DISSABTE, 14 DE GENER
Aquesta setmana tenia
previst sortir el diumenge, però compromisos familiar m’han fet variar els
plans i el divendres he tingut que cercar alternatives.
Per sort he trucat en
Joan Asin per si tenia plans per dissabte i m’ha ofert anar amb ells que son
tres, ell, en Joan Carlos i el Jaume. Volen anar a escalar al Mont Roig.
Com es preceptiu ens
aturem a esmorzar al bar Sport de Bellcaire , lloc on comencem a definir
objectius.
Hem decidit fer dues
cordades, en Juan Carlos i jo anirem a la pala dels Pelats per fer la via “L’era
dels pardals” i en Joan i el Jaume aniran a fer una via a la pala alta.
L’aproximació a la
via és curta i una vegada a peu de via decidim a sorts el repartiment de les
tirades, jo les tirades senars i el Juan Carlos les parells.
La primera tirada ,
graduada de (6b+), presenta un seguit de ponts de roca, no cal dir que ni
ensumar-lo !!, he passat fent A1 i tan sols en el tram final que graduen de
cinquè superior m’he pogut plantejar fer-ho amb lliure. El primer tram esta
protegit amb ponts de roca i dos parabolts, però el tram de lliure cal
protegir-lo.
La segona, està
graduada de 6a, un tram desplomat per començar i desprès la dificultat i la
verticalitat va deixant pas a un tram més suau fins la reunió.
La tercera és molt
més fàcil i agraïda, un díedre de quart grau amb dues assegurances.
La quarta torna a
ésser un os, i li toca al Juan Carlos, je, je.... dues fissures díedre seguides
amb tan sols dos ponts de roca com a protecció, però es deixa protegir bé, el
tram entremig és el més mantingut, sobretot si portes motxilla que et molesta
per progressar.
La cinquena torna a
ésser com la tercera, una tirada fàcil i aquesta molt protegida per ponts de
roca i anells de corda, que serveixen per senyalar el camí de sortida.
Una vegada al cim ,
encara no veiem senyals dels companys, i tot baixant decidim anar a fer una
altra via molt propera al cami de baixada , la via “Rumbo Sur”.
La primera tirada
comença amb roca que no dona bones sensacions, encara que no se’ns ha trencat
res, la dificultat és de cinquè superior i en quaranta metres que te el llarg ,
tan sols hi ha tres assegurances.
La segona ,és igual
que la primera en dificultat i llargària, però aquí la roca és molt i molt
millor, també hi ha tres assegurances .
Mentre fem la primera
tirada arriben els companys, però ja estem posats en feina i decidim sortir per
dalt, els ha tocat esperar-nos una estona, sort que fa solet !!.
De baixada, parada obligatòria
al bar Sport per fer la cervesa i enfilar la carretera cap a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada