DIUMENGE, 16 DE FEBRER
La setmana passada vaig passar-me-la mirant un munt de pedres treballades pels homes totes elles amuntegades per fer grans monuments i construccions, ara una vegada hem tornat a casa tinc el “mono” de sortir a escalar en un lloc tranquil i solitari.
Com que estem en plenes festes de Santa Eulàlia, (patrona d' Esparreguera), no podré sortir el dissabte, però si el diumenge.
A finals de setmana contacto amb la colla del Penedès per sortir i com sempre em demanen que proposi un objectiu, es la meva de proposar una via que fa temps tinc ganes de fer, la via “Tok d keda” a la paret de les Puntetes Roges al Montsagre.
Una zona tristament coneguda per ser el lloc on van morir uns bombers en un gran incendi que va haver-hi l'any 2009.
A la zona hi ha una altre via la “Animes de foc” que va ser oberta en record d'aquells bombers, però es molt llarga per anar-hi en aquesta època de l'any. La meva proposta es mes curta i també més assequible.
Un altre al·licient es saber arribar-hi, tenim clar en quina paret està, però hi ha un garbuix de pistes per anar-hi i no coneixent la zona serà difícil.
Arribem a Horta i sense entrar al poble agafem la carretera de la Franqueta però als cent metres la deixem per agafar una pista que ens baixa fins la llera del riu Canaletes , la pista a trams està cimentada , una vegada creuat el riu i gracies al «Google Maps» arribem fins una porta tancada que ens barra el pas, es el “Mas del Quinto”. La porta barra qualsevol intent de passar ja sigui en cotxe com a peu i reculem fins una masia derruïda on hi ha un encreuament de camins.
Aquí decidim seguir una altre pista per intentar arribar fins el pàrquing per arribar al memorial, però arribem a un tram molt malmès de pista i decidim deixar el cotxe i fer la resta caminant.
Deu minuts de caminar per la pista en deixen en una raconada de terra roja que es el pàrquing, ara tan sols resta seguir un corriol ben fresat fins el memorial i uns deu minuts més de caminar fins el peu de via, (tot de bon seguir).
La roca es un xic especial, molt arrodonida i amb crostes,(segurament per culpa de les altes temperatures de l'incendi).
La primera tirada comença ajaguda per anar redreçant-se poc a poc i amb un mur final que cal protegir, una dificultat de quart /cinquè sense patir gaire. Trobarem tres pitons, un parabolt i un arbre llaçat.
La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on veurem un parabolt a uns deu metres, per sobre hi ha un pitó abans d'enfilar una placa fina on trobarem dos parabolts més, superem la placa i seguim una zona un xic trencada fins arribar a un altre parabolt, superat aquest cal anar a la dreta per enfilar la darrera placa abans d'entrar a la reunió. Aquest es el tram més difícil de la tirada i està protegit per un parabolt.
La tercera tirada es curta, uns vint metres, surt per la dreta de la reunió per anar a caçar un pitó i a sobre veurem un desplom protegit per dos parabolts, es el tram de (6a+). El Pep l'ha tret en lliure, però nosaltres hem fet (Ae), descarat. Superat el tram, un petit flanqueig a la dreta ens deixa a la reunió de sota el diedre.
La quarta tirada és “la tirada” de la via i amb diferencia. Un diedre molt vertical que està semi equipat. Sortint de la reunió per l'esquerra, a uns tres metres, hi ha un espit vell que no es de la via. Cal enfilar-se dins el diedre per trobar un pitó que ens protegeix els primers metres d'encastament fins arribar a una savina que aprofitem fins la ultima branca i ens permet arribar a un altre pitó. Aquí cal obrir-se en X per agafar un parabolt que hi ha a la paret de l'esquerra, per sobre un tram de diedre que cal protegir fins arribar a un nou parabolt i per sobre un altre tram a protegir fins un parabolt més, poc abans d'entrar a la reunió.
Per entrar a la reunió es millor seguir el diedre i entrar en horitzontal a l'esquerra, la entrada directe es veu molt difícil. El Pep, que es un màster, se la ha tret neta. Nosaltres hem utilitzat un estrep en algun parabolt per emplaçar be el material flotant.
La darrera tirada, està molt més protegida i és més suau, tan sols hem posat un flotant en tota la tirada, hi ha vuit parabolts però el darrer no l'hem utilitzat perquè ens quedava un xic desplaçat a la dreta i es més factible sortir seguint la fissura fins el cim.
Per baixar no hem vist cap fita, però ha resultat relativament senzill amb intuïció. Sortint de la paret hem agafat una gran canal en la vessant oposada i la hem seguit fins arribar a un arbre tombat amb unes grans lloses (característic), d'aquí ens hem apropat a la carena i la hem seguit fins a trobar un passatge per on baixar darrera les Puntetes Roges on ja per corriol fresat hem tornat a peu de via.
Ara tan sols resta desfer el camí d'aproximació i de retorn a casa.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM .......................................... Tok d Keda
APERTURISTES ....................... Joan Solé, Fran Giné, Alfons Esterlich
CORDADA ................................. Ginés Rodriguez, Josep Estruch
MATERIAL.................................. 12 cintes, Joc de Camalots fins nº3 (2 i 3 repetits)
DIFICULTAT................................ 6a/A1