DIMECRES, 03 DE JUNY
Ahir a la hora de sopar encara hi ha comensals repartits per les taules i alguns d'ells també dormen al refugi, tot i que repartits a les diferents habitacions, nosaltres seguim dormint sols. Mentre fem la sobretaula del sopar varem decidir els objectius per avui.
La idea es fer una altre via del Molondro i després pujar fins la paret de la tuberia per fer alguna via allà.
Ens despertem amb un dia espectacular i com sempre a les set baixem a esmorzar i després comencem l'aproximació al Molondro. Aquesta vegada hem escollit pujar per la via “Charleston” .
EL peu de via d'aquesta està un xic mes lluny del pont, cal remuntar per la llera del riu uns cent metres, procurant no mullar-te els peus fins a localitzar unes cordes fixes que et porten a peu de via d'aquesta i la seva veïna la “Namaste”.
Les tirades d'aquesta via son mes llargues i no ens permeten enllaçar varies tirades com ahir, però el fet de presentar una graduació suau ens permet anar rapits.
Una primera tirada amb roca humida i amb molsa ens porta fins una reunió a trenta cinc metres. La tirada està protegida per onze parabolts.
La segona tirada supera un tram vertical per entrar en una placa d'adherència fins arribar a un petit mur on hi ha el passatge mes fi de la tirada al fer un petit flanqueig a la dreta per encarar una altre placa. Trobarem 10 parabolts. Per arribar a la reunió que està al final d'una feixa cal passar entre dos grans blocs característics.
La tercera tirada supera unes grades i després creua una altre feixa fins a trobar la reunió sota la propera paret. Està assegurada per vuit parabolts.
La quarta tirada supera un mur i després comença una llarga travessia a la dreta a cercar un diedre ajagut que es la següent tirada. Està protegida per nou parabolts.
La cinquena tirada supera el diedre per entrar en una fissura que seguirem uns metres fins a veure unes assegurances que creuen una placa ajaguda abans d'arribar a una feixa on farem reunió en un arbr. La tirada està protegida per vuit parabolts.
Per acabar la via encara ens resten fer els seixanta metres finals comuns a quasi totes les vies fins arribar al cim.
Aquí ens preparem per caminar una bona estona, agafem el mateix camí que ahir però aquesta vegada en direcció al Balneari i ens desviem en direcció al Ibon de Lumiacha que està al peu del nostre proper objectiu.
Per tots tres es la primera vegada que venim a aquesta paret per tant qualsevol via es bona per conèixer-la, però decidim anar a la via “ Roca por un tubo”. Que es fàcilment localitzable per la fissura obliqua del primer llarg.
La primera tirada comença en la part mes baixa de la paret, hi ha un parabolt a pocs metres del terra amb una cinta amb el nom superat aquest un flanqueig a la dreta per sota una fissura ens porta fins una placa que seguirem fins la reunió. Trobarem deu assegurances.
La segona tirada es de transició, superem unes grades on trobarem un parabolt i dos arbres llaçats.
La tercera tirada ja es mes vertical, s'enfila per unes plaques fins arribar a un mur molt llis i característica pel seu color negre i les dues ratlles blanques que el travessen de dalt a baix, hi ha deu parabolts.
La quarta tirada, es la tirada de la via, molt difícil de fer en lliure i mantinguda de dalt a baix i supera la placa fins arribar sota un encastament on hem fet la reunió en dos parabolts de progressió, (després hem vist que hi ha una reunió uns cinc metres per sobre i fora del encastament) , hi ha onze parablts i dos arbres llaçats
He trobat dos trams especialment durs, un a mitja placa amb un pas d'adherència on m'ha salvat un cordino que penja del següent parabolt i un segon tram amb una bavaresa de dits i amb molt pocs peus abans d'entrar a la xemeneia, un llarg veritablement dur.
La cinquena tirada, te un començament estrany per sortir del encastament per després entrar en una canal bruta que ens porta a un arbre mort característic que es veu a mitja paret, l reunió la tenim un xic a sobre, una vegada superada una petita placa.
La sisena tirada va enllaçant plaques amb algun passatge picant entre elles fins a situar-nos sota una petita agulla desenganxada de la paret , “el pirulo”
La sisena tirada es curiosa, cal pujar damunt del pirulo on tan sols hi cap un peu , per entrar a una canal que als pocs metres deixarem per enfilar-nos per un mur amb uns passatges durs abans d'arribar a la reunió, a la tirada hem trobat onze parabolts i un pont de roca.
Aquí s'han acabat les dificultats mes grans, ens queden dues tirades mes fàcils fins el cim, una de vint metres i cinc assegurances i l'altre de quaranta cinc metres amb sis assegurances.
Una vegada a dalt baixem pel camí que va direcció al refugi i després baixant en direcció al Ibon de Lumiacha que ja coneixem.
El camí es bonic però molt llarg i hem arribat a la Casa de Pedra a les sis de la tarda, a temps per fer la cervesa de rigor.
P. D. Malauradament arribant a casa he descobert que la maquina de fotos m'ha fet una mala jugada i cap de les fotos que he fet avui (que han estat moltes) no s'ha gravat i he tingut que cercar antigues fotos de les parets per a fer les ressenyes.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM................................... Charleston
APERTURISTES …............ J. Benedé, I.Armendariz
CORDADA.......................... J. Sansebastian, P. Riba, J. Estruch
MATERIAL.......................... 15 cintes
DIFICULTAT …................... V
DADES DE LA VIA
NOM................................... Roca por un tubo
APERTURISTES …............ J. Benedé, L. Royo
CORDADA.......................... J. Sansebastian, P. Riba, J. Estruch
MATERIAL.......................... 15 cintes
DIFICULTAT …................... 6a+ (6a/A0)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada