VIES JOSEP FATJÓ I PILICHAN AL SÓCOL DE NAIREDA

 DISSABTE, 27 DE SETEMBRE

Teòricament aquesta setmana tocava sortir lluny i fer un cap de setmana a la Dent d'Orlu però resulta que diumenge tinc un compromís que ha capgirat tots els plantejaments.

Donat que la colla si que han marxat em toca cercar company per sortir dissabte.

                                                            VIA JOSEP FATJÓ

El Genis s'apunta tot i que no podrem sortir aviat perquè ha quedat a primera hora, però ja està be perquè la meva intenció es pujar fins l'Alt Urgell per fer la darrera via oberta al sòcol Oest de Penya Naireda, la via Josep Fatjó, i es una zona on el Sol no escalfa fins la tarda i ara ja comença a fer fresqueta als matins.

La proposta es bona en tots sentits perquè el Genis diu que no hi ha escalat mai en aquest sector

Arribem al pàrquing quasi a les dotze i no hi ha cap cotxe el que ens dona tranquil·litat per anar preparant el material sense pressions.

Pugem fins a peu de via que no ens costa gaire localitzar perquè està entre les vies “Pilichan” i “Baron Rojo” que ja he fet i ens preparem per començar l'escalada.

La roca està un xic freda però la poca dificultat dels primers metres fa que no molesti gaire, trobem la reunió uns trenta metres mes amunt , una tirada assegurada amb 8 parabolts i una dificultat de cinquè grau en algun passatge.

La segona tirada es mes llarga i difícil, comença amb un tram ajagut per entrar en un tram vertical que amb la neteja que han fet resulta molt bonic de fer, hi ha pedres que fa repel us tocar-les, però resulta que estan ben fermes i no es mouen. Un tram mes vertical a mitja tirada es la part mes difícil de la via , però es deixa fer molt be, un tram mes suau abans d'entrar a la reunió completen aquesta tirada que està assegurada per 12 parabolts, hi ha algun lloc on trobarem bagues llargues en ponts de roca, però la proximitat de un parabolt fa que sigui innecessari utilitzar-les.

                                                                VIA PILICHAN

Amb dos ràpels tornem al terra. Personalment crec que es la via més suau de tots les vies que han obert en aquest sector, però igual de bonica i agradable de fer.

Aquesta via ens ha deixat un bon regust, però en volem més i li proposo anar a la via “Pilichan” que tenim uns metres a la nostra esquerra.

El Genis fa la primera tirada que te uns trenta o trenta cinc metres i està assegurada amb sis parabolts, abans hi havia una corda a mig recorregut per superar un tram trencat però ja no hi es. La dificultat de la tirada es baixa.

La segona tirada ja son figues d'un altre paner, recordo que l'altre vegada vaig suar per fer-la i vaig posar algun cat xarro per escurçar la distancia entre assegurances en algun punt, avui serà diferent, (no portem catxar ros), perquè no pensava en fer-la.

El primer tram ja es un xic difícil i amb l'assegurança lluny però es deixa fer be fins arribar a la part vertical on he tingut que apretar fort i on he trobat algun forat amb aigua dins, una vegada superat el primer tram vertical una feix eta em dona un respir per descansar abans de fer un slab, aquí just posar el peu, relliscada !!!, per sort tinc el parabolt a l'altura de genolls i no sento ni la caiguda, s'imposa un pas de A0 per no tornar a relliscar , uns metres mes i ja soc a la reunió.

La baixada amb dos ràpels per arribar al terra.

Ara tenim un dubte, fer una altre via o marxar a dinar, son les dues de la tarda i si volem dinar a ca la Marisol, millor serà marxar.

Aquesta es la decisió mes assenyada, anar a fer un bon dinar que les roques no es mouen de lloc.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Josep Fatjó

APERTURISTES................... Pilà Perales, Miquel Garrell, Ramón Rubio

CORDADA............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL............................. 15 cintes

DIFICULTAT............................. V+

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Pilichan

APERTURISTES …................ Ramon Rubio, Oscar Fernández, Miquel Garrell

CORDADA.............................. Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 15 cintes

DIFICULTAT............................ 6a

VIA OZY MANDIAS AL SOCOL DE NARIEDA

DIUMENGE, 22 DE JUNY

Tot i haver sortit ahir, les bones costums no es poden perdre i com cada diumenge he quedat amb la colla del Penedes per sortir, però avui sense res concret. Tan sols hem quedat en pujar a Organyà per trobar-nos amb el Pep que està de vacances amb la família i farà una escapada per anar a escalar amb nosaltres.

Com que fa molta calor anem a una zona ombrívola a primera hora com es la cara Oest de Narieda i més concretament el Sòcol perquè a migdia ja tindrem el Sol apretant de valent.

Som quatre , el Pep, l'Angel , en Pere i jo, per tant podrem fer dues cordades independents i repartir-nos per les vies.

El Pere porta entre cella i cella fer la nova via que han obert a la zona, tot i que jo soc reticent d'anar-hi perquè els mateixos aperturistes diuen que està tendra.

Finalment decidim que el Angel i el Pep, faran cordada i es posaran a la via “Ozymandias” i el Pere i jo ens posarem a la via “Diedre Albal” que tenim mes a la dreta.

Comencem la via i sembla un bosc penjat, que amb la pluja de la nit a més es relliscosa, la veritat , molt desagradable de fer. Arribo als primers dos pitons que em costen de trobar i segueixo pujant però escalar fent tracció a les herbes i arbres no es agradable i quan trobo un arbre prou consistent decideixo baixar i que ho intenti en Pere.

Però ell no està per la labor i decidim marxar i anar darrera els companys, que tot i estar bruta , segur que en millors condicions que hem trobat aquesta estarà.

La concepció de la via es completament diferent, aquesta es una via per a gaudir amb moltes assegurances i poder forçar fins on puguis o vulguis sense por de fer-te mal.

L' altre es mes fàcil tècnicament però molt mes exposada.

La primera tirada de la via “Ozymandias” comença amb un tram d'adherència fins arribar a un desplom que es pot fer amb A0, per sobre una nova placa d'adherència on cal navegar per trobar el millor camí està protegida amb tretze parabolts i dos ponts de roca.

La segona tirada es la tirada que presenta la roca en pitjors condicions de tota la via, un tram de roca trencada, però sanejada on hi ha molta terra per la neteja feta, amb tranquil·litat es deixa fer be fins arribar a sota la reunió on trobarem un desplom que nosaltres hem fet amb A0, hi ha com una fissura a la dreta que demana molta col·locació i força de dits per superar els primers metres. Trobarem unesquatorzeassegurances.

La tercera tirada torna a presentar roca molt bona, uns primers metres que es deixen fer be fins arribar a un desplom de roca compacta però on hi ha poca presa, aquí no tan sols fer A0 , si no que un estrep pot ajudar... i molt !!!. Per sobre un tram de roca compacta on cal llegir la roca per trobar el millor camí, fins la reunió.

Arribem a la reunió i el Sol ja comença a tocar-nos, però amb dos ràpels tornem a ser al terra.

Mentre decidim que fer, la calor comença a aixecar grans castells de boires i comencem a sentir els primers trons per ponent.

Com no volem mullar-nos l'Angel i jo marxem cap el cotxe , mentre el Pep i el Pere tornen a intentar la via “Diedre Albal” però les primeres gotes i la dolenta sensació de la primera tirada fa que deixin el projecte i baixin de la primera reunió.

Com que el Sol ja fa de les seves , tornem al Pep a Organyà i ens acomiadem amb una bona cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.............................Ozymandias

APERTURISTES ….... Miquel Garrell, Ramon Rubio

CORDADA.................. Pere Giró , Josep Estruch

MATERIAL................... 15 cintes, estrep

DIFICULTAT................ 6a/Ae 

MATINAL AL SÒCOL DE ROCA NARIEDA

 DIUMENGE, 02 DE JUNY

Aquesta setmana tenim clar on anirem perquè es fa la trobada del Grup Cavall Bernat a Oliana i alguns companys ja pugen dissabte per aprofitar el cap de setmana, però en Pere i jo pujarem diumenge i ja ens trobarem per escalar junts i després anar a dinar amb el grup.

                                                      LAS LINEAS DE NAZCA

En Pere i jo ens trobem una hora abans del que tenim per costum , per aprofitar el dia i marxem directes al pàrquing de Narieda Oest on ens trobarem amb la resta de companys.

Al pàrquing i mentre esmorzem ens diuen que ja van pujant i nosaltres comencem a fer la curta aproximació fins a peu de via. Volem fer les dues darreres vies obertes per la colla de la Seu que estan fent un molt bon treball tant de restauració com d'obertura de noves vies.

El nostre objectiu son les darreres vies obertes al sòcol de roca Narieda , en la seva vessant Oest.

Tot i que sembla mentida hem estat sols tot el dia, esperàvem trobar més cordades de la trobada que escollissin aquest indret però no ha estat així i hem tingut totes les vies per nosaltres sols.

Quan arriben els companys a peu de via , nosaltres ja estem en plena feina i a mitja via de la via “ Las lineas de Nazca”.

La primera tirada ha resultat molt bonica encara que un xic patinossa, suposem que per el poc sol que li toca. Un començament força potent amb un petit flanqueig a l'esquerra que és on es concentren les dificultats, després la dificultat baixa fins la reunió. Trobarem onze assegurances en el recorregut.

La segona tirada comença per un terreny que sembla un xic trencat , però esta molt sanejat, fins arribar a una petita ratlla que dona pas a una placa molt vertical però amb alguna molt bona presa. Aquesta placa encara la hem pogut fer en lliure salvant un petit sostre per l'esquerra, però per sobre encara ens queda una nova placa molt vertical i compacte que a ressenya gradua de A0 però nosaltres hem fet servir un estrep que el cos no està per aquestes tibades. Acaba la tirada per terreny més ajagut fins la reunió. La tirada està assegurada amb quinze parabolts.

La tercera tirada comença forta fins arribar a una nova falla de placa compacte, però amb una fissura vertical que presenta bones preses, hi ha un pas desplomat que hem forçat amb A0 i després ja baixa la dificultat fins la reunió. Trobarem onze parabolts.

En alguna tirada (crec que a les dues ultimes hi ha algun arbre llaçat amb una baga, però al haver-hi el parabolt molt proper no les hem utilitzat)

Totes les reunions estan equipades per baixar i nosaltres hem fet un rapel fins la segona reunió i un altre fins el terra.

Alguns dels companys s'han posat a la via veïna, la “Charly 10” que és el nostre proper objectiu i ens posem al darrera donat que ells ja estan a la segona reunió.

Com a la via anterior els primers metres son els més difícils de la tirada, en aquesta el pas difícil està entre la segona i tercera assegurança amb un pas d'adherència a la dreta abans d'agafar una bona presa, per sobre encara queda un tram difícil de flanqueig a l'esquerra per sortir del primer pany de paret, la resta és més fàcil fins la reunió. Aquestes tirades son més curtes que en la via anterior, uns vint-i-cinc metres i trobarem nou assegurances.

                                                             CHARLY 10

La segona tirada és més suau però també més mantinguda en el seu grau, tota ella supera un pany de paret farcit de forats que han estat netejats a consciencia permeten una pujada molt fluida. També trobarem nou assegurances.

La tercera tirada comença seguint una fissura que puja fins una placa molt compacta que ens tocara superar per arribar a la reunió. Aquesta placa es com la mateixa de la segona tirada de la via anterior, però amb un xic més de relleu que ens ha permès fer-la amb A0.

La quarta tirada és per mi la més contundent i bonica de la via.

Surt de la reunió per anar a cercar una bavaresa molt evident. La roca s molt franca , tan sols els peus van venguts perquè cal posar-los sobre terreny amb molsa i és incomode. A l'entrada a la bavaresa m'ha calgut fer un A0 per a col·locar-me en condicions per a poder progressar, la resta de bavaresa, molt potent , però es deixa fer. Sortint de la bavaresa el terreny afluixa però encara ens reserva un parell de passatges delicats abans d'entrar a la reunió que comparteix amb la via “Brownie”.

Com que els companys baixen en rapel per aquesta via, nosaltres ho fem per la mateixa que hem pujat amb dos ràpels.

Ara ja es hora de baixar a Oliana per dinar amb els companys i fer una bona sobretaula abans de tornar a casa

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.........................................Las lineas de Nazca

APERTURISTES..................... Oscar Fernandez, Miquel Garrell, Ramon Rubio

CORDADA.............................. Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 16 cintes, estrep (opcional)

DIFICULTAT............................ 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM.........................................Charly 10

APERTURISTES..................... Oscar Fernandez, Miquel Garrell, Ramon Rubio

CORDADA.............................. Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL.............................. 16 cintes, estrep (opcional)

DIFICULTAT............................ 6a/A0

ROCA NARIEDA, VIES EL NOSTRE AMIC + DE LA BROWNIE

 DIMECRES, 06 DE SETEMBRE DE 2023

L' altre dia , escalant a la Paret d' en Grau vaig comentar que els mateixos companys que havien re equipat la via on erem , havien obert unes vies a Narieda Oest amb el mateix tarannà que aquestes i aquest dimecres ho sorgit la possibilitat d'anar-hi.

                                                            EL NOSTRE AMIC

Fem la proposta i finalment s'apunten sis companys que ens trobem a les vuit a Collbató per combinar cotxes i material.

La aturada per esmorzar la fem , com sempre a Ca la Marisol i d' allà directes al pàrquing.

El pàrquing esta quasi ple i un grup de gent preparant-se per marxar. Al baixar per saludar-los resulta que son companys d'escalada, en Miquel , el Josep i una parella de companys més, tots porten la mateixa intenció que nosaltres, tastar la nova via.

Nosaltres ens preparem i fem la curta aproximació. A peu de via resulta que ja hi ha una cordada a la via que volem fer, mes les dues que ens precedeixen, caldrà fer temps !!!.

Proposo anar a fer alguna altre via de les que tenim a l'esquerra, tot i que ja les he fet i ens repartim.

Finalment les cordades queden per un costat, el Pepe, el Ramon, el Manel i l' Eduard es queden a la via “ Baron Rojo” i el Lluis i jo fem la via “El nostre amic”.

La primera tirada assegurada amb sis parabolts es vertical però amb presa generosa que et permet progressar sense patir, a més, la neteja d'arbres i pedra solta fa que puguis pujar amb comoditat.

La segona tirada és un xic més difícil i vertical sobretot a partir de mitja tirada i en el tram d'arribar a la reunió on millor anar per l' esquerra per tal d'aprofitar un tros de cadena que facilita l' entrada a la reunió. Trobarem set parabolts.

                                                               DE LA BROWNIE

La tercera és mes contundent, ja d' entrada un pas on cal tibar per xapar la primera assegurança, desprès la paret en dona un respir i finalment un diedre, més espectacular que difícil ens deixa a la reunió de la via, (compartida amb la via “Baron Rojo”

Els companys van arribant a la reunió i nosaltres baixem amb dos ràpels.

Mentre a la via “Brownie” que era el nostre objectiu primer, ja esta més lliure, una cordada esta baixant amb ràpel i les cordades dels companys estan fent la tercera tirada. Tenim el camí lliure !!!.

La primera tirada esta mooolt bruta de terra i es desagraïda de fer, la roca es croc anti i junt amb la terra que embruta les preses, cal anar amb compte, (es el peatge que cal pagar al volguer fer les vies just acabades de fer, li calen alguns xàfecs per netejar-la, però sembla que de moment caldrà fer-la tal com esta perquè de xàfecs , res de res).

La reunió esta sobre un replà a la dreta del itinerari. Trobarem deu parabolts.

La segona presenta millor roca i cercant les debilitats de la paret ens deixa sota un desplom que d'entrada impressiona. La tirada te vuit assegurances.

La tercera es molt estètica, uns passatges molt verticals per superar el desplom que surten be gracies a unes busties generoses i a una roca punxent. Superat el primer tram amb lleugera diagonal ascendent a la dreta per acabar de sortir del mur i entrar en un petit diedre al final del que trobarem la reunió. Hi ha sis parabolts.

La quarta tirada és la més contundent, una placa vertical amb petits relleus per anar progressant en lleugera tendència a la dreta fins arribar sota una llastra on hem trobat el pas més difícil, (sort d'una soca d'arbre tallat que permet escurçar la distancia entre assegurances). Sortir de la llastra també te el seu que. Una vegada superat aquest tram un diedre sinuós ens porta fins la reunió final.

Les cordades que ens precedeixen han estat benefactors i no han baixat amb ràpel, estalviant-nos el tenir que controlar les pedres que cauen.

Nosaltres si que ho hem fet amb dos ràpels.

Els companys ja ens esperen al cotxe i marxem a Coll de Nargo per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................ El nostre amic

APERTURISTES ........................... M. Garrell , R. Rubio i O. Fernandez

COMPANYS DE CORDA .............. Lluis Gabernet

MATERIAL..................................... 12 cintes

DIFICULTAT .................................. 6a

DADES DE LA VIA

NOM............................................. De la Brownie

APERTURISTES ........................... M. Garrell i R. Rubio

COMPANYS DE CORDA .............. Lluis Gabernet

MATERIAL..................................... 12 cintes

DIFICULTAT .................................. 6a/A0

VIA ENANTYUM A LA PARET OEST DE PENYA NARIEDA

 DIUMENGE, 21 DE MAIG DE 2023

Tota la setmana pendent del temps per veure la evolució i si trobarem una zona on poder escalar. Tot i preveure xafecs de tarda, sembla que la millor zona per fugir de la llevantada és a Ponent.

Finalment amb el Jordi que és el meu company d' avui, ens decantem per anar a fer una via llarga. De les propostes que li faig ell escull anar a Narieda Oest per intentar la via Enantyum.

Sortim d' Esparreguera a les set del mati, una hora abans del que acostumem a sortir, així intentem guanyar temps als possibles xàfecs de tarda.

La primera aturada la fem al bar Tahussà de Coll de Nargo i d'allà directes al parquing que hi ha sota la paret. Com que anem aviat estem sols al parquing !!!.

L'aproximació és curta però costeruda, però com que la conec de quan vaig fer la via Sauran, ens dosifiquem per arribar frescos a peu de paret.

Ja estem situats i cal començar. La primera tirada comença amb un pas de tibar per agafar la primera assegurança, els peus sobre molsa i molt vertical fan que les dues primeres assegurances els fem en A0, després tot i mantenir la verticalitat anem trobant uns forats netejats que son molt bons i permeten progressar bé, després la paret perd verticalitat i s'arriba a la reunió còmodament.

La segona tirada comença superant un petit desplom per després progressar per una placa llisa, es deixa fer bé, però a mitja placa hi ha un tram on ens cal fer A0 per superar-ho, esta molt llis per als peus, una vegada superada la placa, la resta de tirada es fàcil fins la reunió.

La tercera es bàsicament un canvi de reunió, però llarg, surts per la dreta de la reunió amb una petita grimpada i cal seguir un camí fitat fins arribar a peus del següent mur. La reunió esta a peus del mur.

La quarta tirada, s'endinsa per una canal i segueix un esperó primer per dins la canal i abans d'arribar a la reunió surt a l'esperó fent aquesta just a l'entrada del bosc de la feixa.

La cinquena tirada és una segona feixa i com l'anterior és un canvi de reunió llarg, però ben senyalitzat amb fites, fem reunió en un arbre al peu d'un diedre que es veu sanejat.

La sisena tirada supera aquest diedre que primer es veu brut i trencat però que va millorant a mesura que fem metres, amb un passatge difícil a meitat del recorregut.

La setena tirada torna a ser una canvi de reunió, però aquest ja no es tan còmode, primer cal superar un petit contrafort i entrar en una canal on trobarem una reunió al principi del següent mur,com que la tirada és curta, nosaltres ens hem saltat la reunió i hem anat fins la següent, superant una placa ben maca. Farem reunió en una petita cornissa penjada. Ara si que ja estem en el tram més vertical de la via.

La vuitena tirada esta molt assegurada, primer una sortida potent per agafar el primer parabolt , crec que els primer i segon l'hem pogut superar, però després ens ha calgut posar un estrep en algun parabolt perquè era molt llis i ni fent A0 els peus ens aguantaven, superat el tram central la tirada s'acaba per un desplom que es més suau del que sembla.

La novena tirada segueix la mateixa pauta que l'anterior, un principi que es deixa fer, una part central on no hi ha manera de fermar els peus i un tram final patent però més humà.

La desena tirada és la que he trobat les asseguirances pitjor colocades, la tirada es deixa fer per l'esquerra d'aquestes pero hi ha un punt on l'assegurança queda molt a la dreta d'on et porta la logica de la roca per pujar en lliure i t'obliga a anar pel mig de la placa sense res de res pels peus. Superat el tram la via fa un petit arc a la dreta per cercar la millor sortida a una feixa.

La darrera tirada és la que més m'ha agradat, pot ser perquè es la que més s'ajusta al grau de confort meu, una tirada mantinguda en cinquè superior o sis a amb bona roca on primer escalarem amb molts forats on tibar al gust i que a partir de mitja tirada es converteix en una escalada d'equilibri amb presses romes fins arribar a la reunió.

Ara ja som dalt, i no ens hem mullat !!!. Després de preparar el material comencem el retorn que ens fa suar més que la via, primer una bona estona de pujada on cal anar seguint fites i no perdre-les i un cop dalt del llom tota la baixada fins el cotxe.

Arribem al pàrquing i comença a caure alguna goteta. Ara ja pot ploure !!!.

Anem a Coll de Nargo per fer la cervesa que ens hem guanyat.

La via ens ha agradat, tot i que creiem que esta un xic massa assegurada, portavem un joc de flotants que tan sols hem passejat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................. Enantyum

APERTURISTES ............................. Miquel Garrell, Ramon Rubio i Franc Garcia

COMPANY DE CORDA ................... Jordi Rosillo

MATERIAL ....................................... 14 cintes, estrep

DIFICULTAT...................................... 6a/Ae

GRAN MANITÚ AL TOSSAL DE BALINYÓ

 DIMECRES, 17 DE MAIG DE 2023

S'apropa el dimecres i començo a cercar possibles objectius per fer amb el Lluís, però el dimarts, s'apunta mes personal al grup i es veu clar que caldrà

Finalment serem cinc, el Lluís, el Gines, l' Antonio i també s'apunta el Guillem aprofitant que te festa de la feina.

Escollim pujar al Alt Urgell on tenim molta roca per escollir, i jo agafo el llibre del Miquel Blanco per acabar de decidir mentre esmorzem a ca la Marisol.

Finalment optem per anar a Canelles i fer alguna via del Tossal del Balinyo. Concretament proposo anar a la zona dreta on podrem repartir-nos per diferents vies i estar propers.

Finalment decidim fer tots la mateixa via, la Gran Manitú que ja he fet amb el Lluís ara fa uns quinze anys abans de fer el Blog i que per tant no tinc ressenyada al ordinador.

Farem dues cordades, davant anirem el Guillem i jo per fer la cordada d' Estruch's i darrera aniran el Lluís, el Genis i l' Antonio.

Per anar a una via llarga anem molt tard, però el dia ja te moltes hores de llum i no patim per l'horari.

La primera tirada que va per una canal no es difícil però les assegurances son justes, i ben repartides en les zones més difícils, trobarem sis parabolts i s' en poden posar algunes més en arbres que trobarem en tot el recorregut.

La segona tirada és de les mateixes característiques, segueix superant la mateixa canal, primer per un tram vertical i ben assegurat amb cinc parabolts i desprès seguint per la canal ja molt mes ajaguda fins la reunió.

La tercera tirada surt cap a l'esquerra amb el sentit de l'ascensió i va a cercar un esperó marcat on ja es veuen algun parabolt, crec que aquesta tirada quedaria millor si la redrecessin del seu recorregut. Si seguim el itinerari que marquen les assegurances vas molt a l'esquerra per una rampa fàcil per tornar a la dreta darrera uns arbres per anar a cercar l'esperó, (si agafes recte en direcció a l'esperó pots pujar però cal fer uns quinze o vint metres sense protegir o amb flotants). Nosaltres hem anat per la ruta assegurada i el segon ha tingut que sortir de la reunió abans no acabes la tirada. La tirada esta ben assegurada i es pot fer reunió amb flotants i un arbre just acabades les dificultats, però nosaltres no ho hem fet. Trobarem set parabolts en aquesta tirada.

La següent tirada és la més suau de la via, un curt tram de roca per entrar en una feixa que creuarem fins arribar sota “l'escut” que es la magnifica placa que tenim sobre nostre. Tan sols hi ha un parabolt en la tirada.

Les tirades ciinc i sis son les millors de la via, sobretot la cinquena que supera quasi tot “l'escut” per unes plaques d'adherencia amb una roca de primera. Trobarem set parabolts i en algun tram força allunyats, amb dos trams més dificils que la resta de tirada, un al principi i l'altre arribant a la reunió. A reunió es penjada i millor no acumular gaire personal en ella.

La sisena és del mateix caire que la cinquena encara que amb una part final més suau, però el primer tram tot i ser graduat de cinquè jo li donaria un plus com a la tirada anterior. Una vegada superats els slabs inicials ve un tram més vertical que des de sota espanta però que una vegada allà trobarem molt bona presa per superar-lo. La reunió no es veu cal anar un xic a l'esquerra per superar una placa ajaguda i darrera uns arbres veurem la reunió.

Aquí s'acaba la via, però encara queda marro per arribar a la carena, nosaltres hem seguit encordats i tot cercant el camí més net i fàcil hem fet dues tirades de corda fins arribar a un petit camí transversal que ens ha deixat a la carena. La dificultat es baixa, II o III, però millor fer-ho encordat.

Quan han arribat els companys hem començat a baixar pensant ja amb la cervesa que ens hem ben guanyat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................... Gran Manitú

APERTUIRSTES ............................... G. Mañez i R. Olmos

COMPANY DE CORDA .................... Guillem Estruch

MATERIAL......................................... 12 cintes ( Joc de Camalots, prescindibles)

DIFICULTAT........................................ V+

VIA SAURAN

 DIUMENGE, 19 DE FEBRER DE 2023

A mitja setmana va enviar-me un missatge el David per sortir el diumenge i que comenci a cercar vies, al que jo vaig respondre amb una llarga llista de propostes d'alló més variat.

Ara ja tenia company per diumenge, lloc de trobada i hora i tan sols resta saber on anar..

Dissabte al vespre vaig sortir de dubtes, de les propostes fetes , diu d'anar a Naireda Oest. La seva prosposta,la via Enantyum.

A les vuit, ens trobem i marxem fins Coll de Nargó per aturar-nos a esmorzar, la via que

volem fer esta a la cara Oest i el Sol trigara en entrar. Mentre esmorzem li comento alguns punts que no se si ha previst, llargada de la via, llargada del descens,...etc.

Al tocar el tema del descens sembla que no ho havia contemplat, (ell no es dels que li agrada caminar gaire) i el descens representa hora i mitja de caminar i molt temps d'aquest en pujada. Massa estona per l'epoca que estem ara.

Una segona opció que vaig fer-li a les propostes era la via Sauran que vaig provar de fer l'estiu passat i vaig tenir que deixar a mitges en patir una caiguda a la tercera tirada, Aleshores vaig arribar a la tercera reunió però no em vaig veure capaç de continuar perquè estava molt adolorit. O sigui que conec mitja via.

L' acabo de convencer i decidim fer un canvi d'objectiu, arirem a la via Sauran.

Aparquem el cotxe i comencem la curta aproximació fins el cami de baixada de la ferrada familiar.

En aquesta em demano començar perque ja ho conec. La roca es molt freda i quasi no tenim tacte a les mans, a més la roca sembla més sabonosa que quan esta calenta, com que portem una corda de setanta metres enllacem les dues primeres tirades i ens plantem al principi de la muralla final.

La segona tirada també fem dues tirades, aquestes molt més consistents i amb les assegurances justes, ha passat pel lloc on vaig caure evitant fer el mateix itinerari i tot i que és més dificil he passat sense problemes. La segona part de la tirada, (quarta tirada si la fem normal), és més mantinguda que l'anterior, però amb un passsatges amb bavaresa de blocs molt espectaculars.

En aquesta reunió al David que m'esta assegurant ja comença a tocar-li es Sol de resquitllada.

Jo que em toca la seguent, quasi no el noto, tan sols en el canvi d'assegurador, despres torno a entrar darrera el contrafort de roca i ja no veurem el Sol fins sortir de la via.

Aquesta tirada la hem partit, m'he quedat a la primera reunió que trobem en un petit repla d'on surt la variant Segarra que el David vol fer, jo com a bon company, l'asseguraré però no tinc cap interes de provar-la, faré de “chico cinch”.

El David, com no podria ser de cap més manera, se la treu tot i patir una mica en el que deu ser el tram més dificil. Una vegada dalt el despemjo i seguyim amb la nostre via.

Em tocaria acabar la tirada, però l'estona d'assegurar m'ha deixat entumit de dits i peus i aprofitant que el David, “va calent “, li cedeixo el cap de cordada.

El tram que resta fins la reunió nostre, uns quinze metres, és sorprenentment el més assegurat de la via, cinc parabolt en quinze metres, seria normal si fos molt dificil però és una placa que no supera el cinquè superior. Per sobre la via entra en un diedre molt marcat que es la darrera tirada, però hem vist que millor fer la reunió per esvitar-nos fregaments.

La reunió on esta el David es força comoda, i podre veure´l mentre puja que sempre es millor.

El diedre és franc però amb poques assegurances, dos parabolts, però hi ha alguna soca per llaçar.

Ara estem a la darrera reunió i ja ens toca el Sol, per fi !!!. Al costat dret hi ha una corda fixa per baixar fins el rapel que es a la reunió de la variant, però nosaltres emb una sola corda de setanta no volem arriscar-nos a fer els rapels i decidim baixar per la ferrada.

Telaaaa !!!. Despres de fer la via baixar quasi tota la ferrada (hem agafat la ferrada just sota l'escala cargolada), és tota una experiencia, acabes amb els braços coma bombetes i hem trigat quasi una hora.

De baixada quasi anyorem la fresca que hem patit a la via, el Sol apreta de valent i arribem al cotxe ben suats. Ara directes a Oliana per fer la cervesa, a Coll de Nargo , tanquen per la tarda.

Una bona via i molt mantinguda.. De la variant jo no puc dir res, però encara tinc torticulis de mirar amunt mentre assegurava ...... ja , ja !!!

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................................... Sauran

APERTURISTES.................................... Jordi Palou i Marc Segarra

COMPANYS DE CORDA....................... David Tarragó

MATERIAL............................................. 16 cintes, Joc de Camalots fins nº 2

DIFICULTAT........................................... 6a