VIA RAVIER

DIVENDRES  10/08/2012

Fa dies que tenim parlat amb el Guillem de fer una escapada aquest estiu als Pirineus i ho hem dit al Gerard per si vol venir, però el Gerard  treballa i a més no li agraden les escalades a  parets llargues, ell prefereix fer esportiva, nosaltres li hem dit que podem canviar l’objectiu però no ho té clar, finalment no ha pogut venir i marxem el Guillem i jo sols en direcció a Ordesa.

Vaig fer una llista de possibles objectius , assolibles, per fer i de les propostes ell va decidir anar a fer la Ravier del Tozal.

La intenció és sortir una tarda i anar a dormir a Torla, però al final decidim marxar al mati i fer una mica de turisme, sense preses.

Sortim a les 9 del mati i la primera  parada la fem al pantà de Santa Ana, és una zona d’esportiva que no conec i almenys la veuré per situar les vies en una propera visita. Desprès carretera i manta direcció a Torla però una vegada estem al pantà de Mediano decidim anar a veure el poble d’alguns dels meus avantpassats, Castejon de Sobrarbe, fa molt i molts anys vaig anar-hi amb el meu pare i no hi he tornat mai més. El poble està tal i com el recordo però amb les cases reformades, vaja el súmmum de la tranquil·litat, no m’agrada molestar i no hem parlat amb ningú, quan ho sàpiga la meva germana segur que hem fot bronca per no dir res, i ma mare no diguem.

La visita dura deu minuts, el poble és un puny i marxem direcció Torla on arribem a l’hora de dinar.

Primer aparquem el cotxe al pàrquing de l’autobús d’Ordesa i tot visitant el poble ens aturem a dinar en un dels molts restaurants que hi ha. Encara ens queden moltes hores de llum i per omplir-les porto al Guillem de visita a Sant Nicolas de Bujaruelo, tot està ple de turistes i molt preparat en comparació a com ho recordava, però l’essència segueix igual. Tot i la calor anem a fer un petit itinerari circular d’una hora al voltant del riu Ara, tot ple de banyistes i gent fent trekking. A les set tornem a Torla per anar al servei d’informació i passejar pel poble i fer temps per anar a sopar.

El meu vici són els llibres de ressenyes i en una botiga veiem el darrer llibre de ressenyes d’Ordesa  i no puc resistir-me. Sortint de la compra ens aturem en una terrassa per fer la cervessa i descansar, desprès anirem a informació turistíca

El primer bus a Ordesa surt a les 6 del mati però també a les sis del mati obren els primers bars per esmorzar, per tant, decidim perdre el primer bus i esmorzar bé per tenir forces per aguantar el dia.

A les 10 anem a sopar una pizza i marxar a dormir, donat que al pàrquing esta prohibit dormir, encara que hi ha cotxes que hi dormen, decidim pujar fins la carretera de Bujaruelo per buscar un lloc on parar i dormir, no crec que durant la nit passin molts cotxes per aquesta carretera.

A les 11 ja estem muntant la furgo per poder dormir-hi, encara que tots dos és molt justa i som massa llargs, (tinc que muntar quelcom per dormir bé a la furgo), no dormim gaire bé perquè no hi cabem , però alguna capcinada sí que aconseguim dormir i a les 5,30 sentim el despertador, es l’hora de tornar a Torla per preparar el material i anar a esmorzar.

Cinc minuts de cotxe ens deixen altre vegada al pàrquing , mentre preparem el material veiem marxar el primer bus  i anem a cercar el bar dels esmorzars. Però sorpresa, els bars que diuen que obren a les 6 del mati, res de res, cap ha obert i un que hi ha obert es creia que eren les tres del mati i estava tancant,.A les sis i mitja i desprès de fer dues voltes al terme, desistim d’esmorzar i anem a buscar el bus . AVÍS PER A NAVEGANTS !!, encara que diguin que obren a les sis a Torla no hi ha cap bar obert.

A les set  el bus surt puntual i en 20 minuts ja estem a la praderia i començant a caminar, tenim1 hora i mitja de caminada per anar a peu de paret. A les nou estem ja al lloc on cal deixar el material que no utilitzarem i que recollirem a la baixada.

A les 9,30 ja estem a peu de paret, El Guillem comença la primera tirada, hi ha gent que la fa sense encordar-se però la seguretat és lo primer, arriba al coll i munta reunió en un arbre que té moltes cintes, jo el segueixo i sense parar enfilo per les feixes herboses, just passat el tram de quart grau, veig la reunió però la salto i  segueixo amunt fins el primer ressalt de roca important, a la reunió hi ha un espit però es molt fàcil de reforçar, ara segur que estem sobre la ressenya del Luichy, les dades quadren.

                                                            

La següent (tercera per nosaltres), però segona per la ressenya puja un diedre a l’esquerra amb herbes i roca i algun pas difícil (IV) desprès hi ha una falsa  reunió per continuar fins el començament de la paret pròpiament dita, el Guillem no ho veu clar i decideix quedar-se a la reunió falsa. Pujo fins allà i segueixo fins la reunió oficial per un terreny sense definir, entre herbes i blocs, el darrer tram ja comença a posar-se dret, la reunió la faig dins d’un forat i al peu d’un díedre.

   

                                                

 El Guillem puja fins la reunió però la seva cara ja no reflexa l’entusiasme del principi. La tirada següent em tocava a mi però amb els canvis de reunió li toca a ell, desprès de veure la ressenya i les assegurances de la paret decideix pujar ell, encara que no gaire convençut, el primer tram és bonic i aeri, desprès cal flanquejar a l’esquerra i pujar un altre díedre,  superar-lo i tornar a la dreta per fer reunió, en conjunt una tirada de cinquè grau, ara estem sota de la tirada clau de la via , la xemeneia característica, ell volia fer-la de primer, però a la vista de tot decideix deixar-me els honors.

Aquí la paret ja és vertical, comença amb un tram de cinquè fins a introduir-te a la xemeneia característica que marca la via, si no estigués tan polida segurament es podria apurar en lliure d’encastament però les parets sembles ensabonades i tan sols puc anar de clau en clau fins un bloc encastat que marca la sortida. Una vegada aquí cal sortir de l’encastament per l’esquerra i posar-te al fil de l’esperó i d’aquí  flanquejar a la dreta fins la reunió, és un tram una mica exposat i molt aeri , la reunió és una petita plataforma amb dos pitons..

Ara li toca a ell pujar i en poca estona esta a la reunió però el veig cansat i neguitós, ell mateix reconeix que esta molt nerviós i que prefereix baixar. Com que no el veig que estigui gaudint i les tirades superiors mantenen la verticalitat i la dificultat, no l’intento convèncer i començo els preparatius per baixar.

El descens ens suposa fer tres rappels amb l’única dificultat que les reunions no estan preparades per baixar i cal assegurar-les però amb una hora estem al peu de via, una vegada asserenats miro l’hora i portem quatre hores des de que hem començat, per tant l’horari era bo. Ara tan sols queda recollir el material que hem deixat al camí i marxar, que la paret no es mourà de lloc i sempre som a temps per a tornar-hi.

                                               

Per al Guillem crec que ha estat una bona experiència encara que la immensitat de l’entorn l'ha impressionat, tècnicament està preparat per fer-la, de fet la via Tanger que varem fer fa uns dies va superar-la sense problemes (i tècnicament és més difícil) però el grau de compromís de les dues vies no és el mateix i molt menys l’entorn. 

J.  ESTRUCH