Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 14 d’abril de 2015

VIA REINA PUIG

DISSABTE, 11 D’ABRIL

Aquesta setmana sortim el Lluis i jo sols, perquè el Visa no pot sortir el dissabte i algun gen devem tenir de masoquistes perquè tot i no venir ell per incitar-nos a repetir vies ens hem decantat per repetir-ne una.
La via que hem escollit és la Reina Puig de Tarradets, fa molts anys que vaig fer-la i no recordo res de res, a més cal aprofitar ara que no apreta la calor per fer una via tan llarga .
Sortim com sempre a les set i a les 8,30 ja estem a Bellcaire per esmorzar, aquesta vegada no ens entretenim gaire  i sortim disparats vers la Font de la Figuera on ja hi trobem tres cotxes aparcats.


Com que la llei de Murphi existeix, de totes les vies que hi ha a la paret tan sols a la nostre i a la Cade  hi ha gent, ....és que som uns gafes!!.
Però ells ja estan a la segona tirada i no crec que ens molestem, preparem el material i a les deu del matí comencem l’escalada. De moment no fa fred però un petit forro va la mar de bé.


La primera tirada es deixa fer tranquil·lament i aprofito les diferents vies que vaig creuant per assegurar-me fins arribar a la reunió just a l’alçada del dau, però una mica a l’esquerra.


La segona la fa el Lluis, un flanqueig a l’esquerra per una placa fineta fins arribar a un diedre pel que pujarem a sobre una llastra on farem la reunió, fins ara la via es deixa fer comodament.


La tercera ja comença a ensenyar les dents, el primer tram plaent, però quan la cosa es posa tiesa hi ha un parell de moviments que cal tibar  fort de llastretes i posar els peus en llocs una mica polits, per sort està ben assegurada amb parabolts, en aquest tram he posat un micro just per sobre i abans d’entrar a la reunió.


La quarta és fàcil, cal seguir una canal que surt a la dreta i ens conduirà al començament del diedre característic de la via, cal protegir-la amb flotants perquè no hi ha res.


La cinquena , de fàcil no té res, el primer tram es deixa fer amb cinquè grau , fins arribar a un arbre característic que hi ha a mitja tirada i després davant teu tens un mirall que brilla per lo polida que està la roca, en aquest punt he posat un micro per poder tibar i arribar a un parabolt que hi ha a mitja placa, després ja afluixa una mica fins la reunió on cal entrar en flanqueig a l’esquerra.


La sisena , comença per un diedre obert amb bona roca fins que arriba a una petita feixa, fins aquí la roca excel·lent però la segona part de tirada (el tram que comparteix amb la via del Alba) està super llimat i patina molt. La reunió està muntada a la falsa feixa i és el primer punt d’escapament de la via, nosaltres no li fem cas i seguim amunt.


La setena tirada, és la més curta de la via, però també la més rabiosa, pels bons, diuen que 6c, per mi, artificial i un tram de lliure, molt difícil i mantingut, més del que assenyalen les ressenyes.


La vuitena, té les mateixes característiques però  més suau, un tram d’artificial i una sortida en diagonal per agafar un petit diedre fins la reunió.


La novena no és difícil però et jugues un castanyot de pel·lícula si caus, al menys pel lloc que l’he fet (no sé si és per on va la via). Surt en diagonal a l’esquerra a cercar un parabolt, posat a pocs metres de la sortida,  jo he seguit flanquejant molt i molt, uns vint metres, sense possibilitat de posar res de res, fins un punt en que he vist per sobre la sabina característica de la Cade i he pujat a cercar-la. Crec que la via una vegada superat el parabolt enfila amunt fins una feixa i fa la resta de tirada caminant còmodament.


La desena i onzena, no tenen història, segueixen el recorregut de la Cade , fins la feixa, una vegada aquí i consultant la ressenya hem cercat un diedre situat sota el gran sostre per pujar el primer ressalt per sobre de la gran feixa, sempre cercant la part més fàcil.


La tirada dotze, és diferent, encara que tan sols sigui per la roca, a part d’espectacular i maca fa reunió sota el sostre en un lloc on sembla que la roca sigui fang fos, aquesta roca i el pati que contemples als teus peus, bé valen una visita.


La tretzena, és la tirada més espectacular de totes, un flanqueig per sota el sostre travessant-lo tot d’esquerra a dreta i fent reunió just sobre d’ell, la tirada no és difícil però pel tipus de roca (és com si escalessis per les parets d’una cova però amb 400 metres sota teu) fa que portis els cinc sentits en alerta durant tota la travessia.


La catorzena sembla que vulgui donar-te el cop de gràcia, primer un tram de lliure difícil per agafar un desplom que superem en artificial, després torna a ajupir-se i sembla que les dificultats s’acaben , però no, un segon desplom amb una sortida potent per entrar a la reunió et fa treure les últimes forces que et queden. .


La quinzena, per sort, és una joia de tirada, comença vertical però amb bon canto i segueix aquesta tònica fins sortir de la paret.
Una vegada a dalt cal cercar el ràpel comú de totes les vies que pugen la part superior per un laberint de caminets de cabra i amb un descens de 60 metres tornar a la feixa.
La cordada de francesos que teníem davant tan sols l’ hem tingut un parell de vegades a una reunió de distancia però ni hem coincidit .
Ha estat un dia complert, ara tan sols resta baixar fins Bellcaire per fer les braves i les cerveses de rigor.

J. ESTRUCH

5 comentaris:

  1. Aquesta em falta! Però em raca molt això de la roca polida. Ja veurem si mai hi vaig. Quasi tornem a concidir! Els francesos arribaven a l'aparcament quan nosaltres marxàvem, vam estar a l'Amanita. Ens veiem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lluis,
      La roca polida està en trams puntual 5ª i 6ª sobretot i és on "canta" més.
      Les tirades que més vaig patir varen ser la 7 i 15 i les seves sortides "d'artificial".
      La resta és una via per gaudir-la.
      Vaig veure una cordada que anava a la Amatista mentre orientava des de la segona reunió a una cordada de 6 o 7 que cercaven la Quo Vadis però no us vaig reconeixer. Felicitats també per la via és molt maca i potent

      Elimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Felicitats per la via! jo quan vaig arribar a la feixa estava tan rebentat que no vaig tenir esma de continuar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Cercant informació de la via vaig llegir el teu post, i a la via vaig pensar en el que deies, tens tota la raó, l'artificial et deixa tocat,...... sobretot la sortideta de la 7
      Salutacions

      Elimina