DIUMENGE, 21 D'ABRIL
Aquesta setmana la proposta és anar a Roca Regina per una aproximació que no conec, a més la via proposada la tinc a la llista de pendents des de que fa dos anys varem abandonar a la quarta tirada veient que anàvem justos de temps.
Avui tinc l'oportunitat de poder taxar-la. És la via Promio Moreno, una de les vies clàssiques de la paret .
Sortim de Jorba, lloc on hem quedat per trobar-nos i pugem directes fins el Pas de l'Arbocera per una pista . Un coll situat sobre la carena Nord del Torrent del Bosc. Ara tan sols ens resta caminar per un bon corriol sense gaires desnivells fins a trobar el camí del Barranc del Bosc i baixar per aquest fins a trobar un punt on el deixarem per apropar-nos a la paret. Total una mitja hora de caminar.
Mentre fem l'aproximació anem mentalitzant al Pep per estalviar-nos les dues primeres tirades de la via, que ja he fet, i entrar directament a la vira de la segona reunió. Aquestes dues primeres tirades són difícil i amb roca a controlar, recordo quan varem fer-les que varem trigar força en superar-les.
No gaire convençut, però si resignat, el Pep accedeix i ens estalviem un bon tram de via.
L'entrada a la vira és fàcil però cal anar en compte, una relliscada i cent metres de buit t'esperen sota..
A la segona reunió de la via ens esperen dos arbres característics i una baga amb un maillon, ja hi som !!!.
Mentre fem a primera tirada un crits de pànic ens trenquen el silenci, un grup d'excursionistes ha patit un accident en la camí de Barranc del bosc que puja fins a Roca Regina i no ha passat ni mitja hora que ja rebem la visita del helicòpter del GRAE a la recerca de l'accidentat. Desprès de dos viatges per treure l'accidentat i als rescatadors tornem a quedar en silenci i tranquil·litat amb gent pujant pel camí i nosaltres escalant.
La primera tirada que l'altre vegada vaig fer-la de primer avui em toca desmuntar-la i deu ni do lo entretingut que és, primer uns passos de bavaresa per arribar a la fissura on trobem dos pitons en el tram més vertical, aquí s'imposa un A1 com una casa, per sobre cal muntar tres o quatre passos més d'artificial fins arribar a un pitó i una pitonissa (montserratina) que és el punt final de la fissura. Ara cal fer un flanqueig horitzontal d'un deu metres fins la reunió. Aquest flanqueig està assegurat amb tres ponts de roca.
Recordo que l'altre vegada aquí ja varem veure que anàvem malament de temps i teníem presa la decisió de baixar, però encara varem fer una tirada més per acabar d'amortitzar la sortida.
La segona tirada és més difícil del que diu la ressenya i tan sols hi ha un a escarpia a mig llarg, la resta cal protegir-la amb flotants petits i amb una entrada a la reunió en veritat força dura. Fins aquí anava tranquil perquè ho coneixia de feia dos anys, però a partir d'aquí tot es nou, veurem com en sortim.
La tercera tirada, personalment és la millor tirada de la via amb una roca molt bona i obligada. Surt per la dreta de la reunió per anar a cercar un petit diedre poc marcat que trobarem, en remuntar-lo i a mig diedre trobem un pitó i per sobre un dels passatges durs de la tirada, sortir del diedre vers la dreta on trobarem un parabolt, superat aquest cal flanquejar per la placa a cercar un pont de roca i seguir flanquejant fins a situar-te sobre un esperó i sota un bloc . Ara ve el segon punt complicat de la tirada, cal pujat sobre el bloc i superar un tram vertical amb molt poca presa , un parabolt a la dreta del passatge protegeix el pas però cal fer-lo per l'esquerra i un xic lluny de l'assegurança, una presa molt bona salva la situació, millor si ets alt!!!.
La quarta tirada comença difícil de protegir i complicada de superar, un diedre vertical que t'escup fins a poder agafar una sabina després un diedre canal on trobarem un pitó i per sobre un parabolt, en aquest punt la fissura en divideix en dues i cal anar a la de l'esquerra per agafar un arbre, just sobre trobarem un parabolt al principi d'una fissura que puja recte i on la roca no dona confiança, cal superar aquest tram en bavaresa aprofitant els petits forats d'haver-hi clavat fins arribar a un pitó que just a la dreta hi te un parabolt, queden uns vuit o deu metres per la reunió i s'imposa un altre flanqueig dels contundents amb bona presa de ma però amb el peus llisos, aquest flanqueig es comparable amb el de la primera tirada però aquest sense cap assegurança.
Ja som a cinquena tirada, el A2, comença amb una rampa fàcil fins arribar als primera dos parabolts, per sobre baixa una corda amb anelles fetes per si vols penjar-te i arribar al primer pitó, nosaltre hem posat un alien en un forat per no fer-ho. Un segon pitó amb una baga i un parabolt més amunt ens ajuden a sortir del desplom i ara veiem una placa neta a sobre, teòricament és fàcil però res és fàcil aquí, els primers metres son delicats per arribar a un diedre inclinat que ens porta fins un arbre molt gran on hi ha la reunió, el tram no es fàcil que diguem.
La sisena tirada és molt curta però estranya , tan de muntar com de desmuntar. Comença amb un flanqueig a la dreta fàcil amb un primer parabolt a la sortida de la reunió fins arribar a un arbre on cal posar una baga llarga per poder-la recuperar desprès des de sota. Aquí cal baixar fins a trobar un parabolt en un contrafort i d'aquest flanquejar a darrera el contrafort on trobarem un arbre i un pitó sobre. La reunió està pocs metres sobre el pitó.
La setena tirada, teòricament és la “cenicienta” de la via, uff !!!, si aquesta és la “cenicienta” no vull ni imaginar-me com serà la “reina mare”. La tirada comença amb un diedre vertical no gaire difícil i amb roca bona, però just acabat aquest cal navegar per una placa sense assegurances i amb roca crostosa en direcció a uns arbres, en un d'aquest hem trobat una baga ennegrida pel temps, després de superar un parell de murs curts però amb bona roca entrarem en una canal on trobarem la reunió.
Per sobre nostre tan sols ens queda una tirada , tot i que sembla que el cim sigui molt lluny encara. Tenim dues possibilitats, tot i que la sortida directa ens sembla més lògica que la original, i ens decantem per fer aquesta. Primer uns metres per una canal bruta fins un arbre i davant nostre tenim el tram final de la via, un mur de roca compacta ens barra el pas fins la fissura final, aquest mur presenta totes les preses diferents de com les hem trobat fins ara, totes elles son laterals i difícils de veure, també de protegir fins arribar al diedre principal on els flotants fan la seva feina. Hem trobat un pitó en tota la tirada, però hi ha molts arbres per protegir la tirada.
Ja som dalt, ara cal desfer el camí d'aproximació i anar directes al Hostal del Lago per fer la cervesa de rigor.
Una via molt bonica però molt mantinguda, l'hem trobat més difícil del que diuen les ressenyes.
J. ESTRUCH
DADES DE LA VIA
NOM...................................... Promio Moreno
APERTURISTES.................. Eric Promio, J. L. Moreno
CORDADA............................ Pep Riba, Pere Giró, J. Estruch
MATERIAL ............................ Joc Camelots fins nº2, Semàfor Aliens, estrep
DIFICULTAT........................... 6a/A1
