Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 5 de juny del 2026

VIA ANGLADA BRULL A TIVISSA

 DIMECRES, 27 DE MAIG

Aquesta setmana encara fa molta calor i cal cercar un lloc ombrívol per no quedar torrats.

Es una tasca difícil per que quasi totes les parets de Catalunya estan orientades al Sud i a mes m'agrada variar de zona on escalem.


Aquesta setmana també s'apunta el Guillem que està de vacances, o sigui que serem quatre, amb el Pep i el Genis.

Proposo anar a Tivissa on trobarem moltes parets orientades a Nord i a mes tinc curiositat per poder localitzar la nova via oberta pel Josep Enric Castellnou.

Sortim a les vuit com tenim per costum i passem per Vilafranca on trobarem al Pep i marxem directes a Tivissa on ens aturem per esmorzar al bar on acostumem a aturar-nos.

Des del bar mateix veiem les parets de sobre el poble i intentem esbrinar la possible situació de la via, però no acaba de quadrar el que veiem amb el croquis de la via, així que decidim anar a fer alguna via que tinguem ben localitzada.

Escollim anar a la Roca dels Cabells per fer la via “ Anglada Brull” una de les primeres vies obertes a la zona.


Ara ens cal agafar el cotxe i anar fins la rotonda que hi ha al final del carrer on es el càmping i que ja coneixem perquè si ha fet alguna trobada del Cavall Bernat.

Algun company ens havia dit que arribar-hi era perdedor però això es quedar-se curt.

Nosaltres hem agafat un camí senyalitzat que va al cim de la roca dels cabells (segons el lletrero) però dona una volta molt gran per pujar al cim per darrera i a mig camí veient que ens allunyem molt hem decidit creuar el bosc per anar directes a peu de paret, quina cagada mes gran !!!. El bosc està completament destrossat, sense camí evident i amb un sotabosc molt tupi't que ens ha complicat molt la vida. Total una hora per arribar a peu de via.


El peu de via tampoc es gens encoratjador, completament cobert de sotabosc i molt brut tant que al Genis se li han acabat les ganes d'escalar i al Guillem per culpa del sotabosc li ha entrat una al.lergia de cavall i tampoc es veu amb ganes de pujar.

Total que decidim pujar el Pep i jo, mentre que ells aprofitaran per cercar el millor camí de baixada. Tenim referencies que es pot rapelar la via.

Les tirades tenen totes trenta metres i decidim pujar amb una corda.


La primera tirada es molt bruta i desagraïda per les herbes i la terra que hi ha, però el darrer tram de tirada ja dona mostres de millorar amb una fissura molt vertical que cal seguir. Hem trobat quatre pitons molt difícils de veure perquè estan camuflats entre la vegetació i la terra.

La segona tirada tirada començ amb un tram espectacular primer per placa i després creuant a una fissura per sota un sostre per entra-hi , aquí hem trobat el únic parabolt de progressió de la via. En total en aquesta tirada hi ha tres pitons, dos ponts de roca o arbres llaçats i el parabolt, a mes de posar-hi flotants amb bones possibilitats d'emplaçament.


La tercera tirada presenta dues sortides, per la dreta una variant molt llaminera amb un diedre vertical graduat de 6b o per l'esquerra on hi ha la sortida original que es la que hem seguit. La ressenya del Josep Enric Castellnou assenyala sis pitons en el recorregut , però nosaltres tan sols hem trobat tres en el tram final de la tirada on si que hem trobat un pas molt complicat de veure en superar un sostre fent servir un arbre com a presa de peu i sortir al vuit de la paret i poder veure un pitó molt ben posat l'altre costat del sostre.

No hem trobat cap reunió però si que hem vist al Guillem que era per sobre nostre, ell ha trobat el camí bo i a pujat caminant fins el cim. Ha pujat amb les sabates o sigui que ens hem estalviat fer tres ràpels.


Tan sols cal fer una tirada mes de trenta metres, aquesta sense dificultat per arribar al camí.

La baixada per aquest camí, molt còmoda i directes al cotxe. El camí bo es el que porta a la ferrada i que abans d'entrar en aquesta surt per l'esquerra seguint tot el llom de la paret. A l'altura del peu de la paret del Cabells s'intueix un corriol brut que ens porta a peu de via

Per dinar ens quedem al Hostal que hi ha a l'entrada del poble i per sort hem trobat al Josep Enric Castellnou que ens ha informat de la situació de la nova via, però que està orientada a Sud, o sigui que caldrà esperar a la tardor per anar-hi.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................. Anglada Brull

APERTURISTES......... Josep M. Anglada, Adolf Brull

CORDADA.................. Pep Riba, Josep Estruch

MATERIAL................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT …............ 6a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada