DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE
Aquests dies de fred i vent és complicat trobar un
lloc adient per escalar.
Com que avui sortim
la Isabel i jo sols, li proposo d’ anar a conèixer una zona nova i segons els meus càlculs esta arrecerada
del vent.
Fa temps que tinc com a objectiu conèixer la zona del Bertí, completament desconeguda per mi. Recordo els anys de joventut al monestir de Montserrat que molts dels companys que venien de Barcelona em parlaven d’ una zona on s’ havien iniciat en les tècniques d’ artificial i ens parlaven dels cingles del Berti i més concretament de la Trona.
Nosaltres, els de les
rodalies de Montserrat, el lloc ens quedava molt lluny i no compensava fer un
viatge tan llarg, tenint com teníem Montserrat al nostre abast.
Però com diuen ,la curiositat mata al gat, i sempre he tingut la fal·lera d’ anar-hi.
La primera intenció
és fer la via “GEEB”, una de les clàssiques de la zona, una via semi assegurada
on cal complementar amb flotants, però que te parabolts que donen un plus de
seguretat al fer-la.
Anem carregats de
flotants com mai hem anat i per sort l’ aproximació es curta i força còmoda.
Arribem a peu de paret i comencem a inspeccionar la zona per conèixer les vies que hi ha, (també per mentalitzar-nos del que trobarem). La roca és la típica de Osona, (dolenta, terrosa, trencadissa,......... je je, tots el qualificatius dolents que vulgueu donar-li ), però no és excusa, ja hem escalat amb aquest tipus de roca i sabem el que ens trobarem.
Buscant excuses per
no pujar i en trobem una que no deixem escapar, el vent no bufa gaire aquí
sota, però la temperatura és gèlida i el company que estigui a la reunió ho
passarà malament perquè les tirades tot i ser curtes , son entretingudes i
lentes.
La decisió esta presa, no pugem !!!. Però tampoc es raó per tornar a casa de buit i gracies a la recerca feta per internet, tenim la solució al problema.
Hi ha una via , la
última de l’ esquerra de la paret , que es una escalada lliure i protegida. És la
via “Il·lusió compartida”.
La primera tirada de
vint metres, comença amb un pas on te la jugues perquè han tret un espit, el
primer, i per agafar el següent cal apretar amb una roca “dubtosa”. La resta de
tirada ja és més normal i es pot acabar de protegir amb algun flotant. Hi ha un
passatge de flanqueig a la dreta un xic complicat si no estàs avesat a escalar
en aquesta roca.
La reunió esta en un balconet. A la tirada trobarem uns deu parabolts .
La segona tirada, no
se si és perquè ja ens hem acostumat a escalar en aquesta roca però m’ ha
agradat molt més i també la he gaudit més.
Uns primers metres per una fissura dona pas a un diedre estret, acabat aquest cal sortir a una rapissa on es pot muntar una reunió intermitja que nosaltres no hem fet i per sobre trobem una placa /diedre espectacular per fer el darrer tram.
Nosaltres hem pujat
primer pel diedre, després un tram per placa i tornar al diedre per tornar a
sortir d’aquest una vegada es posa desplomat. A la darrera assegurança de la
tirada hem posat un estrep perquè ens a costat veure com sortir pel desplom que
ens separa de la reunió, fins que hem vist que calia fer un pas ample a la dreta del diedre
per agafar la placa, (més impressionant que pas difícil) La reunió
esta just sobre el desplom i no és gaire còmoda (esta muntada molt baixa). Trobarem onze
parabolts a la tirada i nosaltres hem posat un parell més de flotants.
La baixada amb un ràpel som a terra, tot i que es pot sortir per dalt i t’ estalvies tornar a fer el camí de la cinglera. Nosaltres com que no teníem res clar, hem preferit anar per terreny conegut.
El fred no ha parat,
però a la via no hem notat ni el vent ni el fred, (et deixa calent !!!).
De tornada ens aturem
al bar de Quatre Camins per fer la cervesa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.......................................... Il·lusió compartida
APERTURISTES...................... T. Martin i E. Nogues
COMPANYS DE CORDA
........ Isabel Notivoli
MATERIAL................................... 12 cintes, Semafor aliens
DIFICULTAT.................................. 6a/A0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada