Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 1 de juliol de 2013

VIES MOSSÈN RAMÓN I MOSSÈN TRONXO

Dissabte, 29 de juny
Puntual com sempre arribo al Bruc a les 8, 30 just en el moment que obren el bar i encara no hi ha ningú, ja sé que em tocarà esperar ,però m’agrada començar tranquil la jornada.
A les 9 comencen a arribar els companys i mentre esmorzem anem explicant les nostres aventures més recents, fins l’hora de marxar que és quan tenim que decidir on volem anar.
Tots ens anem dispersant per Montserrat però en Cèsar i jo no tenim clar on anar i aleshores se’m encén la llumeta, podríem anar a Berga, hi ha dues vies, que els companys ja han fet, que m’agradaria conèixer i poder tastar-les. Es tracta de les vies del Mossèn tronxo i Ramón respectivament, tenen algunes característiques prou atraients com poca aproximació, són curtes i amb roca diferent, a més, alguns comentaris les deixen força bé.
Una vegada decidits agafem el cotxe i enfilem direcció a Berga, en una hora estem aparcats a la barriada de Fumanya i preparant el material. Enfilem per un camí estret però suau que ens va apropant al peu dels cingles de sota el monestir del Queralt i no ens costa gaire localitzar les vies, és un espai ple de matolls i bosc, els aperturistes han anat cercant les millors plaques que hi ha per la zona.
Pujar fins a peu de via ja ens costa més, cal agafar una sèrie de tarteres però entre elles cal passar per boscos de garrics que et deixen les cames a caldo.


La primera que fem és la Mossèn Ramón perquè ens caldrà baixar rapelant i a continuació anirem a la Mossèn Tronxo que ens permetrà baixar caminant fins el cotxe.


La primera tirada té una roca estranya, sobretot al seu primer tram però poc a poc aquesta millora i el tram final és força agraït, les assegurances combinen els parabolts amb invents i pitons vells, la graduació és de cinquè grau.


La segona la fa el Cèsar i és una combinació de flanqueig i bosc penjat, hi ha un punt on cal a més de fer el mono, ser llarg, si no, cal fer servir l’enginy per a superar-ho. La graduació d’aquest tram és de quart grau amb un pas de Ao.


La tercera tirada comença amb un tram vertical ple de ponts de roca per desprès ajeure’s  força i canviar la verticalitat per la finor. La tirada està molt ben assegurada i una dificultat de cinquè amb un petit passatge que podria ser de cinquè superior.
Des de la reunió un rappel de 60 metres o bé dos de 30 metres et deixen a peu de via.


La segona via “Mossèn Tronxo” és menys agraïda .


La primera i segona tirada aprofiten petites plaques enmig del bosc per anar guanyant els metres necessaris per arribar a la tercera tirada i última de la via. Una placa de 40 metres amb una dificultat de cinquè sobretot perquè la roca no és de les millors, però val la pena fer-la.


Pocs metres per sobre de la tercera reunió creua el camí empedrat que ens tornarà a Berga en 15 minuts.



Una vegada aquí cal fer la cervesa de rigor i tornar a casa.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Ei, celebro que us agradessin poc o molt les vies, són bàsicament d'interès local, però ajuden a conèxer noves raconades als no berguedans!

    ResponElimina
  2. Un parell de vies per conèixer nous racons com diu el Joan, haurem de pujar a tastar-les abans la calor no ens deixi.

    ResponElimina