DIMECRES, 29 D'ABRIL
Fa un temps , parlant amb el meu fill Guillem de vies que han quedat a la capsa de les pendents per un o altre motiu , va sorgir la via “ Els senyors de les pedres” a Roses. Una via on varem fer l'aproximació fins peu de via però per la indisposició del company no vaig poder fer.
Ell, en veure la ressenya va dir que li agradaria fer-la, ara tan sols resta trobar el dia on poder anar-hi.
Aquest dimecres, tots els astres s'han conjurat i es donen les condicions per anar-hi.
El Genis que també tenia ganes de fer-la si apunta.
Sortim a les et d'Esparreguera i no ens aturem fins arribar al pàrquing del carrer Menorca a la urbanització “Mas Fumats” de Roses. Son les nou del mati.
Esmorzem al mateix pàrquing i a les deu comencem l'aproximació.
En trenta minuts arribem al refugi “Puig de Saquera” que per cert està fet un fàstic i amb mitja hora mes ja som a peu de via, (es un bon punt conèixer l'aproximació).
Com que la via es llarga ens repartim la via en tres parts, en la primera anirà davant el Guillem, en la segona jo i ens treure de la via el Genis.
La primera tirada comença per una rampa fins arribar a la primera assegurança que es un pitó, situat en el punt on la paret es redreça, per sobre trobarem un parabolt i un pont de roca i per sobre un altre parabolt, punt on hem de deixar de progressar verticalment per anar a l'esquerra fins a trobar la reunió. Uns quaranta metres amb una dificultat màxima de cinquè grau.
La segona tirada surt recte amunt fins a trobar el fil d'una aresta que anirem seguint, trobarem un passatge un xic mes difícil que la resta poc abans d'arribar a la reunió, just sobre una agulleta.
Seguint les instruccions del Manel i la Ita baixem de l'agulla fins el collet sense cap problema i d'allà comencem un llarg flanqueig a l'esquerra, primer superem un contrafort on veiem una fita i horitzontalment anem a l'esquerra fins a trobar un pitó, d'aquest baixem a una canal que hi ha darrera plena de blocs i branques d'una esllavissada fins a arribar a la paret de l'altre costat on trobarem un parabolt i un pitó al peu d'una placa mes compacta.
Aquí fem el canvi de cap de cordada i comença la segona part de l'escalada, una placa ajaguda plena de forats ens porta a sota les orelles del gat que superem per la dreta seguint un diedre, trobarem un parabolt que ens indica que cal deixar el diedre i baixar a la canal de la dreta on trobarem la reunió després d'una petita desgrimpada. A la tirada trobarem tres parabolts i un arbre llaçat.
La reunió està dins de la canal que hem creuat abans per arribar a la placa i es el principi dels esllavissaments que hem creuat.. També hi ha el pot de registre.
En aquesta reunió cal anar en compte, perquè pedra que cau va directament als companys, una sortida fineta de la reunió dona pas a un tram molt exposat i sense possibilitat de protecció, es l'origen de la esllavissada i trobarem terra per tot arreu, entre el primer i el tercer parabolt de la tirada es molt expo si vas pel diedre, (els companys han pujat mes a la dreta i diuen que es mes fàcil i compacte.
Superat el tercer parabolt la progressió es molt mes fàcil, però les cordes pesen molt hi hem fet una reunió en un bloc amb una baga, reforçar-la amb flotants, uns cinc metres per sota de la reunió bona..
Una vegada tots reunits fem els pocs metres que ens separen de la reunió original al cim de l'agulla.
Tornem a fer canvi de cap de corada i agafa el relleu el Genis, primer amb un llarg flanqueig a la dreta que està senyalitzat amb alguna fita i fem reunió sobre una petita agulla que hem grimpat a meitat del flanqueig i després seguim fins a peu de la següent tirada on no hi ha res però es fàcil de localitzar per una fissura vertical característica.
La tirada supera aquesta fissura i segueix per un petit esperó fins arribar a una cova que superem per la seva esquerra fent reunió al final d'una petita agulla. Trobarem un arbre llaçat i un pitó en el recorregut..
La darrera tirada va a la recerca d'un esperó que ens porta directament al cim on trobarem un parabolt, uns pocs metres per sota del cim del Puig de Queralbs.
Una vegada al cim cal anar per terreny mes o menys net en direcció Nord ( a l'altre vessant de per on hem pujat) fins a trobar un petit corriol que seguirem en direcció Sud fins tornar al coll de la Jacona i d'allà desfer el camí d'aproximació.
Per baixar hem trigat el mateix que a la pujada, una hora baixant tranquil·lament.
Com que anem trobant tots el restaurants tancats decidim fer l' aturada per dinar a l'Area de l'Empordà, ja a la autopista.
Una bona bona activitat tranquil·la, solitària i amb molt bones vistes.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM.............................. Els Senyors de les Pedres
APERTURISTES.......... Jordi Tapia, Bernat Jover, Jordi Quellos
CORDADA................... Guillem Estruch, Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº 3
DIFICULTAT................. V+
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada