Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 16 de juliol de 2018

VIA GASTON+ SORTIDA HAIKUS


DIMECRES, 04 DE JULIOL

Una setmana més a la captura de l’ombra i la fresca.
Aquesta setmana toca anar al Pedraforca. Per sortir aquesta vegada hem quedat sis persones i caldrà repartir-nos les vies com a bons companys.
Mentre esmorzem a la colònia “ El Rosal” com tenim per costum, acabem de decidir la zona  que per unanimitat decidim que serà la Dent de Cabirols per la seva proximitat al refugi i que volem cansar-nos gaire.


Una vegada a peu de paret ens repartim en dues cordades que inicialment volen fer dues vies diferents però paral·leles, uns la Màgica i els altres la Gastón.
Però una vegada a peu de via no sabem localitzar exactament els peus de via (sembla que l’Alzheimer comença a fer estralls) ens decidim per pujar tots pel mateix itinerari.


La primera tirada creiem que hem fet la Màgica i hem arribat a la reunió de la Gastón, aquesta tirada per una canal  força oberta cal protegir-la però hem trobat dos espits que portaven a una reunió vella a l’esquerra de la que hem fet.
La segona és una tirada consistent, aquesta si que era de la Gastón, una placa llisa que en un petit tram ens ha obligat a fer un A0.


La tercera va a la cerca d’una fissura situada a la dreta de la reunió i supera un petit desplom.
La quarta tirada hem tingut dubtes i les dues cordades hem pujat per dos llocs diferents, la primera sortint de la reunió a l’esquerra per unes plaques llises  i verticals i la segona ha sortit per la dreta de la reunió per acabar coincidint en el itinerari. Aquesta tirada és molt llarga i hem fet reunió on acaben totes les vies que pugen per aquest pany de paret. Amb dos parabolts amb anella per rapelar.


Nosaltres no hem volgut baixar i per allargar l’escalada hem decidit seguir per la via Haikus fins que aquesta arriba a la canal de les Bruixes.
La primera tirada d’aquest tram és fàcil i et permet arribar al peu de la cova característica de la Haikus.


La segona , supera el tram de la cova i amb un parell de passatges més difícils ens deixa a mitja canal en una reunió improvisada en uns arbres.
La tercera, segueix el fil de l’espero fins enllaçar amb la canal de les Bruixes on hi ha una instal·lació de ràpel .


Aquí hem decidit deixar l’escalada, seguir amunt comportaria arribar a la carena i baixar per la tartera i volem estalviar-nos el Sol tant com puguem
Ara tan sols resta fer un ràpel fins el peu de la canal (nosaltres n’hem fet dos per salvar els ressalts finals i no apedregar-nos els uns als altres.
D’aquí canal avall fins enllaçar amb la tartera de Cabirols que ens portarà de nou al refugi..
Com que anem bé de temps , ens aturem al refugi per fer la cervesa i com no pot ser d’altre manera, acabem fent un dinar com deu mana.
És que no en perdonem una !!!

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada