VIA SANTIAGO DOMINGO

DISSABTE, 16 DE MAIG

M’he passat la setmana bussejant per Internet fins que he trobat el que volia, i a la pàgina de les Neskas he trobat un croquis d’un dels membres dels "Caracoles majars".  on explica el camí d’aproximació i tornada de la paret d’Aragó. Ara si que ja ho tenim tot , podem tornar-hi!!.

És el que li proposo al Lluis per aquesta setmana on diuen que les temperatures baixaran . Per fer-ho fem uns petits canvis de logística, primer és portar l’esmorzar (la setmana passada tot era tancat i varem acabar anant a Pont de Muntanyana), segon portar dues cordes , per si les mosques i tercer carregar-nos d’aigua.

Sortim d’Esparreguera a les set del matí i a les nou ja estem aparcats al lloc on deixarem el cotxe entre Estall i Montfalcó. Per cert ja hi ha quatre cotxes i ni rastre dels ocupants.

Esmorzem amb tranquil·litat i a les 9, 30 hores ja comencem a caminar fins els prats. Una vegada allà ,ens orientem per no tornar a marrar-la i aviat trobem les fites que senyalen el camí, a partir d’aquí cap problema i a les 10, 30 estem a peu de via de la via del Rigol. Avui amb la lliçó apresa baixem un petit ressalt i seguim resseguint el peu de paret fins trobar un replà on si que hi ha la senyal bona SD. En aquest sector hi ha over booking de cordades, a la nostre via hi ha dues cordades; una a la quarta i l’altre a la sexta i a la dreta nostre una altre cordada, creiem que a la via Citus Albidus.

Ara són les 11 i comencem l’escalada, (crec que comencem una mica tard).

La primera tirada és maca, amb el grau una mica apretat, un cinquè tieso però que es deixa fer bé, i falta un clau dels que diu la ressenya però es pot protegir amb camelots.

La segona és més fàcil i curta i fa reunió sota un arbre gran, a l‘inici d’una placa vertical, la tirada va per feixetes amb molta pedra i per sort, les reunions estan fora de la vertical de la tirada i les pedres que cauen no afecten al personal.

La tercera comença amb un pas dur on et jugues les cames per arribar a la sabina, després afluixa per tornar a apretar en el pas més difícil però trampejable, protegit per dos parabolts, he fet un pas de Ae amb una vaga, la resta de tirada amb una dificultat de cinquè i algun pas picantó fins la reunió. Cal anar en compte amb les cordes perquè la tirada té 60 metres i amb les siga sagues costa molt de tibar, sobretot el tram final que és de terra.

La quarta és la primera tirada guapa de la via, és el primer díedre, la graduació segons la ressenya és de cinquè, però hi ha algun tram que no te’l perdis de vista, pot protegir-se molt bé amb flotants.

La cinquena presenta un llarg flanqueig a l’esquerra per anar a cercar el començament del segon díedre, primer caminant per després agafar una vira que poc a poc va pujant fins la reunió amb una dificultat màxima de quart grau.

La sisena és la millor tirada de la via, i també la més mantinguda, està graduada de cinquè superior, però hi ha un tram que si li donem 6a no passaria res, per sort és molt i molt protegible, nosaltres hem posat tot el joc de camelots del 0,25 al 3 a més dels tres pitons i un arbre que hi ha a la tirada.

La setena comença just acabat el díedre, surt per l’esquerra de la reunió però cal anar en compte de no marxar molt a l’esquerra on hi ha una altre via, parabolt a la vista , sinó pujar en tendència a la dreta, primer hi ha un coper i seguidament un espit en un tram finet par anar a cercar un díedre de pedra crostosa on la intuïció ja et porta a la dreta per la seva millor roca i tornar a l’esquerra més amunt, superat el tram cal seguir la vira fins un gran bloc on hi ha la reunió.

La vuitena és un altre flanqueig a l’esquerra per anar a cercar el començament del romenaige final, sense complicació.

La novena, és tota de romenaige, el principi patinosqui i sense assegurances, la resta de roca polida però molt bonic i exòtic, utilitzant les dues parets es puja fàcilment, a la tirada hi ha un pitó i un pont de roca, sortint sobre una gran llosa desenganxada de la paret, des d’on tan sols cal superar un tram de 4 ó 5 metres per arribar a una tartera i fer reunió en un arbre. La tirada té 60 metres justos.

Arribem al cim a les 16 hores. Ara tan sols cal seguir un camí que hi ha sobre la carena , direcció Oest i paral·lel a la paret, primer és un corriol , després una pista, per tornar a ser corriol marcat amb senyals blanques i grogues fins arribar a un pal indicador de creuament de camins i d’allà directes al cotxe.

Hem trigat una hora fins al cotxe seguint les indicacions i les fites.

Avui no hem esperat a arribar al bar, hem fet la primera cervesa a peu de cotxe i la segona la guardem per Bellcaire per acompanyar-la d’un bon plat de braves.

J. ESTRUCH