VIA C'EST PAS LA PIRE QU'ON AIT FAITE !!!

DIUMENGE, 12 DE JUNY

Moltes vegades al intentar fugir del foc , caus a les brasses, i es el que ens ha passat aquest diumenge. Ens hem passat de frenada, i cercant temperatures baixes hem trobat pedregades i una bona remullada.

Tota la setmana anem cercant lloc sense calor i per consens va sortir d'arribar-nos a Cambre d'Aze , tot i que sabem de segur que per la tarda hi haura tronada.

Es la segona vegada que vinc a escalar i la primera vegada vaig gaudir molt, per tant tot i l'amença de mal temps decidim arriscar-nos.

Com que som cinc, doa, en Pere i el Mam trien anar a la via Magic Circus i l'Angel l'Isabel i jo optem per la via “C'est pas la pire qu'on ait faire!!” de la que tenim bones referencies.

Com que ja coneixem l'aproximació ens ho prenem amb calma perquè una vegada comences no hi ha un tram de descans.

Arribem sota de la Punta Cecile i ens separem les dues cordades, a nosaltres encara ens resta una bona caminada.

A peu de via encara hi ha neu i ens obliga a començar amb sabates de muntanya per no mullar els gats, que ens posem a l'altura del sagon parabolt de la via, (el primer esta just a la linea de la rimaia).

Despres dels primers equilibris per posar-nos els gats seguim l'escalada per unes plaques molt boniques i ben assegurades, fins la primera reunió cap problema, hem trobat vuit parabolts i una reunió amb dos parabolts i un maillon per poder rapelar.

La segona tirada segueix amb la mateixa tónica, bona roca i ben assegurada, la entrada a la reunió es molt estetica . També trobarem vuit parabolts.

La tercera tirada, ja no es veu tan clara, sortir de la reunió cal fer-ho per sobre d'un gran bloc que qualsevol dia caurà. Despres va en diagonal a la dreta a cercar un diedre molt marcat que hi ha però al que acabem d'entrar, just a l'entrada cal anar a l'esquerra a cercar una fissura vertical, assegurada d'entrada amb dos pitons que costen de veure, despres tot seguit a munt fins la reunió.

Aqui les primeres boires comencen a treure el cap per darrera la serralada, però encara no son amenaçadores. Seguim escalant la quarta tirada i quan el primer arriba a la reunió, que és un pi, comença el jocs de bastons i una pedregada ens deixa freds, la pluja ho ha deixat tot xop i cal pujar amb compte.

Ja estem tots a la reunió però el cim encara queda lluny, teoricament les corades donen per acabada la escalada, tot i que recomanen sortir encordats.

Nosaltres sense dubtar-ho també ho farem i a més farem reunions fins arribar al cami de baixada.

Han estat quatre tirades de 45 metres per anar d'arbre en arbre, per un terreny relliscos, mullat i trencat.

Per sort arribats a la carena, la pluja ja para i podem baixar fins el cotxe sense mullar.nos.

Sabiem que plouria, creiem que aguantaria fins més tard, però ha estat puntual .

Al cotxe, on ens esperen els companys, marxem rapit perquè torna a començar a ploure i no ens aturem fins El Rosal on tenim algun dels cotxes, aturada que aprofitem per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................... C'est pas la pire qu'on ait faite !!

APERTURISTES....... Stefanie Roucal i Arnaud Trinquiet

COMPANYS DE CORDA........ Isabel Notivoli i Angel Guillen

MATERIAL...............................10 cintes, Semafor d'Aliens (no imprescindible)

DIFICULTAT..................... V