Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 28 de juliol de 2022

TERROR TACTYL

 DIUMENGE, 24 DE JULIOL

Una altre setmana pujant al Pedraforca per fugir de la calor.

Avui som més, la Isabel i el Josep s'han apuntat i tan sols sabem que volem ombra !!!.

La resta sera condicional.


Pujant per la carretera al mirador, veiem molts cotxes, però...... una d'aquestes casualitats de la via, al mirador tot just acaba de marxar un cotxe i ens deixa un espai magnific per deixar el cotxe, a tocar de les escales.

No ens ho pensem gens i decidim quedar-nos-hi.


La paret del mirador no és de les parets més agraciades del Pedraforca, però te una avantatge sobre les demés, hombra assegurada i nul·la aproximació, dos elements que li donen consistencia un dia com avui.

Jo ja he fet un parell de vegades la via “ Ventana indiscreta “ i m'agradaria fer-ne una de diferent.


En tenim dues de més asequibles que les altres, la “Corona de la reina” i la via “Terror tactyl”.

La primera de l'Armand i la segona de l'Escofet. Sense dubtar-ho escollim la segona opció. L'Armand es una mica auster amb les assegurances, je, je........

A més la Isabel va col·laborar al obrir-la juntament amb el J. Charles Peña, tot i que diu que no recorda quasi res.


Per arribar a peu de via, cal rapelar-la i ens posem en feina. Primer saltar la barana i baixar fins un arbre on trobarem una corda (vella) lligada que ens deixa al primer rapel, però com que la corda no ens fa gracia, decidim fer un petit rapel fins la instal·lació .

D'allà dos mes fins un parabolt solitari que és el inici de la via “Trafic”, (la nostre està un xic a la dreta).


Farem dues cordades, per davant en Pere, l'Angel i el Josep i darrera fent una altre cordada, la Isabel i jo.

La primera tirada comença amb rampa i poc a poc va redreçant-se fins arribar a la reunió, sota un petit desplom negre per la molsa que hi ha. Trobarem set parabolts però son dificils de veure, primer perquè estan lluny i segon perquè amb els anys perdren brillantó,


La segona tirada surt per l'esquerra amb un tram vertical on cal controlar be les preses, no son dolentes però son arrodonides i amb tacte de la paret Nord que li donen un plus . Trobarem la reunió en una petita feixa, no gaire comoda. És la tirada més mantinguda i dificil de la via sobretot a la sortida de la reunió primera i per entrar a la segona. Trobarem vuit parabolts.

La tercera és un xic més facil perquè les preses son mes grans i franques, tot i que cal anar provant-les totes abans d'agafar-nos, la tirada va molt propera a la canal de la dreta i trobem trams amb herba i roca esquarterada.


La quarta tirada supera un esperó amb roca bona i poc a poc va perdenr verticalitat i qualitat de la roca fins arribar a la instal·lacio de rapel, despres aprofitant la corda fixe, tot i que millor no tibar d'ella, pugem fins l'arbre i la barana del mirador on fem la reunió.

Avui hem escalat sense passar calor i sense caminar, tot un luxe, però aixó no impideix que anem a fer la cervesa ben satisfets.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................................... Terror tactyl

APERTURISTES................................. J. Escofet, J. Charles Peña, I. Notivoli

COMPANYS DE CORDA .................... I. Notivoli

MATERIAL........................................... 12 cintes

DIFICULTAT......................................... V+


dissabte, 23 de juliol de 2022

VIA BADALONA

 DIMECRES, 20 DE JULIOL

Amb gran part de les nostres muntanyes tancades pel risc d'incendis, toca espavilar-nos per seguir sortint, tot i no tenir gaires ganes de conduir lluny.

Avui anem a veure que tal tenim les temperatures pel Solsones, sortirem aviat i escalarem fins que la calor ens faci marxar.


Escollim anar a Vilamala, una zona que tenim relativament propera .

Per no caminar gaire escollim anar a la paret de la Batalla, tot i que sabem que la orientació de la paret no és la millor, però per contra tenim una aproximació més curta.

Al parquing , no hi ha ningú,.... je je, amb aquestes calors ningú fa aquestes bogeries !!!.


El nostre objectiu son les dies de la dreta de la paret dels companys Panyella i Baraldes que ni jo ni l'Isabel hem fet.

Baixem per la via “ Pedra voladora” que esta equipada per baixar i amb dos rapels estem a la base.


Però una vegada allà decidim pujar per la “Badalona” que tenim just a l'esquerra i que d'entrada sembla més interessant.

La primera tirada, mantinguda amb un grau acceptable, però amb roca a controlar en algun punt. No s'ha fet gaire i encara trobem alguna crosta que anem netejant. Les assegurances sense estar molt lluny si demanen escalar entre elles i navegar per trobar el millor camí.


La segona és la tirada més potent. Comença suau fins un primer desplom que pot superar-se amb una bona tibada, però el tram que ve despres és molt fi i en diagonal i ens obliga a fer un pas de A0 per sortir-nos-en. La reunió esta amagada i no es veu fins quasi no la estas tocant. Superat el tram dificil cal anar a la dreta.


La tercera també es bonica, tot i que més suau i el fet de pujar recte dona més confiança. Hi ha un tram més vertical que la resta a mig recorregut.

La darrera tirada és ajaguda però tan sols hi ha una assegurança i cal navegar.

Aqui dalt, el Sol ja fa estralls i decidim que millor anar a refrescar-nos amb una bona cervesa a Solsona..

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.............................................. Badalona

APERTURISTES........................... F. Panyella i J. Baraldes

COMPANYS DE CORDA............. I. Notivoli

MATERIAL..................................... 15 cintes

DIFICULTAT................................... V+/A0