Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 18 de febrer del 2025

VIA TOK D KEDA AL MONTSAGRE D'HORTA

 DIUMENGE, 16 DE FEBRER

La setmana passada vaig passar-me-la mirant un munt de pedres treballades pels homes totes elles amuntegades per fer grans monuments i construccions, ara una vegada hem tornat a casa tinc el “mono” de sortir a escalar en un lloc tranquil i solitari.


Com que estem en plenes festes de Santa Eulàlia, (patrona d' Esparreguera), no podré sortir el dissabte, però si el diumenge.

A finals de setmana contacto amb la colla del Penedès per sortir i com sempre em demanen que proposi un objectiu, es la meva de proposar una via que fa temps tinc ganes de fer, la via “Tok d keda” a la paret de les Puntetes Roges al Montsagre.


Una zona tristament coneguda per ser el lloc on van morir uns bombers en un gran incendi que va haver-hi l'any 2009.

A la zona hi ha una altre via la “Animes de foc” que va ser oberta en record d'aquells bombers, però es molt llarga per anar-hi en aquesta època de l'any. La meva proposta es mes curta i també més assequible.


Un altre al·licient es saber arribar-hi, tenim clar en quina paret està, però hi ha un garbuix de pistes per anar-hi i no coneixent la zona serà difícil.

Arribem a Horta i sense entrar al poble agafem la carretera de la Franqueta però als cent metres la deixem per agafar una pista que ens baixa fins la llera del riu Canaletes , la pista a trams està cimentada , una vegada creuat el riu i gracies al «Google Maps» arribem fins una porta tancada que ens barra el pas, es el “Mas del Quinto”. La porta barra qualsevol intent de passar ja sigui en cotxe com a peu i reculem fins una masia derruïda on hi ha un encreuament de camins.


Aquí decidim seguir una altre pista per intentar arribar fins el pàrquing per arribar al memorial, però arribem a un tram molt malmès de pista i decidim deixar el cotxe i fer la resta caminant.

Deu minuts de caminar per la pista en deixen en una raconada de terra roja que es el pàrquing, ara tan sols resta seguir un corriol ben fresat fins el memorial i uns deu minuts més de caminar fins el peu de via, (tot de bon seguir).


La roca es un xic especial, molt arrodonida i amb crostes,(segurament per culpa de les altes temperatures de l'incendi).

La primera tirada comença ajaguda per anar redreçant-se poc a poc i amb un mur final que cal protegir, una dificultat de quart /cinquè sense patir gaire. Trobarem tres pitons, un parabolt i un arbre llaçat.


La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió on veurem un parabolt a uns deu metres, per sobre hi ha un pitó abans d'enfilar una placa fina on trobarem dos parabolts més, superem la placa i seguim una zona un xic trencada fins arribar a un altre parabolt, superat aquest cal anar a la dreta per enfilar la darrera placa abans d'entrar a la reunió. Aquest es el tram més difícil de la tirada i està protegit per un parabolt.


La tercera tirada es curta, uns vint metres, surt per la dreta de la reunió per anar a caçar un pitó i a sobre veurem un desplom protegit per dos parabolts, es el tram de (6a+). El Pep l'ha tret en lliure, però nosaltres hem fet (Ae), descarat. Superat el tram, un petit flanqueig a la dreta ens deixa a la reunió de sota el diedre.


La quarta tirada és “la tirada” de la via i amb diferencia. Un diedre molt vertical que està semi equipat. Sortint de la reunió per l'esquerra, a uns tres metres, hi ha un espit vell que no es de la via. Cal enfilar-se dins el diedre per trobar un pitó que ens protegeix els primers metres d'encastament fins arribar a una savina que aprofitem fins la ultima branca i ens permet arribar a un altre pitó. Aquí cal obrir-se en X per agafar un parabolt que hi ha a la paret de l'esquerra, per sobre un tram de diedre que cal protegir fins arribar a un nou parabolt i per sobre un altre tram a protegir fins un parabolt més, poc abans d'entrar a la reunió.


Per entrar a la reunió es millor seguir el diedre i entrar en horitzontal a l'esquerra, la entrada directe es veu molt difícil. El Pep, que es un màster, se la ha tret neta. Nosaltres hem utilitzat un estrep en algun parabolt per emplaçar be el material flotant.

La darrera tirada, està molt més protegida i és més suau, tan sols hem posat un flotant en tota la tirada, hi ha vuit parabolts però el darrer no l'hem utilitzat perquè ens quedava un xic desplaçat a la dreta i es més factible sortir seguint la fissura fins el cim.


Per baixar no hem vist cap fita, però ha resultat relativament senzill amb intuïció. Sortint de la paret hem agafat una gran canal en la vessant oposada i la hem seguit fins arribar a un arbre tombat amb unes grans lloses (característic), d'aquí ens hem apropat a la carena i la hem seguit fins a trobar un passatge per on baixar darrera les Puntetes Roges on ja per corriol fresat hem tornat a peu de via.

Ara tan sols resta desfer el camí d'aproximació i de retorn a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM .......................................... Tok d Keda

APERTURISTES ....................... Joan Solé, Fran Giné, Alfons Esterlich

CORDADA ................................. Ginés Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL.................................. 12 cintes, Joc de Camalots fins nº3 (2 i 3 repetits)

DIFICULTAT................................ 6a/A1

dilluns, 17 de febrer del 2025

VIA DEL CABRIT sortida 1+1=3 a MALANYEU

 05 DE FEBRER

Avui hem fet ple, després de molts dies insistint que el Xavi ens acompanyes,..... ho hem aconseguit.

S' imposa anar a una zona on puguem repartir-nos i que millor que Malanyeu.

Mentre esmorzem ja fem les diferents cordades que ens repartirem per la paret.


El “Visa” i el Genis volen anar a la via “Adeu Espanya” , el Xavi i l'Emilio , (que no coneixen la zona) els recomanem la via “Dels senzills”. En Ramon, el Cèsar i el Joan opten per la “Badalona” i el Ramir i jo d'entrada optem per la”Viatge per pura delicia” però decidim canviar a darrera hora per la via “del Cabrit” que també tinc a la llista de pendents.


La primera tirada que va encabida entre les vies “Doraemon “ i “1+1=3” és una placa de cinquè grau però amb tan sols dos ponts de roca en el recorregut i entra a la reunió pel mateix lloc que la via “1+1=3”.

Teòricament la segona tirada va un xic a l'esquerra i hi ha dos ponts de roca, però no els hem vist i decidim acabar de sortir per la via que compartim reunió, perquè les tirades superiors son molt més boniques que no pas ens planteja la nostra via.


La segona tirada una nova placa de cinquè grau al principi per equipar excepte al final de la tirada al ajuntar-se amb la via “1+1=3” on trobarem un parabolt i un pitó abans d'entrar a la reunió..


La tercera tirada comença fàcil fins arribar a la primera assegurança que és un parabolt, per sobre hi ha un pont de roca molt gran que protegeix una fissura molt llaminera a protegir, però no portem flotants petits que es el que demana i decidim anar per l'esquerra ,(dins un diedre) on va l'itinerari creiem de la via “2+1=3” on trobarem 2 parabolts abans de tornar a posar-nos a la via anterior i acabar per aquesta.


Com que la via no està equipada per baixar anem uns metres a la dreta on acaba la via “Epirimountain” que si té instal·lació de rapel.

Poc a poc anem baixant tots i acabem amb un bon dinar a Berga.

Dies així son els que fan afició.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM...................................... Del Cabrit sortida 1+1=3

APERTURISTES.................. J. Rovira, T. Cano, A. Pages (segona part) Alberto i Andreu

CORDADA.......................... Ramir Aparisi, Josep Estruch

MATERIAL........................... 10 cintes , Joc de Camalots fins nº2

DIFICULTAT......................... V+

dilluns, 3 de febrer del 2025

VIA PEU GRAN AL SERRAT DE MULLAPANS

 DIUMENGE, 02 DE FEBRER

Aquesta setmana tinc compromisos familiars i tan sols puc fer una matinal curta, per sort el divendres em truca el Jordi per sortir, ell també te compromisos familiars i una matinal li encaixa en els seus plans.


Ja tenim el cap de setmana cobert, tan sols ens falta trobar un objectiu adient.

El dissabte em fa algunes propostes que trobo que encaixen en les nostres possibilitats i ja tenim objectiu.

El diumenge ens trobem a les vuit per anar a esmorzar i acabar de definir i mentre esmorzem decidim anar al sector del Monestir, més concretament al Serrat de Mullapans. El nostre objectiu la via d'en Joan Vidal “Peu Gran”.


Ara tenim un dilema, anar per dalt o per baix, finalment s'imposa anar-hi per baix. Mes que res perquè una vegada acabada la via el retorn sempre es millor tenir-lo de baixada que no pas de pujada.

Aparquem a la estació inferior de la “cistella” i anem caminant fins el camí de les aigües que fa un munt d'anys que no el faig, (de jovenet quan encara no tenia carnet de conduir, ni cotxe, agafàvem el tren fins la estació del Aeri i després pel camí de les aigües fins el Monestir), tot una pallissa cada setmana.


Avui aquest camí m'ha fet suar de valent. Arribem a la confluència amb la pista que ve de Monistrol fins la estació elevadora a peus de les escales i la seguim fins el darrer revolt abans d'arribar a la caseta, punt on surt un corriol que ens porta a peus de l'esmentat serrat, (ull en els primers metres d'aquest corriol perquè la gent el fa servir de WC i trobareu de tot al mig del camí), una vegada superats els primers metres ja està tot normal.

La via no ens costa gaire de trobar i aviat comencem l'escalada.


La primera tirada comença per un contrafort que anar després a la dreta i enfilar-se per un esperó més marcat, el primer tram, en fred, es difícil i acabem fent un A0 en el tercer parabolt, després ja més fàcil fins començar el flanqueig a la dreta, aquest presenta una roca crostosa i llisa de peus fins passar una canal on comença el tram d'artificial que no deixarem fins la reunió.

La reunió està en un forat característic i en aquesta tirada cal anar en compte amb el xapatge de les cordes perquè el recorregut fa un parell de canvis de direcció i després costa molt recuperar-les. La reunió és un xic incomode.


La segona tirada comença a l'esquerra de la reunió amb uns passatges d'artificial i poc desprès ens posem en una placa molt vertical i amb bona presa, es difícil fer-la en lliure, però si es descansa en cada assegurança es deixa fer amb algun A0, el darrer tram de la placa millor anar a l'esquerra i acabar la tirada per un tram mes suau fins la reunió que trobarem sota un diedre característic.


La tercera tirada comença per un tram trencat abans d'entrar a un diedre, una vegada dins el diedre, que es molt vertical el remuntarem fins una petita cova, aquest tram es pot fer amb A0 però nosaltres hem fet Ae perquè amb un estrep pots arribar a la següent assegurança i estalviar-nos posar flotants en una fissura que hi ha.


Una vegada a la cova cal anar a la dreta per agafar un parabolt una mica llunya, però entre mig hi ha un tac vell per si es vol fer servir. Per sobre tornem atenir una placa vertical i amb bona roca que hem fet en A0 fent alguna sortida entre assegurances. Acabada la placa cal superar dos “bombos” assegurats amb un parabolt cada un i arribem a la carena que ens caldrà seguir uns metres a la dreta per trobar la reunió.

Una vegada tots a dalt sortim per un corriol que supera un collet i darrera d'aquest un caminet ens portarà fins les escales de les aigües.


Ara cal baixar-les per tornar a la estació de bombeig i tornar al cotxe.

Hem acabat l'activitat a l'hora prevista, ara a tornar a casa i complir amb els deures familiars,.......... i a esperar el dimecres per a una nova aventura.

J: ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Peu Gran

APERTURISTES...................... Joan Vidal

CORDADA................................ Jordi Rosillo, Josep Estruch

MATERIAL................................. 16 cintes, estrep

DIFICULTAT ............................. V+/Ae

divendres, 31 de gener del 2025

VIA CAMÍ DEL XAS sortida CAMÍ DE L'ALSINA

 DIMECRES, 29 DE GENER

Aquest dimecres teníem pensat baixar a Tarragona, però la incertesa del temps ens ha fet repensar la sortida i assegurar poder escalar a Montserrat.

Com sempre ens trobem a Ca l'Anna per esmorzar i donat que no tenim presa, ens prenem el nostre temps per fer-ho fins el moment que ja toca decidir que fer.

Som cinc i per tant tindrem que fer dues cordades.


Per no cansar-nos gaire escollim quedar-nos al Monestir, jo tinc ganes d'anar a comprovar una informació que tinc de fa molt temps . (uns energúmens van desmuntar la via del Camí del Xas) , jo recordo fa molts anys haver-la fet i era una via tranquil·la que es el que busquem avui dia, (aquests fanàtics no sé que faran quan tinguin la nostra edat i no siguin tant forts?. En conec un que desprès d`anys fent vies molt potents, va deixar d'escalar perquè el seu nivell havia baixat i la gent ja no l'idolatrava. Ara es dedica a fer “sofing”).


Però al que anàvem, els companys que faran cordada de tres aniran a la via “El camí de l'Alsina” que està molt propera i nosaltres , si confirmem que no es pot pujar per la nostra via els anirem a buscar per acabar junts .

La primera tirada la fem des de la part baixa a tocar del pont de les escales dels pobres, un diedre poc assegurat (un pont de roca i un pito cassola per protegir els vint metres de diedre). Es fàcil, però molt relliscós i fred . A la reunió hi ha un parabolt i un burí.


La segona tirada segueix la torrentera i en un desplom que trobem un xic més amunt s'enfila per una fissura que hi ha a la esquerra que supera el desplom amb un passatge on cal tibar. La tirada està neta i cal portar algun flotant mitja.

Superat el desplom ens endinsem en una feixa a la dreta fins arribar a peu de paret on comença la via “La broma de Satan”. Fem reunió en els arbres.

Ara pugem fins la fissura on segueix la via però no hi ha res, en aquest pany de paret tan sols hi ha a l'esquerra la línia de parabolts de la via “ La broma de Satan”.


Podríem pujar per ella, fent artificial o A0 ens el trams difícils, però no tenim ganes de tibar i preferim anar a buscar als companys.

Fem un llarg flanqueig a l'esquerra per unes vires , entre roca i bosc fins a veure'ls que està fent la darrera tirada.

Nosaltres decidim obviar les dues primeres tirades i anar a trobar-los a la darrera reunió.(si fem les dues tirades que ens separen trigaríem i els companys o passarien fred o marxarien. Decidim anar per l'esquerra i pujar fins la darrera reunió per la canal.


Arribem a la reunió i encara veiem a un dels companys fent la tirada, nosaltres ens posem darrera i acabem la via, poc després que ells .

Fem material i baixem tots junts fins el cotxe. Ara que el temps està canviant i comença a fer fred.

Acabem la jornada amb un bon àpat a Ca l'Anna.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Camí del Xas sortida Camí de l'Alsina

APERTURISTES ...................... (Conrad Perez, Guillem Arias, J. Mª Griñan, Xavi Amill

Ferran Navarro) 1ª part

( Nando Dalmases, J.A. Martin) 2ª part

CORDADA ................................ Gines Rodriguiez, Josep Estruch

MATERIAL................................ Joc de Camalots fins Nº 1

DIFICULTAT.............................. V