DIUMENGE, 15 DE SETEMBRE 2024
Aquest diumenge he demanat als meus germans que m'alliberin de la guàrdia per cuidar a la mare que tenim hospitalitzada, però ja porto dues setmanes sense tocar roca i els nervis comencen a fer estralls.
Tinc a la colla del Penedès dispersa pel Pirineu, però el Pep que encara treballa no ha pogut anar-hi i està disponible.
Buscant la millor zona per anar ens decantem pel Berguedà, mes concretament al Roget on el Pep diu que no hi ha escalat mai.
Com que prudent i conscient de les meves mancances, li proposo alguna de les vies més suaus de la zona, però el Pep te entre cella i cella una via..... la Carnestoltes.
Sortim de Manresa on hem quedat a les vuit, però tenim la mala sort de trobar una caminada popular que creua la carretera del mirador i ens fan aturar una bona estona.
Desprès a la pista de la cantera , (que per cert està en molt bones condicions) els tornem a trobar i tenim que esmorzar a la bassa dels bombers esperant que creuin tots. Una vegada acabada la cursa , podem pujar fins el monòlit de sota la paret.
Sortint del cotxe , no tenim clar si farem tota la via o tan sols el tros rapela ble, però decidim pujar amb tot, no sigui el cas que sortim per dalt.
La via la marquen de cinquè superior obligat, però puc ben assegurar que si vas amb aquest grau, suaràs de valent, “son graus dels 80” i apreten de valent.
A la primera tirada ja la liem. Hem trobat el parabolt que hi ha a uns deu metres del terra, (placa petita i mimetitzada), per sort es la primera via que trobem passada la via “Prima” que ara està amb uns parabolts brillants i nous (al menys la primera tirada).
El segon , fent feina de prospecció per la paret també el veiem, però després seguim recte amunt on trobem un primer i un segon pont de roca, però ja portem uns 45 metres i la tirada tan sols en te 35 metres. Decidim fer una reunió en un boix i un parell de flotants.
Mirant la paret hem vist la reunió a la dreta però uns deu metres per sota.
La segona tirada sortim amb tendència a la dreta per trobar l'itinerari i el trobem a l'altura del canvi de roca, un parabolt , per entrar a la reunió ens queden uns deu metres primer bruts i protegits per un clau i després un encastament, més difícil del que diu la ressenya protegit per un segon clau abans d'entrar a la reunió sota un sostre.
La tercera tirada ja estem en plena paret, la tirada surt per la dreta per agafar un tram de bavaresa invertida abans d'arribar a un parabolt amb un mallon, (mala senyal !!!), després segueix recte per un diedre brut i que cal reforçar amb algun flotant, hi ha uns cinc claus.
La ressenya diu que cinquè /cinquè superior, però crec que de superior no baixa, sobretot l'entrada a la tirada. Nosaltres hem fet reunió en un punt on hi ha una instal·lació de rapel que suposem es reunió de la via “el lujo de la misèria”. Per sobre ens ve un tram de A0 per entrar a la nostra reunió.
En aquest tram surten uns parabolts a l'esquerra que segurament enllacen amb la tirada propera i en el tram comú de les dues vies, però com no estem segurs, decidim pujar a la nostra reunió, (crec que si ho haguéssim fet, m'hauria estalviat un patiment excessiu a la tirada propera).
La reunió està en un replà molt còmode, però per fer aquests deu metres hi hem trobat un pitó, dos parabolts i tres burils, que donen fe de lo complicat d'aquest tram.
Aquesta tirada que ve, comença per la dreta de la reunió on hi ha un buril que no hem passat per evitar el fregament, puja a una vira superior , uns tres metres per sobre , i flanqueja horitzontalment a l'esquerra uns deu metres ben bons, quasi al final del flanqueig trobarem un pitó i prop un altre i encara més enllà un parabolt que es el tram on van a parar els parabolts que hem vist a la tirada anterior, per sobre una placa protegida per dos pitons mes i un parabolt i per sobre , a la dreta del sostre una línia ascendent de parabolts que ens deixen a la reunió en un balcó molt penjat.
En el flanqueig d'inici de la tirada ho passa malament tan el que va de primer com el segon. No es difícil tècnicament, però la manca d'assegurances i el possible pendol fa treballar el “coco” a tope. La roca no ajuda.
La següent tirada comença amb un tram de Ae però amb les peces força separades fins a superar un petit sotre, la tirada va tendència a la dreta fins un punt que canvia a l'esquerra abans d'entrar a la reunió i aquest tram cal fer-lo amb lliure delicat però amb molt bona roca.
La sisena tirada, per nosaltres la setena, la hem partit en dues .
La primera part fins el darrer rapel, primer una planxa llisa i coral·lina protegida per un parabolt i dos pitons ens deixa en un punt on cal posar dos flotants seguits abans d'entrar en el diedre que està protegit per pitons, per sobre cal seguir una fissura mig en lliure mig en Ae per entrar a la reunió molt penjada i preparada per a rapelar.
La segona part de la tirada comença en artificial equipat i amb els parabolts molt propers, menys mal !!!, fins entrar en un diedre on trobarem uns passatges molt estranys de llegir, per sort ben assegurats, sortirem per la dreta superant un petit sostre i arribant a una petita feixa, a la dreta trobarem un pitó i per sobre en una petita cova dos pitons que son la reunió.
La darrera tirada surt per la dreta, ja per terreny fàcil a uns quinze metres trobarem una corda fixa per superar un tram trencat i després pendent a munt buscant el millor cami i fer reunió amb flotants en un lloc còmode per desencordar-nos..
A partir d'aquí cal remuntar fins un collet i mirant al Oest es veuen dues carenes, cal agafar la de la dreta mirant al Oest fins arribar a un pi solitari i mes gran que els altres.
D'allà podrem baixar fins la canal amb intuïció .
Des de la sortida de la via al cotxe hem trigat 50 minuts.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM..................................... Carnestoltes
APERTURISTES ................. J. Marti, T. Garcia, Melchor, X. Barrrachina, J. Batlle
CORDADA........................... Pep Riba, Josep Estruch
MATERIAL............................ 18 cintes, estrep, Joc Camalots fins nº3
DIFICULTAT .......................... 6a/A1
