VIA WILD PLANET

DISSABTE, 28 DE MARÇ

Avui comença per alguns una setmana  de festa (pels més afortunats) però també som molts els que tenim que seguir amb la rutina diària i aprofitar els dissabtes per sortir a escalar.

A mitja setmana tenim un missatge del Jordi per sortir a escalar i la maquinaria del dissabte comença a posar-se en funcionament.

 Atès que no és normal que surti amb nosaltres li deixem la possibilitat d’escollir via i així  comencen un seguit de missatges amb diferents propostes. (cal dir a tall d’informació que aquesta vegada sortirem tres, el VISA, el Jordi i jo mateix). Faig aquesta salvetat, perquè de les propostes que ens fa n’hi ha una que té tots els números guanyadors.

Aquesta proposta és, la Wild Planet a Vilanova de Meia, el Jordi la presenta com primera proposta i jo ja sé les ganes de repetir-la que té el VISA, (S’han ajuntat dos interessos coincidents) per tant!!  Em tocarà repetir via.

Després d’esmorzar a Cal Cirera ens presentem a peu de paret a les 10 i comencem a preparar l’ordre de tirades, en un principi , el VISA farà les tres primeres, jo les tres següents, i el Jordi les darreres per tal d’ evitar canvis innecessaris de cordes a la paret.

El VISA comença la primera tirada i decideix fer les dues primeres seguides sortint una tirada molt complerta tant en metres com en dificultat, hem col·locat dos camelots en el primer tram i ens ha calgut apretar de valent en els metres finals, abans d’entrar a la reunió, alguna ressenya la marca de cinquè, però per mi, tocat com vas de braços al arribar aquí, és un 6a com un casa i amb l’assegurança per sota dels peus.

La segona també deixa-la anar, l’altre vegada que varem fer-la, jo anava de primer i no em va costar tant, però avui al tenir que recuperar el material, he suat de valent, a la ressenya he posat cinquè superior,  però si em diuen que posi 6a no dubtaria, sobretot amb la visió del segon de corda.

Aquí fem el primer canvi de cordes i agafo l’iniciativa de la cordada, aquesta tirada comença fàcil fins la placa que hi ha sota un arbre, hi ha un parabolt i un pitó però el tram és  molt vertical i fi, demanant la màxima concentració, desprès cal agafar un díedre inclinat que puja fins la reunió. Algunes ressenyes la marquen de cinquè però per nosaltres torna a ser un 6a potent.

Teòricament aquí ja s’ha acabat les dificultats més grans, però encara ens esperen algunes sorpreses, la primera tot just sortir de la reunió, no recordo si pujar per la dreta o tot recte on hi ha un pont de roca i un pitó, i decideixo fer-ho per aquí, poso un micro per sobre del pont de roca i un més a  prop del pitó però escalo amb una petita motxilla que dificulta un encastament i en un moment donat surto disparat de la paret , jo i el darrer micro, aterrant sobre el cap del VISA, per sort el primer micro a aguantat l’embranzida i he quedat penjat a l’altura de la reunió, ha estat un ensurt. Deixo la motxilla al companys i torno a posar-me i no paro fins la reunió. A la tirada hi ha quatre assegurances i jo n’he posat unes quatre més.

La següent tirada et fa oblidar tots els mals, una tirada fàcil, de navegació on pots posar tota l’artilleria que vulguis. La reunió en un arbre, on no aniria malament posar-hi un parabolt, encara que tan sols sigui per assenyalar el lloc de reunió.

En aquesta tirada tocaria fer canvi de cordes però el Jordi diu que es conforma amb fer la via i ens cedeix les tirades, per tant decidim que jo faig la propera i l’última abans de la feixa la farà el VISA.

El primer tram de la tirada té la roca mediocre i cal anar en compte fins arribar a un arbre situat a la dreta nostre i per sobre dels sostres que coronen la via, la resta una placa no gaire difícil que et deixa a la reunió , just per sota d’una planxa molt llisa que marca la següent tirada.

A la reunió fem el canvi de cordes i el VISA enfila placa amunt amb un seguit de moviments primer de tibar i desprès de finor fins a superar un petit sostre, d’allà fins la feixa on hi ha la reunió, més fàcil i lògic.

El Jordi surt al darrera i jo em quedo per desmuntar la reunió, i aquí surt el segon ensurt del dia. Al intentar obrir el mosquetó de la daissy aquest està travat i no hi ha manera humana de obrir-lo, porto més de deu minuts intentant-ho i no hi ha manera, cerco una pedra per trencar la cinta , però no n’hi ha cap i el VISA ja està començant a muntar un ràpel per portar-me una pedra per tallar la cinta, fins que en un moment donat aconsegueixo desencallar la rosca i obrir el mosquetó, per sort abans que el VISA baixes amb l’eina contundent.

Una vegada tots a la reunió, decidim sortir per la feixa, la sotragada de la tercera reunió,en la que el VISA és qui s' ha endut la pitjor part i el meu negit  per poder treure el mosquetó a la darrera reunió ens han fet desistir de fer la darrera tirada.

Ara baixada pel camí de la vessant Nord fins el cotxe i directes a Cal Cirera per fer la cervesa.

J. ESTRUCH