Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 28 d’abril de 2014

RODAMONS DEL BOSC

DISSABTE, 26 D’ABRIL

Tot i que el Meteoblue no dóna bones previsions per aquest dissabte, nosaltres decidim sortir amb l’objectiu de fer una de les vies que tenim en cartera des de fa uns tres anys.
L’altra vegada que varem anar-hi la pluja va foragitar-nos a la tercera tirada, però avui estem decidits a pujar.


A les 10 del matí estem aparcats a la carretera de Canelles i mentre ens preparem arriben dos cotxes més (avui no hi ha gaire quòrum en aquestes parets), una de les cordades va a la via Regular i l’altre els veurem darrera nostre encara que no arribarem a coincidir atès que van dues tirades per sota nostre.


A les 10,45 començo la primera tirada que no és gaire difícil , l’únic inconvenient és que les cordes que hi ha als ponts de roca ja comencen a estar podrides, però no ens aturem a canviar-les i seguim amunt.


La segona que li toca al Lluis tan sols té un parell de moviments complicats per superar un petit sostre però hi ha un parabolt just a sota que et protegeix d’una eventual caiguda, la resta és anar grimpant fins la reunió.


La tercera té una configuració semblant encara que amb uns murs que comencen a posar-se verticals i més nets de matolls, en aquest punt és on varem quedar-nos l’altre vegada i avui sembla que vol tornar-nos a fer la guitza perquè tenim el cel molt gris però al menys no plou.


La quarta la treballa el Lluis, és més fàcil del que sembla, segons la ressenya hi ha tres claus però tan sols n’hem trobat un. Hi ha un  parell de moviments delicats , sobretot perquè la corda ve amb molta diagonal, però es deixa fer bé.


La cinquena és la millor tirada de la via, comença amb un petit flanqueig a l’esquerra per agafar un díedre, cal superar una petita zona desplomada i amb roca relliscosa i entrar en una placa que presenta un parabolt al bell mig, d’allà cal seguir a la dreta per travessar-la completament amb tendència a anar amunt fins la reunió, els passatges de la placa són molt estètics.


La sisena no presenta gaire dificultat , una sortida amb roca un xic trencada per agafar les plaques finals que poc a poc van ajupint-se fins la reunió, el Lluis s’ha saltat la reunió i l’ha fet en uns arbres amb totes les dificultat ja superades , per tant, la tirada última ha estat pujar fins el cim per poder plegar les cordes amb comoditat.


La baixada l’hem feta per la canal de la dreta de la paret, força còmode fins que als darrers metres es fa llisa i és millor fer un ràpel que ens deixa al peu de via.
Ara tan sols cal desfer el camí de pujada fins el cotxe, que atès que no hi ha camí fet és anar per intuïció enmig del bosc.

Una vegada al cotxe tan sols queda fer la cervesa de costum i carretera i manta fins Esparreguera.

J. ESTRUCH

1 comentari:

  1. Una via per disfrutar! nosaltres vam tenir por del temps i ens vam quedar a Montserrat.

    ResponElimina