VIA LA SENDA DELS ANGELS A LA PORTELLA SUPERIOR

 DISSABTE, 20 DE JULIOL

Diumenge comencem la primera escapada de vacances a Andorra, i per no perdre pistonada pujo el dissabte a esmorzar amb el material. Si hi ha companys aniré a escalar.

Com sempre al final som un munt de companys que ens trobem esmorzant i comencen a sortir propostes, fins que finalment n'hi ha una que sembla portar avantatge sobre les demès, la via “La Senda dels Angels” a la Portella Gran.

Aquesta via es la combinació de tres vies més antigues, la via “Eclipse”, la via “Ravic” i després podem fer la part final per qualsevol de les vies que porten al cim des de el coll.

A la proposta s'hi apunten el Jordi i el Xavi que fan cordada i en Ramon i l'Eduard amb els que faré jo cordada.

Arribem a peu de via amarats per la xafogor que fa però el Pas de la Portella és un lloc molt ombrívol que aviat ens recupera.

En Jordi i el Xavi aniran davant i nosaltres darrera i així ells podran anar més ràpids i no quedar enganxats amb la calor darrera una cordada de tres.

La primera tirada es molt selectiva on trobarem assegurances que mostren el pas del temps, hi ha burils, espits i parabolts tot sobre una roca arrodonida i vertical, en ha calgut fer-la en escalada combinada i amb algun passatge picant.

Arribats a la reunió encara ens trobem les dues cordades, però als companys de davant ja no els tornarem a veure fins acabar la via.

A la primera tirada trobarem unes quinze assegurances si aprofitem tot el que trobem.

La segona tirada comença per un diedre tombat a la dreta on el pas més difícil està sortir de la reunió que hem salvat amb un estrep, per sobre una savina i un burí vell ens porten a una zona ajaguda i per sobre un altre diedre de roca dolenta per entrar a una gran vauma que és la zona on coincidim amb la via “Ravic” . Fem la reunió al final de la vauma.

La tercera tirada surt de la vauma per la dreta però aviat segueix flanquejant per buscar el seu camí fins el coll, aquesta tirada es força mantinguda i trobarem dos passatges més difícils un a mitja tirada i el segon poc abans d'entrar a la reunió. Trobarem vuit assegurances.

La quarta tirada és de llarg la més suau, surt per la dreta de la reunió a cercar dos parabolts bastant propers al terra i després supera un diedre fins una savina, superada aquesta i uns metres per sobre trobarem la reunió.

A la dreta de la reunió hi ha la instal·lacio de rapel que amb un sol rapel ens deixa al terra.

Al coll de la Portella trobem als companys que ens esperen (quin remei, han vingut amb el nostre cotxe) i tots baixem al Bruc per fer un bon àpat o una cervesa .

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... La Senda dels Angels

APERTURISTES...................... Antonio Garcia Picazo, Daniel Agras

CORDADA............................... Ramon Barcelo, Eduard Quiles, Josep Estruch

MATERIAL................................ 16 cintes , estrep

DIFICULTAT.............................. 6a/Ae

TRES VIES A COLL ROIG

 DIMECRES, 17 DE JULIOL

Aquest període que estem passant és el que pitjor porto per actualitzar el blog, primer la Festa Major, després les escapades amb la família aprofitant que tots estem de vacances, total que el rep les conseqüències és el Blog que deixo abandonat i després em costa recuperar el temps perdut.

                                                   VIA DIEDRE JOAN COLET

Avui després d'uns dies de relax a Andorra toca reportar la sortida de fa una setmana amb el Jose Luis i el Genis a Coll Roig. Teòricament teníem que ser quatre però al Visa li ha sortir un entrebanc i no podrà venir.

De totes maneres serà una jornada de retrobaments perquè el Jose Luis fa temps que no pot sortir amb nosaltres i ja l' anyoravem.

Sortim d'Esparreguera, el Genis i jo, donat que al Jose Luis li va millor pujar per Granollers i ens trobem a Ripoll. D'allà després d'esmorzar directes a Coll Roig.

No tenim cap objectiu concret, tan sols ensenyar-li al Jose Luis la zona perquè no la coneix.

Arribat al pàrquing, tan sols hi ha dos cotxes, un del Santi (que segurament està treballant amb nous projectes, però que no hem vist) i un altre cotxe que per les veus que escoltem estan a la via Malats de roca.

Nosaltres veient el panorama ens decantem per anar al “Diedre Joan Colet” que esta completament a l'ombra.

Com que no fa gaire temps que ja vaig fer-la serà una bona pedra de toc perquè conegui la zona.

La primera tirada comença suau però a meitat de la tirada hi ha algun passatge “peleon “, per sort el bon assegurament que hi ha a totes les tirades et permeten forçar sense por a fer-te mal. Trobarem onze assegurances.

La segona tirada la hem ajuntat amb la tercera, no es gaire còmode de fer-ho però permet guanyar temps. Trobarem tres assegurances al primer tram abans de trobar la reunió i una més en el flanqueig de descens fins la reunió.

                                                     VIA EL POU DE LES BRUIXES

 La tercera tirada és personalment la millor de totes i igual que l'altre vegada que vaig fer-la ha sortit fins que hem arribat al tram d'encastament que no he pogut fer, (aquest pas el tinc a travessat). Trobarem deu assegurances.

La quarta tirada i última comença amb un pas fort fins el primer parabolts i després per terreny més fàcil fins la reunió . En aquesta tirada trobarem tres parabolts i dos ponts de roca.

Una vegada acabada la via baixem caminant i aprofitant que a la via “El forat de la bruixa” encara tenim ombra, li proposem al Jose Luis fer-la perquè provi la roca anant de primer de cordada.

La primera tirada la treu sense problemes, hi ha nou assegurances.

La segona, amb un xic més de dificultat , també li surt, hi ha trobat deu assegurances.

Ara estem a dalt i en lloc de baixar fent els dos ràpels els proposo anar caminant i així coneixerà tots el camins per si vol tornar-hi. Aquesta vegada baixem fins les motxilles per beure aigua i descansar a l'ombra

Sembla que comença a apretar la calor, però el Jose Luis ha vist l'aresta per on pujaven els escaladors de l'altre cotxe i diu de fer-la, tot i la calor.

Sense dubtar-ho ens hi posem i així el Ginés també podrà fer les seves tirades de primer de corda.

                                                     VIA MALALTS DE ROCA

La primera tirada, encara a l'ombra presenta vuit assegurances.

La segona, una magnifica placa , plena de forats ens deixa en un collet, on també trobarem vuit assegurances.

La tercera es un canvi de reunió a l'esquerra per a posar-nos sota una placa plena de canalons , el primer tram i un petit desplom al segon tram, també trobarem vuit assegurances. La quarta tirada és un diedre un xic peleon on trobarem sis assegurances.

La quarta tirada és un canvi de reunió, cal caminar per una feixa fins a situar-nos sota el ressalt final.

D'aquí podríem escapar-nos ara que ja comença a apretar la calor, però no ens agrada deixar les coses a mitges i decidim fer la ultima tirada que està assegurada amb nou peces i un camalot que hem posat nosaltres.

Ara si, tots dalt, fem un petit rapel i tornem a ser al camí de baixada que fem directes fins les motxilles i al cotxe que la calor ja fa estralls.

De baixada just a la sortida de Ripoll ens trobem un accident , per sort podem sortir de cua per entrar a buscar el cotxe i aprofitar per dinar amb tranquil·litat, perquè a l'accident hi ha hagut morts i han trigat un parell d'hores en tornar a obrir la circulació.

Avui a tocat repetir totes les vies que hem fet, però el Jose Luis ha quedat satisfet.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Diedre Joan Colet

APERTURISTES................. Santi Sanz, Toni Vilaseca

CORDADA........................... Gines Rodriguez, Jose Luis Gomez, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes

DIFICULTAT.......................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM..................................... El Pou de les Bruixes

APERTURISTES................. Santi Sanz

CORDADA........................... Gines Rodriguez, Jose Luis Gomez, Josep Estruch

MATERIAL........................... 11 cintes

DIFICULTAT.......................... V

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Malalts de Roca

APERTURISTES................. A. Alarcon, J. Baraldes

CORDADA........................... Gines Rodriguez, Jose Luis Gomez, Josep Estruch

MATERIAL........................... 12 cintes

DIFICULTAT.......................... V+

MATINAL A LA REGIÓ DE FRARES I AGULLES

 DILLUNS, 15 DE JULIOL DE 2024

Seguim de Festa Major i això ja s'acaba avui dilluns, però aprofitant que quasi tots els espectacles son per la tarda i que tot està tancat pe festa, hem quedat amb el Genis per sortir a fer una matinal.

                                              ARESTA BRUC DE LA SENSENOM

És l'excusa perfecta per tornar a Agulles amb la maquina de retratar i fer les fotos que no vaig poder fer el dissabte. També aprofitarem per fer alguna escalada nostàlgica per la zona.

Avui per aquí dalt no hi ha personal, estem completament sols .

El refugi també resta tancat i pugem directes fins els peus de l'agulla Sensenom. Farem la seva Aresta Brucs i podrem fer les fotos de la paret de la Carena del Dumbo.

La via es de les més estètiques i boniques d'aquesta regió, tot i la seva poca dificultat però amb un traçat d'allò més encisador.

Les assegurances cal anar a caçar-les com si fossin “rovellons” perquè n'hi ha poques i mimetitzades amb la roca, nosaltres hem trobat dos burins sense plaqueta a la primera tirada

En la segona ja trobem equipament més modern, tres espits

A la tercera un xic de tot, trobem un espit i un burí sense plaqueta

A la quarta i ultima hi ha un parabolt, un espit i un burí sense plaqueta.

La baixada és amb un rapel pel darrera fins un collet i després per la canal que separa la Agulla a l'Ànec que tenim just al costat de Ponent.

                                                     

                                                            ARESTA BRUC DE L'ÀNEC

Per amortitzar el mati ens apropem a l'aresta Bruc d'aquesta agulla, una altre de les clàssiques que cal fer per gaudir un bon panorama.

Aquesta és més curta i tan sols cal fer dues tirades.

Nosaltres escollim pujar tota l'aresta, tot i que els primers varen entrar per la canal de la dreta aprofitant una fissura que puja fins el replà de la primera reunió.

La primera fins un replà , te seixanta metres on trobarem dos parabolts i un burí sense plaqueta.

La segona molt mes curta està molt ben assegurada i hem trobat cinc parabolts.

El rapel també curt per la vessant Nord i tornar a baixar per la canal fins trobar el peu de via que hem fet.

Ara ja comencem a pensar en tornar al Bruc per fer la cervesa de rigor, però encara li proposo fer una darrera tirada per amortitzar la pujada.

Li proposo anar a fer una via d'en Dalmau i Portes que varem veure a la dreta de tot de la carena del Dumbo, la via Aresta Nord Est.

Amb el material penjat baixem uns metres per la Canal Ample i ens decantem a la dreta per anar a cercar el peu de via. Com que ho tinc recent de la setmana passada, aviat arribem i ens preparem per fer la via amb tot, a dalt decidirem si tornem abaixar per la Canal Ample o fem la Travessa d'Agulles per tornar a les Portelles.

                                       ARESTA NORD EST DE LA CARENA DEL DUMBO

La via la hem trobat més exposada del que teníem previst en veure la seva graduació, hem trobat tres parabolts en tot el recorregut de trenta cinc metres i la roca un xic crostosa, de fet tots dos hem tingut algun ensurt al trencar-se alguna pedreta en el recorregut. La dificultat un xic per sobre el que diu la ressenya.

Ara la calor comença a apretar i preferim tornar a l'ombra i ho fem altre vegada per la Canal Ample.

Al Bruc trobem tot tancat al ser dilluns i baixem fins la benzinera a veure al “Chuli” per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Aresta Bruc de la Sensenom

APERTURISTES...................... J. Vendrell, Rebollo, J. Vila

CORDADA................................ Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL................................ 5 cintes

DIFICULTAT.................................. IV

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Aresta Brucs de l'Anec o GAM

APERTURISTES...................... Poyuelo, Sunye, Farres

CORDADA................................ Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL................................ 5 cintes

DIFICULTAT................................ IV

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Aresta Nord Est a la Carena del Dumbo

APERTURISTES...................... Joan Portes, J. M. Dalmau

CORDADA................................ Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL................................ 3 cintes

DIFICULTAT............................... V

VIES LLIMAC GROC I XILINDRIN A LA CARENA DEL DUMBO

 13 DE JULIOL DE 2024

Estem en plena Festa Major i l'únic que no pots fer aquests dies és..... dormir !!! i més si tens l'embalat dels concerts a pocs metres de casa.

Tenim música fins les quatre de la matinada !!!.

                                                    VIA  LLIMAC GROC

Però les bones costums no podem deixar-les i el dissabte és el dia de pujar a ca l'Anna per esmorzar i escalar , si encarta.

A les vuit ja soc al Bruc sense tenir cap objectiu i amb l'esperança que algun company no segui de vacances i vingui per escalar .

Finalment ens trobem els de sempre i algun company més que també s'apunta a la festa.

Com és preceptiu, comencen a sortir propostes de tota mena fins que finalment sembla concretar-se amb unes vies que no he fet i que s'adapten al dia d'avui, curtes i no gaire lluny.

A aquesta proposta ens hi apuntem tres, en Ramon Barceló, en Ramir Aparici i jo. La resta s'apunta a altres propostes.

Marxem fins el pàrquing de Can Massana on tindrem que deixar el cotxe. El nostre objectiu, unes vies que hi ha a la Carena del Dumbo en plena Regió d'Agulles. Aquí me'n adono que m'he deixat la maquina de fotos, caldrà fer servir el telèfon per a tenim algun record.

Ens aturem al refugi una estona per parlar amb la gent del refugi i marxem vers el nostre objectiu.

Remuntem la Canal Ample fins arribar a la pedra recolzada que assenyala la darrera pujada abans del Portell Estret i ens decantem a l'esquerra per un bosc que havia viscut millors èpoques, (ara està molt sec i amb molts arbres morts) ja som a peu de paret i localitzem les vies que hi ha.

La primera que trobem és la via “ Llimac Groc”, una via d'en Joan Portes i en Joan Miquel Dalmau, que fa pocs dies va deixar-nos (E.P.D.).

                                                         VIA XILINDRIN

A la dreta en tenim una altre via dels mateixos escaladors i si anem a l'esquerra de la roca trobarem dues vies del company Remi Bresco.

Com que tenim el material sota de la primera via, decidim començar per aquesta i anar fent fins que en tinguem prou.

La primera tirada de la via “Llimac Groc” comença amb un lleuger flanqueig ascendent a l'esquerra fins una petita vauma que salvem per l'esquerra i després seguir parabolts fins la reunió, la tirada te un 35 metres i trobarem vuit parabolts. La tirada es mantinguda entre el quart i cinquè grau, sense complicacions.

La segona tirada és mes curta i també menys mantinguda, poc a poc va perdent verticalitat i trobarem la reunió just al final de la roca més compacta. La reunió està equipada amb parabolts i te un maillon per baixar al terra amb un sol ràpel, trobarem tres parabaolts en el recorregut.

Ara ens decantem per anar a fer una de les vies del Remi, i ens decantem per la via “Xilindrin”.

Aquesta via no te res a veure amb l'anterior, presenta una escalada amb menys assegurances i on cal anar concentrat durant tot el recorregut.

Nosaltres no hem vis el primer espit ( el tercer de cordada , si que l'ha trobat) i en lloc de pujar els primers metres en lleugera diagonal a la dreta des de la canal, hem començat per la via “Nexus” per aprofitar la primera assegurança i després per sobre d'un petit desplom hem flanquejat horitzontalment a la dreta per trobar el que seria el segon espit de la via, per sobre i abans de trobar la reunió encara hem trobat un tercer espit i el forat on posar un Camalot del 0,75 poc abans d'entrar a la reunió.

Mentre pugen els companys ens envolten les boires i un petit ruixat ho ha deixat tot mullat

La segona tirada és un xic més suau, però exposada, trobarem un espit al poc de sortir de la reunió i per sobre res més. En el tram més vertical hem posat un Camalot nº1 en un forat i hem llaçat un merlet.

Superat el tram vertical ens hem decantat a la dreta fins a trobar la reunió de la via “Llimac Groc” per tornar a baixar amb un ràpel.

El ràpel el fem envoltats d'una boira humida que ens condiciona la possibilitat de fer una altre via.

Decidim que per avui ja en tenim prou, cercàvem ombra i hem acabat mullats, però a Ca l' Anna m'espera una bona cervesa abans de tornar a la Festa Major.

JOSEP ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Llimac Groc

APERTURISTES .................... Joan Portes, Joan Miquel Dalmau

CORDADA.............................. Ramir Aparici, Ramon Barcelo, Josep Estruch

MATERIAL ............................... 8 cintes

DIFICULTAT............................. V

DADES DE LA VIA

NOM........................................ Xilindrin

APERTURISTES .................... Remi Bresco

CORDADA.............................. Ramir Aparici, Ramon Barcelo, Josep Estruch

MATERIAL ............................... 5 cintes, Camalots nº 0,75 i 1

DIFICULTAT............................. V