Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 14 de desembre de 2020

EL CAMÍ D'EN SAMPER

 DIUMENGE, 13 DE DESEMBRE

Una nova setmana de restriccions locals,  tenim per davant un nou cap de setmana sense poder sortir del municipi o municipis veïns.

I comença el procés de cada setmana de trucar a tots els companys per veure qui pot sortir. Aquesta vegada serem quatre perquè al no trobar cap company disposat a sortir m’he apuntat a la colla de la família Grau.

Serem, el Dani, el Jordi, el Grau i jo

Quedem a les 9,30 del matí (matinar no es una prioritat per a ells) i com a primer objectiu, (això si que ho compartim) es anar a esmorzar. Desprès ja decidirem on anar.

La primera opció és anar a Tossal Rodo que esta dins del terme d’Esparreguera i repetir una via de la colla , oberta fa molts anys, però l’afany de descoberta és més potent i acaba imposant-se anar a la via “ El camí d’en Samper” que també esta per la zona (Sant Salvador de les Espases) i no farem cap infracció perquè també és un poble veí.

Escollim pujar per la vessant d’Olesa i fer l’aproximació a peu de via de baixada.

Primer pugem al Pla del fideuer per desprès anar baixant pel torrent de l’Afrau fins just sota del díedre on comença la via.

Aquí decidim fer dues cordades, davant anirem el Jordi i jo i darrera el Dani i el Grau .

La primera tirada és una fissura perfecte però amb roca , mooolt dolenta, amb bona roca seria un off wind perfecte però els pocs trams que hem pogut fer en lliure millor posar els peus en díedre per pressionar les pedres , en lloc de fer-les servir com a tracció. Resultat...... més A0 que no pas lliure. Sort que esta hiper assegurada.

 La segona tirada, ja et deixa més joc, el fet que no segui tan vertical permet progressar millor, això si, vigilant molt la roca que és com un crocanti.

La tercera i quarta tirada es poden ajuntar perfectament bé, però com que no tenim presa i veient que de la reunió podríem fer alguna foto bonica, hem preferit fer la reunió tot i que la tirada és molt curta.

La sortida a la quarta tirada també es molt cutre i lletja però els metres finals supera una placa on la roca és molt millor.

La cinquena tirada és sens dubte, la millor tirada de la via, amb roca bona, vertical i ben assegurada, segueix un lloc de roca fins que aquest desapareix en un feixa.

La cinquena tirada i la següent son una condició per a poder sortir per dalt.

La primera, travessa un seguit de feixes molt brutes i petits murs de roca trencada, podem seguir la via gracies al rastre d’altres cordades que han deixat un camí fet, tot i ser brut i trobarem un pont de roca i tres parabolts en el recorregut (ah !! i una reunió que ens hem saltat). Hem fet reunió sobre d’una placa de roca entre dues feixes.

La darrera tirada, comença com l’anterior creuant un bosc de matolls fins arribar al peu de la darrera placa, també hi ha per fer reunió amb dos parabolts, però nosaltres hem seguit, superant la placa i fent reunió just sota el cim.

Reunits tots dalt tan sols resta agafar un camí molt marcat en direcció Est que ens deixa al Coll de l’ Orpina, molt a prop del Pla del Fideuer.

Com en tota activitat tan sols ens resta acabar-la com ho fem sempre, amb una bona cervesa.

 J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada