VIA PRIMAVERA

DISSABTE  04/08/2012

Estic de vacances amb la família en un lloc molt tranquil però el cuquet de l’escalada no deixa de turmentar-me. Aquí dalt, un racó de tranquil·litat, tant sols hi trobo a faltar un company per fer alguna escapada i aquesta escapada serà el dissabte, que puja la família Grau per passar dos dies amb nosaltres.

El divendres al vespre esperem que arribin i demà anirem a fer quelcom per la zona.

El Josep ha fet els deures i em proposa una sèrie de vies, una d’elles coincideix amb alguna que tenia preparada per fer aquests dies, decidim anar a fer la via Primavera a la dent d’en Rosell.

Decidim sortir a les 8 del mati i agafem la carretera cap a Queralbs amb la seguretat de trobar algun bar obert per esmorzar, just a l’entrada de Queralbs i davant de l’estació de tren hi ha un bar que fa bona espina i decidim parar, ha estat una bona opció. Ara amb el pap ple enfilem la carretera de Fontdalba per buscar la via, ni ell ni jo coneixem la zona i anem guiats pels planells d’orientació que donen les vies.

El lloc on aparcar es fàcil de trobar i en 10 minuts ja estem preparats, sortim just del coll camp a través, més ben dit bosc avall, i amb tendència a l’esquerra com diuen les guies però aviat veiem que no anem be, tenim que anar a trobar un prat penjat just sobre un collet i la part orogràfica més semblant la tenim a la nostra dreta, per tant seguint el nostre instint de muntanyencs deixem les recomanacions i anem a la dreta.

El nostre instint no falla i en pocs minuts estem al Prat (AVíS PER NAVEGANTS!!) al deixar el cotxe just a la corba de la pista, cal recular uns 20 metres direcció Queralbs, just a la franja entre una zona cremada i una de natural, hi ha un camí que seguint el límit entre les dues vessants ens portarà al coll sense pèrdua) una vegada al coll el camí és evident però no fàcil, cal baixar per l’aresta o per les Canals de la dreta de l’aresta sentit baixada fins uns colls molt marcats, la ressenya ja diu que és el segon coll. Una vegada al coll agafar una vira que ens porta al peu de via.

Amb la ressenya del Luichy no hi ha cap problema en trobar el peu de via, més o menys  i d’allà començar l’escalada.

Nosaltres hem començat massa a prop del petit sostre triangular que marca a l’esquerra i ens hem liat una mica al començar,encara que no som els únics perquè en un díedre brut hi ha un alien encastat que no hem pogut treure, faig reunió en un replà força bo i convido a pujar al Josep, la tirada és de quart grau encara que amb la molsa i roca dolenta jo li donaria cinquè.

La segona tirada comença amb flanqueig fàcil i pocs metres desprès el Josep troba la reunió bona i fem un canvi de reunió, segueix amunt i després de 10 metres en diagonal a la dreta cal agafar una fissura molt bonica de cinquè grau que porta a un petit replà abans d’agafar els díedres de la zona central, hi ha alguns trams difícils que el Josep  no acaba de veure clar i li costa de superar, però arriba  a la reunió sense problemes.

La tercera em toca i és una entrada de díedre amb trams desplomats que es deixa fer força bé, a mitja tirada cal superar un sostre amb passatges de cinquè superior però fàcils d’assegurar per acabar en un díedre força vertical d’entrada a la reunió.

La quarta tirada és juntament amb la tercera, una de les tirades maques de la via i per tant de les difícils, li toca al Josep, però no acaba de veure clar la tirada i em cedeix l’honor de fer-la, jo que en tinc moltes ganes, no li faig cap lleig i començo la progressió, primer un flanqueig a la dreta per agafar un clau i continuar cap a la dreta per una placa, agafar un espit a mitja placa i continuar fins  una fissura en barbaresa que cal protegir, una vegada superada la fissura cal superar un petit sostre que està molt polit i desprès fer un  flanqueig a l’esquerra per agafar un díedre, als pocs metres de díedre veig un replà on podria fer-se reunió i decideixo fer-la. Desprès de consultar la ressenya veig que encara queden uns deu metres fins la  reunió.

Li cedeixo la iniciativa al Josep per fer la darrera tirada i els 10 metres de la meva tirada que no he fet, comença a enfilar-se fins a la reunió oficial però no ho veu gens clar i fa reunió per què pugi. Una vegada reunits em cedeix la iniciativa perquè les plaques amb molsa no les veu gens clares i no ha acabat de trobar-se bé en aquest tipus d’escalada.

Segueixo jo i els primers metres no són fàcils, tens que mirar-ho tot molt bé, si poses el peu fora dels llocs on la molsa ha estat netejada et jugues una relliscada d’ època, però poc a poc i amb molta cura pots anar progressant fins la reunió, ja fora de la paret.

Una vegada tots dos fora de la paret fem un flanqueig a l'esquerra per anar a l’aresta i ara tan sols queda pujar fins el prat i d’allà fins a la carretera on tenim el cotxe. La veritat no  sé que és pitjor, l’escalada o la part final, fins el prat. Desprès, agafant la línea entre la part cremada i la no cremada et porta fàcilment fins el cotxe i encara som a temps per anar a dinar amb la família.

Una bona sortida per conèixer una bona paret, encara hi queden itineraris bons per fer i segurament no trigaré en tornar-hi.

Per circumstàncies de la vida en aquesta piada no hi ha fotos, en primer lloc el Josep va deixar-se la màquina a casa (no és molt amant de fer fotos i no és la primera vegada que li passa i la segona, encara que la via no és molt fotogènica, jo sí que vaig fer fotos, però al passar-les al ordinador ¡¡flaska!! no van gravar-se i jo tot convençut vaig esborrar-les de la memòria de la màquina, total , sense fotos d’aquesta activitat.

J. ESTRUCH