VIA DESTROYER AL MONTROIG

 DIUMENGE, 19 D'ABRIL

Hem passat del fred a la calor sense ni adonar-nos i ara ja cal estudiar molt be on anar per no patir una solejada.

Per aquest diumenge hem quedat amb la colla del Penedes però sense cap objectiu establert, tot i així hem quedat de trobar-nos a Jorba,,,,,, el que significa anar a Ponent..

El Pere te entre cella i cella la nova via oberta al Montroig.

Avui hem coincidit cinc companys o sigui que caldrà fer dues cordades.

Esmorzem al pàrquing i acabem de decidir cordades i objectius.

Finalment es decideix que el Pep i jo farem cordada, ell a mirat la via Destroyer de la Pala del Pelats i li fa gracia fer-la. Jo recordo haver mirat la tercera tirada el dia que varem fer la via “L'era del Pardals” amb el Juan Carlos i recordo una fissura molt vertical i d'aspecte molt difícil, ja se que em tocara partir !!!.

Els companys com no pot ser d' altre manera van a la nova via “Guerrers Osage”.

Sortim del pàrquing per la drecera i sortim just on comença la pujada a peu de via. Nosaltres som els primers que deixem el corriol i ens decantem a la dreta a cercar la via.

La via comença uns deu metres a la dreta del principi de la canal de baixada però ens costa força esbrinar el peu de via. (segons la ressenya, tan sols hi ha un espit a uns deu o quinze metres del terra , just on hi ha un petit sostre) Per sort recordo on comença la via que varem fer i això limita molt el terreny de recerca.

Finalment localitzem l'espit i ens preparem per l'escalada

Aquesta primera tirada te trenta cinc metres i supera un diedre /fissura vertical amb tan sols el espit que hem vist com a assegurança, la resta cal protegir-lo amb flotants.

El pas mes difícil de la tirada es on hi ha l'espit que es un pas de contorsionista, la resta es amb roca a controlar però no dolenta del tot , això si, mantinguda i molt vertical.

La segona tirada comença amb un mur vertical on veiem un espit però aquest queda molt a l'esquerra del recorregut lògic de la tirada que va a cercar un diedre característic, per no fer una volada massa gran ens hem apropat al espit per xapar-lo, per sobre segueixen un passatges atlètics per entrar al diedre on hi ha un pitó que no es veu, cal remuntar el diedre i sortir per la dreta on he trobat un passatge mes difícil del compte i sense possibilitat de protegir-lo. Superat aquest passatge, ja mes fàcil fins la reunió que es fa en una gran savina per sota i a la dreta de la fissura..

Aquesta tirada es amb diferencia la mes bonica, difícil i assegurada de la via, hi trobarem cinc espits i un pitó. El Pep se la ha cruspit quasi tota en lliure tan sols en un punt no ha pogut alliberar-la, (a casa hem vist que una piulada parla de la necessitat de pitonar en aquest punt). Jo he aguantat el tipus fins a mitja tirada i d'allà fins al final de la fissura he utilitzat un estrep aprofitant que amb les bagues passades podia arribar a la següent assegurança. Del darrer espit fins a la reunió encara resten uns deu metres molt verticals però ja amb millor presa.

A la reunió de sobre la ressenya parla de fer-la en uns arbres però a quatre metres a la dreta hi ha una reunió de parabolts que hem aprofitat.

La darrera tirada arriba fins el cim anant sempre en diagonal ascendent a l'esquerra, primer hem trobat dos parabolts en el primers deu metres i després ja res de res fins el cim,per sort es molt mes fàcil que la resta.

Quan baixem a la canal veiem els companys que estan enllestint la seva segona via, nosaltres baixem fins el peu de la via nova, sense acabar de decidir si ens hi posem o no, finalment decidim deixar-ho per una altre visita i marxem tots a Vilanova de la Sal per fer la cervesa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................ Destroyer

APERTURISTES................. Rafa i Tonet

CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL........................... 15 cintes, Camalots fins nº 2, Aliens, Joc discret fissurers

DIFICULTAT.......................... 6b/A1