MATINAL MONTSERRATINA, DUES VESSANTS D'UNA MATEIXA AGULLA

 DISSABTE, 27 DE MAIG DE 2023

Aquesta setmana hem quedat amb el Ramon per sortir, però l'objectiu que teniem esta molt de moda ara i segur que trobem més cordades amb les mateixes intencions que nosaltres, per tant decidim posposar-ho per un altre dia i quedar-nos per “Ca la Montse”.

A les nou quedem per esmorzar a ca l' Anna i pensar una matinal.mentre fem un bon esmorzar.

Finalment ens decantem per anar a Agulles i fer una de les propostes que hem preparat, anirem a la zona interior d' Agulles i més concretament a l'agulla Manolito Garcia o Cota 94.

El nostre objectiu, la via “ Master & Comander” dels germans Masó, una via sense gaire compromís i que segueix un amagat esperó que uneix varies agulles.

Després d' esmorzar som tres, l' Eduard també s'apunta.

L'aproximació la fem fins el refugi d'agulles i seguim per la canal de l' Ou de Colom fins arribar sota el seu contrafort, just superat aquest i quan la canal comença a posar-se més costeruda, trobarem la nostra via a la dreta.

La primea tirada es dreta i un xic relliscosa per la poca insolació de la canal, però superats els primers metres la roca millora i es deixa fer bé. Trobarem un pitó i dos parabolts en els vint-i-cinc metres de la tirada.

La segona tirada és més llarga, amb un primer tram més vertical i protegit amb tres parabolts i un pitó que costa de veure perquè esta mimetitzat amb la roca. La resta de tirada no esta protegida però va perdent verticalitat progressivament fins arribar a un arbre on farem la reunió, (no hi ha res).

La tercera tirada surt a l'esquerra de la reunió per anar a cercar l'aresta, pasarém per un petit gendarme que enumenen “el grumet” i segueix per l'aresta fins a un coll que trobarem a l'altre costat de l'agulla. El tram més compromes de la tirada es la baixada del cim de l'agulla fins el coll però hi ha un petit matoll amb dues bagues i un mosquetó que permeten fer el descens amb la seguretat de la corda per dalt.

La quarta tirada ja ens porta a l'agulla “ Manolito Garcia”, uns primers metres verticals assegurats amb un parabolt fins a situar-nos sota un desplom i flanquejar aquest per sota en direcció a l'esquerra, aquí trobarem un pitó, i continuarem fins una canal que ens portarà a la reunió, sota el cim de l'agulla.

La cinquena tirada te uns primers metres verticals i després caminant fins el cim, nosaltres hem fet reunió a l'altre vessant on trobarem la instal·lació del rapel.

Un petit rapel de vint metres ens deixa al coll per on passa el cami que baixa fins el Coll d'Agulles..

Ja hem fet la nostra escaladeta, però és aviat per tornar i decidim fer una segona via. Baixem per la vessant Est i anem a cercar alguna de les vies que superen aquesta paret.

Ens decantem per fer la via “Iroquesos” que comença al vell mig de la paret, darrera d'un pi gegantí.

Aquesta via és més picantona que l'anterior, ja comença amb uns passatges d'artificial que podem fer en A0, la roca esta coberta de molsa i rellisca molt, però per sobre de la segona assegurança la roca millora, la via esta ben assegurada i permet apurar la dificutat que poc a poc va perdent verticalitat fins arribar a la reunió que trobarem despres de creuar una canal humida. A la tirada trobarem set parabolts en el tram inicial i més vertical i un doble burí en el trajecte més fàcil fins la reunió.

La segona surt just recte per sobre de la reunió, sempre a l'esquerra de la canal humida, els primers metres son potents fins un petit llavi on ens ha calgut fer A0 després sempre amb la mateixa tònica de bona roca i bon equipament anirem pujant fins la reunió.

Aquesta reunió esta equipada amb anella, però dubtem si baixar o acabar la via fins dalt.

Escollim la segona opció, uns metres ajaguts ens porten a la darrera reunió que hem fet de la via anterior i que aprofitem per assegurar-nos i continuem fins la instal·lació de rapel.

Un nou rapel i ja som al terra.

Ara si que ja en tenim prou, per baixar per un lloc diferent decidim fer-ho per la Canal Ample fins el refugi i despres directes al cotxe, la cervesa de Ca l'Anna ens espera.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................ Master & Comander

APERTURISTES............................ Oscar i Albert Masó

COMPANYS DE CORDA............... R. Barcelo i Eduard Quiles

MATERIAL..................................... 10 cintes

DIFICULTAT.................................. V

DADES DE LA VIA

NOM................................................. Iroquesos

APERTURISTES ............................. Joan Vidal

COMPANYS DE CORDA............... R. Barcelo i Eduard Quiles

MATERIAL..................................... 10 cintes

DIFICULTAT.................................. 6a/A0

VIES ESPIGOLO sortida SUPER DIEDRE + ESPERÓ DAIKIRI

 DIMECRES, 24 DE MAIG DE 2023

Avui és un dia amb moltes possibilitats de mullar-nos, però tot i la meteo he quedat amb el Lluis per sortir.

Com sempre ens trobem a bar de l'Angelita i portem alguna proposta al sarró. Però la proposta que avui li porto no acaba de satisfer-lo i cal estudiar un pla B.

Finalment decidim anar a Garraf perquè els ruixats diuen que seran per l'interior i tota la costa s' en escapa.

Com que avui anem sobrats de temps, fem la parada per definir el objectiu a les Casetes on fem un bon esmorzar i d' allà directes a Garraf. (Per cert !!!, des de l'u de maig ja es paga el pàrquing!!!).

La primera pensada era fer les vies de la cantera “Mojito pal nenito “ i “Sweet home buenos aires” però arribats a l'explanada hi ha un curset que tenen ocupades tota la zona i decidim fer un canvi d'objectiu.

Anirem a la cantera esquerra però hi ha una cordada començant una de les vies, tan sols ens queda les vies que hi ha entre un sector i l'altre, encara que no sabem en quina ens posem.

Finalment escollim una via que comença darrera el pi que hi ha al cim del triangle de terra, no sabem segur quina és perquè en pocs metres n'hi ha tres tot i que creiem que es la “Espigolo”.

La via comença en un mur vertical que als cinc o sis metres ja s'ajau, esta protegida amb parabolts sikats. Els primers metres estan ben protegits amb tres parabolts però després cal navegar per una placa ajaguda fins la reunió a uns vint-i-cinc metres, on trobem dos parabolts amb anella per baixar. Nosaltres no volem fer-ho i decidim pujar a veure que trobem.

La segona tirada, sense protecció es una tartera on cal progressar amb compte i hem arribat a uns arbres on trobem una baga, tot axó als seixanta metres.

Ara tenim un dilema, per la dreta podem sortir quasi caminant i per l'esquerra veiem un diedre molt llaminer on brillen algunes assegurances. Decissió presa, cap el diedre !!!.

Una nova tirada de trenta metres creuant tarteres i trams de roca trencada ens deixen sota el diedre amb un parabolt on fem reunió.

Sortim de la reunió amb un tram vertical assegurat per dos parabolts però no veiem la continuació. L'entrada al diedre es delicada d'aspecte però que resulta agraïda de roca, un parell de metres sobre l'entrada un nou parabolt i ara si que veiem la continuació, està assegurada!!!.

El diedre és molt bonic i cal apretar, en alguns trams ens cal fer A0 perquè la paret de l'esquerra rellisca molt i costa trobar la posició, anem superant el diedre i just abans d'entrar a la reunió un pas desplomat ens fa posar un estrep, (si estàs fort, suposo que tibant del ferro pots superar el tram, però si portes estrep millor fer-lo servir ).

La reunió es penjada i un xic incomoda però permet fer unes fotos molt bones al company.

La següent tirada esta completament neta però es pot assegurar amb flotants, un diedre en sporta a les grades finals i fem reunió en un arbre a l'ombra que el Sol apreta.

Una vegada al cim baixem pel cami que va al sector “Mala Dona” perquè com que es aviat volem aprofitar per fer la via “Esperó Daikiri” que creiem que esta a l'ombra.

A peu de cantera vessant nord, cerquem el camí d'aproximació a la via, que cap dels dos coneixem, però amb intuïció aviat trobem rastres de pas i la corda fixa que hi ha abans d'arribar a peu de via.

La primera tirada esta molt polida i rellisca molt, cal anar en compte, per sort la dificultat no és molt alta i si et separes de la linea lògica la roca esta millor. Trobarem quatre parabolts fins la reunió que esta al mateix fil de l'esperó.

La segona tirada comença superant un diedre i aviat es posa just al fil de l'esperó que no deixarem fins que la paret perd verticalitat i entra en la rampa final. Trobarem un pitó, dos parabolts i un pont de roca.

Una vegada acabada la via, remuntem el camí tornem a baixar per la cantera Nord i poder fer les fotos de la via per ressenyar-la.

Arribem al cotxe i per mandra de pujar fins la plaça a fer la cervesa tornem a les Casetes de Sitges per fer-la.

Hem arribat a Esparreguera sobre les quatre i en lloc de mullar-nos hem passat una calor de ple estiu.

Revisant les ressenyes a casa crec que hem fet la via “Espigolo sortida Super Diedre” per les referències que he trobat al blog de “Bloc Empotrat”.

J.ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................Espigolo sortida Super Diedre

APERTURISTES .................. ????

COMPANY DE CORDA........ Lluis Gabernet

MATERIAL ........................... 14 cintes, estrep (opcional)

DIFICULTAT.......................... V+/A0

DADES DE LA VIA

NOM..................................... Esperó Daikiri

APERTURISTES ................ Alex Agulló, J. Mª Garcia, Isabel Notivoli

COMPANY DE CORDA ...... Lluis Gabernet

MATERIAL........................... 5 cintes

DIFICULTAT ........................ V

VIA ENANTYUM A LA PARET OEST DE PENYA NARIEDA

 DIUMENGE, 21 DE MAIG DE 2023

Tota la setmana pendent del temps per veure la evolució i si trobarem una zona on poder escalar. Tot i preveure xafecs de tarda, sembla que la millor zona per fugir de la llevantada és a Ponent.

Finalment amb el Jordi que és el meu company d' avui, ens decantem per anar a fer una via llarga. De les propostes que li faig ell escull anar a Narieda Oest per intentar la via Enantyum.

Sortim d' Esparreguera a les set del mati, una hora abans del que acostumem a sortir, així intentem guanyar temps als possibles xàfecs de tarda.

La primera aturada la fem al bar Tahussà de Coll de Nargo i d'allà directes al parquing que hi ha sota la paret. Com que anem aviat estem sols al parquing !!!.

L'aproximació és curta però costeruda, però com que la conec de quan vaig fer la via Sauran, ens dosifiquem per arribar frescos a peu de paret.

Ja estem situats i cal començar. La primera tirada comença amb un pas de tibar per agafar la primera assegurança, els peus sobre molsa i molt vertical fan que les dues primeres assegurances els fem en A0, després tot i mantenir la verticalitat anem trobant uns forats netejats que son molt bons i permeten progressar bé, després la paret perd verticalitat i s'arriba a la reunió còmodament.

La segona tirada comença superant un petit desplom per després progressar per una placa llisa, es deixa fer bé, però a mitja placa hi ha un tram on ens cal fer A0 per superar-ho, esta molt llis per als peus, una vegada superada la placa, la resta de tirada es fàcil fins la reunió.

La tercera es bàsicament un canvi de reunió, però llarg, surts per la dreta de la reunió amb una petita grimpada i cal seguir un camí fitat fins arribar a peus del següent mur. La reunió esta a peus del mur.

La quarta tirada, s'endinsa per una canal i segueix un esperó primer per dins la canal i abans d'arribar a la reunió surt a l'esperó fent aquesta just a l'entrada del bosc de la feixa.

La cinquena tirada és una segona feixa i com l'anterior és un canvi de reunió llarg, però ben senyalitzat amb fites, fem reunió en un arbre al peu d'un diedre que es veu sanejat.

La sisena tirada supera aquest diedre que primer es veu brut i trencat però que va millorant a mesura que fem metres, amb un passatge difícil a meitat del recorregut.

La setena tirada torna a ser una canvi de reunió, però aquest ja no es tan còmode, primer cal superar un petit contrafort i entrar en una canal on trobarem una reunió al principi del següent mur,com que la tirada és curta, nosaltres ens hem saltat la reunió i hem anat fins la següent, superant una placa ben maca. Farem reunió en una petita cornissa penjada. Ara si que ja estem en el tram més vertical de la via.

La vuitena tirada esta molt assegurada, primer una sortida potent per agafar el primer parabolt , crec que els primer i segon l'hem pogut superar, però després ens ha calgut posar un estrep en algun parabolt perquè era molt llis i ni fent A0 els peus ens aguantaven, superat el tram central la tirada s'acaba per un desplom que es més suau del que sembla.

La novena tirada segueix la mateixa pauta que l'anterior, un principi que es deixa fer, una part central on no hi ha manera de fermar els peus i un tram final patent però més humà.

La desena tirada és la que he trobat les asseguirances pitjor colocades, la tirada es deixa fer per l'esquerra d'aquestes pero hi ha un punt on l'assegurança queda molt a la dreta d'on et porta la logica de la roca per pujar en lliure i t'obliga a anar pel mig de la placa sense res de res pels peus. Superat el tram la via fa un petit arc a la dreta per cercar la millor sortida a una feixa.

La darrera tirada és la que més m'ha agradat, pot ser perquè es la que més s'ajusta al grau de confort meu, una tirada mantinguda en cinquè superior o sis a amb bona roca on primer escalarem amb molts forats on tibar al gust i que a partir de mitja tirada es converteix en una escalada d'equilibri amb presses romes fins arribar a la reunió.

Ara ja som dalt, i no ens hem mullat !!!. Després de preparar el material comencem el retorn que ens fa suar més que la via, primer una bona estona de pujada on cal anar seguint fites i no perdre-les i un cop dalt del llom tota la baixada fins el cotxe.

Arribem al pàrquing i comença a caure alguna goteta. Ara ja pot ploure !!!.

Anem a Coll de Nargo per fer la cervesa que ens hem guanyat.

La via ens ha agradat, tot i que creiem que esta un xic massa assegurada, portavem un joc de flotants que tan sols hem passejat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................. Enantyum

APERTURISTES ............................. Miquel Garrell, Ramon Rubio i Franc Garcia

COMPANY DE CORDA ................... Jordi Rosillo

MATERIAL ....................................... 14 cintes, estrep

DIFICULTAT...................................... 6a/Ae

GRAN MANITÚ AL TOSSAL DE BALINYÓ

 DIMECRES, 17 DE MAIG DE 2023

S'apropa el dimecres i començo a cercar possibles objectius per fer amb el Lluís, però el dimarts, s'apunta mes personal al grup i es veu clar que caldrà

Finalment serem cinc, el Lluís, el Gines, l' Antonio i també s'apunta el Guillem aprofitant que te festa de la feina.

Escollim pujar al Alt Urgell on tenim molta roca per escollir, i jo agafo el llibre del Miquel Blanco per acabar de decidir mentre esmorzem a ca la Marisol.

Finalment optem per anar a Canelles i fer alguna via del Tossal del Balinyo. Concretament proposo anar a la zona dreta on podrem repartir-nos per diferents vies i estar propers.

Finalment decidim fer tots la mateixa via, la Gran Manitú que ja he fet amb el Lluís ara fa uns quinze anys abans de fer el Blog i que per tant no tinc ressenyada al ordinador.

Farem dues cordades, davant anirem el Guillem i jo per fer la cordada d' Estruch's i darrera aniran el Lluís, el Genis i l' Antonio.

Per anar a una via llarga anem molt tard, però el dia ja te moltes hores de llum i no patim per l'horari.

La primera tirada que va per una canal no es difícil però les assegurances son justes, i ben repartides en les zones més difícils, trobarem sis parabolts i s' en poden posar algunes més en arbres que trobarem en tot el recorregut.

La segona tirada és de les mateixes característiques, segueix superant la mateixa canal, primer per un tram vertical i ben assegurat amb cinc parabolts i desprès seguint per la canal ja molt mes ajaguda fins la reunió.

La tercera tirada surt cap a l'esquerra amb el sentit de l'ascensió i va a cercar un esperó marcat on ja es veuen algun parabolt, crec que aquesta tirada quedaria millor si la redrecessin del seu recorregut. Si seguim el itinerari que marquen les assegurances vas molt a l'esquerra per una rampa fàcil per tornar a la dreta darrera uns arbres per anar a cercar l'esperó, (si agafes recte en direcció a l'esperó pots pujar però cal fer uns quinze o vint metres sense protegir o amb flotants). Nosaltres hem anat per la ruta assegurada i el segon ha tingut que sortir de la reunió abans no acabes la tirada. La tirada esta ben assegurada i es pot fer reunió amb flotants i un arbre just acabades les dificultats, però nosaltres no ho hem fet. Trobarem set parabolts en aquesta tirada.

La següent tirada és la més suau de la via, un curt tram de roca per entrar en una feixa que creuarem fins arribar sota “l'escut” que es la magnifica placa que tenim sobre nostre. Tan sols hi ha un parabolt en la tirada.

Les tirades ciinc i sis son les millors de la via, sobretot la cinquena que supera quasi tot “l'escut” per unes plaques d'adherencia amb una roca de primera. Trobarem set parabolts i en algun tram força allunyats, amb dos trams més dificils que la resta de tirada, un al principi i l'altre arribant a la reunió. A reunió es penjada i millor no acumular gaire personal en ella.

La sisena és del mateix caire que la cinquena encara que amb una part final més suau, però el primer tram tot i ser graduat de cinquè jo li donaria un plus com a la tirada anterior. Una vegada superats els slabs inicials ve un tram més vertical que des de sota espanta però que una vegada allà trobarem molt bona presa per superar-lo. La reunió no es veu cal anar un xic a l'esquerra per superar una placa ajaguda i darrera uns arbres veurem la reunió.

Aquí s'acaba la via, però encara queda marro per arribar a la carena, nosaltres hem seguit encordats i tot cercant el camí més net i fàcil hem fet dues tirades de corda fins arribar a un petit camí transversal que ens ha deixat a la carena. La dificultat es baixa, II o III, però millor fer-ho encordat.

Quan han arribat els companys hem començat a baixar pensant ja amb la cervesa que ens hem ben guanyat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................................... Gran Manitú

APERTUIRSTES ............................... G. Mañez i R. Olmos

COMPANY DE CORDA .................... Guillem Estruch

MATERIAL......................................... 12 cintes ( Joc de Camalots, prescindibles)

DIFICULTAT........................................ V+