SERRA DEL POLL: POPURRI DE VIES

 DIMECRES, 20 DE SETEMBRE DE 2023

Aquesta setmana teniem programat anar amb el Lluis a ponent per fugir de la pluja i com sempre ens trobem fent un cafè a Esparreguera, però allà trobem al Genis que també s'apunta a fer la sortida.

Caldrà cercar un lloc on sigui l'escalada més tranquil·la. Una vegada en marxa decidim aturar-nosa Artesa de Segre per esmorzar i acabar de decidir l'objectiu.

Entre setmana mentre preparem la sortida per whatsApp surt la proposta d'anar a Alós de Balaguer i tot i que sabem que els companys han decidit canviar el dia de la sortida (un dels avantatges d'estar jubilat !!!). Nosaltres tenim més compromisos i es més difícil fer canvis.

Decidit, anem a la Serra del Poll, on segur que trobarem alguna via que no hagi escalat algú dels tres.

Aprofitant que no condueixo aprofito per sondejar les Xarxes i veig que el Juan Carlos i el Joan , ahir van fer una via nova en aquesta zona, tot just acabada de sortir del forn. Ja tenim objectiu !!.

Com que la circulació motoritzada esta prohibida més enllà de la font i l'Area de pícnic, no volem arriscar-nos a una multa tot i trobar la barrera oberta , fem la resta de camí tot passejant.

A la paret estem sols i ja des de lluny veiem la linia per on volem pujar, els treballs de neteja i la manca de pluja fan evident el lloc amb una senyal blanquinosa a l'esquerra de la paret.

La via puja per l'esquerra i paral·lela a la via “ Sodernes Mongef ” fins la feixa on la creua per continuar pujant-hi paral·lela a ella, peró ara per la dreta.

La via esta sanejada a consciencia i completament equipada per gaudir d'una bona escalada amb una dificultat moderada.

Just al extrem esquerra del replà on comencen quasi totes les vies del sector i amb un UY picat a la roca comença la via.

La primera tirada primer entre algun matoll i poc a poc més net s'enfila la primera tirada on trobarem set parabolts i dues sabines llaçades, roca molt sanejada.

La segona tirada, de les mateixes característiques tot i que un xic més mantinguda, supera la resta de placa en direcció a la gran feixa.Trobarem set parabolts i tres arbres llaçats.

La tercera ja en terreny més trencat e indefinit supera dos petits murs, el primer assegurat per un parabolt i el segon per dos ponts de roca, fent reunió al mateix camí que creua la feixa i que es el camí de baixada.

La quarta tirada agafem el camí en direcció est per entrar a l'embut on hi ha les reunions de varies vies, “El Pal de la W”, “Los misteris de Pepe Gall”, “Lo Nik Gall Lastir” i alguna més. En aquesta travessia trobarem un parabolt.

En aquesta cubeta, cal anar a l'esquerra i fer reunió en uns arbres amb bagues i ja veurem sobre nostre un diedre molt marcat i sanejat.

La cinquena tirada comença entre matolls però poc a poc van quedant enrrere i segueix per un diedre molt bonic i ben assegurat. Fem reunió en un petit replà a mig recorregut del diedre. Trobarem tres cordinos en ponts de roca o arbres i dos parabolts.

La sisena tirada es com l'anterior però més neta i pot ser un xic més mantinguda. Hem trobat tres ponts de roca i set parabolts, a més d'un pitó molt vell que no encaixa amb l'actual equipament. (una vegada a casa i mossegat per la curiositat, he mirat un croquis de la paret i sembla que per allà pujava una via anomenada “ Pit de pollastres “, el recorregut en aquest tram quasi coincideix , però no he trobat més referències.

Aquí en la sisena reunió acaba la via però volem sortir per dalt i seguim l'itinerari de la via “ Sordenes Mongef “ fins que aquesta acaba i desprès continuem per la via “ Minyons de Terrassa” fins el cim.

D' aquí, un ràpel fins la tartera posterior i tornar al Congost de Mu per fer la passejada d'aproximació però ara en direcció contraria i amb pujada !!!.

Per acabar el dia, tornem a Artesa per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................... ..............UY, AY, UF

APERTURISTES ....... ............. Remei Tolosa, Jose Luis Linares

COMPANYS DE CORDA ...... Gines Rodriguez, Lluis Gabernet

MATERIAL ............................. 12 cintes , (semafor Aliens, prescindibles)

DIFICULTAT ........................... V

VIES CASTELL I REGAL DE NOCES AL CASTELL DE CAMBRILS

 DIUMENGE, 17 DE SETEMBRE DE 2023

Avui tornem al Solsonès, inicialment volíem fer un parell de cordades perquè el Pep conegui la zona on no hi ha escalat mai, però algun company no ho te del tot clar i fem el viatge sense haver decidit on anar.

Finalment en decantem per anar a coneixer un sector on cap de nosaltres hi ha escalat . El Castell de Cambrils.

                                                           VIA    CASTELL

Arribar fins a Cambrils ja representa una aventura, una bona tunda de cotxe per arribar-hi.

En el primer intent , ens passem de frenada i acabem al primer coll de la carretera que ens portaria a Vilamala, cosa que aprofitem per fer les fotos panoràmiques que serviran per situar les vies. Desprès baixem fins l' església i ja estem sobre la pista bona.

Primer una curta passejada fins el castell /ermita per un bon camí i desprès baixada per un corriol també còmode fins a peus de paret. Ara tan sols resta situar les diferents vies.

En d'altres sectors es fàcil esbrinar on comencen les vies, però aquí, no creiem que sigui un sector molt visitat, però a base d'estudiar la paret localitzem un parell de parabolts que ens situen a peu de via del sector més interessant

Avui farem dues cordades, el Pep i l'Angel per una banda i en Pere i jo per l'altra.

Per tastar la roca nosaltres escollim la via “Castell”, primera via que va obrir-se al sector..

La primera tirada, molt vertical i amb cantells bastant petits ja t'ensenya les dents, un primer parabolt per evitar tocar el terra protegeix uns moviments de finura i d'anar cercant el millor terreny, per sobre dos parabolts més en un tram on cal apretar per superar un desplom i sortir a un tram que sembla trencat i on cal anat tocant totes les pedres per assegurar-se que son solides, un parabolt a la dreta protegeix aquest tram on no trobarem res fins arribar a un clau ja en terreny molt més compacte, per sobre un altre parabolt que protegeix l'entrada a la reunió.

La segona tirada es molt mes bonica que la primera, una placa amb calcari de primera, molt compacte i amb forats que semblen fet a la mida i un seguit de parabolts que la protegeixen . La reunió sota un petit sostre en un contrafort que ja no fem.

Com que anem amb cordes de 60 metres, un sol ràpel fins el terra i a per una nova via.

Escollim la via “ Regal de Noces” que esta mes a l'esquerra de la nostre.

La primera tirada es tombada i amb una roca aspre, no veiem res però es evident que la via puja per aquí, finalment mentre anem pujant localitzem un forat per fer un pont de roca i un espit poc abans de la reunió..

                                                 VIA REGAL DE NOCES

La segona tirada ja es veu més treballosa, un espit a uns 10 metres ens ensenya el camí, però abans, amagat , hem trobat un pitó que protegeix el tram més difícil de la via i superat el espit encara hem trobat un arbre llaçat, la resta a protegir amb flotants.

Des de la segona reunió encara hem fet un tram fàcil per anar a cercar el ràpel anterior.

Aquesta vegada no hem tingut tanta sort, i les cordes s'han enganxat.

Resultat hem tingut que pujar a peu fins el cim i recuperar-les. Nosaltres que voliem fer alguna via més , ja no ha estat possible.

Cal dir que ens hem salvat de la pluja per pocs quilometres perquè si ens quedem on teniem intenció de fer-ho al mati, segur que ens mullem de valent.

Per cert, les ressenyes que teniem informen que podem rapelar la via de reunió en reunió de la via “Castell”, dons, NO !!!. Un pobre escalador per no dir res més fort s'ha endut els maillos de la primera reunió........ ara és una mica més ric ....i una mica més ruc !!!.

El sector ens ha semblat tranquil i amb el grau apretat, no subestimar la baixa graduació de les tirades perquè cal treballar-les. La roca sembla trencada en alguns punts però no s'ha trencat res al nostre pas, ecara que si que hem tirat algunes pedres ballugadisses.

De tornada fem la cervesa de rigor a Solsona.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................................... Castell

APERTURISTES............................. J. Cots

COMPANYS DE CORDA................. Pere Giró

MATERIAL ...................................... 10 cintes, Joc de Camalots petits

DIFICULTAT .................................... V+

DADES DE LA VIA

NOM.................................................. Regal de Noces

APERTURISTES............................... J. Cots, A. Chaparro

COMPANYS DE CORDA.................... Pere Giró

MATERIAL ..........................................10 cintes, Joc de Camalots

DIFICULTAT ........................................ V+

SERRA DE BUSA: VIA TATARS DE CRIMEA

 DIMECRES, 13 DE SETEMBRE DE 2023

Abans de vacances varem parlar amb el Ramon de sortir a escalar pel Solsonès perquè tot i que es una comarca veïna no havia escalat mai per la zona.

El Lluis tampoc coneix gaire la zona, per tant es bon moment per fer una sortida aprofitant aquests dies de poca seguretat meteorològica.

Aquest dimecres quedem per sortir i ens trobem a Solsona per esmorzar, allà acabem de decidir quin serà el nostre objectiu.

Per la meva part, la Paret de Busa és dels llocs on menys hi he escalat i proposo anar a fer alguna de les vies que en Joan Vidal te per allà.

Una vegada al pàrquing acabem de decidir per quina via ens decantem i escollim la via “Tàtars de Crimea “ que és la darrera obertura de les que t a la zona.

Sortim del cotxe i agafem la pista de desguàs que hi ha al costat de la bassa “ara seca” i comencem a pujar fins les explanades superiors, cal dir que la pista esta molt malmesa i impracticable.

Una vegada als plans ens enfilem directes a la paret seguint alguna fita i aviat arribem a peu de paret sota unes grans balmes.

A la dreta de les balmes , comencen dues vies del mateix aperturista i la que volem fer comença just a l'esquerra de la balma.

La primera tirada ja et posa en situació, uns passatges on cal superar petits desploms fins arribar al peu d'una fissura. La roca esta molt trencada i cal anar amb compte de no apedregar als companys. La resta de tirada cal apretar de valent i en algun punt fer servir un estrep per superar el tram amb la conseqüent sortida amb lliure desprès sobre roca dolenta. Per sort les assegurances son bones i et permeten progressar. Fem reunió en un petit relleu de la paret, molt penjat. Trobarem onze parabolts i un pitó.

La segona tirada és curta , però contundent. Surts per l'esquerra de la reunió per anar a un petit diedre on hi ha un pitó i per sobre un parabolt que esta just a l'aresta del esperó compte amb posar el mosquetó be perquè treballa malament i fa palanca, més amunt un nou parabolt i un pitó que et permeten pujar a una petita rapissa. Per sobre un diedre difícil per arribar al següent parabolt, (aquí hem lamentat no portar un petit joc d'Aliens perquè haurien anat de conya per protegir el tram). Ara tan sols resta seguir les assegurances fins la reunió amb un flanqueig sota un sostre . La reunió la trobem fora del sostre i a l'esquerra d'una fissura.

Si la primera reunió era penjada, aquesta encara més.

La tercera tirada sembla que la roca canvia, sortim de la reunió amb un pas de A0 per entrar en un diedre, aviat trobarem un nou pitó i per sobre un seguit de parabolts que s'enfilen per una placa. La roca millora molt però en algun punt es tant vertical que s'imposa el A0. En acabar la placa la via va a la dreta amb un flanqueig trencat protegit per un cordino en un arbre i s'enfila fins la reunió que esta en un nínxol. Cal anar en compte amb la roca en aquest darrers metres de tirada.

La quarta tirada, per les nostres possibilitats es la millor de la via, comença des grimpant un xic la tirada anterior per sortir del nínxol i anar a l'esquerra a cercar el final de vauma on trobarem un parabolt i el tram amb millor roca de tota la via, un diedre vertical però amb bones mans ens porta a una rampa, la pugem fins un gran arbre que creuem per dins, (hi ha una baga) superat l'arbre cal flanquejar horitzontalment per situar-te sota la reunió i superar un darrer mur per entra-hi.

La cinquena tirada, presenta un seguit de parabolts que superen una placa amb molsa, fins un punt on la distancia entre assegurances no permet seguir amb aquesta tècnica i on cal fer un tram difícil per sortir del mur, per sort la roca es bona. La reunió esta al final d'una rampa.

La sisena tirada supera un tram de roca molt trencada. Nosaltres hem pujat recte des de la reunió però creiem que anar un xic a la dreta es millor i trobarem un pany de roca més compacta per anar fins la reunió.

Sobre nostre ja tenim el Pla de Busa.

Per baixar, fem una excursió, tot planejant direcció ponent fins la carretera i fins el cotxe.

Acabada la visita tornem a Solsona però aquesta vegada per la Vall d' Ora i anem directes a fer la cervesa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Tàtars de Crimea

APERTURISTES...................... Joan Vidal

COMPANYS DE CORDA......... Lluis Gabernet, Ramón Bartoló

MATERIAL................................ 12 cintes, estrep ( recomanable semàfor aliens)

DIFICULTAT............................. V+/Ae

MATINAL A GORROS : ANA Mª CORREIA + GUZMAN SILVA

 DISSABTE, 09 DE SETEMBRE DE 2023

Inicialment havíem parlat de pujar a Pirineu abans no faci un canvi de temps i ens anul·li les possibilitats de fer una escapada, però finalment ens decantem per quedar-nos per Ca la Montse.

Avui com que no tenim cap presa quedem a Ca l' Anna del Bruc per esmorzar i ja decidirem qui i on anem.

Finalment al grup s'apunten cinc companys , o sigui que farem dues cordades. El nostre objectiu la via “Ana Mª Correia” a la Gorra Frigia.

Com que ja som grans,.... si podem estalviar-nos una caminada.... o fem!!!. per axó esperem el funicular de Sant Joan per a pujar fins a gorros.

El nostre objectiu esta a la vessant Oest, per tant cal travessar tots el Gorros per trobar el camí que ens portarà a peu de via.

Una vegada a lloc decidim cordades i queden formades per una primera que serem la Isabel i jo i la segona on aniran el Ramon, el Manolo i el Cesar.

La primera tirada comença amb els tipics passatges estranys i relliscosos que presenten totes les parets amb poca o nul·la insolació on cal anar amb compte per no relliscar. Uns primers metres drets que cop a poc van per dent verticalitat, fins arribar a la reunió , uns trenta metres més amunt. Trobarem set parabolts.

La segona és molt mes ajaguda on tan sols trobarem dos parabolts,.... i si els veiem !!!, cal fer servir la intuïció per cercar la reunió enmig d'un mar de pedra. També a uns trenta metres justets de corda.

La tercera tirada es difícil de seguir però tenint clar on hi ha la propera reunió vas trobant assegurances que no les veus fins trobar-te sobre, trobarem set parabolts i és un xic més difícil que l'anterior.

Aquí en aquesta tirada hi ha un nou concepte de via, fins ara per terreny ajagut i fàcil, però a partir d' aquí la escalada esdevé molt vertical amb molt bona roca i ben assegurada per no fer-se mal però on cal escalar.

Els primers metres despres de creuar la canal de la via “Viaplana” son els més dificils, per sort les assegurances estan properes i podem solventar-ho amb A0. Axó podrem fer-ho les tres primeres assegurances, però a partir d'aqui ja comença a haver-hi aire entre les assegurances. La roca de primera i uns “bolos” tan grans que hi ha vegades que fa por agafar-los i posar-te sobre. És una tirada “atletica”. Trobarem dotze assegurances en els trenta metres de recorregut.

Ara tan sols ens resta la darrera tirada, primer uns metres de placa protegida per tres parabolts fins a situar-nos sota un desplom amb pinta de roca trencada, en ple desplom , dos parabolts els primer d' ells molt sortit que fa por penjar-t'hi i el segon just a la sortida del desplom, la roca es veu trencada però no s'ha mogut res i una vegada tenim els peus a l'altura del segon parabolt ja millora la roca i podem progressar més tranquils fins la reunió al cim.

Com que la cordada dels companys van tres, es més lenta, i nosaltres decidim baixar fins el coll  per esperar-los i si podem fer una via més.

Tot i la quantitat de gent que hi ha al cim, no trobem cap cordada als ràpels i podem baixar amb tranquil·litat.

Una vegada al coll, ens decantem per fer la via “ Guzman Silva” que és la més propera als rapels de baixada.

Son tres tirades de quart grau amb algun passatge puntual de cinquè que ens torna a deixar als ràpels del cim. Aquesta vegada ja més concorreguts.

Al arribar el nostre torn, dos nous ràpels i al terra. Ara si que ja recollim els bartuls i marxem a l'estació del funicular per esperar al companys i allunyar-nos de la possible caiguda de pedres que tindrem si ens quedàssim al coll.

Una vegada tots reunits de nou, directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................. Ana Mª Correia

APERTURISTES ............. J. Pazos, M.Muñoz, B.Tachin, P. Martinez, L. Gracia

COMPANYS DE CORDA .. Isabel Notivoli

MATERIAL......................... 15 cintes

DIFICULTAT ....................... V+ /A0

DADES DE LA VIA

NOM................................... Guzman Silva

APERTUIRSTES .............. J. Mª Guzman, J. C. Silva

COMPANYS DE CORDA . Isabel Notivoli

MATERIAL........................ 10 cintes

DIFICULTAT...................... V