Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 7 de gener de 2015

VIA PLAERDEMAVIDA

DIUMENGE, 04 DE GENER 2015

Avui comencem la nova campanya amb molta il·lusió  i una llarga llista de projectes per anar tatxant.
Encara guardem en el record la darrera sortida de l’any, on el temps va foragitar-nos de la nostra primera idea i varem acabar a Vilanova. Aquesta vegada no anem amb provatures i marxem directament a Vilanova de Meia i així poder assegurar-nos un bon dia d’escalada.
Avui anem el Lluis , el Visa i jo. No tenim cap objectiu clar però si moltes ganes de tibar i gaudir del bon temps i bona  roca.
Després de passar per Cal Cirera i agafar forces, pugem fins l’aparcament per preparar el material però abans decidim pel procediment eliminatori de les diferents opcions que tenim, quina via farem.
Tenim cinc vies en cartera , però aviat queda reduïda la llista a tres i d’aquestes tres em toca a mi escollir l’objectiu. I aquest és, la via “Plaerdemavida”.


La via està a la vessant oest de la paret i per les xarxes hi ha molt poca informació.
Mentre ens acostem a peu de paret veiem que avui de fred, res de res, de fet podem anar-nos preparant per un matí més aviat calorós.
A les  onze del matí estem a peu de paret, juntament amb d’altres cordades que faran vies veïnes, la “Rampas Invertidas” i “ Sueños de Quinfer”


El Visa, com és de calaix, comença la via, un llarg de 20 metres que comença suau però que poc a poc va ensenyant-nos les urpes. Està assegurat amb espits però cal reforçar-la, de fet a mitja tirada hi ha un tram força dur que cal protegir amb flotants. En aquesta tirada hem trobat una dificultat de cinquè superior, encara que a la ressenya està graduada de cinquè.


La segona, és una mica més suau però cal també complementar les assegurances amb flotants, la dificultat de cinquè grau.


La tercera “teòricament” és la cirereta de la via, per qui tingui el grau per fer-la en lliure, jo ni en somnis, però amb bagues, algun pas de ganxo, uns camelots i micro friends, he pogut resoldre-la. La ressenya la gradua de 6c però la dificultat que he fet deu  voltar  el 6a obligat.



La quarta, torna a tocar-li al Visa, és segons la ressenya, el segon escull de la via i a fe que ho ha estat. El primer tram de 6b+, es pot trampejar quedant en 6a/Ao (és el tram conjunt amb la via Lleida, fins el arbre). A partir d’aquí deixem el díedre i es desvia a la dreta per un mur vertical que teòricament és de cinquè superior i amb poques assegurances però que realment és molt més obligat que la tirada anterior, tots tres hem coincidit que la graduació mínima de la tirada és de 6a /Ao obligat. En aquesta tirada també ens ha calgut augmentar les assegurances de la tirada amb flotants.


La cinquena tirada comença amb un parell de passos de 6a+ però que poden fer-se en Ao , la resta baixa la dificultat fins la reunió, el primer tram està assegurat però la resta fins la reunió quasi no hi ha res i millor protegir-lo.



La sisena està graduada de cinquè superior i després de la sorpresa de la tirada quatre, no les tenim totes, però una vegada en el “fregao” he recordat els passatges de la tirada per haver-la fet  el dia que varem fer la via “migranya profunda” . Aquesta tirada no és tan fera com la pinten, de fet crec que és més fàcil del que diuen, cinquè grau com a màxim i tan sols he posat un microfriend.


La setena en teoria té 10 metres però en realitat en té uns 30 fins el cim , encara que molt fàcils una vegada superat el primer ressalt.
A les tres estem tots tres al cim , recollint les cordes, la via ens ha costat unes quatre hores i el sol encara escalfa, és qüestió de no perdre temps i baixar aprofitant la caloreta de la tarda.
Al cotxe ja no hi toca el sol per tant recollim el material i directes a Cal Cirera on ens espera una bona cervesa.

Hem començat l’any amb una bona escalada.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada