avui sortim el Guillem i jo sols, el Josep no pot venir  i plantegem una escalada suau pel que fa als graus però curtidora per la llargària.
Aprofito que  no ha escalat mai a la paret de les Bagasses per donar-li un bon bateig , i que s’enrecordi durant un temps, vull que m’acompanyi a fer la via Vidal Farreny. Quan vaig comentar-ho amb els companys varen dir-me que estava una mica verd per una via d’aquestes característiques (fa menys d’un any que ens acompanya a fer vies llargues) però jo crec que ja està preparat i si més no, sempre podem escapar-nos per les feixes.


Sortim d’Esparreguera un xic més aviat del que és normal, a les 7,30 hores, i a les 8, 30 ja estem agafant forces amb un bon bocata al bar Sport de Bellcaire d’Urgell. A les 9,45 aparquem a la font de les Bagasses, on encara quasi no hi ha ningú, de fet mentre ens preparem arriben tres cotxes amb escaladors que tenen tan males intencions com nosaltres.
L’aspecte de la paret a aquestes hores no és gaire encoratjador, de fet aquesta nit ha caigut un patacot d’aigua i regalima per tot arreu però no ens espantem i marxem direcció el pont romà. Una cordada de la gent que ha arribat ens adelanten, van més esperitats que nosaltres, per sort, ells tenen per objectiu l’Anglada i tan sols coincidirem al principi.
A les 10, 15 comencem les primeres rampes, hi ha molta gent que les fa sense cordes, però l’aspecte de la paret amb els regalims d’aigua fan que no ens ho pensem gens, encordats i a fer metres.


Les dues primeres tirades, sense problemes, tan sols evitar trepitjar aigua, si podem i metres amunt, de fet en 15 minuts estem a la sabina on la gent considera que comença la via. No hi ha res, tan sols una gran sabina, han petat un espit i un burí, tan sols reconeixes el lloc per la marca gravada a la paret d’una VF, comencem bé!!.


La tercera ja té el seu puntet, comença fàcil per una fissura però en acabar aquesta i just sota la reunió hi ha un pas força fi que et posa al teu lloc, una tirada de quart grau amb un pas de cinquè superior.


La quarta presenta un flanqueig a la dreta fins uns fissura díedre i la dificultat és de quart grau però hi ha tanta aigua que en algunes preses (gotes d’aigua) em cal treure-la abans de posar-hi les mans.


La cinquena presenta el pas més difícil de la via, una placa de 6a molt fina, sobretot en el seu començament, primer cal fer un flanqueig a l’esquerra molt incòmode i estrany fins a posar-se sota d’un mur, vertical i molt compacte, el pas per situar-se a la placa és més difícil del que sembla, jo crec que supera el 6a, però no és obligat, desprès cal navegar per la placa amb una dificultat de cinquè més fins l’entrada a la reunió on hi ha un altre pas força fi, encara que no tant com el del principi de tirada.


A la sisena em faig un petit embolic que modifica les tirades següents, comença amb una progressió en diagonal a la dreta on hi ha tres pitons que el protegeixen, per desprès tornar a l’esquerra i agafar una fissura completament neta però fàcil de protegir, quasi al final de la fissura he vist una reunió però m’ha semblat que no era la bona(de fet, no ho era) i he seguit pujant, però la verdadera reunió no l’he vist, (queda un xic amagada a l’esquerra d’un petit espero) i jo he continuat i he fet mitja tirada següent fins una feixa on pel fregament de la corda m’ha calgut parar i fer una reunió precària de dues sabines. La graduació d’aquest tram és de cinquè màxim cinquè superior (pel fregament de les cordes, sobretot al segon tram on hi ha uns passos delicats).
La resta de tirada , uns 10 metres la fa el Guillem fins la reunió que ens durà al artificial.


Aquesta tirada és molt curta però molt bonica, un pas llarg dóna pas a un tram d’artificial de quatre moviments, un xic en diagonal a la dreta, fins col·locar-te dins un díedre molt vertical que cal protegir, més fàcil que no pas sembla d’entrada, la reunió coincideix amb una reunió de la via CADE.


La novena tirada coincideix amb la tirada “la laboriosa” de la via CADE, un pas fort d’entrada per a situar-te a la placa i desprès a navegar al voltant d’una fissura fins a deixar-la per la dreta i arribar a una feixa, personalment és la tirada on he patit més de peus, està molt relliscosa .


La tirada 10, ens porta fins la feixa, cal cercar un arbre i fer una mica el mico fins agafar la pedra, una vegada col·locat a la pedra anar fins uns pitons que marquen el millor itinerari a seguir, una vegada superat el segon pitó, un flanqueig a l’esquerra més espectacular que no difícil et deixa a la feixa.
Arribat aquí, decidim fer conclave ara que està de moda, i decidir el futur de la nostra aventura, el Guillem comença a notar els metres, i li dono la possibilitat de l’escaqueig, però ell decideix seguir, i ja ens veus lligant-nos les cordes en bucle com si féssim gel i caminant feixa amunt fins la canal de l’Anglada.
Teòricament tenia que haver-hi una marca amb les inicials VF però no l’hem vist i enfilem per unes feixes a la canal, uns 60 metres per sobre nostre hi ha els dos companys tarragonins que estan fent l’Anglada.
En un punt de la canal decidim que ja hem pujat prou a l’ensamble i fem una estacionària (reunió), a partir d’aquí farem altre vegada tirades normals.
Aquesta tirada, per a nosaltres la 12, la començo jo, és fàcil però cal orientar-se bé per poder trobar la reunió, que està darrera una gran sabina i no es veu.
El Guillem puja i ens preparem per fer el tram final de la paret.


La tirada 13, és de tràmit, un tram de 20 metres de quart grau fins el peu d’una fissura, mentre pugem els companys de Tarragona han decidit acabar la seva via per la nostra que està millor assegurada i les tirades son més maques. O sigui que a la reunió coincidim amb un d’ells mentre l’altre va pujant.


Li ofereixo al Guillem la possibilitat que faci ell aquesta tirada, però diu que hem toca a mi i cal respectar el torn, ell ja ha fet la tirada del mur de sota i ara em toca gaudir a mi. Deixo que el company de Tarragona agafi una certa distancia i surto al darrera, la tirada és fabulosa, tothom ho diu, val la pena fer la via tan sols per aquesta tirada, una fissura molt vertical amb MOLT BONA PRESSA, i molt estètica per acabar amb un flanqueig aeri a la dreta, fins un arbre que marca el final de la via.


Una vegada al cim els companys decideixen esperar-nos i baixem tots quatre fins els cotxes on hi arribem a les 6 de la tarda, han estat 8 hores d’activitat.
Ara cal tornar a Esparreguera i gaudir dels records que ens ha deixat aquesta bona escalada.

J. ESTRUCH

4 comentaris:

  1. Aquesta la tinc pendent, hi vam anar i el temps ens va fer tirar per l'Anglada, deu n'hi dó com estava la paret de molla no? sou valents!

    ResponElimina
  2. Guillem una bona estrena a Terradets.
    Encara recordo la meva, la CADE, fa moltíssim temps ..
    Felicitats a tots dos.

    Josep R.

    ResponElimina
  3. Una escalada autentica.
    Jo fa anys vaig abandonar la VF veient que hi havien petat els parabolts d'una restauració anterior....
    La part de dalt la vaig deixar per un altre dia quan vam fer l'Anglada... en definitiva us haurem d'emular u tornar-hi !!

    Salut i a escalar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      A la via hi ha moltes restes de salvatjades, sobretot buris petats i espits sense cargol, però pot anar fent-se, nosaltres portarem 1 jocs de micros i 1 de camelots )fins el dos i no els varem utilitzar tots. La via és força interessant i gens obligada, val la pena fer-la.
      Salutacions i bones escalades
      J. ESTRUCH

      Elimina