VIES DE LA SERP I ZIGA ZAGA AL SECTOR COSTAFREDA

 DIMECRES, 05 D'AGOST

Per avui teníem previst pujar fins a França, però la meteo ens diu que per la tarda tindrem pluja i no volem arriscar-nos. Després de estudiar diferents alternatives ens decantem per anar a conèixer un racó que darrerament està agafant volada tot i ser un lloc petit i amb poques vies.

                                                  VIA   DE LA SERP

Recordo haver-hi pujat fa molts anys per fer alguna escalada en gel (algun any de molt fred), però fa uns anys els companys Baraldés i Panyella van decidir equipar alguna via de roca calenta que darrerament s'està posant de moda.

Ni el Genis ni jo havíem pujat encara a fer cap via i avui es el dia per anar a conèixer la zona.

Arribem al pàrquing i ja hi ha dos cotxes i un parell de cordades que fan l'aproximació a peu de via.

Nosaltres donat que anem de descoberta, aprofitem per esmorzar i veure quin es el seu objectiu per no coincidir en la via.

Ells van directes a la via “ ziga zaga” i nosaltres després d'esmorzar ens decantem per la via “de la Serp”.

Mentre ens preparem a peu de via, arriba una nova cordada, en Josep Maria, en Mamerto i el Xavi que al veure les vies ocupades es decanten per fer la via “Escaladors bucòlics” que tenim a la nostra esquerra.

La via que fem es dura, sort del bon equipament que et permet apurar i fer A0 quan ja no pots més.

La primera tirada comença amb un pas de A0 desplomat per continuar per unes fissures que van superant petits desploms fins arribar a un punt que aquests son mes importants i cal tornar a fer A0 un parell d'assegurances per tornar a agafar unes fissures petites que ens porten fins a una feixa on trobarem la reunió. En aquesta tirada hem trobat nou parabolts.

La segona tirada comença per un diedre molt marcat i evident , una vegada superat la via es decanta a la dreta on trobem dues opcions la de la dreta mes fàcil que la de l'esquerra, però donat que aquesta es veu ben assegurada ens decantem per provar-la. Es una bona opció. Comença per una placa que acaba en uns passatges de bavaresa molt bonics on cal apretar de mans perquè els peus estan molt venguts. Trobarem set parabolts.

La reunió es en una altre feixa.

La tercera tirada supera unes plaques llises que formen uns grans blocs despresos, la primera es deixa fer, però la segona per entra-hi hem fet A0, després una vegada en plena placa es deixa fer fins la sortida on trobem un altre passatge fi abans d'entrar a la reunió.

Aquí trobarem sis parabolts i un arbre llaçat.

La quarta tirada es la millor i mes mantinguda de la via, segueix una fissura que acaba en una canal, la roca es molt compacte en tot el recorregut però també molt arrodonida per l'aigua el que fa difícil de trobar bones preses, trobarem un tram mes difícil a mitja tirada. Hem utilitzat divuit cintes per assegurar el recorregut.

                                                      VIA     ZIGA ZAGA

La baixada la fem en rapel per la via on ens trobem a la corada que estava fent la via “Ziga Zaga” que resulten ser també coneguts de Terrassa, en Bere i companyia.

Amb dos ràpels tornem al terra i veient que encara es aviat ens decantem per anar a fer la via “Ziga Zaga” que ara està lliure.

La primera tirada es suau, uns metres de cinquè per superar una placa i dspres caminar per una feixa fins la reunió. Trobarem cinc parabolts.

La segona tirada comença amb un petit ressalt vertical protegit per dos parabolts fins arribar a una petita feixa on trobarem una corda fixa entre dos parabolts, cal anar caminant a la dreta fins el final de la corda on hi ha un petit desplom molt pronunciat que es pot fer amb A0 però tiba molt i es millor posar un estrep, superat el desplom cal anar a la dreta fins un arbre on trobarem la reunió. Quatre parabolts a la tirada.

La tercera tirada te les mateixes característiques que la darrera tirada de la via anterior, però es menys difícil. Segueix una fissura de dalt a baix amb roca polida per l'aigua on es difícil trobar bones preses, però el fet de ser menys vertical no exigeix tant esforç. Ens caldran també divuit cintes per fer la tirada.

Aquesta via també amb dos ràpels som al terra i decidim deixar-ho per avui i baixar a dinar. Al pàrquing ens trobem amb el companys i decidim anar a Maçaners per dinar plegats.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM................................. De la serp

APERTURISTES.............. F. Panyella, J. Baraldés

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 18 cintes

DIFICULTAT...................... 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM................................. Ziga Zaga

APERTURISTES.............. F. Panyella, J. Baraldés

CORDADA....................... Ginés Rodríguez, Josep Estruch

MATERIAL....................... 18 cintes

DIFICULTAT...................... V+/Ae

MATINAL AL SANTUARI DE CORBERA

 DISSABTE, 1 D'AGOST

Ja tenim aquí un altre cap de setmana en el que tan sols puc sortir a fer una matinal i amb aquestes calors cercar quelcom curt i sense calor per les rodalies es quasi impossible.

Per no perdre les bones costums quedem amb la colla per veure,ns al Bruc i mentre esmorzem acabar de decidir que fer i on anar.

A les vuit com sempre ja som davant la porta esperant que obrin i esmorzar ràpidament per poder fer alguna escalada. A l'esmorzar hi som quasi els de sempre i comencem a fer propostes per veure qui s'apunta amb qui.

                                                               VIA   RAMON

Finalment la proposta de pujar al Santuari de Corbera, tan sols ens hi apuntem el Ramir i jo, per tant una vegada ben esmorzats marxem directes al nostre objectiu.

Aquesta zona no la visito des de Octubre passat i des de aleshores s'ha fet molta feina, hi ha almenys tres o quatre vies noves que cal provar.

Al primer pàrquing hi ha un cotxe,però no sentim cap cordada, nosaltres aparquem al segon pàrquing i anem per feina.

La primera via oberta darrerament la trobem poc abans d'arribar a la via “Cati” que es de les primeres que es van obrir, per sort hi ha el nom a peu de via, si no ens liariem, segur.

Hi ha dues vies noves a tocar, primer la via del “4” i just a la dreta la via “Ramon”

Escollim començar per la via “Ramon” perquè la del “4” es veu mes potent d'entrada, i aquí ens adonem que ni el Ramir ni jo hem pensat en agafar la maquina de fotografiar...... ufff, no es pot anar amb preses.

Per sort porto el mòbil i alguna imatge podré agafar.

La primera tirada comença per la placa de la dreta d'un diedre vertical que es per on puja la via del “4” i va remuntant fent siga saga per la placa cercant la millor roca, està sanejada i ben assegurada per vuit parabolts, quatre pitons i dos arbres llaçats, a mes hi ha arrels d'arbres que han estat “podats” i que poden servir d'assegurança extra. El primer tram amb una graduació de (6a) en algun passatge, però de cinquè en general. Als vint -i -cinc metres veurem una reunió a l'esquerra que pertany a la via veïna, nosaltres hem seguit uns cinc metres mes per arribar a la carena que tenim a l'esquerra i hem fet reunió als dos ponts de roca de la via “ Cati”. Hem seguit per aquesta via fins el cim.

                                                                  VIA  JORDI PUIG

La baixada la fem en dos ràpels per aquesta via.

Una vegada al terra hem vist que aquí comença la via “Jordi Puig” i per no tornar a peu de via anterior ens decantem per fer aquesta.

La via comença per la canal fonda que separa les vies “Cati” i “Ivet”.

La primera tirada puja per dins la canal fins a trobar una reunió just al costat de la reunió primera de la via “Cati”, però aquesta te dos parabolts.

La tirada es bruta però te l'avantatge que es ombrívola i escalem fresquets, hi ha un passatge a mitja tirada on cal tibar d'un gran bloc que dona “yu-yu” , si cau va directe sobre el company, la resta suau fins la reunió, em trobat a la tirada tres arbres llaçats (o ponts de roca ) i cinc parabolts.

Una vegada a la reunió cal creuar la canal i posar-se a la paret per on puja la via “Ivet”.

Aquesta tirada ja apreta bastant mes que las que hem fet, però està mooolt assegurada, nosaltres hem comtat vint segurs però donat que tan sols en portem catorze, en ha calgut deixar-ne algun sense posar. Hi ha dos trams quasi seguits que ens ha calgut fer A0, en d'altres els mes difícils que hem fet algun passatge de 6a i la resta mantinguda en cinquè grau, es una tirada mantinguda i molt estètica.

Un rapel de seixanta ens deixa a peu de via.

Ara son les 13,30 hores i crec que encara tenim temps de fer una tercera via i anem peu de via de la primera que hem vis , la via del “4”.

La entrada es molt potent , tal i com ens ho imaginàvem, un diedre amb trams desplomats on tan sols hi ha presa de peu per l'esquerra i la dreta rellisca molt, amb una fissura de mans per fer bavaresa, però que al tercer moviment ens hem quedat sense preses i a calgut fer A0 un parell d'assegurances.

                                                                     VIA DEL 4

Una vegada superat el diedre ja es mes suau fins la reunió que hem vist al fer la via “Ramon”. A la tirada trobarem 14 assegurances.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un parabolt a tocar d'aquesta i s'enfila per la placa amagada que hi ha a l'esquerra, es una tirada lletja, bruta i trencada tot i la neteja que hi han fet. Està molt assegurada i a mes hi ha un munt de soques de matoll per progressar. Hem comtat sis parabolts i cinc arbres llaçats.

Al cim la reunió no te anella però a pocs metres al costat hi ha la reunió cimera de la via “Cati” per on hem baixat.

Ara si que ja vaig amb el temps just i marxem directes al Bruc on es queda el Ramir i jo sense aturar-me a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Ramon

APERTURISTES..................... Joan Arbos, Joan Baraldes

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 14 cintes

DIFICULTAT............................. 6a

DADES DE LA VIA

NOM....................................... Jordi Puig

APERTURISTES..................... J. Baraldés, F. Panyella, J. Puig, J. Dominguez

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 14 cintes

DIFICULTAT............................. 6a/A0

DADES DE LA VIA

NOM....................................... del 4

APERTURISTES..................... J. Baraldés, F. Panyella

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 14 cintes

DIFICULTAT............................. 6a/A0

VIES ESPIGOLADORS I DIEDRET DEL DR. COLLADO AL SOCOL DE NARIEDA

 29 DE JULIOL

Després d'una setmana de platja ja tinc ganes de tornar a tocar pedra i el primer que faig en arribar a Esparreguera es cercar companys per sortir el dimecres i aviat en surten dos que també volen sortir, en Ramir i el Guillem que aprofitant que te festa a la feina vol sortir a provar el seu ombro lesionat. A darrera hora també s'apunta el Pep

.

                                              VIA DELS ESPIGOLADORS

No tenim gens clar on anar perquè les temperatures seran altes arreu, però segur que cercarem l'ombra.

Finalment decidim anar a Roca Naireda i la seva vessant Oest on tenim ombra assegurada fins el migdia.

La primera aturada la fem a Oliana per fer un bon esmorzar i després directes al pàrquing on ja hi trobem varis cotxes aparcats.

El nostre primer objectiu per avui es la última via oberta al sector, la via “Espigoladors” i si encara tenim temps de fer quelcom mes sense Sol encara portem altres opcions.

En aquesta via fem dues cordades, davant anirem el Guillem i jo per fer la cordada de “Estruchs” i darrera el Ramir i el Pep.

La primera tirada la fa el Guillem que serà un bon punt de prova per al seu braç, i la fa sense complicacions.

La segona em toca a mi i aquesta ja demana mes atenció, la roca te aspecte de trencadissa , tot i que està sanejada i no s'ha trencat res, però no dona seguretat d'agafar-se a les pedres , a mes encara està bruta de terra moltes preses per la manca de pluja i cal anar en compte.

Hi ha dos punts on cal apretar , un mitja tirada i el darrer quasi a l'entrada de la reunió on trobarem roca ben compacte però amb cantells arrodonits i un xic de molsa.

Però el fet d'estar ben assegurada ens permet apretar sense problemes ni por de fer-nos mal.

A les vies veïnes hi han dues cordades que resulta son companys de la Pobla de Segur, en Remi i companyia amb els que anem conversant mentre pugem.

Una vegada al terra, ells decideixen fer alguna de les vies veïnes i nosaltres optem per anar a provar una via oberta a finals de l'any passat pels companys Paco Vargas i E. Paül i de la que no en teníem coneixement fins fa poc temps, la via “Diedret del Dr. Collado”

                                                  VIA  DIEDRET DEL DR. COLLADO

Aquesta via està situada al sector d'esportiva que hi ha a l' esquerra del sector on som ara.

Per arribar-hi ens ha calgut creuar el bosc fins a trobar la pista on hi ha la cadena i que circula per sota de paret Nord, poc després de la primera corba surt un corriol que ressegueix tot el sector d'esportiva i just al final està aquesta via que supera un diedre molt característic.

La via no s'ha fet gaire i la roca està recoberta d'un liquen negrós que la fa lliscosa.

Una primera tirada que supera un diedre petit on trobarem dos parabolts com a assegurança. Nosaltres hi hem afegit un camalot del 0,3 entre les dues assegurances fixes.
La reunió està a la vista en un petit replà.

La segona tirada comença amb un passatge difícil assegurat per dos parabolts, es pot fer amb A0 i pocs metres per sobre trobarem un altre parabol, després un tram de placa que ens separa del diedre al que tornarem un xic mes amunt, finalment un tram molt vertical amb uns moviments a dreta i esquerra agafats d'una llastra que sembla encaixada com un calaix i que cal utilitzar lateralment, aquí trobarem dos parabolts i un pitó per acabar de sortir del tram vertical, per sobre entre uns matolls hem trobat una corda que ajuda en el tram final.

La tercera tirada es la mes mantinguda de la via, un diedre que comença suau fins arribar a un parabolt on segurament en un principi era la reunió perquè també hi ha un esparreg .

Sortir d'aquest tram es el que mes m'ha costat, situar-me dins del diedre, molt llis de les dues parets.

Uns metres per sobre hi ha un parabolt a la paret de la dreta , lloc on es millor sortir del diedre per progressar per l'aresta. Un altre parabolt i un pitó protegeixen el tram final on cal anar en compte amb una llastra a l'esquerra de la via que sembla que estigui en equilibri, millor no tocar-la, per sobre hi ha una altre llastra mes gran amb una fissura que facilita la progressió.

Amb un sol rapel tornem ser al terra i marxem perquè el Sol ja s'apropa i millor no ens atrapi perquè escalfa de veritat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Espigoladors

APERTURISTES................. M. Garrell, P. Perales, R. Rubio

CORDADA.......................... Guillem i Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes

DIFICULTAT.......................... 6a

DADES DE LA VIA

NOM.................................... Diedret del Dr. Collado

APERTURISTES................. E. Paül, P. Vargas

CORDADA........................... Pep Riba, Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................ 10 cintes, Joc discret de Camalots (prescindibles)

DIFICULTAT.......................... 6a/A0

VIA VACA BRUNA ALS ROCS DEL CAPÓ

 DIMECRES, 15 DE JULIOL

Aquesta setmana seguim amb una nova onada de calor extrem, molts Parcs Naturals estan tancats i es difícil trobar on anar a escalar, per sort encara ens queda el Ripollès on gracies a la feina dels “Rumba Team” sempre tenim feina pendent gracies al seu treball de preparar-nos nus itineraris.

Aquest dimecres vull sortir , si o si, perquè la propera setmana marxo de vacances a un racó de mon on tot es pla i les zones mes altes tenen 50 metres màxim.

Avui tan sols anirem el Ramir i jo, perquè al Genis li ha sorgit un compromís.

Sortim de Collbató i no ens aturem fins arribar a Ripoll on volem aturar-nos per esmorzar.

Tan sols entrar al bar ens trobem amb l'Antonio i el Ramon que ja han esmorzat i estan a punt de marxar, ells també han decidit pujar a la mateixa zona, però el seu objectiu es la via del “Castor”.

Després d'esmorzar marxem directes al pàrquing de la Font del Viver, on està el nostre objectiu. Quan arribem ells ja estan preparats i marxen a fer la seva escalada. Al pàrquing hi ha un altre cotxe que ens diuen que es de la colla dels “Rumba Team” , (han marxat abans d'arribar nosaltres a la zona on està la via que volem fer).

Els primers metres de l'aproximació la fem amb els companys fins a creuar el riu, però després ells es decanten a la dreta i nosaltres a l'esquerra, cada un a cercar el seu objectiu.

La nostra aproximació està marcada amb algunes fites, però ja comença a veure's rastre de pas , primer es planer, però el darrer tram es força dret, per sort es molt curt, i aviat trobem el peu de via. Es la part mes baixa de la paret i al terra hi ha una fita. També a uns cinc metres del terra veiem un pitó amb una baga.

La via comença amb una placa fina però plena de molsa, per sort les cordades que ja hi han passat han deixat algun ressalt net de molsa que ens marquen el camí.

La tirada, d'uns trenta metres curts ens porta fins un replà al costat d'un gran bloc, es una tirada vertical amb un tram difícil a meitat del recorregut. Està protegida pel pitó que hem vist des del terra i tres parabolts.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió per anar a cercar un esperó, la tirada la hem trobat un xic mes difícil del que diu la ressenya , per nosaltres te una entrada a la tirada de quart grau per després superar una placa vertical que hem graduat de cinquè superior i un tram final de cinquè grau, hi ha algun passatge difícil de veure. Trobarem quatre parabolts..

La tercera tirada es mes contundent i on hem notat mes “l'aire” que hi ha entre assegurances. Primer una travessia caminant a l'esquerra de la reunió per llaçar un arbre amb una baga i entra a una placa que anem superant en lleugera diagonal a l'esquerra fins a trobar un parabolt, a partir d'aquí es on trobarem uns passatges difícils de llegir, per nosaltres , un tram de sisè grau mantingut en les tres assegurances següents i que ens porten a un altre parabolt en una petita rapissa al costat d'un pi recargolat. Aquí la dificultat baixa fins la reunió.

A la reunió hem trobat a en Josep Grau de la colla dels “Rumba Team” que juntament amb la Núria i una amiga estan acabant de netejar la via “Escalfa caps”.

La darrera tirada es una placa bruta que combina trams de terra amb petites plaques de roca sense gaire dificultat. La tirada està protegida per quatre parabolts i un pitó

En aquesta tirada tornem a trobar-nos les dues cordades, ells han pujat per un diedre amagat que va a l'esquerra de la nostra via però que coincideixen les reunions.

Ara es hora de baixar i que millor que fer-ho de la ma dels aperturistes, però el Ramir s'ha deixat les sabates a peu de via i per baixar fem dos grups, nosaltres, el Grau, la amiga i jo baixem per la canal que recomanen per baixar, (i així coneixeré el punt on comencen les altres vies) i el Ramir i la Núria baixen per la canal de la dreta que es mes suau però un xic mes llarga.

Una vegada a peu de via de la “Vaca Bruna “ ens acomiadem perquè ells tenen que anar a treballar i nosaltres no tenim presa.

A prop del riu ens trobem a l?Antonio i en Ramon que ja han acabat la via i decidim dinar junts abans d'acomiadar-nos, feia molt temps que no coincidíem i hem aprofitat per posar-nos al dia. Esperem repetir-ho aviat.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM...................................... Vaca Bruna

APERTURISTES.................... B. Jover, J. Quellos

CORDADA.............................. Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL............................... 10 cintes, Joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT........................... 6a