VIA NORMAL AL CAVALL

 DISSABTE, 25 DE MARÇ DE 2023

Fa unes setmanes en un dels esmorzars de forquilla que fem la colla d'escaladors d'Olesa i Esparreguera va venir l'Antonio amb qui hem coincidit en alguna sortida i la conversa va derivar al Cavall Bernat de Montserrat, on ell tenia posat l'ull per pujar-hi despres de fer algun intent sense aconseguir-ho.

Resultat, que varem sortir amb el compromis d'acompanyar-lo en el seu objectiu.

Unes setmanes despres, va proposar anar-hi però tenia el dia compromes i varem quedar que en la primera oportunitat d'anar-hi l'aprofitariem.

Aquesta setmana tinc que sortir el dissabte per tenir compromisos familiars el diumenge i li proposo a mitja setmana d'anar-hi.

El dissabte quedem a les vuit al bar de l'Angelita, no tenim presa i fem el cafe preceptiu amb el Gines que per compromisos , no pot acompanyar-nos.

El dia no sembla dolent, tot i que la meteo diu que fara un xic de vent i una temperatura continguda.

Per fer més temps, pugem a esmorzar al Bruc, veurem als companys i allargarem la sobretaula. Finalment sortim tocades les deu cami del Monestir.

Mentre esmorzem li proposo pujar per la via Gam, que fa molts anys que no he fet i ens estalviem fer la tirada “sabonosa “ de la normal.

Arribats al coll del Cavall, ja veiem que el vent ens fara patir, és molt ratxejat i fret, a més , el "sombrero" de Montserrat no ha marxat això vol dir fret !!!. Però no vull que torni a casa seva amb un altre intent frustat i decidim continuar.

La primera tirada, no te cap problema, ajaguda i facil fins l'arbre i un xic més vertical fins la reunió sota la paret.

La segona, amb el vent i el fret (no hi toca el Sol fins la tarda) costa de sentir els dits però ara hi ha un parabolt i un espit per protegir el flanqueig d'entrada a la reunió, una vegada a la reunió segueixo flanquejant ja per la via Gam amb passatges de A0 fins que arribo a un punt on hi ha un espit amb la plaqueta trencada, (no he pensat en agafar cordinos petits, creient que la via estava equipada). No recordo portar res l'altre vegada que vaig fer-la, però fa molts anys. (despres al Bruc mentre fem la cervesa els companys amb qui parlo diuen que fa anys que la plaqueta es trencada i cal posar un petit cordino).

Al no portar-lo demano al Antonio que em recuperi i torno amb la cua entre les cames, però no estic disposat a rendir-me i em quedo a la reunió de la via Normal.

Aqui recupero al company i no ens queda altre que fer la Normal si volem pujar avui, (també tenim la via Montesinos però desconec com esta de protegida), la Normal al menys hi tenim segur les escarpes i tan sols cal mirar be on poses els peus per no relliscar.  Supero el diedre sense relliscar però anant molt en compte.

Ua vegada sobre la berruga, recupero al company mentre penso si es bona idea seguir pujant. Les ratxes de vent a voltes son fortes i em fan perdre l'equilibri.

L'Antonio arriba a la reunió i em preparo per fer la tercera tirada, per evitar les ventades , en lloc de sortir recte a munt vaig a la dreta per protegir-me dels cops de vent que venen del Nord i poc a poc vaig pujant fins el cim.

Al cim trobo un escalador que ha pujat per la Punsola i li faig un bon ensurt al saludar-lo, no esparava ningú !!!.

Recupero a l'Antonio mentre ells comencen les maniobres de baixada. Per sort estem al cim i podem ajudar-los a recuperar les cordes perquè amb el vent i el fregament, les cordes no corren

Nosaltres estem el temps just per fer les fotos de rigor, (l'Antonio no pot baixar sense fer-se la foto cim tan desitjada) i baixem rapits, pero de les “P's” que hi ha més avall del cim.

Tenim sort que atrapem als companys al segon rapel i ens deixen el rapel instal:lat amb les seves cordes.

Una vegada al terra ens acomiadem, ells baixen per la canal del Cavall i nosaltres tenim el cotxe al Monestir.

Objectiu aconseguit, l'Antonio a pujat al Cavall, però ara em queda un nou obtectiu per mi, acabar la Gam, (no m'agrada deixar les coses a mitges), però aixó sera un altre dia.

Ara baixem al Bruc per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Normal

APERTURISTES ..................... J. Boix, J. Costa, C. Balaguer

COMPANYS DE CORDA ......... Antonio Gea

MATERIAL................................ 10 cintes, Joc Camalots mitjans (0,75 a 3)

DIFICULTAT.............................. V

RE PÒQUER DE VIES AL SECTOR SUD-OEST DE COLL ROIG

 DIMECRES, 22 DE MARÇ DE 2023

Aquest dimecres teniem la intenció d'anar a Malanyeu i estalviar-li un munt de quilometres al Lluis, però el dilluns arriba la proposta del Lluis, no contempla la opció d'anar a Malanyeu sino que diu d'anar a Coll Roig i tot i que fa poc que vaig anar a la mateixa zona. No dubto gens en confirmar-ho, (encara em queda molta feina a fer a la zona). El dimarts , s'apunta també el Gines

                                                    EL FORAT FA PECAT

Amb l'anterior proposta de Malanyeu havia avisat al Ramón que aniriem per les seves contrades per si volia afagir-se.

Amb el nou objectiu també s'apunten i quedem a Coll Roig a les nou i mitja del mati.

Sembla que anem cronometrats, al agafar la pista de Coll Roig veiem un cotxe davant nostre i resulta que son ells, en Ramón i en Cesar, (ells han vingut per Berga i nosaltres per Vic), ja hi som tots, però encara tindrem una nova sorpresa, mentre esmorzem arriben en Santi i el Toni, (els pencaires de la zona que estan acabant un nou projecte).

Jo aprofito la avidentesa per preguntar-los per les vies noves que vaig veure al sector Sud Oest i que no surten a la guia del Luichy.

Amb l'informació ja no tinc excusa, ja podem anar-hi.

Ells, que estan treballant a la mateixa zona, ens acompanyen i ens fan de guies, tot un luxe !!.

                                                             OASIS

Ara que ja estem situats, ens repartim les vies. En Ramon i el Cesar volen fer les vies que varem fer nosaltres en la darrera visita i nosaltres ens posarem a les noves.

En Toni i en Santi – a treballar !!!- per preparar-nos noves vies.!!!.

La primera via que fem es diu “El forat fa pecat” i es la via situada més a la dreta de totes, (plaquetes vermelles). La primera tirada és com les que hi ha a l'esquerra però un xic més mantinguda, completament assegurada i amb posssibilitats de possar-hi el que vulguis. Aquesta via en lloc de fer reunió com les altres, la fa en un repla molt treballat, com ens te acostumats en Santi, a la dreta i un metres mes curta.

                                                              BOIX

La segona tirada crec que es la tirada més potent d'aquesta zona, comença suau fins arribar a la primera assegurança on trobarem un pas dificil despres entrarem en un diedre amb uns primers metres dificils i de col·locació. M'ha tocat fer-ho de segon i personalment crec que es més de sise a, quasi tirant a sis b, però molt ben assegurat, superat el tram anirem trobant algun parabolt abans d'arribar a la reunió equipada per rapelar. No es la mateixa reunió que las seves veïnes de l'esquerra i presenta un rapel més net.

Dos rapels per la via i tornem a ser al terra, anem per la segona.

Ara escollim la via que va per la mateixa placa però a l'esquerra de les dues ressenyades al llibre, es diu “Oasis”. Aquesta via no hi hem vist continuació, (es pot fer una segona tirada aprofitant les vies veïnes que ja varem fer l'anterior visita)

Aquesta via presenta la primera tirada més dificil que les altres tres vies de la paret, amb passatges d'slab molt intensos i bonics i acaba en la macro reunió de les seves veïnes. En aquesta reunió trobarem dues instal·lacions de rapel per no entorpir a d'altres cordades que estiguin a la paret. Un rapel de cinquanta metres i tornem a ser al terra.

                                               D'ON NO N'HI HA NO EN RAJA

Ara deixem aquesta bonica placa i anem a l'agulla que tenim a l'esquerra on teoricament hi havia una via i que ara ja n'hi ha dues, la primera que fem és la nova i que no esta al llibre, el seu nom “ Boix”, per un abre que hi ha just on comença.

La via segueix un seguit de fissures i diedres fins el cim de l'agulla on trobarem dues instal·lacions de rapel, no es gaire dificil i esta ben assegurada amb vuit parabolts, però es pot afegir el que volguem. Un nou rapel i tornem al peu de l'agulla. Ara li toca a la via ressenyada al llibre la “d'on no n'hi ha no en raja”. Aquesta via és un xic més dificil i amb les assegurances un xic més allunyades tot i que com l'anterior es pot reforçar bé.

Ja comencem a estar cansats, però encara tinc una curiositat que m'agradaria esbrinar. A la primera via que hem fet i a la segona tirada he vist uns parabolts que en lloc d'anar al diedre que hem fet, segueixen superant la placa en direcció a les vies de l'esquerra i no se que tal sera?.

Enacar tenim temps i proposo pujar per la via “De mica en mica, s'omple la pica” fins la reunió de la via “El forat fa pecat” i despres a la segona tirada seguir aquesta linea de bolts fins on vagi..

              VIA  DE MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA+VARIANT EL FORAT FA PECAT

La primera tirada segueix la linea de bolts d'aquesta via fins arribar al diedre penjat caracteristic i aleshores deixem la linea per anar a cercar la reunió de la via “el forat fa pecat” tot creuant per una placa de slab.

La segona tirada comença pel mateix itinerari que hem seguit però una vegada superat el primer tram dificil cal seguir per una placa tumbada i en adherencia fins entrar al diedre de la segona tirada de la via “ de mica en mica s'omple la pica” . Superat aquest diedre tenim dues opcions, anar a cercar la reunió de la dreta que pertany a la via “el forat fa pecat” o anar a l'esquerra, (aresta) i buscar la reunió de la via “ de mica en mica s'omple la pica”.

Com que els companys no han fet aquesta via optem per la segona opció fent un tram que cal protegir amb algun flotant mitjà.

Una vegada a la reunió i veient que el rapel de la via “el forat fa pecat” és més net que aquest, fem un canvi de reunió i baixem per l'altre.

Ara si que ja en tenim prou. Hem quedat sols a la paret i marxem ben satisfets.

Avui passa la volta per aquestes contrades i no sabem si ens deixaran baixar direcció Ripoll perque la carrera ve d'aquesta direcció per anar a Castellar de N'hug . Arribem al creument de carreteres i no hi ha moviment, però segur que estan pujant o sigui que decidim marxar direcció Berga i aturar-nos a el Rosal per fer un mos i la cervesa que ens hem ben guanyat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................................... El forat fa pecat

APERTURISTES................................ Santi Sanz, Roger Perez

COMPANYS DE CORDA................... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL......................................... 15 cintes (opcional joc de Camalots)

DIFICULTAT........................................ 6a+

DADES DE LA VIA

NOM.................................................... Oasis

APERTURISTES................................ Santi Sanz, Jaume Aregall i Toni Vilaseca

COMPANYS DE CORDA................... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL......................................... 15 cintes (opcional joc de Camalots)

DIFICULTAT......................................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM.................................................... Boix

APERTURISTES................................ Santi Sanz, Jaume Aregall i Toni Vilaseca

COMPANYS DE CORDA................... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL......................................... 10 cintes (opcional joc de Camalots)

DIFICULTAT......................................... IV+

DADES DE LA VIA

NOM.................................................... D'on no n'hi ha no en raja

APERTURISTES................................ Santi Sanz, Roger Perez

COMPANYS DE CORDA................... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL......................................... 10 cintes (opcional joc de Camalots)

DIFICULTAT......................................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM............................................ El forat fa pecat variant de mica en mica s'omple la pica

APERTURISTES......................... Santi Sanz, Roger Perez

COMPANYS DE CORDA........... Lluis Gabernet, Gines Rodriguez

MATERIAL................................ 15 cintes (opcional joc de Camalots)

DIFICULTAT................................. 6a

VIA JOSEP BARCELÓ AL DATIL

 DISSSABTE, 18 DE MARÇ DE 2023

Aquesta setmana que no puc sortir el diumenge, he quedat amb en Ramon Barcelo per anar a una via que tenen oberta al Datil d'Agulles i que van publicar en el seu dia quan la van obrir. Fa poc l'han re equipada amb parabolts .

Com tenim per costum hem quedat a Ca l'Anna per esmorzar i reunir-nos tots abans de pujar a escalar.

Finalment seren cinc companys, en Ramon , en Josep, l'Eduard i en Ferran. Perfecte perquè hi ha algun d'ells amb qui no he escalat mai.

Arribem a peu de via amb el dia no gaire ufanos, hi ha boires i el vent es un xic fred, però no sembla que tingui que ploure i seguim endevant amb el nostre objectiu.

Fent les cordades quedem que l'Eduard i jo farem la primera cordada i darrera pujaran ells.

La via comença per un pany de paret molt vertical i sense possibilitats de provar-ho en lliure. Un seguit de parabolts ens porten a una fissura que comença uns quinze metres més amunt. Just on comença la fissura deixem l'artificial per progressar per el costat esquerra de la fissura amb un tram vertical i ben assegurat. En tota la tirada trobarem els parabolts i el material antic i deteriorat ,molt proper.

La reunió la fem a mig diedre i es bastant penjada. Per fer la tirada ens caldran unes tretze cintes.

La segona tirada segueix progressant pel diedre amb passatges bonics i verticals fins que el diedre s'acaba en un petit nixol que sortegem per la seva esquerra i uns metres per sobre trobarem la reunió equipada. Trobarem set parabolts en la tirada.

La tercera es la tipica tirada de final d'una agulla, un mar de pedra no del tot bona però cada vegada més ajaguda. Fins el rapel de l'agulla que es on hem fet la reunió hi ha uns quaranta cinc metres facils però on cal mirar be per trobar alguna assegurança.

Nosaltres hem trobat dos espits, un parabolt i una arrel.

Com que al cim fa airet, i la fredó es fa notar, l'Eduard i jo decidim baixar fins el terra per esperar als companys.

Una vegada tots al terra, decidim tornar al Bruc per fer la cervesa de rigor.

Una bona matinal amb molt bona companyia.

Despres de fer la via i veure el recorregut i la graduació que li donen, sembla que coincideix amb la via número 98 del llibre del Joan Miquel Dalmau, tot i que no esta marcada en el seu lloc però la graduació coincideix. Al llibre li donen el nom de “Escuela de calor” de aperuristes desconeguts, pero si es la mateixa, es diu “Josep Barceló” i va ser oberta per Ramon Barceló i Pere Josep als anys vuitanta.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................................... Josep Barcelo

APERTURISTES .......... ..................... Pere Josep, Ramon Barceló

COMPANYS DE CORDA..................... Eduard Quilez , (J. Moragas, R. Barcelo, F. Mañes)

MATERIAL.......................................... 13 cintes, estrep

DIFICULTAT ....................................... Ae/V

VIES FAVA AL REI + PASTISSETS FARÇITS

 DIMECRES, 15 DE MARÇ DE 2023

Fa unes setmanes parlant amb el Lluis de llocs a visitar per fer una escaldeta va sorgir que ell no havia baixat encara a Rasquera i ens va semblar un bon lloc per fer-li una visita.

Jo fa unes setmanes vaig baixar-hi per escalar les noves vies que ha obert els companys Antoni, Joan i Jaume, però vaig coincidir amb tres cordades, (cosa extranya , perquè les vegades que hi he baixat, no hi havia ningú!!) ,que havien tingut la mateixa pensada i va quedar-me una via pendent.

El dimecres passat, voliem baixar, però ens va fer mandra fer molts quilometres i varem canviar d'objectiu.

Aquesta setmana, estem decidits i marxem sense pensar-ho gens.

Arribem al parquing i estem sols !!. A més com que la paret esta arrecerada, no notem el vent que fa, tot i que a la vall si que bufa.

La via que va quedar-me al tinter és la “Fava al rei” que segons els comentaris és força bonica.

La primera tirada va a cercar un petit diedre per superar un contrafort i fer reunió sota una gran plca vertical, hi ha una sageta picada al peu (és la segona que trobarem a peu de paret), trobarem tres parabolts i dues bagues, una en un pont de roca i la segona en un arbre poc abans d'entrar a la reunió.

La segona tirada és potent però ben assegurada tot i que nosaltres ens hemsaltat el segon parabolt per anar massa a la dreta i ha calgut posar un camalot per protegir el tram, la resta bé, cal seguir una fissura bruta just a la seva esquerra , entre placa i fissura.

La tercera ens ha desorientat la graduació original, assenyala un A0 que no hem vist, la resta correcte, assegurada amb parabolts i ponts de roca i cercant els millors panys de paret.

La quarta tirada segueix una fissura molt marcada i ben assegurada , al ser una placa eta es veuen totes les assegurances del recorregut. Trobarem cinc parabolts i quatre bagues en el recorregut.

La cinquena tirada s'enfila per una placa de bona roca fins la reunió final just on s'acaba la verticalitat de la paret.

Tal com diu la ressenya hem fet tres rapels per la via.

Ja he fet la via que em faltava, però encara tenim temps de fer quelcom més i li proposo al Lluis fer la via del costat esquerra que ja he fet però que te dos llargs bonics. La via “Pastissets Farcits”.

La via comença just a l'esquerra de la que hem fet i trobarem una sageta marcada al terra.

La primera tirada supera una placa negre amb tendencia a l'esquerra per anar a cercar un diedre que protegeix un balcó amb un gran pi , darrera d'aquest pi hi ha la reunió.

La tirada es llarga i protegida per vuit parabolts i un pont de roca.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió per superar un diedre vertical i molt bonic que no deixarem fins arribar a la reunió. Esta protegit per set parabolts però es pot suplementar amb flotants.

Arribe a la segona reunió i veiem que encara tenim temps per fer tota la via, per tant decidim continuar a munt.

La tercera tirada es un rostoll, sense cap assegurança cal seguir un llom entre blocs i matolls fins arribar a l'altura d'un pi darrera del que trobarem la reunió, (la reunió es tan sols un parabolt amb maillon).

Ara queda la darrera tirada, comença per una placa compacta protegida per un parabolt i ja no trobarem res més en tota la tirada, cal cercar el millor cami per arribar a una aresta i seguir-la fins trobar la reunió amb una gran baga.

Recordo que baixar per la via , l'altre vegada que vaig fer-la va ser lleig i treballos per estirar les cordes amb tants matolls i li proposo al Lluis pujar uns metres i mirar de trobar la darrera reunió de la via “ Si encara fossis aqui, Chiky” . El terreny em sonava que no podia quedar lluny . De fet l'he trobada uns deu metres mes amunt i a la vessant Sud de l'aresta.

Una vegada aqui, “bufar i fer ampolles”, dos rapels , un de seixanta i un de quaranta i ja estem al terra.

Ara si que ja en tenim prou, anem a recollir el material que tenim a peu de via i directes a fer la cervesa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM........................................... Fava al rei

APERTURISTES ....................... J. Rovira, J. Prat i A. Alarcon

COMPANYS DE CORDA ........... Lluis Gabernet

MATERIAL.................................. 12 cintes (joc discret de Camalots, precindibles)

DIFICULTAT................................ 6a

DADES DE LA VIA

NOM........................................... Pastissets Farcits

APERTURITES ......................... J.Rovira, A. Alarcon

COMPANYS DE CORDA.......... Lluis Gabernet

MATERIAL................................. 12 cintes, (joc discret de Camalots, prescindibles)

DIFICULTAT............................... 6a