GERMANAUTES + SANTUARI WICHITA

 DIUMENGE, 26 DE SETEMBRE

Aquesta setmana tornem a retrobar-nos amb la colla de Vilafranca desprès de les vacances, això ens permet posar-nos al dia de les activitats fetes a l’estiu.

Finalment som cinc, en Pere, l’Angel, el Toni, l’Isabel i jo. I decidim anar a una zona que fa molts anys que no visito. La Serra de Guixers.

Esmorzem a la Torra de la Corriu, un mas enrunat que hi ha sota les parets i mentre ho fem acabem de decidir qui farà què.

Finalment tot queda aclarit, en Pere, l’Angel i en Toni van directes a la via “Santuari Wichita” i nosaltres primer farem la via “Germanautes” que tinc pendent , mentre els donem temps per fer la via abans d’anar-hi nosaltres.

Jo en aquesta zona tan sols he fet les vies “No fracking” i “Esperó Marià” i les recordo potents amb roca a controlar i poc assegurades. Però la “Germanautes” l’he trobat ben assegurada en els trams difícils i suficientment assegurada en els fàcils, vaja per a gaudir-la !!!.

La primera tirada tan sols te tres assegurances però es puja sense problemes, la roca l’he trobat millor que no recordava.

La segona, un xic més difícil que la primera però ben assegurada amb deu parabolts repartits amb bona lògica.

La tercera hem trobat un pont de roca i tres parabolts, teòricament hi ha un pitó abans de la sortida al cim però ja no hi és.

La baixada la fem per la via “No fracking” situada uns deu metres a l’esquerra amb una bona instal·lació de ràpel. Nosaltres hem fet dos ràpels, el primer fins la reunió primera i un de curt fins el terra.

Recollit el material anem a la “Santuari Wichita” tot seguint rastres de camí a peu de paret i quan arribem a peu de via, veiem als companys en les rampes finals de la via.

La primera tirada ja ens diu que aquesta via no te res a veure amb l’anterior sobretot amb la dificultat. La primera meitat de tirada és difícil i mantinguda fins arribar a una petita vauma on s’imposa agafar l’estrep per superar el darrer tram de tirada. Els passos d’artificial son llargs  i cal anar treballant-los bé.

La segona tirada, és la tirada de la via, contundent !!. Tota ella es molt vertical amb bona presa de ma però justeta de peu i pel tipus de roca cal estudiar be quina pedra aguantarà i quina no, per sort les assegurances donen vidilla a la progressió i fem reunió en un bon balcó amb vistes. Un autèntic “ Santuari”.

La tercera tirada, comença amb uns passatges finets i verticals però aviat la paret per verticalitat i permet una progressió més fluida, en aquesta tirada cal esforçar-te amb el xapatge de la corda perquè fa molta ziga zaga i pots acabar patint per entrar a la reunió.

En aquesta reunió veiem als companys que ja van camí del cotxe, (han fet tan sols aquesta via i desprès s’han dedicat a buscar bolets........  amb sort !!!).

Per no fer-los esperar gaire i a la vista que les dues tirades finals son molt tombades i sense interès escalatori, decidim baixar i estalviar-nos la passejada final.

Dos ràpels i ja estem al terra i en deu minuts al cotxe. La cervesa la farem a Solsona que encara ens queda una bona estona de cotxe.

J. ESTRUCH

DADES DE LA 1ª VIA

NOM......................................   Germanautes

APERTURISTES......................   Germans Masó

COMPANYS DE CORDA............  Isabel Notivoli

MATERIAL UTILITZAT ..............   10 cintes

DIFICULTAT MÀXIMA ..................      V+

DADES 2ª VIA

NOM...........................................   Santuari Wichita

APERTURISTES...........................  Joan Vidal

COMPANYS DE CORDA .............   Isabel Notivoli

MATERIAL  UTILITZAT .................  15 cintes, estrep

DIFICULTAT MÀXIMA..................    V+/Ae