Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 14 de setembre de 2014

VIA AKUPUNTURA + ERIZON WALL

DISSABTE, 23 D’AGOST

Arran de la darrera estada a Benasc tenia en ment conèixer en profunditat aquesta zona, i aprofitant les xarxes tinc una bona col·lecció de vies en la carpeta de pendents.
Una de les zones pre seleccionades per visitar era la zona del Turbon (tan a prop i tan lluny al mateix temps). El cap de setmana del 24 es presenta una oportunitat de reduir aquesta carpeta, la família vol anar a la platja i jo li proposo al Guillem de fer una escapada de tres dies per conèixer la zona.
Sortim el divendres per anar a dormir a Campo i aprofitem la tarda per veure les diferents zones d’escalada.
Jo, tinc ganes de fer metres i decidim anar al sector del roc de les onze, un racó amb regust a Naireda. A la zona hi ha dues vies fàcilment combinables al gust.


A les 10 estem al peu de via,  ens ha costat una mica trobar-lo però amb la ressenya i bona vista hem pogut localitzar les referències. Decidim fer la darrera via oberta, l’ Akupuntura, que sobre el paper sembla més mantinguda que la seva veïna Erizon.


Les dues primeres tirades les fem enmig de boires que semblen disposades a fer-nos la guitza però que veiem que a la llarga marxaran perquè la resta de cel està completament serè. Arribant al ràpel veiem una cordada que puja a peu de via, - estarem acompanyats- .Fins aquí la progressió ha estat fàcil, tan sols cal seguir les assegurances que encara que allunyades, serveixen de fites per a progressar.


Una vegada superat el ràpel, cal seguir la paret esquerra del díedre amb tres tirades un xic més exigents sobretot perquè estan mullades i en algun punt , molt mullades, però les assegurances van marcant el camí i tan sols cal reforçar algun pas. Aquest tram consta de quatre tirades amb una dificultat mitja de cinquè grau.


Superat el díedre cal travessar una feixa i dirigir-nos al peu d’un altre díedre més petit situat un xic més amunt . Aquest tram consta de dues tirades de placa i dues de díedre amb la mateixa dificultat més o menys que l’anterior. Sobre l’espero que forma aquest díedre hi ha una fita que senyala la fi de la via Akupuntura,però jo encara tinc ganes de més marxa i decidim empalmar amb la via Erizon Wall fins el cim. (a la foto les reunions d’aquesta via estan marcades de color verd).


Primer un canvi de reunió fins el peu d’un mur que presenta un petit desplom al final, ja de lluny veiem lluir un parell de parabolts que ens fan de guies, aquesta tirada té un passatge de cinquè grau ben protegit.


Superat el tram hem fet una tirada més per la cresta, encordats per evitar caigudes perilloses, però la dificultat és molt baixa i finalment ens hem desencordat per fer la transició fins la propera reunió que està molts metres més amunt, sota unes plaques que per si soles ja t’atrauen com a itinerari a seguir.


Aquesta tirada és la millor, graduada de 6a (hi ha un pas picant) comença per una placa molt compacte amb canaletes fins arribar sota un gendarme que presenta una fissura vertical, el passatge difícil és sortir de la fissura i tornar a col·locar-te a la placa amb un moviment d’adherència.


Una vegada superada la placa cal fer un llarg més caminant i s’acaba la via. D’aquí al cim cal cercar el millor camí entre tarteres i ressalts.


Com que ni el Guillem ni jo coneixem la zona, hem anat seguint la carena fins el cim i el resultat ha estat una passejada molt llarga, és millor agafar en lleugera diagonal a la dreta i anirem directes al coll.


Una vegada al coll hem vist algunes fites (poques) que ens han orientat per la baixada fins un coll molt marcat amb una bona fita, d’aquí ja veiem el camí més fressat fins la pista del refugi.
La baixada per la pista l’hem fet agafant dreceres que ens han portat al cotxe amb una hora llarga, quasi dues, des del final de la via.
Una vegada al cotxe , mentre baixem hem trobat als companys escaladors que hem vist al matí, ells han rapelat la via i començaven a baixar per la pista. Han resultat ser, “joves” com jo,  i els convidem a aprofitar el cotxe de baixada. En la conversa ha resultat que són els companys del blog “los caracoles majaras” . Vagi per a ells un missatge de records i desitjos de bones escalades.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada