ANASAZI

 DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana tenim sobre els nostres caps, una llevantada important que ens condicionarà tota la setmana, però tot i això no volem perdre l’oportunitat de sortir a escalar. La solució, anar a Ponent !!!.

Segons la meteo, el lloc on aquesta arribarà més tard es a la zona del Alt Urgell i preparem la logística per anar-hi.

Avui serem quatre, en Pere  que ve de Vilafranca, l’Isabel de Barna, el Benja que ens espera a Pons i jo.

Desprès de reunir-nos anem a esmorzar  a Oliana , que amb el tema del tancament de bars i restaurants , fa temps que no veiem a la gent de Ca la Marisol.

Una vegada amb el pap ple, escollim anar a Sant Honorat on tenim molta feina a fer encara. Portem un parell de vies en ment però pendents del temps.

Amb el cotxe del Benja, podem pujar fins quasi el Coll de Mu però aquesta vegada en lloc d’anar per la pista anem direcció a la casa del Corb perquè les vies que volem fer queden a la dreta del massís.

En Pere i el Benjami, van a la via “Canaleta dels voltors” i nosaltres escollim la via “Anasazi” totes dues dels companys Vidal i “Rodri”.

També portem una segona via preparada per si tenim temps de fer-la.

La via “Anasazi” té tres tirades. La primera  combina l’artificial amb algun passatge en lliure, però bàsicament és artificial per la qualitat de la roca, amb passatges acrobàtics i llargs.

La segona tirada, comença amb un tram vertical i difícil però ben assegurat amb tres parabolts, desprès un tram on la verticalitat afluixa i permet progressar amb relativa comoditat, a mitja tirada torna a posar-se molt vertical i ens cal fer algun moviment en A0, (la ressenya diu que és 6a, però cal estar molt avesat en aquest tipus de roca per fiar-te de la seva consistència). L’entrada a la reunió torna a suavitzar-se la verticalitat.

La tercera tirada és la més agraïda, comença amb bones preses i amb tendència a la dreta per anar a cercar un esperó, aquí ens cal altre vegada fer servir les assegurances per progressar ( un A0 que gracies a els bons peus que hi ha, es pot fer amb comoditat fins que s’acaben les assegurances). La part final és una apretada per sortir de la verticalitat i per terreny trencat arribar al cim.

Mentre fem la darrera tirada els companys, estan al cim de La seva via i ens poden fer algunes fotos panoràmiques.

Ara tan sols en resta fer un ràpel de 35 metres fins un coll i baixar la canal per tornar a peu de via.

A la via hem passat un xic de fred, (no hem escollit bé la orientació de la via i un lleuger ventet ens ha anat castigant tota l’estona). Ara no estem per passar més fred i decidim marxar cap el cotxe.

Sort que hem decidit fer-ho perquè mentre repartim el material, la llevantada ha arribat i comença a ploure.

J. ESTRUCH