Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 17 de maig del 2024

DIA D'ESCALADA ESPORTIVA AL TORRENT FONDO

 DIMECRES, 15 DE MAIG

Per aquest dimecres tenim una predicció pèssima en lo referent a la meteorologia i tan sols sembla haver una petita finestra de bon temps a la zona de la Noguera,

Sortim d'Esparreguera el Genis i jo i ens trobem amb el Ramon i en Pere a la Cassola, ells també tenen la intenció d'aprofitar aquest forat entre pluges per fer una escapada a la Noguera.

Esmorzem a Sant Llorenç de Montgai i marxem a fer alguna escalada, però abans encara ens trobem amb més companys que han fet la mateixa pensada.

Els companys es queden per la zona de la Formiguera, però nosaltres tenim pensat anar a amortitzar alguna via que encara no hem fet al sector del Torrent Fondo i de passada conèixer una zona d'esportiva que els companys van obrir al final del torrent i que no coneixem.


Fa temps que no havia pujat per la pista que puja fins a Gerri de la sal i m'ha sorprès que han tret el pas a novell amb la via. Ara hi ha un pas sota la via i t'estalvies una rampa dolenta. Aparquem al costat del camí envoltats de flors i paparotes i fem la curta pujada fins a trobar els ràpels. Com que fa molts anys que no faig l'aproximació tinc un semi record de tot plegat , per això baixem pel primer rapel que trobem que resulta ser el de la via “Generació 47”.

Resulta que estem just on hi ha la via més allunyada d'aquest sector . Com que ja estem posat decidim començar per aquesta i anar baixant tot fent vies. La darrera seria el nostre primer objectiu, la via “Malalts de roca” que és la via que no he fet.


La via “Generació del 47” comença amb un passatge “tonto” on sembla que la roca està trencada, però no, en diagonal puja fins un replà sota un petit desplom amb un parabolt just a la sortida on cal posar un estrep, la sortida de l'estrep es el tram més delicat de la via, després per unes plaques amb bona roca en porten fins la reunió. La via està assegurada amb 10 parabolts. En aquesta via ,ull al estiu !!!, perquè a l'esquerra i dins d'una vauma hem sentit molt soroll de abelles, (no ens hem apropat per veure de quina família eren)


La segona via que fem es la que tenim just a la dreta , “Pinsá”. Aquesta via no ens ha agradat gaire, comença amb un desplom que esta graduat de A0 però nosaltres hem fet dos passos de Ae i després per roca no gaire amable hem anat superant un esperó. La tirada és molt vertical i mantinguda tota ella . Està graduada de V+ però hem trobat algun tram més apretat. Assegurada per vuit parabolts.

La tercera via , la “CEP” és la més assequible de totes, amb un recorregut molt logic , segueix un diedre per la placa de l'esquerra amb bona roca. Està assegurada per sis parabolts i la graduació es de quart superior tot i que crec que algun passatge de cinquè si que el trobarem.


Seguim el nostre desplaçament a la dreta i trobem la via “Esquirol” que juntament amb la via “dels Avis” és la que ens ha agradat més i també on hem gaudit més.

Aquesta via comença per l'aresta de ponent d'una placa llaminera, primer per un petit diedre que aviat deixem a l'esquerra per entrar en la gran placa i sempre a tocar de l'aresta de ponent fins la reunió. Està assegurada amb vuit parabolts i te un grau mantingut en cinquè. La següent via, la “del Avis”, personalment és la millor de totes, s'enfila per l'aresta est de la mateixa placa i segueix un diedre amb passatges bonics fins un punt on deixa el diedre i es decanta per la placa de l'esquerra on trobarem un tram difícil , després remunta per la placa fins una reunió, el tram final, amb roca no tan bona és delicat de fer. Està assegurada amb dotze parabolts.


Encara ens queda una via per fer de la zona, la via “del nets”, aquesta via , un xic més llarga està dividida en dues tirades, la primera graduada de V+/A0 las hem trobat molt més forta i els tram de A0 massa difícil per forçar-lo un pedal ha estat imprescindible amb alguna sortida potent entre assegurances. Trobarem vuit parabolts.

La segona tirada és bàsicament per sortir per dalt, sortim de la reunió per una vira a la dreta on hi ha un espàrrec sense plaqueta i més endavant un altre que ens indica on cal començar a pujar, per sobre tres parabolts que assenyalen el camí fins la reunió.


Volíem anar a fer la via “Malalts de roca” però aquestes vies ens han entretingut més del compte i la deixarem per a una propera visita.

Ara millor baixar a Sant Llorenç per fer un bon àpat.

Un bon lloc per a fer una matinal , fora de les aglomeracions i on hi ha tranquil·litat absoluta.

J. ESTRUCH


DADES DE LES VIES

NOM..................“GENERACIÓ 47” “PINSÁ””CEP””ESQUIROL””DELS AVIS””DELS NETS”

APERTURISTES.. R.Barceló, J. Lopez, LL. Gabernet, M. Aran, J.L. Rincon, Pere Josep

CORDADA---------- Gines Rodriguez. Josep Estruch

MATERIAL............. 12 cintes, estrep

DIFICULTAT............ V/Ae – V+/Ae – V – V – V+ - V+/Ae

dimarts, 14 de maig del 2024

VIA ELIA A LA PARET DEL DEVESSÓ

 DIUMENGE, 12 DE MAIG

Aquest diumenge, en un principi sortiem el Genis i jo , sense tenir gaire decidit on anar, però el dissabte va trucar el “Visa” que també s'apuntava a la festa i hem esperat a trobar-nos tots per acabar de decidir on anar.

De les propostes que portem sembla que la que te més adeptes es anar a Malanyeu per fer la via “ Elia”.


Sortim del'Angelita amb els deures fet, ja tenim un objectiu definit, direcció Berga !!.

Ens aturem al Rosal per fer la aturada tecnica de l'esmorzar i despres directes a Malanyeu.

El parquing es ple de furgonetes però no hi ha ningú, tothom a marxat.

Nosaltres fem l'aproximació i ens estranya no sentir cap cordada, bé, pot ser que una o dues a la part dreta de la paret, però per la zona on anem nosaltres no veiem ningú.


Quan anem amb el “Visa” ni ens plantegem fer les “palletes” per decidir qui comença la via, -és tradició de sempre que a ell li agrada començar les vies-

Amb aquest tema decidit comencem l'escalada.

La primera tirada és la tipica de la zona, una placa vertical amb molts forats on cal esbrinar el millor recorregut, aquesta vegada més facil d'intuir al estar tota ella parabolada amb generositat, trobarem nou parabolts en el recorregut, tota la tirada molt homogenia excepte un parell de passatges a prop de la reunió que la farem al mateix lloc que la via “Francesc Sunyol”. En aquesta reunió ens la creuem.


La via “Francesc Sunyol” en la seva segona tirada fa un flanqueig a l'esquerra per aprofitar la placa que tenim sobre, en canvi la “Elia” aprofita la mateixa placa peró completament per la dreta superant una fissura vertical que hi ha tocant els arbres de la dreta i segueix paral·lela a la via veina però per la dreta fins arribar a la reunió que també coincideixen. Aquesta tirada té vuit parabolts i un arbre llaçat.


La via “Francesc Sunyol en aquest punt va descaradament a l'esquerra a cercar un diedre,(pas més dificil de la via) i superar unes plaques que hi ha sobre per la part esquerra.

Abans la nostra via s'acavaba aqui i totes les cordades seguin fins el cim per la via “ Francesc Sunyol” peró la darrera vegada que vaig fer-la vaig veure un seguit de parabolts que pujaven la placa final per la part dreta, sense arribar a la via “Amics de Malanyeu” que va encara més a la dreta. Avui esbrinarem aquest nou tram.


La nostra via, encara fa una reuió més, primer una tirada curta que supera un pany de paret on trobarem un parabolt, superat aquest tram, va a la dreta fins un gran arbre on fa reunió.

Ara estem sota el gran arbre i per sobre quasi seguint el fil de la placa veiem algun parabolt, anem a provar-ho.

El primer tram supera un petit contrafort que tenim a l'esquerra i torna a la dreta per agafar un diedre, per sobre trobarem un parabolt amagat dins el diedre i el seguent descaradament a l'esquerra que ens posiciona sobre la gran placa.


La seguent assegurança torna a anar a la dreta, aquest tram és el més finet de la tirada, una vegada a la seguent assegurança s'enfila recte a munt fins sota undesplom que salvem per l'esquerra sobre una savina i ja uns metres finals fins la carena.

No hi ha reunió i cal fer-la en uns arbres.

Una vegada dalt, i per baixar, cal caminar uns deu metres a ponent fins a trobar els rapels de la via “Francesc Sunyol” que ens permeten arribar on comencem la via.

Avui encara és aviat, però preferim anar a fer un bon apat.


Per recomanació del “Visa” anem a Cercs a ca la Bornia (recordo haver-hi anat fa molts i molts anys) però ara amb la carretera exterior , ja no ens hi aturem. Un bon lloc per a gaudir d'un bon apat.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................................. Elia

APERTURISTES ............................. ????

CORDADA....................................... Visa, Gines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL...................................... 12 cintes

DIFICULTAT ................................... V+/6a


dissabte, 11 de maig del 2024

VIA EL SINSENTIDO DE LA VIDA AL TORRENT FONDO

 DIMECRES, 08 DE MAIG

Avui dimecres encara estic un xic cansat, però el Genis m'ha dit per sortir i no vull perdre l'oportunitat de sortir, tot i que cal fer una via sense gaire compromís.


De les opcions que plantegem sembla que és millor anar a Ponent ara que encara no fa gaire calor- d'aquí a pocs dies no podrem ni acostar-nos-hi-.

Proposo la idea de anar al Torrent Fondo on encara em queden algunes vies per fer i escollim anar a la via “El sinsentido de la vida” una via pràcticament equipada i curta.

L'aturada per esmorzar la fem a Sant Llorenç de Mongai pensant que hi hauran els companys que volen anar a la Formiguera, però ells han decidit aturar-se en un altre lloc i no coincidim.


Nosaltres a la nostra i després d'esmorzar aparquem al pàrquing sota el sector Disblia i marxem direcció la ferrada. No veiem ni rastre dels companys.

Arribem a peu de via i ens preparem amb el material, deixant la roba i motxilles a peu de via. Tenim clar que tornarem fent rapel per estalviar-nos la passejada per darrera per tornar.


El primer tram és de roca a controlar i un xic bruta però es deixa fer be fins que arribem sota un petit sostre que és on comencen les dificultats. Els primers moviments es deixen fer però després cal tibar de A0 per acabar de sortir de sota el sostre, després uns passatges d'adherència ens porten fins la reunió.


La segona tirada comença amb un tram d'adherència per anar a cercar un diedre, sembla facil però no ho és , segueix l'adherència i amb molt poques possibilitats d'assegurar-ho i un passatge més difícil per abastar la darrera assegurança abans d'entrar a la reunió.


La tercera tirada és més suau, surt de lña reunió per entrar sota un desplom amb uns forats molt bons per a posar flotants abans d'arribar a un parabolt que el veiem sota el sostre del desplom, és pot posar material però no ho hem fet, la graduació ho permet.

D'aquest primer parabolt de la tirada cal anar a l'esquerra per sortir del desplom i agafar una serie de plaques fins la reunió. Aquest tram no te la roca gaire bona, però es deixa fer i les assegurances ajuden a no patir gaire.


Ja hem liquidat la via , ara cerquem un rapel que veiem a la nostra dreta i amb dos ràpels tornem a peu de via.

Com que la calor comença a apretar, decidim deixar-ho,ja hem estirat els músculs i es millor anar a refrescar-nos per dins amb una bona cervesa.

Tornant pel camí veiem als companys que ja estan en plena feina a la Formiguera, els saludem i marxem a Balaguer per fer un bon àpat. Jornada complerta.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM......................................... El sinsentido de la vida

APETURISTES........................ Juan Carlos Roca, Sebastian Gonzalez

CORDADA............................... Guines Rodriguez, Josep Estruch

MATERIAL .............................. 12 cintes

DIFICULTAT............................. 6a/A0


P.D. Abans d'entrar a la primera reunió i penjat d'uns matolls hem trobat un “plumas” si algú mèn dona raó i vol recuperar-lo que envii un escrit al bolg

dijous, 9 de maig del 2024

VIA REFUGIADOS WELCOME A JUMILLA (9é dia MURCIA 2024)

 DIUMENGE, 05 DE MAIG

Avui és el dia de tornada i com varem fer per baixar, marxarem aviat per aturar-nos i fer una darrera escalada.


De fet , ja tenim escollit el lloc, Jumilla, que dels dos sectors que varem visitar al Nord d'on som, és el que més ens va agradar. La resta d'escoles estan més al Sud i representaria fer més quilometres de tornada.

Sortim a les vuit i ens aturem per esmorzar a la mateixa venta que varem aturar-nos en la darrera visita.


Després directes al pàrquing , ara si sense equivocar-nos. Respecte a la via, en tenim moltes de ressenyades que hem tret del blog d'en “Bonatti”- Último largo- Algunes obertes per ell, però avui volem quelcom fàcil per acabar aviat i marxar.

Escollim la via “ Refugiados Welcome” que recorre una aresta a l' Est de la via que varem fer l'altre dia.


La primera tirada ens ha semblat apretadeta, no seria res d'estrany posar-li mig grau més perquè els primers metres son mantinguts. Trobarem 10 assegurances en trenta cinc metres.

La segona , el mateix que la primera, mereix mig grau més. És un diedre molt marcat on es difícil de col·locar-se i sempre vas en tensió. Està assegurada per set parabolts.


La tercera és el canon que cal pagar per aprofitar les dues arestes, primer cal caminar per una feixa fins arribar a un esperó que tenim a l'esquerra. A mitja feixa trobarem una reunió d'una via que la creua. Una vegada al espero cal seguir el fil de l'aresta fins un balcó seran uns seixanta metres i tot i que no es difícil les cordes pesen molt. A l'aresta trobarem algun parabolt i quatre ponts de roca llaçats.


La tercera tirada és encara més llarga que aquesta de fet hem sortit uns metres perquè el primer arribes a la reunió . Trobarem set parabolts.

La quarta i última comença caminant i va a cercar un parabolt que hi ha a la paret de davant , el superem amb un passatge vertical i sortim a un petit replà que sobre fa un diedre molt vistos, pel que pujarem fins el cim. Set parabolts protegeixen la tirada.


Una vegada dalt pleguem cordes i comencem abaixar pel camí mal dibuixat que ens portara fins el tram de corda fixa i a la tartera.

Hem fet la via i hem tornat al cotxe amb unes tres hores, ara ja si...... de camí cap a casa.

Ha estat una sortida molt bona amb molt bona companyia, les zones visitades be valen un viatge i la roca es boníssima .


Han estat nou dies de campanya dels que hem pogut escalar vuit, molt contents però reconec que el cos ja no el tenim per aquestes pallisses, al menys parlo per mi.

De tornada hem fet un parell d'aturades per beure i menjar i a les vuit del vespre ja som a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................... Refugiados Welcome

APERTURISTES ............... Andres Puche, Mateo Lopez, Emilio Sabater, Celso Bañon

CORDADA ......................... Angel Guillen, Lluis Gabernet, Josep Estruch

MATERIAL.......................... 12 cintes

DIFICULTAT....................... V+