Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 5 d’agost de 2013

LA FESTA DEL PACA

DIJOUS 01/08/2013

Creiem que dissabte seria el darrer dia d’escalada abans de vacances, però encara ens hem pogut escapar un dia més. A principis de setmana va trucar-me el Visa per proposar-me anar a escalar a Terradets (una bogeria ara a ple estiu) però va proposar-me anar al Peladet, de fet aquesta paret és rabiosament cara Oest, per tant no hi ha sol fins la tarda.
A mi em toca proposar la via, i de les “assequibles” que li proposo, el Josep escull la primera que trobarem tot pujant per la tartera, anirem a fer la via “La festa del Paca”.


A les 9,15 ja tenim el cotxe aparcat al pont de Terradets i nosaltres comencem la pujada fins el peu de la via, que ens costarà una mitja hora, pujant amb tranquil·litat.
Portem una ressenya que marca un petit tram de cinquè per agafar un artificial i per acabar la tirada, un díedre de cinquè que ens porta fins la reunió uns 25 metres més amunt. Per sort el Visa havia vist fotos on es veia un sostre i portem dos estreps cada un. si no, ja ens veus fent virgueries.
Una vegada a la reunió decidim prescindir dels estreps i els tirem a peu de via, tot fent punteria entre els arbres.


La segona em toca a mi, i no sé si és perquè anava de primer però crec que és la tirada més mantinguda de la via, comença fàcil fins una savina, però per sortir d’ella cal fer un parell de moviments força delicats fins una altre savina, per continuar per un díedre matojero no gaire agraït per la terra que hi ha, fins una nova savina on cal agafar-se de valent, a partir d’aquí, hi ha el tram més bonic de la via , una placa molts lliça amb les assegurances justes, a la part final entre les assegurances hi ha caps de burí sense plaqueta, tenen la roca del voltant descrostonada .... 
Aquesta tirada té 40 metres i una dificultat de cinquè superior.


La tercera comença malament hi ha dues canals matojeras. Nosaltres hem escollit la de la dreta per anar a cercar una savina i d’allà tornar en diagonal a l’esquerra per agafar un mur vertical força compacte fins la reunió. Aquesta tirada té uns 45 metres amb una dificultat de cinquè grau.



La quarta tirada comença per un díedre  molt vertical que aviat perd dificultat i que porta a una sèrie de plaques que vas flanquejant a l’esquerra fins entrar en una rapissa on hi ha la reunió.
En veure la tirada propera que li toca al Visa he pensat que tenia mala sort donat que es repetia l’história de la setmana passada a la via del Buitre, i que aquesta tirada el faria suar de valent, es veu roca escamosa, vermella i amb molts blocs,


Però el resultat ha estat sorprenent, la roca està molt sanejada i tots els blocs son compactes, el primer tram el supera fàcilment i el tram de 6a ni se’n entera i en un tres i no res ja crida des de la reunió perquè pugi. Jo darrera d’ell li dono tota la raó ”no es tan fiero el leon como lo pintan”. Aquesta tirada ha resultat molt estètica, entretinguda i no tant difícil com esperàvem.
Una vegada al cim ja comença a tocar-nos el sol i decidim baixar ràpidament pels ràpel de la Revolta dels Neyrons. El primer i segon cap problema, però el tercer cal fer un ràpel en pèndol a la dreta força obligat, el quart és un ràpel de 20 metres fins el terra, llàstima dels arbres que entortolliguen les cordes. Personalment creiem que seria millor fer el tercer ràpel fins la primera reunió de la festa del paca  i d’allà a terra

Una vegada al terra comencem a notar l’escalfor de l’estiu i les cigales que canten a ple pulmó tot dient “aneu cap a casa, que aquí us torrareu”.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. perqè aseveres sobre l`estat dels caps de burí si no saps com son de llargs? No els arrancaríes ni amb explosius!! La TIM de diables es matojera,aquesta té herbew....en general,les muntanyes tenen herbes.Als rocódroms no n`hi ha.

    ResponElimina
  2. Després del teu comentari, hem rectificat en allò que eren meres suposicions nostres ...

    Felicitats per la via.


    el visa

    ResponElimina