Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 8 de desembre de 2021

L' ESPERÓ DEL TITANIC

DILLUNS, 06 DE DESEMBRE

Avui , ja completament dins el Pont de la Constitució la gent ja esta colocada i per la zona tan sols quedem els que no poden sortir o els que prefereixen marxar quan no hi ha gent.


Quan vaig fer la ronda de trucades per omplir els dies d'escalada el Josep va dir-me que tenia disponibilitat i vaig trucar-lo per si podiem sortir el dilluns.

Dit i fet, ja tenim objectiu per aquest dilluns, la darrera via oberta pels companys Joan Vidal i Victor Tardio a la Mora Comdal , jo hi he escalat una vegada però el Josep no la coneix o sigui que sera el seu bateig en aquest sector tan especial.


La roca en aquesta zona no es gaire bona, però aquesta cordada sempre deixen les vies molt ben preparades i a més l'estetica de la via va atraure,m quan la vaig veure.

La via “ L'esperó del titanic” al sector de les roques medes, una zona que al quedar per sota del nivell de les muntanyes properes quedara arrecerada del vent.


L'aproximació és curta, comoda i evident.

El començament de la via es ombrivol i fresc però aviat rebem les primeres ullades de sol.

La primera tirada on trobarem tretze parabolts va intercalant trams en lliure i trams en artificial que es poden fer en A0 gracies al seu generos assegurament no pateixes en cap moment, a més, tan sols cal seguir la roca sanejada per veure l'itinerari més factible.


La segona tirada comença amb una apretada si la fas en lliure, despres una zona amb poca verticalitat ens deixa en un jardi penjat i per sobre un bombo que cal superar, per les preses que hi ha podria fer-se en lliure però picant les pedres fa un soroll de buit que ens fa desistir i tibem de A0. Trobarem una reunió just sogre el desplom però nosaltres hem seguit fins la següent, uns deu metres per sobre.

La tercera tirada, segueix un espero tumbat però la roca es rara i cal anar en compte, trobarem quatre parabolts i una sabina llaçada. La reunió queda amagada ä l'esquerra, darrera un petit gendarme trencat que es on comença la següent tirada. Nosaltres no la hem vist fins despres de muntar la reunió en dos parabolts, un d,aquesta tirada i el primer de la següent.


La quarta tirada, és una joia, comença amb un passatge fort fins arribar al segon parabolt, despres....... massa fort, je,je i cal fer servir l'estrep fins a sortir a l'aresta on podem tornar a guardar-lo i gaudir d'una escalada dificil, vertical i amb bona roca, (no te res a veure amb la de les tirades anteriors). La reunió penjada en un balconet. A la tirada trobarem deu parabolts.

La cinquena tirada, personalment la millor de totes,(pel meu grau) una placa de bona roca on cal progresar amb compte per la verticalitat però sense patir per la roca. Trobarem cinc parabolts i ens deixa quasi al cim, sota un arbre.


Acabada la via, cal baixar i es el que resulta més aventurer.

Cal anar camp a traves direccio Nord, (com si entressim dins el cingle) fins a trovar un cami poc fresat que va resseguint la carena, tenim que seguir-lo direcció ponent i creuar tres torrenteres.


Trobarem alguna fita i sobretot una d'important a sobre el cami, just a l'esquerra s'intueix una drecera que baixa i que tenim que agafar. Una vegada dins d'aquesta drecera anirem trobant fites fins arribar al cami d'aproximació i d'aqui al cotxe.

De baixada decidim fer-ho per Valldan i poder ensenyar-li les altres zones d'escalada que hi ha per la zona i directes a Oliana per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... L' Esperó del Titanic

APERTURISTES ................... J. Vidal i V. Tardio

COMPANYS DE CORDA........ J. Coll

MATERIAL............................... 13 cintes, estrep

DIFICULTAT ............................ V+/Ae


 

dilluns, 6 de desembre de 2021

VIA VILABONA A VILAMALA

 DISSABTE, 04 DE DESEMBRE

Fa dies que no coincidiem amb l, Antonio però aquest dies que tothom marxa lluny els que quedem per la zona aprofitem per fer vies que els companys han fet i que dificilment tornaran a fer-les per acompanyar-nos.


Avui ens decidim per la via Vilabona al Clot de Vilamala, una via sense gaires pretencions però on cal afinar bé l'instint per a trobar-la.

Tenim diferentes informacions de com arribar-hi, totes diferentes, i alguna força complicada però n'hi ha una que sembla interessant perquè baixa fins a peu de via , sense fer servir cordes , ni desgrimpades perilloses.


El primer tram, sense problems, el trobem aviat i ja estem a peus de l'antena que assenyalen totes les aproximacions.

Nosaltres seguim una que diuen que seguint la carena trobarem una fita que assenyala on surt un cami que ens portara fins a peu de via.


La veritat que ens costa bastant de trobar la fita, (uns dos cents metres seguint la carena en direcció Est).

Aqui intuim un petit sender que va baixant fent moltes zigues zagues i en algun punt força perdut. Però aconseguim arribar a la llera del torrent on trobem la carbonera.


Ara, seguir torrent avall fins a trobar un pi caracteristic. Les dades que tenim son que la via es troba a uns vint metres d'aquest.

Desprès de molt buscar per fi trobem el punt d'inici. Esta pasada la perpendicular del pi en una clariana del torrent i per sobre d'un grup d'abres que hi ha a mitja pendent.

La fita i la V marcada son petites i quasi no es veuen.


La via te cinc tirades amb la roca força bona però cal intuició per anar pel cami addient.

La primera tirada teoricament te dues assegurances , un pitó i un parabolt, però el pitó ja no hi és.

La segona tirada segueix la mateixa tonica però te dos parabolts com a assegurança i mirant la paret es veuen bé.


La tercera tirada, no te cap assegurança però arribant a la reuni´o trobarem un parell de arbres que podrem llaçar.

La quarta tirada no te cap problema d'orientació perquè el primer parabolt dels dos que hi ha esta molt aprop de la reunió i assenyala el cami correcte.


La darrera tirada és més ajaguda i amb roca més trencada trobarem uns arbres al sortir de les dificultats i despres caminant fins uns arbres on podrem muntar reunió , ja fora de la paret.

La tornada es tota una nova aventura, cal pujar tota la carena que fa diferents ressalts fins que arribem al pla on hi ha l'antena i d'allà directes al cotxe.


La temperatura ha estat baixa i a voltes molt baixa, sobretot al fer vent, però l'excursió ens ha agradat força.

Ara directes a Solsona per fer una bona cervesa, ja que tot i el fred, no les perdonem.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM....................................... Vilabona

APERTURISTES.................... Oscar i Albert Masó

COMPANYS DE CORDA.......... A. Gomez

MATERIAL............................... 5 cintes (semafor aliens, opcionals)

DIFICULTAT............................... IV