DIUMENGE, 26 DE GENER
Aquesta setmana torno a sortir amb la colla del Penedès amb els que fa molts dies que no coincidim.
La proposta que hi ha sobre la taula es engrescadora però crec que caldria esperar un xic a que el dia s'allargui perquè la aproximació i el retorn son molt llargs i ens podrien tocar les “puputs”.
Com a contrapartida proposo una zona en la que ells no han estat mai amb la aproximació i retorn molt més curts.
La proposta és anar a l'Alt Urgell per fer la via “Greticia”, una via situada a la pista que va a la Serra de Sant Joan tot passant per Sallent de Nargó.
En aquesta paret on hi ha tres vies conegudes i una de la que no es tenen noticies, ara fa uns quatre anys varem fer una de les vies ressenyades a la paret, el “Diedre Erik” amb la graduació més baixa de totes però que ens va fer treballar de valent.
La proposta d'avui és un xic més difícil sense arribar a la de l'altre via ressenyada que es mes llarga i difícil.
Arribem a Coll de Nargó on la temperatura es encara molt baixa i decidim aturar-nos per esmorzar al bar Tahussà i deixar que la paret s'escalfi un xic.
Acabada l'aturada sortim direcció Sallent i deixem el cotxe una vegada superada la masia d'en Pera. Ara ens toca caminar una estona.
La paret ara que la tenim propera es veu més amenaçadora que no pas vista de lluny.
Recordant punts claus de l'aproximació no triguem en arribar a peu de via , uns metres a l'esquerra de la via “Diedre Erik”, acabem de pujar la tartera i superem un petit ressalt de quatre o cinc metres que ens deixa en una feixa, punt on comença la via. Estem quasi a l'altura de la primera reunió del diedre Erik.
La primera tirada comença amb un petit ressalt i un flanqueig a l'esquerra on hi ha dos parabolts, arribar al primer es fàcil però el segon està lluny i molt llis de peus tan sols dues preses de ma que cal agafar amb la seqüència adequada, si no no hi arribes per xapar.
Aquest tram es difícil però d'aquí a entrar al diedre no hem pogut i ha calgut fer A0 en un matoll llaçat. Una vegada dins el diedre trobarem passatges de tots colors, bavareses, encastaments, un variat de passatges que anem fent fins arribar al darrer parabolt punt on cal pujar uns metres en oposició fins arribar a l'altura de la reunió i sortir del diedre per l'esquerra. La reunió la trobem sobre el gendarme que forma el diedre.
La segona tirada comença amb un lleuger flanqueig a l'esquerra per anar a cercar un desplom on trobem parabolts, el Pep s'ha empescat en treure-la en lliure i quasi ho aconsegueix, en el darrer parabolt a acabat la progressió en lliure. En Pere i jo sense cap mirament hem fet Ae descarat per reservar forces per les tirades de dalt.
La quarta tirada es veu molt assegurada i amb els parabolts molt propers, primer supera una gran placa fins arribar sota un desplom que flanqueja per sota i a l'esquerra, però a la vista que la paret està plena de molsa no ens hem plantejat forçar la situació i hem fet Ae fins arribar al arc i als arbres. Tan sols hi ha un pas difícil per entrar a la reunió.
La darrera tirada surt per l'esquerra per anar a cercar un desplom que salva per la part més dèbil amb dos parabolts i per sobre una planxa completament llisa on cal navegar entre les dues assegurances que hi ha. Confiar amb el peus es bàsic perquè de mans n'hi ha ben poques.
Una vegada a dalt preparem el ràpel perquè hem decidit pujar sense motxilles, amb dos ràpels arribem al terra , un fins la R2 i l'altre fins el terra, tots dos d'un 50 metres.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.............................................. Greticia
APERTURISTES ......................... Gaspar Maza, Paco Vargas
CORDADA.................................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch
MATERIAL.................................... 12 cintes, estrep, Joc discret de Camalots fins nº1
DIFICULTAT ................................. 6a/Ae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada