Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 20 de febrer del 2024

Francesc Sunyol (Malanyeu)

 

Avui amb la Maria hem pujat aquesta via.

Tres tiradetes plaents, la darrera amb un pas raviós.  Us deixo la ressenya del meu amic Estruch









El visa.


dilluns, 19 de febrer del 2024

CORRER ES DE COBARDES A LA PARET DEL COLL D'ARES

 DIUMENGE, 18 DE FEBRER

Avui amb la colla del Penedes teníem intenció d'anar al Serrat de la Corona, però aviat veiem que anem justos de temps i ens fa mandra la caminada fins a peu de via.

Ens decidim per fer un canvi d'objectiu. Hi ha una paret que és la continuació de la mateixa paret que els companys no han visitat mai i jo tan sols una vegada ara fa uns tretze anys amb en Josep Sánchez (e.p. d.).


Després de tants anys tinc petits records com que varem aparcar al Coll d'Ares i baixarem a peu de via fàcilment. També tinc a la memòria un encastament curiós i poca cosa més.

Amb aquestes dades ens decantem per anar-hi i fer alguna via. En portem dues de ressenyades , la via “Correr es de cobardes”, i la via “siempre negativo”

Aparquem al Coll i comencem l'aproximació però aviat ens adonem que anem molt alts i sortim a la feixa d' escape, cal tornar enrere i cercar una canal que ens baixi fins la tartera, finalment arribem a localitzar el peu de via, però per l'hora decidim fer tots una sola via i escollim, la via “ Correr es de cobardes”.


Per fer la via cal remuntar una canal bruta i situar-nos sobre un contrafort i a uns tres metres del terra veurem un espit.

La primera tirada sense ser molt difícil tècnicament si que ho es per la exposició i la roca , tan sols trobarem dos espits, el primer quasi al terra i el segon uns vint metres a munt en un tram d'escalada més difícil que no pas la resta de tirada. Tota la tirada amb roca a controlar i fem reunió en un arbre espectacular. No hi ha res a la reunió però qualsevol de les seves branques ens serveix de reunió.


La segona tirada és amb diferencia la més treballosa de la via, comencem amb uns passatges d' artifical que cal fer amb flotants, (els forats on posar-los semblen fets especialment per fer-los servir. Per sobre trobarem un tram equipat amb dos parabolts i un pont de roca. Tot aquest tram el fem sota un desplom, però aquest s'acaba i la fissura segueix donant-nos feina per col·locar flotants. A la fissura vertical trobarem un pitó, un tascó travat i un petit pont de roca a l'altura d'aquest cal anar per placa a l'esquerra fins un arbre. Per sobre d'aquest una placa amb molt bona roca ens deixa en una petita feixa, fins aquí la roca molt bona, però ara tenim per sobre una fissura de roca trencada sobre la que trobarem la reunió, nosaltres ens hem escaquejat per la dreta seguint la feixa, (bruta i trencada però molt més fàcil) i hem arribat a la reunió fent un arc.


La tercera tirada la hem trobat expo d'entrada, una placa compacta que tenim que superar per la dreta d'un petit sostre, sense possibilitat de protegir-la fins haver superat el tram difícil, aquí trobarem un espit, seguirem un petit esperó amb roca crostosa protegit per un parabolt fins un diedre amb aparença de trencat i sobre del que trobarem la reunió.

El diedre està protegit per tres claus i dos parabolts, però és molt incomode d'escalar i la roca no dona confiança. Trobarem la reunió pocs metres per sobre de la sortida, en una rampa plena de garrics.


La darrera tirada comença fàcil i sembla que les dificultats s'han acabat però la paret encara ens reserva un tram difícil just a la sortida de la paret. En aquest tram trobarem un pitó, un arbre i un parabolt. Nosaltres hem salvat el tramit amb un A0. La reunió del cim amb dos parabolts.

Per arribar al cotxe cal carenar fins els cim i ja veurem el Coll d'Ares just davant, uns deu minuts de pujada suau..

De baixada, aturada al bar d' Ager “Lo Torres” per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................................. Correr es de cobardes

APERTURISTES ............................ Remi Bresco, Luis Alfonso

COMPANYS DE CORDA ................. Pep Riba, Angel Guillen, Pere Giró

MATERIAL......................................... 15 cintes, Joc de Camalots fins nº1 (repetir mitjans)

                                                           Joc d'Aliens

DIFICULTAT...................................... V+/A1

dissabte, 17 de febrer del 2024

DUES BIRRES I UNE BRAVES

 DIMECRES, 14 DE FEBRER

Aquesta setmana tenim pensat amb el “Visa” anar a escalar per la zona de Ripollès però les concentracions de tractors a la zona de Vic ens fan replantejar l'objectiu i preferim anar a zones més tranquil·les i fora de les gran carreteres on segurament hi haurà embussos.


A darrera hora també s'apunta el Pere que ha pogut escapar-se la feina. Decidim que anar a Vilanova de Meià es un bon lloc.

Com sempre ens trobem amb el Pere a Jorba per fer la resta de camí junts, i marxem directes a Vilanova de Meià on a Cal Cirera acabarem de decidir l'objectiu davant d'un bon esmorzar.


Finalment i aprofitant que portem el cotxe del “Visa” ens decantem per pujar a Rubies, concretament a la Portella Blanca. Amb el seu cotxe podrem baixar fins quasi arribar al coll sense patiments.

Com que el “Visa” surt d'una convalescència decidim que ell decideixi quina via vol fer i ens parla d'una via que comença amb diagonal a l'esquerra que diu que és la “maduritas calientes” tot i que la descripció que fa de la primera tirada no coincideix amb els meus records, però anem a peu de via on veiem que no es la que ell recorda, busquem el recorregut que te a la memòria i finalment veiem que correspon a la via “Dues birres i unes braves”.


Localitzat l'objectiu ens posem en matèria repartint les tirades i comencem l'escalada.

La primera tirada és suau seguint un perell de diedres que es poden protegir bé, tot i que trobarem un espit , un parabolt i un pitó.

La segona tirada és la més mantinguda de la via comença amb un tram fàcil per entrar en una placa que seguirem superant trams de fissura fins un gran arbre on hi ha la reunió, trobarem cinc espits repartits per la tirada, un pitó i un arbre amb baga.


La tercera tirada és la més fotogènica, segueix un diedre amb tendència a l'esquerra fins arribar sota un petit sostre que salvarem per l'esquerra amb un passatge vertical però amb bona presa i ben assegurat, per sobre uns metres més seguint una fissura fins arribar a la reunió, trobarem sis espits i tres pitons.


La quarta tirada surt per la dreta de la reunió seguint una fissura que supera un diedre, una vegada superat aquest, remuntem una placa fins a trobar la reunió, a la tirada trobarem un pont de roca i tres espits.


La cinquena tirada comença per una placa ajaguda que arriba fins sota una fissura diedre on veiem un seguit d'espits que superarem els primers en A0 fins que ens cal posar alguna peça de flotants per superar un tram on la següent assegurança està molt lluny, per sobre dos espits per protegir una placa vertical però amb molt bones preses ens deixa a la sortida on trobarem la reunió a la dreta. A la tirada trobarem sis espits i un arbre.


Ja som dalt, ara gracies a tenir el cotxe al coll ens queda molt poc camí a fer i tornem a Cal Cirera per fer un bon dinar.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM............................................. Dues brirres i unes braves

APERTURISTES......................... Antxi , Llorens

COMPANYS DE CORDA........... Pere Giró , “Visa”

MATERIAL ................................. 12 cintes, joc de Camalots fins nº1

DIFICULTAT............................... V+/A1


dijous, 15 de febrer del 2024

INTEGRAL SR. LOPEZ A LA LLOSA DEL CAVALL

DIUMENGE, 11 DE FEBRER

Aquest diumenge es presenta ventós i amb mobilitzacions de pagesos arreu de Catalunya i ens costa decidir on anar.



Finalment ens decantem per anar a una zona molt poc visitada i arrecerada on trobarem vies per a tots el gustos, tot i que cal ser poc exigent amb la qualitat de la roca, estic parlant del Solsonès.


La zona en qüestió està a recer del vent perquè la vall de Valielles és molt estreta i orientada d'Est a Oest i el vent bufara de Nord.


La zona la conec perquè un dia ens va acompanyar el Lluís a conèixer un petit racó on i té tres vies i just al costat hi ha la baixada de la Cresta del Sol , lloc per on han obert la via Integral del Sr. López.


Aquesta via puja des de el camí que ens porta al Bisbe fins el cim de la Manubia tot enllaçant petits murs que cal saber trobar, (millor anar amb una bona ressenya de l'itinerari i de la baixada.).


Personalment diré que tan sols hi ha quatre o cinc tirades en les que tens la sensació d'escalar , la resta son grimpades i caminades però el paisatge una vegada al cim val la pena gaudir-lo.


La roca en general és a controlar excepte les darreres tirades on és molt bona.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................................ Integral Sr. López

APERTURISTES ........................... Joaquim Olmo, Ayuta

COMPANYS CORDA .................... Benjamí Audet

MATERIAL...................................... 10 cintes

DIFICULTAT.................................... V+/A0