MEMORIA ZERO

DIMECRES, 22 DE MARÇ

Aquesta setmana  les prediccions del temps no son gaire bones i volem aprofitar abans no es compliqui del tot.

Inicialment sortíem el Josep i jo però s’ha apuntat el Josep Maria o sigui que serem tres , preparats per passar calamitats si el mal temps s’avança.

Sortim com sempre a les set des de el Bruc i anem directament al bar Sport per agafar forçes, i d’allà no ens aturem fins arribar sota la paret.

Són les nou passades i en tota la pista no hem trobat cap cotxe, estem sols.

El nostre objectiu la via Memòria Zero de la que tenim bones referències. Mentre ens canviem de roba notem la baixada de temperatura si la comparem amb la setmana anterior i el vent es fa notar.

Per guanyar temps ens repartim la via per trams, el Josep Maria farà el primer tram, jo el segon i el Josep ens treurà de la via

Totes les tirades estan fetes a 30 metres aproximadament.

La primera comença suau però aviat es complica amb un pas estrany per agafar el segon parabolt, que és on hi ha un parell de passos de Ae, sortint d’aquest tram i fins la reunió hi ha uns passatges molt bonics i verticals.

La segona tirada comença amb un pas delicat que ens ha costat veure però desprès entra en un díedre inclinat que no deixarem fins la reunió, l’últim tram , per entrar a la reunió és difícil de veure .

La tercera segueix resseguint el díedre fins arribar sota uns sostres que creuarem a la dreta per sota, al final de la travessia trobarem la reunió.

Aqui fem el canvi de direcció de cordada i agafo l’iniciativa jo.

La quarta tirada comença amb una placa dreta però amb moltes regletes , estil Vilanova, però desprès la roca bona desapareix i el darrer tram de la tirada cal anar en compte de apedregar als companys que hi ha a la reunió just a sota.

La cinquena tirada és caminant per la feixa, però jo he preferit fer un tram de tirada de la via Alkaid i sortir més directe a la feixa, he guanyat uns metres d’escalada.

La sisena comença sota una canal d’aigua amb roca desgastada i fineta fins un bloc característic que cal rodejar per la dreta i situar-te el peu d’una fissura molt vertical, en aquest punt he posat dos camelots que han protegit el pas per arribar a un arbre (arrel mes ben dit) que hi ha a mitja fissura, d’allà la sortida ja és més franca fins la reunió .

Tornem a fer canvi de direcció  i ara agafa les rendes de la cordada el Josep.

La setena tirada , una tirada de tres ressalts que no saps per on agafar-los, un tram estrany i complicat de escalar i per últim amb l’ajut d’una corda fixa entrem a la reunió.

La vuitena és una sortida punyetera, un encastament ni molt estret ni molt ample, el suficient per emprenyar-te si portes motxilla.

A dalt, el vent és fa notar i no triguem gaire a sortir pitant a la recerca de la canal de baixada.

A la pista seguim estant sols, no hi ha cap cotxe, cosa que ens estranya perquè hem cregut sentir gent escalant.

Ara ens aturem al bar d’Ager per fer la cervesa de rigor i agafar forces per tornar a casa. 

J. ESTRUCH