Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 17 de febrer de 2014

VIA ESCALERA DE CARACOL

DISSABTE, 15 DE FEBRER

Aquesta setmana surto amb dos companys de cordada amb els que no acostumo a coincidir, el Paco i la Maika. Varem quedar a mitja setmana per pujar a Ager aprofitant que el Meteoblue ens dóna un respir entre turmenta i turmenta.
Sortim a les 7, 30 direcció a Bellcaire per aturar-nos a esmorzar i descansar una mica del viatge, encara que tenim un objectiu, sempre poden sortir noves propostes i així ha estat aquesta vegada. Tot xerrant ens surt la proposta de posar-nos a una de les vies que ha obert darrerament el Luichy a la zona dels Puntals, la via “Escaleras de caracol”, per la ressenya sembla prou interessant.


A les 11, 30 estem a peu de via i mentre en preparem anem comentant el fet que la terra està molt flonja i pastosa , com si fins  poc abans hagués estat coberta de neu. De fet també ens ha estranyat el fet que tan sols hem trobat dos cotxes aparcats a la pista.
Ens repartim les tirades i com a galants que som deixem que la Maika triï primer, que no dubta en demanar-se les dues últimes, sobre el paper , les més difícils.
El Paco i jo ens repartim les tirades a sorts i li toca a ell començar.


La primera tirada en fred és força potent sobretot els primers deu metres i amb les mans fredes encara té més morbo, una vegada superat el tram inicial la dificultat baixa molt ja fins la reunió. Nosaltres al darrera comprovem que no ha estat per menys, el tram se les porta i és molt exigent.


La segona comença amb una placa monolítica just sobre la reunió que li costa molt superar per desprès entrar en terreny podrit  que ja no deixarem fins la reunió. Nosaltres aquesta primera part de tirada l’ hem pujat un xic a la dreta de la línea de parabolts i ens ha estat més fàcil.


La tercera ja em toca a mi, és una tirada que va per roca vermellosa i desprès de les tirades que hem fet, m’espero una roca dolenta, però m’equivoco i deu ni do el que dóna de si aquesta roca, a mitja tirada hi ha un tram que fet en Ao , (segons la ressenya és 6b+) però ja se sap, un arriba on arriba, la resta és un díedre que cal reforçar però es deixa fer molt bé.


La quarta torna a tocar-me, comença per uns blocs sobreposats que estan lligats amb terra però com tota la terra és molla sembla que estiguin en equilibri precari, passat aquest tram hi ha un mur de categoria estil Vilanova de Meia amb una dificultat de 6a i molt bonic.


En aquesta reunió ens toca tornar a fer canvi de cordes, comença el lideratge de la Maika, però fa un fred que pela sobretot per l’aire i en lloc de pujar pel 7a decidim escapolir-nos per l’esquerra amb cinquè superior.


La reunió que hi ha al final del cingle, encara és més ventada que l’anterior i sortim d’allà caminant i ben airejats fins el peu del darrer ressalt, però aquí segueix fent fred i la visió de la darrera tirada no és gaire encoratjadora, entre el fred i la roca que es veu regulin, decidim sortir per la tirada de cinquè que tenim just davant nostre. Hem fet una escapatòria de conveniència.


Ens ha semblat una via exigent amb un grau difícil (6a+), amb trams de bona roca i d’altres amb roca dolenta, sense mitges tintes, (no hem fet les tirades difícils de dalt , però crec que n’hi ha una de bona roca i l’altre amb roca dolenta), una mica més forta que la seva veïna “Paraisos fiscales” que vaig fer  no fa gaire temps, amb el Guillem i que per cert va agradar-me més en conjunt.


A dalt del cim no fa tant de fred com a la paret, però ja estem gelats i amb la foto de rigor donem per acabada la nostra aventura. Sortim entre plaques de neu que encara es mantenen a cercar la canal de baixada fins el cotxe, d’allà directes a Ager per refer-nos una mica amb una bona cervesa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada