VIA NEUSNIDÓ

DIMECRES, 22 D’ABRIL

Avui és el primer dia de festa que puc agafar-me entremig de setmana  de tot el que portem d’any i ja en tenia ganes.

Tot i que el dia no es presenta gaire bo, decidim sortir i fer una petita escapada per tornar aviat a casa i complir els deures familiars que tots tenim,...... recollir nens a l’escola, compres, etc.

Avui sortim el VISA i jo sols, ell ha escollit la zona i a mi em toca escollir la via. La zona escollida és Malanyeu i jo li proposo les vies que més patxoca em fan de la zona.

L’ escollida, ha estat la via “Neusnido” del company Baraldes, vaig fer-la fa uns anys amb en Josep Sánchez (e.p.d.) i sempre l’he tingut  a la llista de les vies amb possibilitats de repetir.

La primera tirada, com és costum la fa el VISA i no tinc cap inconvenient atès que és la més difícil amb diferència , un primer tram de contrafort dóna pas a un passatge més que vertical on cal anar a cercar els forats que permeten progressar tot navegant d’esquerra a dreta, hi ha un pas que se’ns resisteix i fem un “acerolimpio” és el pas de la via, amb una dificultat de 6a+, la resta anar fent fins la reunió.

A la segona, només començar hi ha un merder de por,..... parabolts, ponts de roca amb cordinos, pitons,  espàrrecs sense plaqueta, tot perquè es creua amb una via ??,....... i no han acabat de resoldre el tema de les assegurances, però nosaltres al que ens importa, als pocs metres ens desviem a la dreta i deixem enrere els conflictes d’interessos que pugui tenir la gent amb  les assegurances. En aquesta tirada tot i no ser tant difícil com l’anterior hi ha passatges que cal mirar-los amb cura, l’entrada a la reunió, (molt incòmoda, per cert) és maca. La tirada en sí té una dificultat de cinquè grau amb algun passatge de cinquè superior.

La tercera tirada, és una joia, segons el VISA, una de les millors tirades de la zona, vertical, amb les assegurances justes i una dificultat de cinquè superior per la continuïtat.

La quarta tirada, comença emboscada i lletja però poc a poc va redreçant - se per acabar amb un tram força atlètic i bonic. La dificultat màxima de cinquè superior justet.

Una vegada al cim, el vent talla el cutis i dubtem per on baixar, si baixem per la via, al tenir que baixar amb dues cordes i amb trams de bosc entremig, hi ha moltes possibilitats de que les cordes s’encallin amb els arbres i decidim anar a cercar la baixada de la via “estoc de coc” on els ràpels són més nets i amb dos ràpels arribem a terra.

Abans de començar la via hem comentat que en acabar aniríem a veure la zona de “les taules de la llei” i ara tot i que el cel està molt amenaçador, decidim fer-ho.

Per tastar la zona decidim fer la via més fàcil de la que tenim constància, la via Husky Trosky,   de cinquè superior, força mantinguda en aquest grau. Mentre pugem comencen a caure gotes i ens afanyem per no mullar-nos, ara ja hem tastat el que donen en aquesta paret i hem aconseguit arribar al cotxe encara sense mullar-nos.

De baixada, parada tècnica a la benzinera de la Rodonella per omplir els dipòsits, sobretot els nostres, amb una bones cerveses.

J. ESTRUCH