DIMECRES, 05 DE MARÇ
Aquest dimecres pensant que la resta de setmana plourà, tenim pensat sortir a escalar. En un principi volíem fer una via llarga però el dimarts van trucar-nos els companys del Berguedà que si pujàvem a Malanyeu el Joan també s'apuntaria, i sense dubtar-ho varem decidir fer un canvi de plans i la via llarga deixar-la per a propers dies.
Quedem en trobar-nos a les nou del mati al bar de la “balconada” sobre Berga i allà ens trobem set companys, avui tornem a fer “ple”.
Després d'esmorzar i xerrar una bona estona, marxem a Malanyeu sense cap objectiu concret, ja decidirem sobre la marxa.
Quan arribem a peu de paret decidim fer dos grups, uns aniran a la via Directa Carla Alarcon i el Visa , el Genis i jo ens decantem per anar a la via “de l'amo”, una via de tall clàssic que encara no he fet.
La primera tirada se la demana el “Visa”, un petit tram de roca protegit per un pont de roca i un pitó ens porta a una canal arbrada que tenim que remuntar uns metres fins a tornar a veure una placa de roca a la nostra esquerra per la que pujarem. Primer un tram protegit per dos ponts de roca en porta a una fissura que parteix la placa en dos parts, allà trobarem un petit matoll que podem aprofitar per llaçar una baga o si no posar algun flotant en la fissura, per sobre un tram vertical on cal concentrar-se, sobre la meitat d'aquest tram i a la esquerra, (mes o menys un metre) trobarem un parabolt que pertany a la via “Del Guillem” . Nosaltres no l'hem fet servir i hem posat un flotant un xic més amunt, per sobre hi ha un tram un xic trencat i entrem en un bosc on farem la reunió (no hi ha res) , però els arbres son molt grans. Total cinquanta metres.
La segona tirada surt per un diedre trencat on veurem dos parabolts a l'esquerra que no son de la via, nosaltres hem pujat per dins del diedre fins una arbres, el terreny està molt trencat i cal anar en compte amb les pedres. Una vegada als arbres veurem una placa. A l'esquerra d'aquesta hi ha uns parabolts que van amb tendència a l'esquerra, que no es la via. Just a la dreta veurem un pont de roca amb un cordino petit groguenc, que ens indica per on anar i a uns cinc metres d'aquest pont de roca veurem un pitó en una fissura horitzontal. Aquest tram es el passatge més difícil de la tirada.
Superat el clau , uns metres de bona roca fins un llavi on podrem posar un flotant i per sobre uns cinc metres de roca trencada ens deixaran la carena final.
No hi ha reunió, cal baixar darrera la carena i aprofitar un arbre per fer reunió.
Per baixar hem anat a la dreta uns cinc metres per trobar un rapel, (crec que es el final de la via “Doraimon”.
Una vegada al terra preguntem als companys per si volen fer una altre via, però diuen que millor anar a entaular-nos i fer un bon àpat.
Bé, les parets no es mouran de lloc, i un bon dinar amb la millor companyia no podem fer-lo sempre.
Decidit !!!, marxem fins a Cercs per acabar d'arrodonir el dia amb un bon dinar a “Ca la Bòrnia”.
JOSEP ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM........................................ Del Amo
APERTURISTES ................... Joan Rovira, Amadeu Pagès
CORDADA.............................. “Visa”, Genis Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL........................... 10 cintes, Joc de flotants
DIFICULTAT........................... V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada