Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dissabte, 5 de gener de 2019

VIA ALICORN


DIUMENGE, 23 DE DESEMBRE

No soc gaire donat a repetir vies, però si la via i els companys ho valen no tinc cap problema en fer-ho.



Aquest diumenge , per acabar l’any, em diu d’acompanyar-lo a fer la via Alicorn a Coll Roig. Jo ja l’he fet unes tres o quatre vegades però ell en te ganes d’anar-hi i portar a la Maria, la seva filla.
També s’apunta a darrera hora en Pere que ha quedat penjat i vol sortir.



Sortim , sense preses d’Esparreguera i ens trobem a Manresa, a partir d’aquí anirem junts.
La primera aturada a la benzinera de Gurp per esmorzar, (no sabem que trobarem obert més endavant).
I ara si directes a Coll Roig, on ja hi ha una furgoneta, i mirant la paret veiem que han tingut la mateixa pensada que nosaltres, estan a la mateixa via. Però ja estan a la tercera tirada, no ens molestarem.



Decidim fer dues cordades, la primera serà el Visa i jo i en paral·lel pujaran en Pere i la Maria. D’aquesta manera pare i filla pujaran junt.
La primera tirada , sense problemes, un petit ressalt i caminar per la feixa fins la reunió.



La segona, aquí comença el festival de canalons, primer una entrada a la paret força difícil i desprès tan sols cal escollir el canaló més evident i recte amunt, axó si, amb les assegurances força allunyades.



Per no forçar la maquina , fem reunió intermitja en la petita feixa que hi ha a mitja tirada.
La tercera tirada igual que la segona , però un xic més fàcil.



La quarta segueixen els canalons i comença a tombar-se la paret abans del darrer ressalt. Nosaltres hem fet una nova reunió intermitja, sota d’aquest.



La cinquena tirada és completament diferent de les anteriors, unes fissures verticals i potents ens barren el pas fins arribar a la reunió, hi ha un parell de químics a la tirada però és interessant portar-hi algun flotant per acabar d’assegurar els moviments.



Una vegada a  dalt, decidim baixar , fent ràpel per la mateixa via. Avui ens hem agafat l’escalada amb mooolta filosofia i tranquil·litat.
Ja en tenim prou, anem al cotxe i desfem el camí, direcció a casa, però ens tornem a aturar a Gurp per recuperar forces i fer la cervesa de rigor.
Una bona escalada amb bona companyia per acabar l’any.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada