TERRA DE VENTS

DIMECRES, 18 DE GENER

Seguim en plena onada de fred Siberià, però nosaltres no volem perdre pistonada i com sempre quedem per anar a escalar, com que tampoc som gaire masoquistes, avui quedem en trobar-nos a les nou per poder esmorzar al Bruc i xerrar una estona amb els companys.

A les nou, puntuals, tan sols hi ha al bar els companys, Joan Asin i Toni Gomez que han fet el mateix pensament que nosaltres.

Amb la bona companyia que tenim i el fred que fa fora, no tenim cap presa en aixecar-nos i se’ns fa força tard, cap problema el nostre objectiu és curt.

Els companys en diuen que van a la zona de Collbató, però nosaltres volem acostar-nos a Sant Llorens del Munt que és una zona que quasi no visitem mai

Tenim dues propostes diferents i com quasi sempre , em deixo convèncer pel Josep, soc un tros de pa, definitivament el nostre objectiu és la via Terra de vents als Plecs del llibre.

L’aproximació és curta i molt còmoda, encara que la via ens costa un xic de trobar.

Repartim les tirades i al Josep li toca , la primera, que d’entrada no fa molt bona cara, com diu ell, és fang compactat sobretot els primers metres després presenta un tram d’artificial per tornar a sortir en lliure amb algun passatge força difícil , per sort en em portat una sorpresa amb les assegurances, creiem que eren espits i resulta que son parabolts.

La segona comença amb roca quasi tan dolenta com la primera però aviat millora un xic, llàstima que amb el regust de la roca de la primera tirada no acabem de fiar-nos de la seva solidesa i pugem com si estiguéssim trepitjant ous. La tirada diuen que està assegurada però jo l’he reforçar amb dos camelots mitjans.

La tercera és molt més compacte que les altres i amb bona roca , però difícil si segueixes la línia de parabolts, si enlloc d’això fas un petit flanqueig a l’esquerra per sota d’ells el tema millora un xic.

Per baixar tan sols resta anar a cercar la canal que hi ha a l’esquerra de la paret i un camí ens deixa al peu de via en poca estona.

La primera intenció era fer dues vies, però creiem que la nostra dosi d’adrenalina ja ha estat superat per aquesta setmana i decidim tornar al Bruc per fer la cervesa  i acomiadar-nos fins la propera setmana, però al bar hem trobat als companys que ja han fet la seva via i tornem a fer la xerrada per arrodonir el dia.

J. ESTRUCH