Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 24 de setembre de 2013

VIA DEL LOBO

Dimecres 18 de setembre

El Josep ha tornat de vacances amb ganes de liquidar l’arxiu dels projectes pendents, ha mirat la carpeta de “possibles vies a fer” i ja ens tens a tots dos enfilant camí dels Terradets per fer una d’aquestes vies de les que costa molt trobar informació a la xarxa, em refereixo a la via del Lobo.
Hem trobat un parell de piades que ens ajuden a decidir-nos, és una via amb les característiques de les que ens agraden, aventura, semi equipada i poc sobada.


Com la majoria de les piades que hem llegit tenim la intenció (si podem arribar a dalt) de fer fins la falsa Feixa, tot i que sabem que la via acaba a la feixa, però el fet de tenir que pitonar a la part de dalt no ens entusiasme gaire, pitons, martell,... etc, són estris que quasi tenim oblidats al fons de la motxilla.
A les 10 deixem el cotxe a la font de les Bagasses on tan sols hi ha dos cotxes més, un escalador de Riglos que ens demana el llibre per mirar alguna via per fer en solitari i una parella d’alemanys que ens pregunten com baixar de la paret si fan una via de la zona central.


A les 10, 30 ja estem a peu de via  i el Josep enfila la primera tirada on tan sols troba un parabolt, per sort pot reforçar la tirada amb un parell de camelots perquè encara que la graduació és de cinquè, no té res de fàcil . Una vegada a la reunió tots dos ens adonem que estem a la Colores i decidim canviar de reunió a la nostra , uns metres més a la dreta.


La segona em toca a mi, un flanqueig fàcil a la dreta fins trobar un pitó que serveix de guia per veure la fissura per on cal pujar i poc més, tres o quatre metres per sobre puc posar un camelot petit i protegir un pas delicat que et porta sobre una savina, a partir d’aquí cal anar en diagonal a l’esquerra per una placa de regletes difícil però ben assegurada amb parabolts i situar-te sota la bavaresa característica, l’entrada a la bavaresa és el pas més delicat de tots, a mitja bavaresa he col·locat un camelot  ja que fins la reunió encara queden uns deu metres i tan sols hi ha un parabolt a la sortida de la bavaresa. Cal tenir en compte el fregament de les cordes perquè l’itinerari fa una essa molt pronunciada i nosaltres que tan sols portàvem una corda vaig tenir problemes per fer els darrers metres fins la reunió.


La tercera no té gaire història, tan sols cal saber navegar per la placa i tenir bona vista per veure les dues assegurances que hi ha, per sort és fàcil posar-hi material flotant.


La quarta comença igual que l’anterior fins arribar a un sostre, una placa de cinquè grau molt franca, però una vegada passat el sostre tot canvia, hi ha dos parabolts, un just al fil del sostre i l’altre uns tres metres per sobre, entre tots dos cal fer un parell de moviments delicats, sobretot si penses que una caiguda et portarà sota el sostre amb la conseqüent costellada i no s’acaba tot aquí, fins la reunió queden uns 6 metres molt molt fins, que no he trobat manera de protegir fins arribar a una petita savina just a l’entrada de la reunió. Per acabar de rematar-ho, la reunió és incòmoda i penjada.


Estem entrant en la secció difícil de la via, a partir d’aquí ja no hi ha descans. La  cinquena tirada comença amb una diagonal a la dreta fins superar un petit esperó, darrera, una fissura ben protegida, però molt difícil, puja fins un bloc característic que marca l’entrada a la reunió.


La sisena tirada m’ha donat una alegria, segons la ressenya que portàvem tan sols tenia tres assegurances en 30 metres i una dificultat de 6b+, tot un repte, però oh!! Sorpresa!! Començo a trobar assegurances, una , dues, tres, quatre, cinc i ja estic a pocs metres sobre meu  la fissura que travessa el sostre, la ressenya marca  sortida a l’esquerra,  però jo veig més factible sortir per la dreta i ho faig, una vegada a la fissura trobo un clau i encara puc posar un camelot poc abans d’entrar a la reunió. Total , una tirada que marcava tres assegurances n’hi ha sis, tot un luxe que m’ha permès fer la tirada amb pasos de Ao i trams amb una dificultat que no superaven el 6a.
Decididament avui no tinc sort amb les reunions, aquesta també és molt incòmoda i penjada i els meus peus de gat comencen a martiritzar-me.


La setena  és la joia de la corona, forçada en lliure diuen que és 7a  però nosaltres ens conformem en fer Ao i fem això perquè no portem estreps . La sortida de la reunió és molt fina i al Josep li costa molt arribar  a la primera assegurança, desprès tan sols cal seguir –les  tot i que hi ha algun passatge força llarg que obliga a forçar la màquina, just al final de la zona desplomada s’acaben les assegurances i encara queden uns tres metres fins la reunió, no hi ha possibilitat de reforçar el tram i l’entrada a la reunió esdevé un dels passatges més difícils de la via.


La vuitena no és difícil però no hi ha cap assegurança, la ressenya en marca una però no l’ hem trobat, una placa de cinquè grau amb moltes possibilitat de protegir-la et porta a una gran savina i a partir d’aquí ja fàcil fins la falsa feixa.
Són les 15, 30 hores, ens ha costat 5 hores fer aquest tram de via i tot i que ens hauria agradat fer-la sencera, el tram d’artificial de la part superior ens fa desistir, ja en tenim prou per avui.
En resum una via de las que ens agraden,  mantinguda, semiequipada, gens gastada, tota una joia.  

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada