Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 3 de juliol del 2026

VIA SAM UEV A LA DENT D' EN ROSSELL

 DIUMENGE, 28 DE JUNY

Tot i la remullada de l'altre dia, avui decidim tornar a pujar al Ripollès, de fet es l'únic lloc on les temperatures son agradables i ens permet escalar sense deshidratar-nos.


Aquesta vegada decidim anar a escalar una via que sempre queda relegada a pendent perquè n'hi ha de millors i mes ben assegurades, però aquesta te l'al·licient que es de les primeres vies obertes a la paret.


La via es diu SAM UEV i aprofita les debilitats de la paret aprofitant al màxim les feixes per començar el màxim d'amunt possible.

De fet pujar la feixa que hi ha sobre el tunel dels Arcs es un veritable calvari.

Avui som quatre i decidim fer dues cordades , cada una amb una corda , per estalviar-nos pes. Les cordades seran el Pep i el Pere per un costat i el “Mam” i jo per l'altre.


Sortim del pàrquing on ens ha costat trobar lloc, al ser diumenge , aquest està ple, i agafem l'antic camí del cremallera, aquest camí es mes ràpid que el camí vell però te l'inconvenient que no hi ha ombra, a mes ens estalvia un tram de camí al no passar per l'oratori.

Arribem sota la Dent de Rossell i per no fer la canal d'entrada decidim fer la part de baix de la via Laia però ens equivoquem i ens posem a la via “Pilar Ploramiques” i les dificultats que trobem no ens quadren amb el que recordem els que ja hem fet la via “Laia”, total que decidim baixar i pujar per la canal.


Després d'una bona estona fent herba tracció i cordes fixes arribem a peu de via on trobem una reunió just al fil de l'aresta.

Aquí sortegem quina cordada anirà davant i ens toca “cara” a nosaltres.

El Josep comença la tirada amb tan sols la referencia que tenim que anar a cercar un arbre sec, d'assegurances cap en el recorregut, ell assegura la tirada amb un parell de flotants i jo al darrera a mes dels flotants trobo un pitó a meitat del recorregut.

La reunió la fem amb flotants i el arbre, (després al cotxe i mirant la ressenya del Kim Gil veiem que hi ha una reunió uns metres a la dreta).


La segona em toca a mi, diuen les piulades que es la mes perdedora però he tingut sort i no m'ha calgut rectificar el recorregut en cap moment, primer un pas de A1 sortint de la reunió amb un camalot del nº 2 , després en un diedre he trobat una baga podrida però que m'ha ajudat a seguir pel bon camí i amb algun flotant petit he pogut protegir la tirada on hi ha algun passatge vibrant.


La reunió la fem en dos arbres característics i a l'ombra, just en el punt que quasi la via “Kuru” toca aquesta, ( hi ha un parell de parabolts visibles a l'esquerra de la reunió.

La tercera tirada surt a la dreta per creuar un petit esperó i una canal bruta. Una vegada creuada la canal s'enfila per unes plaques amb algun tram de bavaresa bonics i arriba a sota un sostre on trobem la reunió, aquesta si amb espits i parabolts. No hem vist cap assegurança en el recorregut.


La quarta tirada surt de la reunió amb un passatge fi i en horitzontal a la dreta, on he trobat un pitó, després entra en una canal que remuntem fins un desplom i la deixem per l'esquerra i situar-nos sobre de la reunió anterior. La reunió està equipada amb dos parabolts i un espit.

La cinquena i ultima tirada es la mes llarga de la via, uns cinquanta metres, no hi hem trobat res i va navegant entre petits diedres i plaques fins arribar a la canal de sortida on trobarem un arbre amb una baga coma reunió.


Qui s'acaba la via , però encara resta remuntar la canal fins a trobar alguna fita que ens portara al camí de baixada.

Arribem al cotxe aquesta vegada sense mullar-nos.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................. SAM UEV

APERTURISTES......... Unió Excursionista Vic

CORDADA.................. Josep Aiguade, Josep Estruch ( Pep Riba, Pere Giró)

MATERIAL.................. 10 cintes, Joc de Camalots fins nº3

DIFICULTAT................. V+


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada