DIMECRES, 17 DE JUNY
Encara no som al estiu però la calor apreta de valent, i sembla que va in crescendo.
Aquest dimecres cerquem les altures per intentar escapolir-nos del Sol i la calor .
Hem decidit pujar al Ripollès, es un xic arriscat perquè les aproximacions son llargues i per la tarda diu lameteo que pot haver-hi sarau.
Avui serem tres, el Genis, el Pep i jo.
A la Dent de Rossell he fet algunes vies, però al contrafort no ho he visitat, l'he vist tot baixant per anar a fer la paret dels Duis però no hi he escalat . Darrerament s'ha posat de moda amb la apertura de vies noves i ja es moment de fer-li una visita.
Sortim a les set de casa i després de recollir al Pep a Manresa marxem directes fins a Ripoll on esmorzem. Destres directes fins la carretera de Fontalba on aparquem.
Ara tenim una bona estona de caminar fins a peu de via.
L'aproximació diuen que es millor fer-la pel camí vell en lloc de passar per la cremallera, el camí es mes dolent però te l'avantatge que quasi sempre vas sota els arbres i a l'ombra.
La paret es plena de diedres i quasi tots tenen una via i ens costa un xic esbrinar quina es, per sort la foto de la ressenya ens ajuda i ens treu de dubtes.
A peu de via arribem després de caminar una hora i ens posem en feina deixant les motxilles al terra perquè baixarem amb ràpels.
La primera tirada supera una placa a l'esquerra d'un diedre tombat, però veiem el primer parabolt uns cinc metres per sobre, mes amunt hi han tres parabolts mes que estan en el tram delicat de la tirada i encara en trobarem un altre abans d'entrar a la reunió.
La segona tirada es curta , uns vint metres amb un tram difícil a mitja tirada per superar un diedre desplomat que cal equipar, trobarem dos parabolts un a la sortida del tram difícil i el segon a la dreta per assenyalar el camí fins la reunió.
La tercera tirada es la mes contundent de la via, supera un diedre /fissura vertical on el tram primer es el mes difícil, està protegida per cinc parabolts però cal amanir-la força amb flotants. La guia del Luichy assenyala un flanqueig a l¡esquerra quasi al final de la tirada però la foto que portem diu al contrari , un flanqueig a la dreta, nosaltres seguim aquesta segona opció tot i que no es gens fàcil i amb uns moviments estranys i espectaculars.
La reunió la fem en un replà on sembla que han acabat les dificultats, tan sols resta una tirada de vint metres amb uns primers metres caminant i un darrer ressalt per arribar a la reunió on trobarem els ràpels per baixar.
Aquí dalt un ventet ens avisa que tenim una tamborinada propera, de fet per Coma de vaca està plovent i sembla que la intenció es apropar-se.
Fem els ràpels que ens deixen a prop de les motxilles i ens preparem per marxar, però no hem estat a temps de refugiar-nos enlloc i tota la pedregada ens ha caigut a sobre.
La pluja a caigut dues hores abans del que tenia previst la meteo.
No trobem aixopluc fins arribar al oratori de la Nurieta, ara ja quasi no plou i acaben baixant fins el cotxe.
Per treure'ns la mullena, decidim aturar-nos al bar Busy de Ribes de Freser per fer un bon àpat abans de tornar a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM........................................ Nuc
APERTURISTES...................... Victor Fernández, Ferran Rodríguez
CORDADA............................... Pep Riba, Ginés Rodríguez, Josep Estruch
MATERIAL.............................. 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3
DIFICULTAT............................. 6b
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada