Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 19 d’abril de 2021

VIA LA MAKITA PLATEÀ (Miranda del Pas del Princep)

 DIUMENGE, 18 D’ ABRIL

Creiem que aquesta setmana s’ aixecarien les restriccions però esta vist que encara ens volen fer patir una mica més.

Els plans que teníem per sortir els guardarem per a properes setmanes i aquesta anirem a fer alguna via que ens ha recomanat algun company.

Ens decidim per tornar a la Miranda del Pas del Princep així farem un dia complert d’ escalada i caminada.

Aquesta vegada decidim fer l’ aproximació pel camí del Vermell del Xincarró , no sé si és més curt que el que passa pel Clot del Tambor però el que si es segur més agradable i amb millor vista.

Desprès d’ una hora llarga de patejar ja estem a peu de via i ens preparem per començar l’ escalada.

La primera tirada comença amb uns passos molt fins però poc a poc va canviant i els cigronets típics de la zona deixen pas a pedres més grans i verticals on cal treballar be de peus i equilibri. Les assegurances, amb una mica d’ aire però les justes i necessàries.  La reunió la trobem a trenta metres en mig d’  un mar de pedra.

La segona tirada s’ enfila recte i la primera assegurança que trobem és el creuament amb la via “Blava”, desprès trobarem dos parabolts més en un tram un xic vertical, però quan la paret s’ ajeu ja no trobem res més fins la reunió.

La tercera tirada comença amb un petit tram vertical on cal anar en compte amb la roca (un xic trencada), la progressió per l’ esquerra de les assegurances és millor que seguir aquestes. A trenta metres hi ha una reunió que ens hem saltat i la paret comença a ajeure’s i cal navegar  per trobar les poques assegurances que hi ha.

Nosaltres hem fet reunió en dos espits sota d’ un petit ressalt, però desprès hem vist la reunió uns deu metres a l’ esquerra nostre (s’ hi pot anar directament). Ens hem adonat del fet perquè la ressenya sortia recte amunt amb dues assegurances i aquí no n’ hi ha cap, (tot i que es factible pujar-hi).

Ja a la via, superem un tram vertical on les assegurances també les hem trobat a contramà, però es deixa fer bé, desprès un tram fàcil per arribar al mur final. En aquest tram, també com a la tirada anterior, millor anar per l’ esquerra de les assegurances. Superat aquest mur la paret perd verticalitat i farem reunió al final de la placa.

La darrera tirada és de tràmit (obligat per sortir), cal pujar per terreny trencat fins un replà i desprès seguir per una canat arbrada i una placa ajaguda que ens deixa al cim de la Miranda.

Recollit el material, decidim anar fins el camí que va al Coll de Port per baixar pel camí de les grutes.

Avui com que anem amb temps, si que podrem fer la cervesa amb tranquil·litat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

VIA..........La Makita Platea

APERTURISTES ....... Juan Lazo i Marc Cuesta

MATERIAL NECESSARI.................. 10 cintes expres

DIFICULTAT MÀXIMA......................  6a

dissabte, 17 d’abril de 2021

VIA NURIA, sortida SIDDHARTA (BOLA DE LA PARTIÓ)

 DIMECRES, 14 D’ABRIL

Aquesta setmana m’ha calgut canviar els plans a corre cuita. No tinc cangur per dijous i divendres farà un temps de pena. O sigui que em toca sortir dimecres, però som dimarts per la tarda.

Començo a trucar companys i per sort la cordada del Joan i l’Isabel m’acullen.

He tingut sort.

Ens trobem a Collbató però sense tenir cap objectiu clar, i aviat optem per la proposta que ens fa el Joan, anar a la Bola de la Partió i fer la via Nuria sortint per la Siddharta.

Fem l’aproximació al Refugi sense preses perquè encara fa força fred i el cel esta completament tapat.

A peu de via , tot segueix igual, molta humitat, el cel tapat i força fred. Però la tranquil·litat que hi ha avui per Agulles no es paga amb cap preu, (estem completament sols).

La primera tirada se’ns fa estranya, molta molsa als primers metres on ens cal fer A0 per no caure a terra. Superats els primers metres la roca millora i fem reunió sota un petit desplom. A la tirada hem trobat un espàrrec de parabolt sense plaqueta que cal adaptar amb una bagueta o portar una femella i una plaqueta.

La segona tirada, comença amb un petit desplom o molt vertical com vulguis dir-li però que hem fet amb estreps Ae fàcil  fins que la paret perd verticalitat, aleshores cal sortir en lliure cercant les febleses que dona la roca. Pocs metres sota la reunió hem fet un nou pas d’artificial abans d’entrar al tram final de la tirada on hem trobat que es millor entrar per la dreta.

La tercera tirada , surt per la dreta de la vauma on hi ha la reunió i als pocs metres trobem un nou espàrrec sense plaqueta, (hi ha gent molt valenta a qui els sobra les assegurances), a nosaltres, no!!. La tirada segueix amb un tram més fàcil i una apretada consistent en el tram final de la tirada on farem reunió sota la bola..

La quarta tirada, és simplement un canvi de reunió per situar-nos sota la bola però al principi de la darrera tirada de la via Siddharta.  

La darrera tirada comença amb un tram d’artificial equipat però força desplomat, poc a poc la paret perd inclinació i al final surt en lliure per fer els darrers metres fins la reunió.

Aquí dalt el vent gelat es fa notar més i no triguem gens a baixar i marxar directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................  Nuria  (Bola de la Partió)

APERTURISTES ......    J. Oliva, G. Arias, J. Coll, J. Briz, Pere LL. Ibars

MATERIAL NECESSARI...... 14/15 cintes, estreps, (alguna femella i plaqueta per material robat)

DIFICULTAT MÀXIMA ........ V/Ae