DIMECRES, 22 D' OCTUBRE
Ara fa una setmana varem pujar a Sallent de Nargó per fer la via “Raça Autòctona” però en arribar al pàrquing tot era envoltat de boira i molta humitat ambiental, i sense perspectives que escampes aviat. Resultat, baixar a la Paret d'en Grau on ens esperava el Sol i les bones temperatures.
Avui encara tinc entre cella i cella aquesta via i li proposo al Genis d'anar a tastar-la. Els companys de la setmana anterior cap d'ells ve.
Arribem al pàrquing que hi ha per sobre de la masia de Can Pere on deixem el cotxe, avui fa un Sol radiant i aprofitem per esmorzar abans de fer l'aproximació fins a peu de via.
Com a referencia del punt d'inici tan sols sabem que està a la dreta dels sostres que barren l' entrada a la paret en la seva vessant de ponent.
Aquesta part de paret on comença la via no la coneixem, tan sols coneixem la part dreta de la parat on ja he fet dues vies, i el punt on es separen les dues aproximacions es el gran bloc que hi ha a peu dels prats.
Estem una estona per cercar el millor camí en mig d'un bosc tupi't fins que finalment veiem un peu de via, però per la ressenya no sembla que sigui el que ens interessa. Comparem la ressenya que portem i creiem que es la via Alba, la que volem fer està uns metres a la dreta.
Finalment trobem un lloc que sembla un peu de via i una baga vella penjada a la paret, ja hi som !!!.
Uns metres per sobre sembla haver-hi un pitó i mes lluny llueix una plaqueta.
Els primers metres son verticals però assequibles, fins el pitó, però després comença un festival d'adherències que deu ni dor.
Hi ha passatges que m'obliguen a posar ganxos i d'altres on cal resar per no relliscar, es un veritable mirall...... i li donen 6a !!!.
Fer els trenta metres de la primera tirada em costa més d'una hora i una vegada a la reunió veiem que anem justos de temps i si les següents tirades son com aquesta ….patirem de valent.
Solució, deixar-ho per un altre dia i cercar quelcom mes suau.
Per sort portem la ressenya de la via “ Coca de Forner” del company Rovira i del malaurat Antoni Alarcon, es una via que ja tenia per fer com a complement d'alguna altre via de la zona, però que al estar aïllada, no compensa un viatge per ella sola. ( la paret on està dona per obrir més vies, però segurament bastant mes difícils). Ara com ara en aquest pany de paret tan sols està aquesta, tot i que a la esquerra , just al costat d'un salt d'aigua es veuen parabolts de vies d'esportiva.
Aquesta via comença just a la dreta d'unes plaques característiques que hi ha sota d'una gran placa grisa i llaminera.
Comença amb un tram seguint una aresta que va a la dreta en direcció a uns desploms, però als pocs metres entra a l'esquerra per cercar unes plaques mes humanes fins una reunió a uns trenta metres. Ara estem al limit esquerra de la gran placa grisa.
La segona tirada ressegueix el limit esquerra d'aquesta placa, es una tirada força bonica que aprofita alguns arbres per assegurar -la. Trobarem quatre parabolts i dos ponts de roca en el recorregut.
La tercera tirada no es agraïda, comença amb un passatge vertical i difícil de veure , una vegada superat trobarem l'únic pont de roca de la tirada i després per terreny semi descompost fins la reunió.
La baixada amb tres ràpels de trenta metres.
Una vegada feta la via, tornem al cotxe i marxem fins Ponts per fer un bon àpat.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.................................... Raça Autòctona
APERTURISTES............... Nacho Sánchez, Xavi Graní
CORDADA …..................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL......................... 15 cintes, estrep, ganxos
DIFICULTAT....................... 6a/A1
DADES DE LA VIA
NOM................................... Coca de forner
APERTURISTES............... Joan Rovira, Antoni Alarcon
CORDADA......................... Josep Estruch, Ginés Rodríguez
MATERIAL.......................... 10 cintes
DIFICULTAT........................ V
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada