VIA BROTHERS RUIZ A LA PALA ALTA

 DIMECRES, 04 DE DESEMBRE

Sembla que els dies de boira baixa s'estan acabant però encara ens toca aguantar algun dia més.

Per tal d'assegurar la sortida proposo al grup tornar a pujar a Mont roig on tenim assegurat el Sol. Diumenge varem acabar escalant en màniga curta tothom i en aquests dies es d'agrair.

Amb el Ramon i el Cèsar hem quedat en trobar-nos a Cervera i marxar junts la resta de camí. L'aturada per esmorzar la fem a Bellcaire i després directes al pàrquing de Coll de

Porta aprofitant que avui anem amb el cotxe del “Visa”.

Arribem al Coll i estem sols, tampoc hem vist cap cotxe al pàrquing de baix. Decidim que anirem a la via “Brothers Ruiz”

Després de desfer el camí fins a peu de via en preparem i fem les dues cordades. Avui faré cordada amb el Cèsar i el “Visa” amb el Ramon.

Per qüestions de sorteig ells aniran al davant obrint camí i nosaltres els seguirem.

La primera tirada es mantinguda en el cinquè grau excepte en un parell de passatges que pot ser un xic més difícil, però està ben assegurada com tota la via

La segona tirada es un xic més curta però també més difícil, la graduen de cinquè superior però hi has dos trams on cal aplicar-se de veritat i graduar-la amb mig grau més no li aniria malament.

La tercera tirada es la més suau de la via un gran flanqueig a la dreta fins a posar-nos sota el diedre de sortida.

Aquí la cordada que ens precedeix a pres la opció de sortir per la via “del Lluís” , en principi cap problema perquè mes o menys tenen la mateixa dificultat però la diferencia es amb les assegurances que hi ha. La via que fem presenta unes vuit o deu assegurances en aquesta tirada i la del Lluís tan sols n'hi ha tres i en el tram final et jugues un castanyot important.

Arribem al cim i després de recollir el material, baixem caminant fins el Coll on tenim el cotxe.

Ara de retorn a la boira per cercar un bon lloc on fer la cervesa de rigor abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Brothers Ruiz

APERTURISTES ..................... J.L. Ruiz, J. Gutiérrez, F. Martínez

CORDADA................................ Cèsar Comas, Josep Estruch

MATERIAL............................... 14 cintes

DIFICULTAT ............................ V+/6a

MATINAL D'ESPORTIVA AL MONT ROIG

 DIUMENGE, 01 DE DESEMBRE

Aquest mati estem tots mandrosos, com sempre hem quedat a Jorba per trobar-nos amb la colla del Penedès i a més s'ha afegit el Ton . Anem al Mont Roig on tenim al Enric esperant-nos.

                                                              VIA DEL MIRADOR

Segons ells , no hi ha boira a la part alta, però nosaltres en tot el camí no la hem deixat en cap moment.

Arribem al pàrquing on esmorzem i comencem a fer cordades, som sis i caldrà repartir-nos.

I ara comença a sortir la mandra, que si som molts, que si cal caminar,etc......

Decisió Salomònica, pugem a Montalegre a fer esportiva , que no hi ha que caminar i l'aproximació és en baixada, tembè podrem repartir-nos per les diferents vies amb cordades de dos.

Començarem per la zona del Retaule, que ja conec perquè fa un parell d'anys vaig anar-hi amb la Isabel i el Genis.

Al fer les cordades l'Angel i jo en farem una, el Pep i el Pere l'altre i el Enric i el Ton la tercera.

Nosaltres com a primera via escollim la via del Mirador, una via de dues tirades o tres depen de com la muntem que ens torna a deixar a la ermita.

                                                                     VIA DE L'OLIBA

Aquesta via presenta dues entrades, una per la dreta i una segona més directa que comença just a peu de camí. Nosaltres escollim aquesta última que te una entrada molt potent que les ressenyes diuen de V+ però que per nosaltres es un 6a apretat i que en uns vint -i -cinc metres ens deixa dalt d'una agulla/contrafort. Es pot fer reunió en una reunió equipada per rapelar o a una sabina que hi ha just al cim.

La segona tirada es un canvi de reunió de 15 metres entre matolls i fem reunió sota la darrera paret, ja sota el Mirador de l'ermita.

La tercera tirada , es també curta , uns vint metres però explosiva amb passatges de tibar fort i d'altres de finura.

Una vegada dalt, sabates de caminar i tornem a peu de paret amb els companys.

Com a segona via escollim fer la via de més a l'esquerra de la paret, la via de l'Oliba.

                                                              VIA PASSERELLS

Aquesta via comença amb dos ponts de roca llaçats i amb roca un xic “cutre”, però per sobra aquesta es veu millor. Ens ha agradat molt i la via millora molt amb l'altura, un 6a equipat, amb algun aleje.

La tercera via que escollim es la “passerells” que els companys ja han fet i diuen que es maca, nosaltres ara també ho diem, sobretot la segona part.

Una vegada acabada , decidim que farem una altre via i ho donarem per acabat avui, la boira poc a poc va pujant i tot i que hem estat escalant amb màniga curta, no cal forçar la maquina. A més el meu colze dret no esta per fer virgueries, fa uns dies que arrastro unes molèsties ( Epitocleitis) i no vull forçar.

Escollim fer la via “Diedre Bipolar” que ja vaig fer l'altre vegada i que resulta que han canviat l'entrada i ara es força més difícil que abans.

                                                       VIA DIEDRE BIPOLAR

L'entrada d'ara jo li donaria un 6a difícil de veure a primera vista fins arribar al contrafort on trobarem un arbre amb una baga i un maillón per si tan sols es fa aquesta part. Si es segueix la via cal posar-se darrera l'esperó per terreny ombrívol i entrar en un diedre molt marcat, on trobarem primer , un pitó que no fem servir perquè a un metre hi ha un parabolt, per sobre un diedre tètric per on cal pujar amb moviments rebuscats, trobarem tres parabolt en aquest tram però va be reforçar un tram complicat amb un flotant, (nosaltres hem posat un micro groc).

La reunió esta just al final del diedre sobre l'aresta, hi ha un sol parabolt però es pot reforçar amb un arbre.

La darrera tirada es seguir l'aresta fins trobar el cami de baixada, a mitja aresta hi ha un espit.

Una vegada tots dalt, marxem abans no ens atrapi la boira que ha pujat molt respecte al mati.

De baixada ens aturem a Balaguer per fer la cervesa i acomiadar-nos de l' Enric que agafa una altre carretera per tornar a casa.. La tornada sempre sota la boira.

J. ESTRUCH

DADES DE LES VIES

NOM...................................... “Del Mirador”, “De l'oliba”, “Passarells”, “Diedre Bipolar”

APERTURISTES .................. ????

CORDADA............................ Angel Guillen, Josep Estruch

MATERIAL............................ 14 cintes

DIFICULTAT........................... 6a

VIA EL ÚLTIMO BURIL A COLLEGATS

 DIMECRES, 27 DE NOVEMBRE

Aquesta setmana he quedat amb el Ramir per anar a Colle gats que es un lloc on ell hi ha escalat poc. Quan s'acosta el dia fem publica la nostra proposta a la colla, però com acostuma a passar “els que volen , no poden i el que poden, no volen” com es diu normalment.... es qüestió de gustos.

Nosaltres seguim amb els nostres plans i anem parlant d'objectius. A la paret més arrecerada de la Paret del Pessó ja he fet totes les vies que hi ha, (les que m'atreveixo a fer, perquè n'hi ha alguna que ni m'ho plantejo), però de totes alguna fa tant de temps que la vaig fer, que encara no la tinc piulada al Blog, la via “El Último buril” és la darrera que no hi consta.

Fem el viatge sense problemes, tan sols acompanyats per la boira que hem agafat a la Panadella i no hem deixat fins a Comiols on creiem que la deixàvem enrere, però a tremp la tornem a agafar i no ens deixa fins el pàrquing de Collegats, de fet esmorzem dins el cotxe per la “rasca” que fa.

Sortim del cotxe per fer l'aproximació a la paret, encara sota la boira, però amb evidencies que marxara aviat i a peu de via ja no ens envolta, però el Sol tan sols ens toca de resquitllada.

El camí d'aproximació presenta evidents signes d'haver portat aigua en quantitat no fa gaire, perquè està molt mullat i sense cap fulla al terra

Recordo aquesta via com una mica “expo” però la ressenya la qualifica com a equipada i una ressenya que portem del Luichy marca moltes assegurances.

La primera tirada puja directe per una zona molt vertical, sort d'això perquè a esquerra tenim la via “La virgen del Pilar” completament xopa i per la dreta baixen també alguns regalims d'aigua.

Aquesta tirada és amb diferencia la mes difícil de la via, gracies a les assegurances on trobarem de tot, espits, buris, ponts de roca i algun parabolt , es deixa fer fins un desplom abans de la reunió on a calgut posar un estrep perquè el braços ja han dit prou.

La segona tirada es difícil de seguir, primer surt de la reunió per l'esquerra i cal anar evitant regalims d'aigua per progressar tot i que alguna assegurança està en ple regalim, despres una llarga travessia a la dreta per arribar a un peit diedre que superem i sobre agafem una placa molt vertical amb forats on costa trobar les dues assegurances que hi ha, cal anar en compte amb el xapatge perquè el recorregut fa una siga saga i les cordes no corren.

La tercera tirada surt per la dreta de la reunió per terreny trencat fins arribar a una fissura on trobem un pitó, per sobre una petita bavaresa per superar el tram i agafar un parabolt que hi ha a la sortida d'aquesta, seguim amb tendència a la dreta fins arribar a un arbre pel que pujarem per superar una petita placa i en sortir d'aquesta trobarem la reunió abans d'entrar al bosc.

La quarta tirada va en direcció al bosc per una placa on trobarem un parabolt just a l'entrada i seguim per una canal sota els arbres fins a trobar que aquesta s'acaba a peu de paret. Aquí hi ha un tram d'escalada plan “Tarzan” on es imprescindible tibar de les arrels i branques fins a sortir fora on trobarem la reunió.

La ressenya que portem, convida a anar a la dreta i pujar per la via “Els intocables de Bellmunt” però tan el Ramir com jo ja la hem fet i decidim seguir per la via.

Aquesta tirada la recordo perquè estava poc equipada però ara hem trobat un munt de parabolts, (no hi sobren), i la tirada es molt llarga i ajaguda però en algun punt cal passar per terreny mullat i fa yu-yu.

La penúltima tirada es de les mateixes característiques, primer un parell de desploms assegurats per burils vells i després una placa fins la reunió, també hem trobat mes assegurances que las que hi havia.

La última tirada, ens ha costat més del que pensàvem, la roca a controlar i les primeres assegurances velles, però el tram final han posat un parell de parabolts que et permeten acabar la via amb més tranquil·litat.

Una vegada dalt estem una estona perquè ens escalfi el Sol, ja comença a fer fresca l'ombra. Ara cadenes avall per la ferrada i retorn al cotxe per tornar a casa.

Com a la pujada, passat Comiols entrem en mar de núvols que no deixem fins la Panadella.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM............................. El último buril

APERTURISTES.......... C. P. Hurtado, R. Sanchez

CORDADA .................. Ramir Aparici, Josep Estruch

MATERIAL................... 15 cintes, Joc discret de Camalots

DIFICULTAT ................ V+/A0

VIA LA PETITA ÀNEU AL SÒCOL DEL MONT ROIG

 DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE

Torna el cap de setmana i cal parlar amb els companys per preparar la sortida de diumenge amb un temps insegur però amb perspectives de bon temps a Ponent.

Com sempre quedem a Jorba i aquesta vegada tan sols som tres, el Pep, el Pere i jo.

D'entrada la proposta d'anar a la zona de la Noguera sembla que s'accepta i marxem directes fins la carretera del Doll per deixar el cotxe i esmorzar, però una vegada a lloc el cel està cobert i cau alguna gota, millor fer temps davant d'un cafè i tornem a Camarasa per fer-lo.

Aquí ja tenim les primeres ullades de Sol i sembla que anirà a millor, o sigui que després del cafè, decidim tornar al pàrquing i embarcar-nos en una via del Sòcol del Mont Roig.

Les més fàcils i més assegurades ja les tenim taxades , o sigui que caldrà embarcar-nos en alguna més complicada. Escollim anar a la via “Petita Aneu”.

La via es fàcil de localitzat perquè està a pocs metres de la via “Indis de ponent” que ja hem fet.

La primera tirada supera un diedre molt cridaner a la dreta d'aquesta via, es completament diferent del que trobarem a la resta de la via, està equipada amb parabolts, però tot i estar equipada et demana escalar entre xapes, sobretot els primers metres. Hi ha sis parabolts.

La segona tirada es un canvi de reunió per una feixa per anar a cercar el segon mur, es evident perquè surt a la dreta d'un sostre petit. No hi ha reunió i cal improvisar-la.

La tercera tirada es una de les “tirades” de la via, segueix un diedre molt marcat fins sobre una agulla enganxada a la paret. La tirada està quasi neta , tan sols trobarem un parabolt als primers metres i un pont de roca en el tram final.

Els primers metres tenen l'aspecte de trencats però està molt sanejada, algunes ressenyes assenyalen aquest tram com el mes difícil de la tirada però hi ha un tram per sobre la meitat que ens ha costat més que el primer tram. La tirada es molt mantinguda i bonica i permet treballar els flotants a gust.

La quarta tirada es de transició, però no val a perdre-la de vista, està completament neta i cal saber trobar el millor camí. En la ressenya original hi ha marcat un pitó a mitja tirada però no l'hem vist i el tram final no es difícil però les cordes tiben molt i es exposat per entrar a la reunió.

La cinquena tirada torna a ser un canvi de reunió però molt llarg, cal creuar una feixa fins arribar a la paret superior , just a la dreta d'uns sostres característics on hi trobarem un pont de roca llaçat.

La sisena tirada es “la tirada” de la via, cal anar-hi amb el grau ben assolit o saber treballar be amb els flotants.

Primer cal superar un petit contrafort amb una escalada fàcil però per sobre cal seguir una fissura molt petita i vertical on cal anar amb compte. Tan sols hi ha un pont de roca quasi al final de la tirada . Treballar amb encastadors petits i aliens es fonamental. Alguna ressenya gradua la tirada de 6a, d'altres de de 6a+, però nosaltres ( excepte el Pep que la ha tret neta) li donem una graduació de 6a/A1 perquè hem tibat de tot el que hem pogut en aquest tram, per sobre del pont de roca la graduació baixa molt i es fa bé.

La via es molt estètica i bona.

La baixada la fem per la canal que cada vegada es mes complicat arribar a la instal·lació de rapel.

De tornada cervesa a Camarasa abans de tornar a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.................................La Petita Àneu

APERTURISTES ............Marc Segarra, Victor Sans, Canito

CORDADA..................... Pep Riba, Pere Giró, Josep Estruch

MATERIAL...................... 12 cintes, Joc d'Aliens, Joc Camalots fins nª3, Joc de tascons

DIFICULTAT.................... 6a/A1