Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 29 de novembre del 2021

VIA IL·LUSIÓ COMPARTIDA

 DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE

Aquests  dies de fred i vent és complicat trobar un lloc adient per escalar.

Com que avui sortim la Isabel i jo sols, li proposo d’ anar a conèixer una zona nova  i segons els meus càlculs esta arrecerada del vent.

Fa temps que tinc com a objectiu conèixer la zona del Bertí, completament desconeguda per mi. Recordo els anys de joventut al monestir de Montserrat que molts dels companys que venien de Barcelona em parlaven d’ una zona on s’ havien iniciat en les tècniques d’ artificial i ens parlaven dels cingles del Berti i més concretament de la  Trona.

Nosaltres, els de les rodalies de Montserrat, el lloc ens quedava molt lluny i no compensava fer un viatge tan llarg, tenint com teníem Montserrat al nostre abast.

Però com diuen ,la curiositat mata al gat, i sempre he tingut la fal·lera d’ anar-hi.

La primera intenció és fer la via “GEEB”, una de les clàssiques de la zona, una via semi assegurada on cal complementar amb flotants, però que te parabolts que donen un plus de seguretat al fer-la.

Anem carregats de flotants com mai hem anat i per sort l’ aproximació es curta i força còmoda.

Arribem a peu de paret i comencem a inspeccionar la zona per conèixer les vies que hi ha, (també per mentalitzar-nos del que trobarem). La roca és la típica de Osona, (dolenta, terrosa, trencadissa,......... je je, tots el qualificatius dolents que vulgueu donar-li ), però no és excusa, ja hem escalat amb aquest tipus de roca i sabem el que ens trobarem.

Buscant excuses per no pujar i en trobem una que no deixem escapar, el vent no bufa gaire aquí sota, però la temperatura és gèlida i el company que estigui a la reunió ho passarà malament perquè les tirades tot i ser curtes , son entretingudes i lentes.

La decisió esta presa, no pugem !!!. Però tampoc es raó per tornar a casa de buit i gracies a la recerca feta per internet, tenim la solució al problema.

Hi ha una via , la última de l’ esquerra de la paret , que es una escalada lliure i protegida. És la via “Il·lusió compartida”.

La primera tirada de vint metres, comença amb un pas on te la jugues perquè han tret un espit, el primer, i per agafar el següent cal apretar amb una roca “dubtosa”. La resta de tirada ja és més normal i es pot acabar de protegir amb algun flotant. Hi ha un passatge de flanqueig a la dreta un xic complicat si no estàs avesat a escalar en aquesta roca.

La reunió esta en un balconet. A la tirada trobarem uns deu parabolts .

La segona tirada, no se si és perquè ja ens hem acostumat a escalar en aquesta roca però m’ ha agradat molt més i també la he gaudit més.

Uns primers metres per una fissura dona pas a un diedre estret, acabat aquest cal sortir a una rapissa on es pot muntar una reunió intermitja que nosaltres no hem fet i per sobre trobem una placa /diedre espectacular per fer el darrer tram.

Nosaltres hem pujat primer pel diedre, després un tram per placa i tornar al diedre per tornar a sortir d’aquest una vegada es posa desplomat. A la darrera assegurança de la tirada hem posat un estrep perquè ens a costat veure com sortir pel desplom que ens separa de la reunió, fins que hem vist que calia fer un pas ample a la dreta del diedre per agafar la placa, (més impressionant que pas difícil) La reunió esta just sobre el desplom i no és gaire còmoda (esta muntada molt baixa). Trobarem onze parabolts a la tirada i nosaltres hem posat un parell més de flotants.

La baixada amb un ràpel som a terra, tot i que es pot sortir per dalt i t’ estalvies tornar a fer el camí de la cinglera. Nosaltres com que no teníem res clar, hem preferit anar per terreny conegut.

El fred no ha parat, però a la via no hem notat ni el vent ni el fred, (et deixa calent !!!).

De tornada ens aturem al bar de Quatre Camins per fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..........................................       Il·lusió compartida

APERTURISTES......................         T. Martin i E. Nogues

COMPANYS DE CORDA ........         Isabel Notivoli

MATERIAL...................................     12 cintes, Semafor aliens

DIFICULTAT..................................   6a/A0

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada