Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 1 de desembre de 2022

VIA DEL DILUVI

 DIMECRES, 30 DE NOVEMBRE DE 2022

Aquest dimecres es presenta rufol i fred pero nosaltres tenim mono de sortir, per tant anem on sigui i ja veure'm on acabem.

Com sempre, el nostre refugi a l'hivern es la Noguera on tenim un microclima bo.

Avui amb el Josep hem quedat en trobar-nos a Cervera i deixar un cotxe. D'allà direcció Balaguer. Per donar temps al Sol per escalfar les pedres hem quedat a les deu, però esmorzats !!.


Arribem a Camarasa amb les boires que comencen a esbair-se i no acabem de decidir-nos si pujar a Montroig o quedar-nos al Socol, finalment i veient que no hi ha cap cotxe al parquing ens decantem per quedar-nos a baix.

Escollim la via “ Del Diluvi” que alguns companys ja han fet i la deixen be.

Per estalviar-nos un tros de cami aparquem dalt del parquing, al costat d'un gran pi i comencem l'aproximació qu es molt curta.


La primera tirada personalment crec que es la més contundent de la via, també la més assegurada, trobarem tres pitons i un espit i algun passatge cal apretar, sobretot al principi que t'agafa en fred.

A la reunió hem trobat un espit i un pitó, (la ressenya que portem en marca dos de pitons), però amb un micro groc hem pogut reforçar-la més.


La segona tirada d'entrada impressiona, un mur molt vertical i sense cap assegurança a la vista, però una vegada en materia es deixa fer be. Trobarem un pont de roca més amunt i podrem rassegurar-la amb flotants. La reunió la fem en un arbre que hi ha al peu d'un diedre molt marcat .


La tercera tirada es aquest diedre que esta completament net, però que permet assegurar-lo perfectament, una vegada superat el diedre per una petita aresta fins un repla on trobarem un altre pont de roca llaçat que es la tercera reunió. També es pot reforçar amb flotants, tot i que es més dificil de localitzar el millor emplaçament d'aquests. Nosaltres hem posat un camalot del numero 1 sobre la reunió .


La quarta tirada és més facil, un tram dret sortint de la reunió i despres caminar per una feixa fins arribar a un altre mur que superem per una fissura assegurada per dos ponts de roca. La reunió la fem en una nova feixa d'on surt el cami fitat que ens portara a la segona part de la via. Aquesta reunió esta neta però hi podem posar el que volguem. (Aqui nosaltres hem posat el camalot numeró 3 per primera i darrera vegada, no val la pena portar-lo)

Ara cal seguir les fites que ensporten direcció Nord fins a creuar per darrera tota una xarxa de protecció, just al final d'aquesta comença la segona part.


La cinquena tirada és curta i sense asseguirances, tan sols cal superar un petit mur i arribar caminant fins el peu d'un diedre que es la següent tirada.

La sisena tirada es sens dubte, la tirada de la via, la mes guapa i variada de totes, cal seguir tot el diedre amb una roca molt bona i amb passatges molt estetics, la cirereta del pastis esta en el tram final amb una roca punxenta i divertida de pujar. Fem reunió en el fil d'una aresta.


La setena tirada , s'enfila per aquesta aresta fins el cim de l'agulla ibaixa darrera un petit collet, aqui trobarem una reunioó amb dos parabolts i una linea de parabolts que van amb tendencia a la dreta, nosaltres, no. Enfilem recte a munt fins una fissura ample que una vegada superada en deixa al cim de la paret, uns metres més i veurem un parabolt que fem servir per assegurar-nos, (pertany a la via de la dreta, però ja ens perdonaran per utilitzar-lo)


Aqui dalt tenim dues opcións per baixar, sortir caminant i anar a cercar el cami de la Cova del Tabac, que tenim sobre nostre o fer els rapels de la via veïna. Nosaltres agafem aquesta segona opció i amb dos rapels estem a l'altura del cami que seguint-lo direcció Nord ens portara per sota de la zona d'esportiva del Solarium per un cami molt fressat, fins la carretera.

Ens ha semblat una via molt bona, de les de crear afició a posar trastos !!!.

Ara tans sols resta tornar a casa.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................................Del Diluvi

APERTURISTES........................ DKP

COMPANYS DE CORDA .......... Josep Aiguade

MATERIAL.................................. Joc Camalots fins nº2, joc de micros, joc de tascons

DIFICULTAT............................... V+

dijous, 24 de novembre de 2022

VIA OUS, TOMATA I BIRRA

 DIMECRES, 23 DE NOVEMBRE DE 2022

.Despres d'un dimarts fred i ventós, no estem molt segurs del temps que fara el dimecres i preferim anar sobre segur . Cerquem una zona arrecerada i amb escapada facil per si les coses es compliquen.

Anem al nostre refugi d'hivern...... Sant Llorens de Mongai.


Primer , un bon esmorzar a cal Pere de Camarasa i despres, directes a la Paret del Pont on encara ens queden vies per fer.

Avui tenim inteció de fer-ne un parell i decidim començar de dreta a esquerra per aprofitar el Sol.

La primera proposta és la via “Ous, tomata i birra” una via que poca informació trobarem a les xarxes. No se perquè serà?...................... Aviat ho comprobarem !!!.


La primera tirada, just a l'esquerra de la “Integral Pim Pam”, presenta un mur molt vertical i amb bona roca, però a diferencia d' altres vies del voltant, les assegurances tenen “aire” entre elles..

En aquesta tirada a més de les assegurances que hi ha hem utilitzat un microfriend per reduir l'exposició en un tram. Tirada contundent i amb bona roca.


La segona tirada és de transició, quasi caminant creua la via “ Integral Pim Pam” d'esquerra a dreta abans del tram rocos que te aquesta en el segon llarg i va a fer reunióp a peus d'un diedre llaminer que hi ha a la dreta.

Aqui trobem el perquè de les poques repeticions de la via, la ressenya que tenim ja avisa amb una senyal de caiguda de pedres del que ens trobarem, però crec que es poc, caldria enmarcar aquesta senyal dins d'una de perill.

La tirada es de fang compactat amb incrustacions de roca, cal anar en compte perquè cada vegada que poses el peu, sempre cau alguna pedra.... o més sobre els companys de la reunió.


La tirada esta assegurada amb alegria però pots anar intercalant algun pas d'estrep sobretot al principi de tirada, fins un punt on no pots fer cap invent i cal apretar de valent, procurant no caure abans d'arribar a la seguent assegurança.

Aqui, per sobre de la darrera assegurança he trobat un forat on cal decidir si l'utilitzes per posar un camalot del 0,5 o per possar-hi els dits. Nosaltres hem optat pel camalot i reduir una mica el factor de caiguda

Una vegada a la següent assegurança hi ha un encastament estret que cal superar.

Per sobre hi ha unes arrels amb aparença de bones....... ja, ja..... res de res, millor no tocar-les perquè s'arrenquen.


Per sobre d'aquest passatge i a la paret de l'esquerra pot filar-se un pont de roca bo, i protegir la sortida a la reunió, ja amb més bona roca.

Encara ens queda una darrera tirada, que comença amb pedra triturada fins agafar un parabolt. Com que ja estem farts de patir, hem possat un estrep, que tot i quedar baix t'estalvia posar els peus en terreny trencat. La resta fins el cim, ja amb bona roca es deixa fer bé.


A dalt , decidim deixar-ho per avui, ja hem tingut la nostra quota d'adrenalina i preferim anar a bar per fer un mos i la cervesa.

Alla trobem a companys que també han fet la seva escalada i han tingut el mateix pensament que nosaltres.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM....................................................... Ous, tomata i birra

APERTURISTES.................................... Victor Francia i Ariadna S

COMPANYS DE CORDA....................... Isabel Notivoli, Gines Rodriguez

MATERIAL UTILITZAT .......................... 10 cintes, Microfriends, Camalot del 0,5

DIFICULTAT ................................... 6a+/Ae